Ja portem gaire bé 15 dies a Las Palmas,però aquesta vegada hem fet poc turisme, just hem fet una visita ràpida a les dunes daurades de Maspalomas, al pintoresc poble de Teror i al basàltic Roque Nublo. .., i és clar,hem voltat per Las Palmas.

D’altre banda hem treballat força en el vaixell , hem rascat i repintat l’antifooling de les orses, ens hem barallat molt per que funcionés la meravellosa BLU i en general ens hem preparat per lo que seran les travesses més llargues. Per acabar ens hem proveït de queviures per un regiment!

Ara,ja,si estem preparats! Sortim amb 800 milles per davant i el destí encara incert, doncs no ens hem decidit, si el Cap Verd o el Senegal …

• 

• 

• 

Ja portem uns quans dies a Lanzarote, encara que l’illa no és gaire gran, és ben segur que ens quedaran  molts racons per descobrir. Aquesta és prou diferent de les  que fins ara hem vist. Un no pot si no que tenir el sentiment de turista, d’intrús, no es possible un altre cosa amb aquest paisatge…

Quan fas la ruta turística, penses que l’illa té molt de César Manrique o pot ser que César Manrique té molt de Lanzarote, el que ens queda clar és que s’intueix una completa simbiosis de l’artista amb l’illa. L’influencia és mútua.

És difícil saber el que més ens ha impactat d’aquest paisatge: la negror dels camps cultivats coberts amb el”picón”(cendra volcànica), l’agressivitat del “malpais” eructat pels volcans, les tranqui-les platges amb el seu contrast de sorra blanca i pedres, esculls i penya-segats foscos, o l’enginy de transformació de unes coves de lava en vistosos i refrescants  jardins per atracció turística junt a la declaració de sostenibilitat feta fa més de 10 anys!

Difícil triar!, Aquí unes fotos, i una forta recomanació per visita l’illa, sense preses!

• 

• 

• 

Fondejats a la “Playa de los franceses”, amb una vista espectacular de Lanzarote, hem fet una bona caminada entre mig de les dunes per arribar al únic poble de l’illa “ La Caleta del Sebo” per tal de comprar alguns queviures i actualitzar aquesta web. Vam arribar ahir a la Graciosa després de una travessa prou ràpida per la previsió que teníem. L’anècdota :per primera vegada des de que vam sortir de Barcelona hem pescat!!!! Una saborosa orada i dos calamarsets, bé aquests més aviat han caigut del cel… (no sabem com apareixen a la coberta durant la nit, és estrany perquè les onades ni tan sols ens esquitxaven).El dia abans de sortir varen fer la volta a Porto Santo per mar amb l’Astrid i el Dieter, no vam tenir gaire vent, però va ser un passeig molt agradable. Vam tancar el dia amb una barbacoa a casa seva i la promesa de considerar la ruta del Brasil, wir werden sehen deia en Francesc…

• 

• 

• 

Ja hem tornat al Badoc!!!!

Després de l’autorització del metge, ahir vam sortir de Barcelona via Lisboa i Funchal i 12 hores d’aeroport, vam arribar a Porto Santo il·lusionats per reprendre el nostre periple.

Avui ja hem fet algunes feines, com modificar la ruta dels guardins del pilot de vent, però encara restarem un parell de dies abans de fer la travessa cap a Canàries.

Després de uns dies a Funchal fent millores al Badoc i badant un xic per la ciutat vam sortir cap a Calheta. Vam navegar resseguint la costa tranquil•lament. Primer ens vam acostar a la cala de Cámara de Lobos a on fondejàvem els vaixells colorits dels pescadors, més enllà ens vam capbussar davant dels penya-segats altíssims del Cap Giráo amb el seu telefèric que baixa a la petita zona de cultius. Al fons es veuen els Pics Areeiro, Ruivo i Torres. Encara ara ens preguntem si es justifica la construcció de un ascensor (300 m.) i un telefèric per baixar al petit cultiu de vinyes i plantes tropicals de Fajà dos Padres, però el cas és que hi ha un petit restaurant i una desena de cases on es lloguen habitacions. Fins arribar a Calheta les zones cultivades son bàsicament de plataners i a les parets del penya-segats i els salts d’aigua apareixen contínuament.

Un cop a Calheta ens vam arribar a Ponta de Pargo en autobús, amb això ja vam cobrir la dosi d’adrenalina per uns quants dies (pend= 10%, ang=180 º amp=3,8m, h= 250m, 2 bus…). Vam compensar-ho amb el passeig per la levada entre til•lers,pins i enormes hortènsies amb l’Atlàntic immens com a teló de fons.

Ara des de fa uns dies estem a Barna per problemes mèdics que no vam pogué resoldre a l’hospital de Funchal. Esperem que no passin gaires dies més per retornar amb el nostre badoquillo que vam deixar a Porto Santo, això si, en bones mans, les dels nostres amics del Windlise . Ells ens el cuiden!

• 

• 

• 

•