La passada nit hem fet una bona navegadeta, tot perfecte, el Badoc, el vent, el mar, i la nostre invitada no s’ha marejat! Invitada és un dir, perquè és una manaire i no ens deixa ni rentar els plats!

• 

• 

• 

La veritat que no li donem treva…, després de 36 hores de viatge, la vam empènyer sense descans a fer un tour per l’illa en 4×4. Tot el dia Tahiti, a munt i avall amb el mapa turístic a la ma, no fos que perdéssim el rumb. Primera parada al “belvedere”, per arribar vam passar quatre cops davant del desvio sense adonar-nos! La vista des de dalt de Papeete i el port no està mal, però encara és més interessant el camí de pujada per dins del bosc. Després vam arribar fins “Les trois cascades”, el dia una mica ennuvolat no convidava a banyar-se, però el passeig pel bosc és maco. Segurament el més interessant que vam fer va ser l’ intent de arribar a llac Vaihiria, del que vam desistir per culpa de la pluja i el estat pèssim  del camí. La carretera està prou bé fins al “Relais  Maroto”, per manteniment  de les instal·lacions hidroelèctriques, però en quan passa a ser propietat privada està en ple abandó, i de fet ens van dir que de l’altre costat del llac els propietaris havien barrat el pas i s’ha de tornar pel mateix camí, tot i que la carretera principal està molt més a prop. De totes maneres no ens va importar gaire per que el trajecte te unes vistes impressionants, valls i rius i salts d’aigua, i els angles de vista d’anada i de tornada són sempre diferents… Per reposar una mica vam anar a dinar a Chez Loula et Remy, si, vam repetir J , ens havia agradat molt i vam quedar igual de contents, el mahi-mahi a la vanille està insuperable i les crevettes au gingembre també!  Per acabar el tour vam pujar al Plateau de Taravao, on vam quedar sorpresos per la quantitat de camps cultivats i els prats amb vaques! Després de contemplar la vista des de Tahiti Iti, vam tornar a Papeete i vam deixar a la Laura dormir tranquil·lament mentre nosaltres fèiem l’últim poisson cru a les roulottes de Vairie.

• 

• 

• 

Al dia següent, vista ràpida de Papeete en bici, comprar queviures passant pels jardins de Paofai i el mercat municipal i sortida cap a Taina per fer gasoil. Tarda i nit de descans abans de sortir cap a Moorea  on vam fer “snorkel” i la Laura va menjar “ sept doigts”per primera vegada. Bé, excepte un que es guarda de record per porta a Barna! i tot seguit navegada de nit a Huahine!!!  De moment tot superat!!

• 

• 

• 

Et voilà! Per fi a l’aigua !! Després de sis setmanes, cal si més no una bona celebració! Sobre tot per què el capità fent us de una voluntat ferma, no s’ha tirat de cap als esculls que hi ha vora la drassana!! Per això ja tenim posada una ampolla de vi a la nevera! Per això, i també, per que estem contents que la Laura, per fi s’ha decidit i vindrà a passar uns dies amb nosaltres!!! Que bé!!! Ens fa molta il•lusió. Tenim pensat fer primer rumb a Moorea ,que està a poques milles, per habituar-nos una mica tots plegats, i després cap a Huiane, Taha, Raiatea i punt final a l’espectacular Bora Bora on desembarcarà per tornar a Barcelona i nosaltres deixarem la Polinèsia Francesa.

• 

• 

• 

Els últims dies no hem tingut masses coses a fer, ens hem entretingut fent un estudi detallat de les perles del mercat i hem constatat que a les Gambiers vam fer una bona compra! Les perles de les Gambiers són les de més qualitat de la Polinèsia. També hem fet cada dia, cada dia el recorregut al supermercat , doncs estant fora de l’aigua, la nevera no ens funciona i anàvem a comprar el menjar diàriament. Als caps de setmana contemplem des de la nostre terrassa les regates de piragües que surten del port…, I per sort, gràcies a l’Alain, el propietari de la drassana, que ens ha deixat el seu cotxe, hem fet varis recorreguts per l’illa, pensem que pot ser, estava fart de veure’ns pul•lular per allà…

• 

• 

• 

Estem a la marina de la ciutat, ben bé al rovell de l’ou, entre mig de uns iots que quan els mirem ens fan sentir molta llàstima…, pels seus propietaris…, el que hauran hagut de treballar per pagar-los i mantenir-los!!! I tot plegat per fer-los servir 10 dies a l’any! El que tenim a estribord deu fer “mil” vegades el Badoc. Porta un helicòpter a la coberta, deu ser per si de cas el propietari ha de tornar corrents a la feina…

Ara que ja estem a l’aigua podem tornar a endreçar i netejar a fons el Badoc, doncs amb tants dies en sec i amb l’ambient de la drassana, el pobre Badoc està fet un porquet! Tenim de temps fins el dia 8 que arriba la Laura! Anem per feina!!!

• 

• 

• 

La Marian ja va tornar de Barcelona, contenta de veure que la família estava bé, i saludar a uns pocs amics amb el poc temps que va tenir. Mentrestant el Francesc armat de una paciència desconeguda, va retrobar la bicicleta i pedalejant va fer un estudi detallat de tots el magatzems de material nàutic , supermercats, racons de venda de menjar “per emporter” i el vell mercat de Papeete. Papeete comparat amb els darrers indrets on hem parat ens resulta un mica angoixant, hi ha molts cotxes i molts turistes! (nosaltres no ho som, . A la marina hi ha alguns vaixells impressionants, no sé ni quans peus deuen tenir , però un d’ells porta un hidroavió a la coberta! Hi pel carrer es veuen Mercedes de luxe i fins i tot en vist un Hummer . És una mica una aberració tenint en compte que l’illa deu tenir 200 km de carreteres com molt! A Technimarine també han treballat força en el Badoc, però la maleïda resina epoxi encara no ha arribat!!!! Les últimes noticies van ser que ja va sortí de Paris i te previst arribar a Papeete el dia 25 !!!! El capità estava punt de tirar-se de cap al mar !! En comptes d’això hem fet cas del proverbi “ al mal tiempo buena cara” i vam agafar el ferry cap a Moorea on vam llogar un bungalow a la platja i un scooter per 3 dies i ens hem dedicat a recórrer l’illa.

• 

• 

• 

A Moorea per començar no hi cap gran població. Anant per la carretera es reconeixen per una major densitat d’edificacions, o es troba una escola o un hospital. Per contra tampoc hi ha masses kilòmetres que no hi hagi una casa u altre.

Cap a l’interior hi ha unes muntanyes altíssimes i molta vegetació, molts rierols i també grans salts d’aigua.

• 

• 

• 

Com a Tahiti hi ha una barrera de corall que envolta l’illa, de manera que les platges estan obertes a la llacuna i no al mar, així que els nens i famílies gaudeixen de l’aigua sense risc i nosaltres hem fet rem en piragües!! És el que hi ha…

Vam passar per la badia de Cook i la de Opunohu. Hi havia vaixells , alguns de molt grans però ni de bon tros les aglomeracions del voltant de Papeete. Aquestes dues són molt arrecerades i una bona opció per passar uns dies, però nosaltres ja no tindrem temps .

• 

• 

• 

Vam aterrar a Tahiti per Tautira, un petit poble molt tranquil i agradable on érem l’únic vaixell. En el magatzem vam trobar ensiams! Els últims els havíem comprat a Valdivia, feia quasi 4 mesos!! Sembla mentida com una cosa tan simple et pot dona força alegria en un moment donat.

Teníem la intenció de seguir per la costa est fins a Papeete per fer una entrada suau a la civilització …, així doncs vam continuar a l’endemà fins a Taravao que està al istme de la “presqu’ile de Tairapu”. Tampoc no vam veure cap més veler durant el trajecte i ens vam amarrar en solitari a la part exterior del petit port d’embarcacions a motor, suposadament pescadors. Al cap de poca estona ens va venir a saludar un senyor que des de la muntanya ens havia vist arribar i havia reconegut el Badoc com a disseny d’en Lombard , es veu que el seu germà treballa amb ell , també ens va comentar que la part sud de l’illa és la més bonica i Port Phaeton un lloc molt protegit i tranquil, a més que un amic seu tenia el seu vaixell allà.

• 

• 

• 

Després de dinar vam anar al enorme supermercat que hi ha el poble, impressionant…, ens vam deixar els estalvis en formatge i xocolata, n’hi havia de tot tipus, ara el preu …, d’importació… En el camí un cotxe s’havia parat per portar-nos al poble, i tal és l’amabilitat dels polinesis que es va esperar al super mentre compràvem i encara més ens va portar fins a Port Phaeton i de tornada!

Poc després va aparèixer l’amic i ens va dir que tenia el vaixell fora de l’aigua i que podíem fer servir la seva boia!!!

El que ens semblava un lloc solitari i tranquil, pensàvem… va esdevenir en una discoteca improvisada. Cap el vespre es van anar reunint joves que van arribar alguns en cotxe, d’altres caminant o en bicicleta, tots ells entorn a un potentíssim equip de música es vam passar tota la nit i fins al mig dia del diumenge! Encara gràcies que la música no estava mal del tot…

• 

• 

• 

No ens vam arriscar a estar ni un sol dia més amb aquest xivarri i com que sembla que s’ha està fent un costum canviar els plans contínuament, i aprofitant els consells que vam rebre, vam desfer els darrers passos per fer la volta pel sud fins a Port Phaeton.

Vam tornar a fondejar a Tautira on vam trobar tota la gent gaudint del diumenge fent picnic a la platja de sorra negra i competint amb les seves característiques piragües polinèsies, vam constatar que són realment ràpids amb un que remava en paral•lel al Badoc!!

El paisatge de la banda sud amb alguns pobles petits i en gran part deshabitada amb manca de carreteres és molt maco. Part del trajecte es pot fer per l’interior de la llacuna, entre l’illa i l’escull però en alguns trossos no hi ha canal i s’ha de sortir a l’exterior. En el pas de Vaiao, es passa molt a prop de la trencada de les onades contra l’escull, veure-ho a pocs metros és espectacular i l’hora esfereïdor …

Port Phaeton es un recer molt tranquil i agradable, però… malauradament no ens vam estar més que dos dies, la causa va ser una petita entrada d’aigua que es va produir quan vam topar amb un escull mal identificat:-(, i que ens va imposar anar a Papeete per fer la reparació. Un altre cop canvi de plans, aquesta sense voler-ho!

A pesar de que l’entrada d’aigua no és important, la reparació és bastant laboriosa. La nostre companyia d’ assegurances ha respost molt bé i ràpidament, i Tecnomarine, l’empresa que s’encarrega de la reparació és molt competent i disposa de molt bons mitjans, però el problema el tenim per aconseguir la resina epoxi adient, que ha de venir de França amb problemes de transport i duanes, això provocarà un retard important en la execució. Haurem de tenir força paciència.

• 

• 

• 

Des de Papeete la Marian aprofita per anar uns dies a veure la família mentre en Francesc fa els manteniments i supervisa la reparació ?, ser tripulant també te algunes avantatges!

(En aquesta actualització de la web hem aprofitat per posar les fotos que des de que vam sortir de Rikitea mancaven per inserir).