Continuem a Piria, en una espera desesperada de l’estufa canadenca. El cas és , que l’estufa està a Montevideo des de dilluns passat, dimarts van fer el “papeleo” però no es va despatxar, dimecres va ser la festa de d’Independència, normal que no treballin, però resulta que dijous els funcionaris del estat van començar una vaga per reclamar un millor repartiment del diners del estat…, concretant demanen sou mínim de 14.500 pesos i treballar 30 hores setmanals i el govern ofereix els mateixos pesos per 40 hores… A veure com acabarà. Podria ser que avui al migdia aixequessin l’assemblea, que vol dir finalitzar la vaga, veurem…

• 

• 

• 

Mentrestant hem fet algunes altres feinetes, ajustar el pilot de vent, fer alguns vernissos, redistribuir les bombones de gas, no gaire cosa… A la barcassa del costat un lleó marí ens contempla mentre pren el sol! No convida gaire a treballar… 

• 

• 

• 

Amb les bicis vam tornar a anar a Punta Colorada, aquesta vegada no hem trobat en Mario, que tira l’ham encara que no pensa pescar…, però ha sigut un passeig bonic. També en el sentit contrari hem recorregut la costa fins a “Playa Verde”. La costa té trams de dunes de sorra blanca i trams de esculls de pedra a on la gent va a pescar. Està plena de construcció de segones residencies de màxim dues plantes i amb jardí . Són dels més diversos estils, pots trobar una casa amb teulada de bruc al costat d’una totalment blanca estil mediterrani, o una de fusta portada dels Alps suissos, i per que no? El que ens agrada i que tenen en comú, és que gaire bé cap té tanca al jardí o si la té, és més aviat decorativa i no passa de mig metro. Això contrasta molt amb el Brasil a on les tanques eren de dos metros, rematades amb vidres trencants o electrificades, a més de les alarmes i guardes de seguretat.

Per ara tenim prou bon temps, casi tots els dies ens fa sol. La gran diferencia la marca, la direcció de on ve el vent. Si ve del nord tenim bones temperatures, fins a 25ºC al migdia, si ve del sud, canvia radicalment, doncs a més de mes fred acostuma a ser més fort Es nota fins i tot am la cenyida quan vas en bici! 

• 

• 

• 

També ens hem aficionat a les “corvinas”, les comprem directament als pescadors, per 100 pesos ( aprox 4 €) en tenim una, de més o menys 3 quilos, que ens dura varis àpats. És curiós però als supermercats no venen peix. Una de les peixateries del poble té un gran cartell que diu ” Nos vemos en diciembre” i l’altre, té l’aparador vuit i sembla que no més ven esquer pels aficionats a la canya que n’hi ha molts. Un dia vam convidar a sopar al Badoc a l’Empar i en Fernando del vaixell “Santa Maria” i van quedar encantats del peix fet al forn, doncs aquí la tendència és a menjar carn, que tot s’ha de dir està boníssima.

• 

• 

• 

Ens hem quedat una mica tristos, ja tothom ens ha abandonat, primer van ser la Nerea i la Kizkitza, que van marxar des de Punta del Este el dia 10. I fa dos dies van marxar la família Gómez-Codina, la Carme, l’Agustí, en Dima i l’Aliona, ens van deixar al port de Buceo. Per sort tenim una llarga llista de feines a fer en la preparació del Badoc per anar cap al sud, que ens tindran bastant ocupats els dies vinents.

• 

• 

• 

A la travessa de Rio Grande do Sul a Piriápolis vam tenir bastant bon temps amb sol i tot, però molt de fred sobre tot a la nit. Vam anar alternant vela amb motor, i quan anàvem amb aquest vam poder provar la calefacció que havíem muntat a Rio Grande. Aprofitem l’aigua calenta del circuit de refrigeració del motor amb un radiador de moto, que ens van proporcionar el companys de Frape, per escalfar l’aire. El resultat és fantàstic! A l’interior del vaixell es pot anar en màniga curta, essent la temperatura exterior entre 6 i 8 ºC !

Al arribar a Piriápolis la boira era tan intensa que vam haver de fondejar a l’exterior del port, gràcies GPS!

Els primers en donar-nos la benvinguda van ser un parell de lleons marins !!! Que després van ser l’atracció dels petits i no tan petits.

• 

• 

• 

Piriápolis és una ciutat molt tranqui-la, quan surt els sol, la gent surt a passejat amb els seu mate i el termo sota el braç. Cap el vespre grans i joves s’arriben pel passeig marítim fins al port i contemplen els pescadors feinejant. Descarregant una quantitat immensa de “corvinas”. A l’Aliona i el Dima que no paraven de fer preguntes encuriosits els hi van regalar un parell, que fetes al forn van ser boníssimes.

• 

• 

• 

Les darreres setmanes no hem tingut gaire sort amb el temps. Ha fet un fred excepcional que no és habitual, segons diuen els habitants d’aquí, bàsicament ocasionat pels vents del sud.

Així que poc hem navegat, però no hem perdut el temps i hem recorregut el país per terra, alguns dies en autobús, altres hem llogat un cotxe.

A la famosa Punta del Este, lloc de peregrinació estiuenca dels uruguaians, vam arribar en autobús passant per Maldonado. En aquesta època està tranqui-la o més aviat apagada, doncs la majoria dels comerços i restaurants estan tancats. Aquell va ser un dia fred però solejat i va ser agradable passejar per el port i la platja i fins i tot en Dima i l’Aliona es van remullar entre mig dels esculls.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Per anar a La Paloma i Cabo Polonio, vam escollir el dia més fred del any, això ens ho va dir el guia de Cabo Polonio mentre ens acompanyava al lloc on hi havia els llops de mar. Pot ser el dia tan gris, fred i ventós ens va donar una imatge diferent del lloc. Ens va sembla un indret molt particular amb un encant especial. S’hi ha de arribar per un camí entre mig de les dunes fins a la platja. La platja estava plena d’escuma de tant batuda que estava l’aigua. El poble el formen petites cases il·legals sense cap mena d’urbanització, al voltant del far. En aquesta època està casi despoblat però en temporada alta rep més de 2000 turistes al dia. Segur que llavors té una pinta ben diferent!

• 

• 

• 

En la primera oportunitat de vent favorable vam posar rumb a Montevideo, al port de Buceo. Vam arribar a primera hora de la tarda, havent fet una mica de tot, génova, spi, i motor. El Yacht Club de Buceo ens recorda molt al marítim, té un estil similar, i també és centenari. En un recó varat vam trobar el “Charrua”, però l’Eduardo no hi era. Ens van dir que durant l’hivern estaria al Canadà.

• 

• 

• 

Montevideo té un gran passeig marítim que recorre totes les platges des de el port de Buceo fins al port comercial amb un centre històric una mica decadent amb edificis en runes, moltes llibreries i un cert aire bohemi. Un dels dies ens plovia a bots i barrals però al “Mercado del Puerto” ens vam recuperar amb un bon tiberi, una carn exquisida a la parrilla. Més bohemi encara ens va semblar Colonia de Sacramento i també molt més cuidat, pot ser perquè és patrimoni cultural… El cert és que és un lloc molt agradable, carrers empedrats amb cases antigues de pedra, ple de “ateliers”,bars i restaurants posats amb gust. Vam menjar uns “chivitos”, entaulats al sol, molt plàcidament.

• 

• 

• 

De tornada al Badoc, vam celebrar el sant d’en Dima amb vi espumós (methode champenoise) i també va ser el sopar de despedida, doncs a l’endemà ja marxaven!!! Snif, sniff…

Nosaltres també vam marxar, vam tornar a Piriápolis per muntar la calefacció a gasoil, que hem importat del Canadà gràcies a l’Alejandro. L’Alejandro que va estar vivint a Barcelona i acaba d’inaugurar una botiga nàutica a prop del port de Piriápolis. És curios la quantitat de gent que ens trobem que han estat a Espanya en algun moment, i també molts que tenen avis o ancestres espanyols.

• 

• 

• 

•