Continuem fondejats al mateix lloc, els vents no ens són gens favorables… Gaire bé tots els dies en un moment o altre ens bufen vents de fins a 30 nusos. La corrent de la marea és bastant forta i fa una mica de por banyar-se, a part de que l’aigua està més aviat freda, entorn als 20 ºC. El paisatge però no deixa de ser espectacular. Abans d’ahir després de la pluja ens va aparèixer un arc de Sant Martí complert, no més els núvols ens tapaven la part superior.

Com que no podem desembarcar no hi ha gaires coses a fer…, aprofitem per posar ordre…, llegir, cuinar, dormir, ja va bé descansar que no sabem que trobarem més endavant… També hem pescat! Vam pescar tres taurons en menys de mitja hora, i vam parar es clar, quasi que fan pena tan petitets…

Finalment dilluns vam tenir un petit forat meteorològic, que ens va permetre arribar a San Blas. Un cop a l’entrada de la badia, vam haver d’esperar fins la matinada de dimecres a que la corrent ens fos favorable per poder entrar, doncs les corrents de marees són fortes a més que hi ha molts bancs de sorra i és perillós entrar de nit.

• 

• 

• 

Com que al davant del petit poble no vam poder fondejar perquè no hi havia boies lliures i la profunditat és molta per tirar l’àncora, vam anar cap una petita llacuna que es forma entre mig dels bancs de sorra. El lloc és magnífic! Envoltats d’ocells tot el dia i quan baixa la marea deixa al descobert unes petites illes verdes a on una mena de flamencs venen a menjar. El flamencs són de un rosa ataronjat i una mica fluorescent amb les puntes de les ales negres i quan volen són realment espectaculars.

• 

• 

• 

A més de maco hem pogut comprovar que aquest fondeig és molt segur. Dimecres a la tarda vam tenir vents del sud de més de 50 nusos i vam aguantar molt bé.

Aprofitant la marea vam posar el Badoc en sec, doncs l’hèlice fa molt soroll, no vam trobar res a l’hèlice i vam aprofitar per netejar-lo

• 

• 

• 

Baixar a terra ha estat difícil, quan hi ha vent i amb combinació amb les corrents es formen moltes onades i amb la nostre petita auxiliar es fa difícil desembarcar a la platja. Quasi que ens hem quedat sense provisions de menjar fresc i hem hagut de fer pa. Tampoc hem pogut comunicar-nos com habitualment per skype i e-mails. Ens hem d’acostumar perquè això és el que ens esperar d’ara en endavant.

• 

• 

• 

La navegada des de Mar del Plata fins aquí va ser fantàstica, un dia assolellat però no molt calorós i el vent de través i de popa. Vam arribar al “Rio Quequen” a la tarda, havent trigat poc més de 12 hores. Al club “Vito Dumas” vam ser molt ben rebuts, ja d’entrada ens van convidar a prendre una cervesa i participar de la conversa sota un magnífic desmai.

• 

• 

• 

Ara cal esperar. El pronòstic del temps no ens és gens favorable, fins dilluns amb sort no podrem sortir, que hi farem…,

• 

• 

• 

Recorre les platges de Necochea? Fa molt de vent i no hi convida. Són 70 km de platges amb dunes ben boniques, però plenes del que aquí anomenen “balnearios”. Són les típiques barraques de lones que proporcionen un espai garantit i certa intimitat. Les platges són tan amples que per més que hi ha bastanta gent no es veuen gens atapeïdes.

Anar a l’escullera? Hi ha una colònia de lleons marins d’un i de dos pels…, després de banyar-se s’estiren a la sorra, uns sobre els altres “juntos pero no revueltos”, cada mascle controla bé el seu territori i les femelles que li pertoquen… . S’acosta un gos bordador i tota la colònia s’alça amenaçant, el llops més grossos quan estan alçats fan verdadera impressió!!!

• 

• 

• 

Un caminada per el ” Parque Miguel Tillo”? Més de 5 km de bosc de pins i eucaliptus a la bora del mar, és el pulmó verd d’aquesta ciutat.

Sopar a la Euzko Etxea? Una bona opció …, pot ser demà

Una excursió a una “hacienda” de l’interior a prop de Tandil? S’haurà d’estudiar, perquè també venen pluges.

• 

• 

• 

Bé, anirem improvisant…, i ens armarem de paciència, que d’ara endavant ens farà bona falta!!!

Ja tornem a ser aquí. Ahir 28h després de sortir de casa vam arribar al Badoc. A Eceiza, tal com estava previst ens esperava en Pierre que ha deixat el “Champ Fleury” a Paraty, i compartirà amb nosaltres la travessa fins al Beagle i la Patagònia xilena.

Estem preparats i tenim bona predicció meteorològica, així que no perdem temps i aquesta matinada sortirem cap a Necochea. No és gaire tros, són unes 80 milles, però serviran per la primera provatura de tots plegats. Quan arribem celebrarem el Cap d’Any. Tenim el Juve i Camps a la nevera, pernil i “confit de canard”, tot previst, esperem arribar hi a temps!