Avui fa un any que varem sortir del Marítim de Barcelona!
365 dies i nits han passat, se’ns han passat volant. Han estat dies de sol i dies de pluja, alguns de molta calor, altres de molt humits. Moltes milles i fantàstiques navegades, també algunes hores de motor, sobre tot els darrers dies. Dies de terribles enyorances i altres de fantàstics retrobaments. Hem aprés molt, dels llocs per on hem passat, de les persones que hem conegut, de les experiències viscudes i de nosaltres mateixos.
És difícil triar el que més ens ha agradat. Cada lloc i cada moment tenen el seu encant. La Graciosa, el Siné-Saloom, Sao Nicolau, l’Amazones, Ilha Grande, la llista és molt llarga…
Bertioga
Bertioga
Avui estem a Bertioga, fondejats en mig de barques “camaroneres”. S’ha imposat celebrar aquest aniversari amb un bon plat de “camarãos” a la planxa, i com no, amb l’última ampolla de cava que ens quedava a la bodega. (Tret d’un Gramona reservat per altres esdeveniments).
De la planificació que havíem previst, ens hem desviat del tot. No acomplint ni recorregut ni terminis . Sort que no tenim que passar comptes a ningú! Una cosa si tenim prou clara, és que amb permís dels Deus continuarem !!!!
No vam resistir la temptació i després de carregar les bodegues i la nevera a Angra dos Reis, vam tornar a Ilha Grande!!! Lagoa azul, Saco da Longa, Praia do Aventureiro…, són llocs magnífics que ens resistíem a deixar-los, però el temps ens apreta!
Saco da Longa – Ilha Grande
Praia do Aventureiro
Saco da Longa – Ilha Grande
Amb el Muktuk, vam passar varis vespres nodrint-nos de les seves interessants experiències. Els petits Jan i Noah ens porten ja molta avantatja ! Ens van ensenyar les seves fotos pels canals de la Patagonia i les de Georgia del Sud, on van estar hi 3 mesos. El seu entusiasme casi ens ha convençut per fer la ruta del Beagle, però encara ens queda molt de camí, ja veurem i ja decidirem… Va ser trist acomiadar-nos de ells, esperem que algun dia ens tornem a trobar…
Muktuk – Ilha Grande
Angra Dos Reis
Angra Dos Reis
Rumb a Paraty sortint de la Praia dos Aventureiros, vam tenir una ràfaga de vent de uns 30 nusos, però van ser de escassament 2 minuts, quina decepció! Per sort una mica més tard ens va arribar una brisa suau de través que vam agrair molt, doncs per aquests llocs i dies reina una calma txitxa que ens obliga a anar a motor gaire bé sempre, no es pot tenir tot!
A Paraty, vam fondejar davant la marina do Engenho, del famós Amir Klink. Van ser molt amables i vam poder deixar el dingui sense cost. A l’endemà en Daniel i el petit Alain ja ens esperaven per fer una volta turística per tota la ciutat. En Daniel, la Tatiana i el petit Alain, ens han rebut amb els braços oberts a casa seva, hem passat uns dies molt agradables amb ells i hem aprés de primera mà altres realitats del Brasil.
Centro Historico – Paraty
Centro Historico – Paraty
Centro Historico – Paraty
Paraty és una ciutat colonial de les més antigues, el centre històric està força ben cuidat, tots els edificis estan restaurats i cuidats, i fan goig. Hi ha el centre de cultura, botigues d’artesania interessants, galeries d’artistes locals, molts restaurants i pousades, És molt agradable passejarhi. Llàstima que caminar per sobre les pedres desiguals, et requereix una atenció que no et permet badar!! És clar que sempre trobés algun banc o una vorera per asseure!
La Tatiana, des de que va tornar de l’Amazones treballa aquí per Medi Ambient, ens va explicar que tot el litoral i les 60 illes de la badia de Paraty, estan sota protecció. Però malauradament tenen tan pocs recursos que els hi és impossible fer la vigilància adequada. Igualment els recursos no arriben per les escoles i les obres socials. L’excusa dels polítics: es van descuidar de posar-ho al pressupost, quins nassos!!!
En Daniel té molt bones idees innovadores i projectes pensats per la sostenibilitat. Esperem que els pugui fer realitat en aquesta societat que no li posa gens fàcil. Ara també està entusiasmat amb el dissenys del Badoc. Vam dinar al Badoc tots cinc i ens vam sorprendre de lo ràpid que l’Alain es va aclimatar al vaixell. Havien programat una sortida pels voltants però malauradament no va poder ser, doncs aquell dia va estar plovent tot el dia sense parar. De totes maneres ens quedem contents que hem deixat una possible llavor per futurs navegants!! El temps ho dirà…
Centro Historico – Paraty
Centro Historico – Paraty
Centro Historico – Paraty
Al Saco do Mamanguá ens vam despertar amb una boira que no ens deixava veure més de 1m. No és estrany, està rodejat de muntanyes i el sol triga a arribar a la superfície de l’aigua. Quan es va aclarir, vam agafar el bot per anar al Rio Cairuçu. Gracies a uns pescador vam arribar hi, perquè nosaltres amb la marea baixa no veiem l’entrada. De totes maneres vam haver d’esperar a que pugés per remuntar-lo un parell de milles. Primer un tros al vam fer a motor, després a rem perquè la fondària és molt desigual. És molt bonic, la primera part és de manglars i després comença a fer se cada vegada més boscós i tancat. Anant a rem, sentíem una placidesa molt agradable, amb el cant dels ocells, i el remor de un salt d’aigua de fons. Quan ja no es podia remar més vam deixar el dingui en un racó i per un caminet, vam arribar a una “cachoeira”. L’aigua cau per sobre d’una immensa roca, ens imaginem que a l’estiu, els habitants del lloc deuen anar a banyar-se, però amb nosaltres no hi havia ni una ànima!
Marina do Engenho – Paraty
Despedida Paraty
Saco de Mamangua
Pinciguaba és un petit poble de pescador en una platgeta al nord d’Ubatuba, no te res de particular després de tot lo que portem vist a “Baía Grande”, però el diumenge al matí hi ha mercat i hem pogut comprar peix i verdures fresques. A més, ja fa uns quants anys, hi vaig passar aquí un cap de setmana, mentre col·laborava amb Behr Brasil. A llavors mirant la platja i l’únic vaixell que hi havia fondejat, vaig pensar que seria bonic recórrer aquest costa amb el nostre propi vaixell, Poc m’imaginava que es faria realitat!
Més de deu dies els hem passat a “Ilha Grande”. Les guies i agències la qualifiquen com el “Paraíso” i no menteixen !!! És un miracle com aquesta illa s’ha mantingut intacta i verge fins avui .
La illa està coberta totalment per bosc humit de mata atlàntica, i rodejada per més de cent platges tropicals de sorra blanca i de aigües netíssimes, verdoses , degut a la gran quantitat de vegetació. No més hi ha un camí prou ample per passar-hi els únics quatre cotxes oficials de l’illa ( els bombers, la policia,l’ ambulància, i les escombraries). Aquest va de la vila principal Abraão a la vila de Dois Rios, una vila quasi abandonada, on hi havia hagut la presó ( Colõnia Penal Cãndido Mendes) per els delinqüents més perillosos del Brasil (polítics…). Aquest fet és el que probablement va preservar l’illa dels promotors turístics. La presó no va ser demolida fins al 1994, però ara afortunadament,ara l’illa està protegida pel Govern Federal.
Caminada Dois Rios – Ilha Grande
Caminada Dois Rios – Ilha Grande
Caminada Dois Rios – Ilha Grande
Per anar a les altres petites poblacions i platges, únicament és pot fer per mar o pels camins de la muntanya . El passeig pels camins costaners, és una gran experiència de contacte amb la natura. A més de l’exuberància dels propis arbres, et trobes enormes falgueres i tot tipus de plantes i flors que fins ara nosaltres consideràvem no més ornamentals , constantment es travessen rierols i de tant en tant es troba algun salt d’aigua. Les olors són fortes, fresques i penetrants, els ocells no paren de cantar i les enormes papallones acolorides apareixen per tot arreu. En el camí a Dois Rius, que travessa l’illa pel mig de muntanyes, vam sentir uns brams terribles que suposem són del petits micos com els que vam conèixer a l’Amazònia.
Hi han molts llocs per fondejar, molt arrecerats i amb una tranquil·litat poc usual. També s’ha de dir que ara, aquí , no és la temporada alta i inclús als vespres fa una mica de fred…
Dels navegants, hem constatat que els que arriben aquí, o s’hi queden molts dies o hi tornen aviat!
Caminada a Dois Rios – Ilha Grande
Caminada a Dois Rios – Ilha Grande
Saco do Ceu – Ilha Grande
Ens hem retrobat en Marc i l’Aylin, els irlandesos que vam conèixer a Jacaré , i que també van cap a l’Argentina. Novament hem coincidit amb els francesos del Arpatas, que van cap el Beagle i els del Ka Ora que ja s’entornen cap a casa.
Hem conegut a uns argentins excepcionals, en Victor i en José Luis, del Blas Maria. Ens han explicat moltes coses i ens han deixat cartes, documentació i revistes amb una informació valiosíssima del Brasil i l’Argentina, els hi tornarem a Buenos Aires!
A través d’ells hem conegut la família austríaca del Mutuk , en Karl, l’Ali i dos petits rossíssims de quatre i sis anys. Aquest adoren i coneixen la Patagònia molt bé. Hi han viscut més de un any i mig. Ens han explicat moltes coses i esperem que encara ens explicaran moltes més. En Karl que havia treballat molts anys a KTM, ens ha donat l’idea de muntar una calefacció amb el circuit d’aigua del motor i un radiador. Anem a provar-ho i és clar que en el nostre cas procurarem que sigui de Behr…
Las Palmas – Lopes Mendes – Ilha Grande
Saco do Ceu – Ilha Grande
Las Palmas – Lopes Mendes – Ilha Grande
Les últimes nits les hem passat al “Saco do Ceu”. L’aigua està tan calmada que a la nit, el cel s’hi reflexa!!! Ens hi haguéssim quedat una eternitat, però ens hem quedat sense menjar i sense “reales”, i aquí no hi han bancs! A més hem d’anar tirant avall, si no, no arribarem a la nostre cita per recollir a la Nerea i la Kizkitza a São Paulo!!!!
Hem tornat a Rio!! Vam arribar sans i estalvis ahir al vespre. Les hores d’avió van ser llargues, però el pitjor , van ser les dues hores de l’aeroport a la marina amb el taxista kamikaze! Amb un VW tot atrotinat anava passant de carril a carril a tota velocitat per encabir-se als forats que els conductors prudents deixen per mantenir la distancia de seguretat. Va ser un continu d’accelerades i frenades brusques en mig del caos circulatori degut a l’horari del fi de la jornada laboral. Dos setmanes en el continent obsessionat per la seguretat i ja ens acollonim per qualsevol cosa !!! Jajaja!!!
Aquest matí, una vegada més hem flipat amb la dèria de la gent per fer footing per el passeig de la platja de Icarai! Tots amb les seves superdeportives últim model, l’ipod, i algunes senyores amb la pamela. No us ho podeu imaginar, és que n’hi havia molta gent! Pot ser també perquè avui aquí és festa ( un de aquells “jueves que relucen más que els sol”). És una imatge que sorprèn quan es compara amb altres indrets de Brasil. Com si fos un altre pais…
A Barcelona, els quinze dies han estat estressants, bastant insuficients per dedicar el temps que ens hauria agradat a la família i els amics. Prenem nota perquè a la propera vegada no ens passi…
Hem comprovat que ràpid creixent els petits, en Pau ja enraona per telèfon i a en Gerard li encanta xutar el que sigui amb el peu. Estan guapíssims! En en Pol i la Laia no els hem pogut veure, serà la propera…
Barcelona, continua sent la ciutat que més ens agrada del món. També hem de dir que fins ara no ens hem trobat cap amb tanta quantitat de turistes! Als voltants de casa no paren de preguntar-te com arribar a la Sagrada Família. Són els que tornen del Parc Guell i no diguem a la Barceloneta, n’està ple! Que duri!
Entre les noves obres de la ciutat ens hem trobat una que no ens ha agradat gens. És l’edifici que es construirà davant de casa. Adéu a les vistes sobre la Vila de Gracia, adéu a les vistes de la sortida del sol per el mar (snif-snif).
Demà aprofitant els bons vents , sortirem cap Ilha Grande, que està a l’entrada de una la gran badia del mateix nom. Allà hi pensem estar varies setmanes dons hi han molts recons bonics per veure.
Cada dia al matí i al vespre agafen el “ônibus”, el número 33, per anar a l’altre extrem de Niterói, a l’estació de les “barcas”, i viceversa. Estem de 30 minuts a 2 hores en funció del transit. Tan a Niterói com a Rio el caos circulatori és bastant comú . El recorregut del “ônibus” transcorre el 90% pel passeig que bordeja la platja. Sigui l’hora que sigui, faci sol o núvol, la platja està plena de vida. Gent fent footing, nens jugant a vòlei o futbol , surfistes o alguns simplement prenent el sol. També hi ha camps de vòlei amb entrenadors per adults. Els hi encanta la platja!!!
Cada dia ens sorprèn el funcionament del catamarà. Aproximadament amb 5 o 6 minuts, disciplinadament embarquen i desembarquen al voltant de mil persones! Després amb 13 a 15 minuts ja estem a la terminal de Rio. Quina eficiència!
Clube Naval Niteroi
Desafio solar Niteroi
Centro Rio de Janeiro
Rio és una gran capital, té un urbanisme molt caòtic, i resulta molt difícil orientar-se. Per una banda el litoral és irregular, part a l’Atlàntic i part a la “Baía de Guanabara”, amb un seguit de platges, Flamengo, Gloria, Botafogo, Urca, Vermelha, Copacabana, Ipanema, Lleblón i segueixen…, intercalades entre petits sortints rocosos. Per altre banda els “Morros”, petites muntanyes o no tan petites como el Pão de Açúcar, i el Corcovado on hi ha el Cristo Redentor. A més d’un enorme llac a tocà a la platja d’Ipanema. Això fa que la ciutat tingui una planta molt irregular, tant en l’extensió, com en el relleu, que desconcerta i despista als més hàbils rodamóns! A més la barreja arquitectònica és brutal. Al centre és barregen, gratacels i edificis singulars, com la catedral moderna de forma cònica, o l’edifici de Petrogas, de formes cúbiques, amb imponents edificis neoclàssics, com el Gran Teatre i el Palau Imperial i amb edificis colonials, o antics xalets del barri de Santa Teresa de carrerons estrets i empedrats on encara passa el “bonde” (tramvia), rodejats de barris de” favelas”. Tampoc no falten, les imprescindibles esglésies barroques… Com molt bé va definir en Mauricio, ” nada casa con nada”, però no deixa de ser part de la gracia…
Copacabana des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Cristo redentor des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Palau Imperial_Rio de Janeiro
En Mauricio és un amic d’en Daniel, tots dos son paisatgistes. En Daniel, un català que resideix al Brasil des de fa tres anys, el vam conèixer a la marina mentre ens miràvem la sortida de les embarcacions del “desafio solar”, uns prototips que es mouen només amb energia solar. En Daniel ara viu a Paratí amb la seva dona i el petit Alain, però havia viscut a Alter do Chão (l’Amazones). La seva dona, Tatiana, que és biòloga va portar a terme el projecte de protecció dels “peixe-bou” (manatí), que estàvem en perill d’extinció. Per suposat coneix a en Giorgio, qui ens havia acompanyat a l’excursió del Llac Verd. Que n’és de petit el món!
Catedral_Rio de Janeiro
Confiteria Colombo_Rio de Janeiro
Igreja Sao Francesc_Rio de Janeiro
La millor manera de fer-se una idea de la situació de Rio de Janeiro, és pujant al Corcovado, on està el “Cristo Redentor”, que vam veure tapat, per restauració…, Però no hi fa res , perquè el que és realment espectacular són les vistes de 360º. Veus perfectament la ciutat de Rio, les platges, el Pão de Açúcar, la llacuna, els morros, esplèndida !!!! El Pic Corcovado està dins del Parc Nacional da Tijuca. Després de que la vegetació autòctona fos destruïda pels cultius, algú ( de fet el Princep) va tenir la impensable idea de regenerà la muntanya amb la “mata atlàntica” (com havien estat originàriament els voltants de Rio), i va funcionar! Avui son 120 km quadrats de selva humida amb moltes cascades i riuets i és un gran pulmó per la ciutat.
Rraia Vermelha des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Trasllat per la badia_Rio de Janeiro
Urca i Niteroi des de Pao de Azucar_Rio de Janeiro
Hem agafat molts, molts autobusos (aquí en diuen “ônibus”) i hem tornat ha patir el tarannà suïcida dels conductors. També aquí com a Salvador la gent que està asseguda, té la costum d’oferir-se per aguantar les bosses dels que van de peu. Primer vam pensar que eren molt amables, ara ja sabem que es tracta de un esperit de supervivència , doncs els que van de peu necessariament s’han de aguantar amb les dues mans !!! També hi ha una línea de metro que funciona molt bé, però malauradament és molt poc extensa.
Com és lògic, no hem vist tots els racons de la ciutat, però sens dubte ens ha copsat. Com ja és habitual en aquest viatge es mantenen els contrastos: “condominios” i “faveles”, blancs i de color, platja i muntanya, natura i pol·lució. De Rio però, ens quedem amb els ambients de carrer, al matí al “Centre”, els executius/vas amunt i avall atrafegats, de nit a “Lapa”, la marxa i la música. Creixement, creixement, creixement!!!, Samba, samba, samba !!!!
