Ja estem a Rio!!!

Ahir a la tarda vam entrar a la impressionant badia, directes cap al imponent Pão de Açúcar que domina l’entrada. Estem però fondejats a Niterói, l’illa just al davant, en el “Clube naval Charitas”. És enorme i molt enjardinat i avui que és cap de setmana està ple de famílies amb criatures. Té un hangar amb centenars d’embarcacions de vela lleugera i també practiquen coses estranyes, tal com hem vist avui, que feien una regata d’unes embarcacions com una mena de catamarans sense vela i coberts de plaques solars…. A més té una enorme piscina amb tobogan, barbacoes, pistes de tenis, gronxadors i sorrals pels més petits,etc…, un autèntic luxe. Avui hem dinat en el restaurant amb música en directe!

• 

• 

El dia dos vam sortir de Vitoria, ja que hi havia un petit forat de bon temps. Ens vam proposar arribar si més no a Guarapari. Allà ens vam estar dos nits, en una caleta ,”Saco”, molt verda i amb molts ocellets, rodejada de pedres, en la que vam estar molt tranquils, no més, de tant en tant passava algú per la platja fent un passeig.

De Guarapari vam sortir sense vent i vam anar a motor força hores, que hi farem…, per compensar vam pescar una tonyina enorme de gaire bé deu quilos. N’hem menjat fins avui i hem fet uns quans pots de conserva. Després ens va entrar un bon vent de NE i amb el spi atangonat i la corrent “estranyament” a favor, vam arribar a Buzios a primera hora del matí.

• 

• 

• 

Buzios és un lloc molt turístic, molt ben cuidat i pensat per atreure i mantenir el turisme, amb moltes boutiques, zones enjardinades i amb escultures de la Cristina Motta. En aquesta època estava realment tranquil. És un cap ple de cales i platgetes idíl·liques , fins a disset, on la combinació de vegetació, pedres, sorra i aigües cristal·lines fa que sigui un indret molt especial, no en va la BB és passejava per aquí amb el seu nuvi brasiler…

De Buzios a Cabo Frío hi han poques milles, però l’ambient és totalment diferent, a Arraial do Cabo on vam fondejar un parell de nits, hi ha industries químiques i de peix importants. Les platges aquí són de una sorra finíssima que forma dunes que es barregen amb a la vegetació i els arbres. Van fondejar entre mig del cap i l’illa, en una platja preciosa amb l’aigua turquesa on no hi havia ningú més que nosaltres doncs és zona militar, però està permès fondejar i desembarcar a la platja.

• 

• 

• 

Ara ens toca buscar “pousada” per deixar el Badoc ben instal·lat mentre estem a BCN, i planejar la nostra estada a la “capital”, si més no turística, del Brasil, on hi ha una llarga llista d’indrets a visitar!

Finalment, hem arribat a Vitoria a temps per fer els tràmits de renovació dels visats!

L’Arxipèlag d’Abrolhos ens va encantar. Només arribar ens van rebre un munt d’ocells, alguns d’ells enormes, i s’acostaven casi a tocar al Badoc. L’illa, anomenada Siriba, n’està plena i a l’illa Redonda n’hi ha uns de maquíssim, negres i blancs i amb un bec llarg, que els hi diuen Fragates. De totes les illes nomes n’hi ha una que està habitada, Santa Bárbara. Hi viuen unes vint persones, entre els militars que operen el radio far i la gent de medi-ambient que vigila el parc natural protegit. Aquests ens vam venir a informar de les seves activitats, dels animals i plantes del parc, i de les normes que han de complir els visitants.

Hi ha molts peixos per tot arreu i de tots els colors. Els de entre mig de les pedres són plans i rodons de colors marrons i blaus fluorescents. Els que entren i surten dels coralls son ocres i grogs, una mica de tot. Sobre la sorra hi han els més clars, beixos, blancs i amb alguns dibuixos negres, i els de entre mig de les algues són allargats, verds com de camuflatge. Voltant per tot arreu n’hi han uns de enormes, marrons i amb les aletes i al voltant dels ulls de color de grog i amb puntets grogs per tot el cos. També hi han els petits, típics d’aquari , de ratlles grogues i negres, i uns rodons molt grans de color blau elèctric. És una passada poder gaudir de una banyada entre mig de tot aquest món acolorit! I per més sorpresa, les tortugues. Els cuidadors del parc ens van dir que eren joves, però a la nostre vista són molt grans, n’hi han moltíssimes i no s’immuten amb la nostre presencia! Va ser realment molt bonic!

• 

• 

• 

La navegada fins a Vitoria, va ser amb vent de NE entre 10 i 15 nusos, força tranquil, a excepció del intens trànsit de vaixells i pescadors, que fan que a la nit s’hagi d’estar molt alerta. També vam trobar una gran instal·lació petrolera.

A Vitoria estem al Iate Clube do Espiritu Santo a la platja do Canto, que és un barri com Pedralbes… De tal manera que dilluns quan vam sortir de la marina ens vam posar de llarg…

La ciutat no és gens turística, al iate clube, només som nosaltres i uns suissos d’estrangers. La Ruth i en Bernard, que venen de Sud-àfrica completant la volta al món. Ara es dirigeixen cap a la Patagònia i desprès pensen anar cap a Grenlàndia. Ah!!! Tenen mes de 70 anys .

Els edificis, les avingudes i carrers, el cotxes i autobusos, d’indumentària de la gent, les oficines de l’administració, els supermercats i shoppings, tot, fa pensar en un nivell de vida molt més elevat del que hem vist fins ara a la resta de ciutats del Brasil. No té un centre històric massa interessant, però per contra té un paisatge molt maco, doncs està rodejat de muntanyes verdes que arriben fins a les magnífiques platges de sorra clara.

• 

• 

• 

Hem necessitat dos dies per fer tots els papers! De la Policia Federal a l’aeroport, a la Superintendencia de la Policia Federal a l’altre extrem de la ciutat, després la Capitania de Port i per fi, la Receita Federal. Hem descobert que tenen el sistema de seguiment molt controlat i informatitzat, així que no veiem aconsellable fer cap mena de trampa… Però bé, ara ja tenim la renovació, fins el 31 de juliol! Y sembla clar que recuperarem els dies que estiguem fora, tan per nosaltres com per el Badoc.

Ara toca esperar bon temps per continuar cap a Rio!

• 

• 

• 

Ahir al vespre vam arribar a Caravelas. Dissabte, encara que durant tota la nit havia estat plovent, a l’alba semblava aclarit i tot hi que la previsió donava algunes pluges ens vam decidir a sortir. No va ser sense inconvenients, primer el motor, no arrancava, però ho vam solucionar. A poques milles, va rebentar un manguito de l’aigua calenta, per sort ho vam escoltar a temps i no va ser greu.

A la travessia, hem tingut sort, els grops ens han passat per babord i estribord, però no ens hem mullat! Això si hem cenyit i cenyit i cenyit, eriçant i deseriçant, escorats tot el temps i panteixant com ja no ens recordàvem. 480 milles de corredera, per 300 d’útils.

Caravelas en aquesta època està com adormit, totes les agències que ofereixen les excursions al Arxipèlag de Abrolhos estan tancades i al carrer casi no hi ha activitat fora de les barquetes de pesca que entren i surten.

Demà de bon matí, anirem a Abrolhos, zona protegida, a on les balenes “geperudes” arriben a l’hivern des de l’Antàrtica per acoblar-se i donar a llum. Malauradament no veurem l’espectacle perquè encara no és la temporada, però si ens han assegurat que veurem molts peixos i coralls, ja us ho explicarem!!!!

• 

• 

•