És difícil d’explicar com un es prepara per fer realitat un somni. Quan comença la preparació? Molt probablement des del mateix moment que ho somies… conscient o inconscientment totes les decisions que prens queden afectades, de tal manera, que t’acostin al teu objectiu. Algunes, però, són difícils, agosarades….
Bé, prou de filosofia i anem a la pràctica.
Primer de tot el vaixell…
Estàvem molt satisfets del nostre experimentat “Trastito”. Era fort, prou confortable i un disseny elegant influenciat per les normes de medició I.O.R. Navegava molt bé i ens havia donat moltes satisfaccions. Però per a perdre’s per llocs i mars desconeguts potser necessitàvem quelcom més modern, més jove… amb més capacitat d’estiba….
Estava decidit! Canviaríem de vaixell!!!
Fires, revistes, visita als ports de La Bretanya, internet, amics … Aviat va estar decidit, seria un RM 1050, un “coup de coeur”, com diuen els francesos, però ratificat amb tota la racionalitat de l’enginyer…La decisió derivà en múltiples visites a les drassanes i sortides a la badia de La Rochelle amb un vaixell del mateix model però més antic. Intercanviàrem opinions amb alguns propietaris i van fer una sortida de Bilbo a Castrourdiales amb el primer RM espanyol, el del Eduardo Mújica.
Surgí el primer problema: hi havia llista d’espera per tenir el Badoc i és que abans de nàixer ja tenia nom… No ens arriscàrem, primer, s’havia de vendre el Trastito. No fos cas que ens trobéssim amb dos vaixells alhora.
Vendre el Trastito va ser prou dur: feia certa llàstima, eren moltes les experiències viscudes… Per altra banda els compradors no sortien, el preu anava baixant i encara feia més pena. Com podia ser que ningú el valorés tan com nosaltres? Un vaixell tant fantàstic, construït a Dinamarca amb molta qualitat, amb el motor nou i un navegar excel·lent.
De sobte, aparegueren tres compradors alhora! Al final en Gerardo seria el nou propietari.
L’acompanyàrem fins Alacant i ens acomiadàrem del Trastito. Plors, llàgrimes (sniff, sniff). Esperem que en Gerardo en gaudeix i el cuidi tant com nosaltres !!
Ara toca anar a pel Badoc!