A Porto Santo ens vam quedar més dies dels inicialment previstos. La culpa li hem de donar a l’Astrid i el Dieter, una parella d’alemanys afincats a Porto Santo que tenen el seu vaixell “Windlise” varat a Rio Grande al Brasil. Primer ens van proposar un itinerari per l’illa, que vam seguir fil per randa. Vam llogar una moto xinesa, i vam anar al “Pico do Facho” , on vam fer una excursioneta a peu per fer tota la volta al pic, que et permet veure l’illa des de tot els vents. Després la “Punta da Areia”i a les cales del “Calhau da Serra de Fora”, el mirador de “Portela”, la” Ponta da Calheta”, etc.., no segueixo amb la llarga llista, però si hem de dir que ens va agradar molt i sens dubte, alguns indrets no els haguéssim trobat per nosaltres mateixos. L’única llàstima és que no vam tenir gens de bon temps i no vam fer ni una sola banyada en cap de les paradisíaques caletes que vam veure!! Al vespre ens vam passar per casa seva i ens vam quedar a sopar. Va ser una trobada molt agradable i molt profitosa per nosaltres, ja que ens van explicar les seves experiències per l’Àfrica i Sudamèrica. El resultat és que ens estem replantejant seriosament el nostre itinerari !!!! Vielen dank Astrid und Dieter!!! Wir denken , dass wir wiedermal ein Glass Wein zusammen drinken werden!!!!

Ahir que era el dia de la Verge, vam anar a l’església “Do Monte” per sobre de Funchal, va ser molt divertit…, processó encapçalada pel “Escoteiros” (Minyons escoltes) i seguida per gent de tota mena amb els seus ciris, i després la gran festa amb tenderetes de “bolos de caco” i espases de carn…,tot estava boníssim i l’ambient de la gent del país, fou lo millor!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Vam sortir a les 12h del migdia del dia 6 de Vila Real de Santo Antonio. Hem fet 540 milles i 87 hores de navegació. Portàvem la major amb 1 o 2 rissos, i anàvem alternant gènova i trinqueta. El vent aparent ha sigut molt estable al voltant dels 110º amb una velocitat que variava entre els 15 i els 25 nusos de real. No vam engegar el motor fins entrar a port!. El Badoc ha navegat molt bé amb puntes de fins a 10,5 nusos. El que ha tingut una feinada terrible ha sigut el nostre pobre pilot Raymarine, doncs les grans onades que ens picaven per l’amura el feien derrapar constantment. Amb un dels cops,hem tingut tal ensurt que hem pensat que havíem xocat amb alguna cosa, i aquest matí a la coberta ha aparegut un petit calamar, però no crec que fos ell…! Com a resultat d’aquesta bellugadissa, vam estar gaire bé 2 dies sense menjar, ni baixar a la cabina!!. Al tercer dia (el capità una mica abans, tot s’ha de dir), segurament per instint de supervivència ens vam començar a recuperar, les onades però, no desistien!!

Al nostre major de desig: una dutxa calenta i una bona dormida en pla!

Avui després d’un dia bastant enfeinats dessalant per dins i per fora, netejant i endreçant, ens posarem ben guapos i anirem a sopar al restaurant , els “peixitos” que no vam gosar pescar i jo a més estic contenta perquè estrenaré un regal… ja-ja-ja!! Demà ja farem turisme…

• 

• 

•