Com fa gaire bé un any, aquí tornem a estar per fer la sortida de Fiji. Però aquesta vegada amb un altre rumb, ara ens dirigim a Anatom l’illa més meridional de Vanuatu.

Us hem d’explicar que els darrers dies hem meditat profundament , i per fi hem pres una decisió sobre un canvi en la ruta, que fa ja temps que barrinàvem . Hem decidit arribar a finals d’any a Malàisia , si , mai no n’ havíem parlat però…, tampoc mai havíem pensat passar pel Beagle i va ser, sense cap mena de dubta, una de les millors decisions que hem pres en quan a la ruta, tan és així que no descartem de tornar-hi!

Així que d’entrada ja hem començat a preparar la paperassa que ens permeti passar per Indonèsia i encara ens hem de decidir si farem escala tècnica a Port Moresby (PNG) o anirem per la costa Australiana, tenim poc més d’un més per decidir-nos.

• 

• 

• 

Aquest dies ens estem passejant per les illes del grup Yasawa , probablement un dels destins turístics més anomenats d’aquesta zona, però no pel el fet de ser luxosos, per el que hem vist fins ara. Aquí els turistes arriben en ferry a les badies i després són transportats a terra amb les barques del poble, a on no acostumen a haver molls de desembarc i sovint és difícil arribar a la sorra per culpa dels corals, així doncs s’han de mullar els peus …, com nosaltres… .

• 

• 

• 

En totes les guies i també en el mercat els venedors de “kava” t’expliquen que la tradició es que quan arribes a un poble és demanar pel cap del poble i entregar-li un manat “yaqana” les arrels seques del “kava” . Aquest regal es diu el “sevusevu” i se suposa que es fa per respecte. La cerimònia del “kava” és una tradició del molt similar en totes las illes del Pacífic Sud, les arrels es maseguen i barregen amb aigua i fibres de coco, i es beu el líquid en bols d’escorça de coco amb un ritual que fer passar el bol d’una persona a la següent mitjançant un servidor o servidora que cada vegada porta el bol al cap de cerimònia per omplir-lo novament. No és una beguda alcohòlica però te efectes relaxants. La “palangana” de fusta per preparar el “kava” és un dels “souvenirs” més típics que es troba en totes les botigues d’artesania i algunes tenen uns treballs extraordinaris.

Nosaltres, no sé si per seguir la nostre tradició de catalans garrepes o per escèptics, que fa que ens soni més a turistada que a tradició, hem fet cas omís i ens hem presentat sense cap regal a priori, més aviat creiem que no cal tractar-los com si encara visquessin en el segle passat… Per aquest fet ningú no ens ha mirat malament, i si ho han fet ho han dissimulat molt bé!

• 

• 

• 

A Somosomo, un dels poblats més rurals, després de presentar-nos a la cap del poble, i acceptar la seva invitació a visitar el poble, vam passar per la escola maternal i els nens ens van obsequiar amb un recital de cançons en fijià, però que curiosament tenen la mateixa melodia de les que canten els nostres nens! Sembla que la música no te fronteres!! Els hi vam fer moltes fotos i la mestra va estar encantada quan més tard li vam portar les copies.

• 

• 

• 

Després de convidar-nos a un te amb “pankekes” en Wati i la seva dona ens van convidar també a sopar tots plegats amb la família a casa seva. Vam acceptar i vam dir que portaríem el nostre menjar i ho compartiríem. L’hora de sopar ja era ben fosc però amb una lot vam arribar sense perdre’ns. Després no va haver problema dins de la casa tenien llum gracies a un generador. Vam seure amb la família al terra sobre la catifa de “pandanus” i van començar a treure safates amb el sopar,totes posades al costat nostre, (també ens van posar coberts). Com marca la tradició, fins que no vam dir que estàvem farts i no podíem més, ells no van començar a menjar…, (aquesta costum ja la coneixíem, així que no vam abusar i vam menjar poquet). Més tard encara s’hi anava afegint més gent a la taula (és un dir) i que sempre rebien un plat de la mestressa … . La solidaritat en aquestes comunitats és un fet bàsic i constatat. La família ho comparteix tot! Tenint en compte que el concepte de família inclou vincles molt amplis.

• 

• 

• 

Tornant endarrere en el temps, en el nostre pas per Vuda Marina vam aprofitar les bones comunicacions per arranjar les reparacions de veles, i compres de materials que venen d’Europa. També vam estar a Port Demareu per veure al velista. Vam quedar acollonits de les instal•lacions, botigues, restaurants, xalets amb embarcador propi, i camp de golf!! Tot de un luxe de pel•lícula americana!! Per arribar a Port Demareu vam haver de canviar d’autobús a Nandi i vam aprofitar per comprar verdures al mercat i visitar el Sri Siva Subramaniya Temple, el temple hindú més gran del Pacífic, és un dels “debes” de les guies, i si que és veritat que és una visió enlluernadora i sobtada dins de aquest paisatge…

• 

• 

• 

Ara ens estem al “Blue Lagoon”, un altre “debe” per en aquest cas una mica decepcionant, l’únic “blue” és el nom de l’empresa de creuers. No podem passejar per l’illa perquè és propietat privada (resort), el poble queda lluny del fondeig i fa molt vent per banyar-se i veure corals. Així que ens dediquem a la lectura…

Avui fa just quatre anys que varem sortir del Club Marítim de Barcelona. Aquell dia llunyà, il•lusionats, i ben ignorants de lo errades que eren les nostres previsions en el camp temporal!!! No ens havia passat pel cap que passats quatre anys encara no hauríem fet ni la meitat del recorregut!!!

Estem ancorats davant de Makogai, una petita illa entre mig de Vanua Levu i Viti Levu , les dues principals illes de Fiji, només hi som nosaltres i un “supermarabú” de una parella de kiwis. Ells es van oferir per passar-nos a buscar amb el seu dingui per desembarcar a la platja.

• 

• 

• 

És un petit poble on sis famílies es cuiden de fer créixer varius tipus de “benitiers” i tortugues per repoblar les aigües. Els “benitiers” que utilitzen per la fecundació són enormes i ens van explicar on de la badia en podíem veure de més grossos ! i si que hi vam anar , fan ben bé mig metre d’amplada. També vam veure una tortuga tan gran com una persona, i els corals són també espectaculars.

Un fet molt curiós és que alguns del edificis del poble són herència de la leproseria que allotjava 2000 malalts fins l’any 1969. Encara que els carrers i la majoria d’edificis se’ls ha menjat la selva, es podem veure perfectament les parets de projecció del cinema i el generador que continua treballant actualment, que per cert el tenen ben net i polit! També es conserva mitjanament bé el cementiri, envoltat de un jardí natural una mica salvatge.

• 

• 

• 

Vam fer l’entrada a Fiji per Savusavu, a Vanua Levu, l’illa de nord. Ens vam estar a la Copra Shed Marina, amb totes les facilitats i un bon restaurant. De seguida ens va cridar l’atenció el dinamisme d’aquest poble. Sembla que la barreja de fijians e hindús a pesar de tot els ets i uts és positiva. L’ambient és molt cordial i la gent sempre saluda amb un gran somriure. Tot això conservat i augmentat a la capital, Labasa, on vam arribar amb un scotter llogat a la marina. Sembla que això els hi feia molta gracia, després vam caure en que va ser l’únic scotter que vam veure en tota l’illa.

• 

• 

• 

El mercat de Labasa és molt variat, verdures i fruites, cereals, arrossos, peix sec i caramels, tots els venedor orgullosos dels seus productes. Ens van donar a tastar un palets fets de sucre molt bons, i vam menjar síndria per refrescar-nos, doncs era un dia molt calorós. Vam acabar dinant peix arrebossat amb “inhame” en els mateixos menjadors del mercat al costat del riu. No vam pensar en comprar beguda i ens van convidar a una barreja de suc molt refrescant, que després no van acceptar que paguéssim i encara ens donaven les gracies repetidament per haver vingut .

• 

• 

• 

Ara posem rumb a Laukota, doncs és l’únic lloc on hi ha possibilitat de que ens arreglin l’spinnaker que se’ns va ben esparracar no més sortir de Vavau. Ja hem cosit varis cops la major a ma, però la trencadissa de l’spi ens depassa! S’ha de dir que no tot va ser dolent a la travessa, a banda de una navegada ràpida, vam pescar un mahi-mahi de més de 8 kgs, encara no ens l’hem acabat!!!

A Tapana, encara no fa un any que ens vam acomiadar de la Pilar i l’Eduardo pensant que no tornaríem mai més . Ara hi hem tornat a passar uns bons dies. Quina parella! La d’històries que han viscut. Esperem que aviat publiquin el seu llibre i ben segur que serà una bona lectura per gaudir. Ens van convidar un dia a sopar i ens avisaren que hi hauria en Thomas un amic seu. Resulta que en Thomas ja el coneixíem de Nuku’alofa quan amb 25 nusos de vent ens va ajudar a amarrar el Badoc! Però el que no sabíem era el seu fort lligam amb Vavau, doncs ell va ser responsable de Moorings just en el temps que l’Eduardo Redburg va està vivint aquí i contractat per ell, quina casualitat!! En Thomas també és un personatge. Les seves aventures i voltes al món les ha recollit en un llibre que acaba de publicar. També és amic d’en Julio Villar ! I comodor del Yacht Club de Russell (Nova Zelanda), on nosaltres vam estar uns dies ancorats. Li hem donat la nostre carta de presentació del Marítim i hem proposat un agermanament. Bé ja sabem que estan justament a les antípodes però mai se sap!

• 

• 

• 

Tots aquest dies hem tingut un temps fantàstic, cada dia fem una bona estona de snorkel, si bé els corals d’aquí no són tan vistosos, la varietat és increïble i també trobem molts peixos que no havíem vist abans. En la pesca no som tan afortunats, amb el fusell no hem aconseguit res. Sort que encara ens queda conserva de la enorme barracuda que vam pescar a la travessa de Tongatapu a Haa’pai.

En pocs dies se’ns acaba el visat per Tonga i farem rumb a Fiji, ja hem fet la paperassa i les provisions, i si tot va bé sortirem demà passat amb el pronòstic de vent de sud-est. I qui sap si tornarem …

• 

• 

•