Esperant a l’aeroport de Kinsford Smith per agafar el vol cap a Barcelona amb escala a Dubai. Aquesta vegada no serà tan greu, arribarem en menys de 24 hores…

Uff, això de visitar una gran ciutat és esgotador!!! Ara, però, tenim un munt d’hores per endavant per descansar encara que no gaire confortablement…

El primer dia vam tenir un sol espatarrant i vam passar bastanta calor i quan vam arribar al vespre al hotel teníem els peus destrossats!!

• 

• 

• 

Des de l’hotel que està a Bayswater vam caminar pel barri fins al Woolloomooloo wharf. El vell desembarcador ha sigut remodelat i transformat en el Blue Hotel, restaurants i apartaments de luxe. Nosaltres vam passar dels restaurants i vam prendre la famosa Pies’n’Peas al Harry Wheels. Vam xafardejar els vaixells de la marina del hotel i vam seguí camí per els jardins del Botànic fins arribar a la impressionant Opera House, després vam seguir patejant el CBD, i el circular Quay, es a dir que va ser un dia ben aprofitat.

• 

• 

• 

No vam tenir tan bona sort la resta dels dies que ens va ploure a bots i barrals a més de bufar un vent fort que casi se’ns emporta el paraigües varies vegades. D’aquest dies típics, que la gent va al cine o a visitar museus i això és el que hem fet, el Museu de Sidney, el Marítim, el d’Art Contemporani, galeries d’art, etc… I per suposat la visita guiada a la Opera House. Així ens vam assabentar de la trista història. L’arquitecte danès Jorn Utzon que la va concebre, mai no la va veure acabada físicament, doncs com que el projecte es va descontrolar econòmica i temporalment el van fer fora! I és que realment en el moment que la ciutat va escollir el seu projecte van ser mol agosarats perquè no hi havia definició tècnica, però també és cert que si haguessin sigut més pragmàtics, ara no disposarien d’aquesta indubtable icona que representa la ciutat. De tota manera, encara que ell es va auto desterrar i no va tornar mai a Sidney va continuar fent dissenys varis com el del foyer i els serveis, l’empremta nòrdica és innegable.

Encara que gris i plujós vam pujar a la torre giratòria, que tot i la quantitat de gratacels que la envolten, encara s’enlaira uns quants metres per damunt i ofereix una magnifica vista de la ciutat i rodalies i fins i tot s’arriba a veure el mar obert. En comptes de pagar l’entrada vam fer reserva al bar que abans era de Möet et Chandon i pel mateix preu vam veure la vista amb unes copetes de vi .

• 

• 

• 

Tampoc no ens vam deixar descoratjar pel temps i vam agafar un ferry per veure la ciutat des de la badia, com si hi haguéssim anat amb el Badoc, . Vam anar fins a Manly (és una altre Manly…) i vam aprofitar per fer un volt a la platja que és destí turístic. Ens vam trobar una gentada!!! Hi havia una competició infantil de surf, amb el fred que feia, pobres nanos!!!

No es pot dir que aquí la gent sigui tan amable i simpàtica com fins ara ens hem trobat al Pacífic, és clar que és una gran ciutat, i és patent la gran influencia asiàtica. També se sent parlar bastant espanyol però de Sud-Amèrica. S’ha de dir que vam anar a fer una consulta al Consolat Espanyol i ens va rebre el cònsol en persona, molt amable, i ens va dir que a Sidney hi ha al voltant de uns 7000 espanyols. ( no sabem quants catalans ).

Bé, anem cap a embarcar…

• 

• 

• 

Avui hem agafat un vol de la Quantas i hem fet escala a Sidney, ens hi estarem tres dies abans de prendre l’avió cap a casa.

Hem  deixat el Badoc a la Marina East Coast de Manly.  No es gaire lluny de Brisbane, a uns 20 minuts de tren, encara que a més de 30 milles si vas en vaixell. Manly es un poblet de cases unifamiliars amb jardí amb un carrer principal on hi ha l’hotel algunes boutiques i restaurants. A la badia hi ha quatre marines que alberguen més de mil vaixells. L’escola de vela és molt activa, el cap de setmana hi ha molt moviment de vela lleugera, entre d’altres vam sortir més de un centenar de lasers a fer practiques.

• 

• 

• 

A Manly hi ha una bona botiga nàutica ben sortida però no hi ha res que se sembli a una ferreteria o similar, i és bastant limitat  i car per fer provisions. Ja ens està bé que a uns tres km hi ha Wynum amb més oferta de tot, així fem una mica de exercici. Inclús hi ha una peixateria!!! Això ens va permetre fer una paella al Badoc pels nostres amics francesos.

El recorregut per la costa és molt agradable i fàcil per fer en bicicleta, però s’ha d’anar amb compte per que sempre està bastant concorregut per gent fent footing i passejant els nens en els carrets.

Aquí el espai en sec és molt limitat, i fins i tot les motores les guarden en prestatgeries, així que el Badoc s’ha hagut de quedar a remull. De tota manera tenim sort que en Hugues i en Philippe ens han promès que aniran a fer-hi un ullada de tant en tant.

Si, si, hem arribat a Australia!!!

Vam tenir una excel•lent travessa, ràpida i confortable, no més vam trigar 5 dies. No podem dir el mateix de la pesca, no vam pescar res, i a més l’últim dia alguna cosa molt gran, va estirar tan fort i ràpid que se’ns va endur la línia abans ni de començar a reaccionar, encara sort que ens va deixar la canya! De totes maneres tampoc vam passar gana, doncs a Noumea ens havíem aprovisionat força bé després de l’experiència de varis dies de menjar “corned beef” enllaunat abans d’arribar a la “ville” . I com que anàvem bastant ràpid i no volíem pas deixar res que ens poguessin confiscar els de bio-seguretat, de fet ens vam embafar bastant…

• 

• 

• 

Vam entrar pel canal creuant-nos amb enormes vaixells carregats de contenidors fins arribar al port comercial a l’entrada del riu, que és força gran amb enormes grues modernes. Ja cap al vespre vam passar part dels tràmits a la Marina Riverside que hi ha a sota el gran Gateway Bridge. L’endemà vam remuntar el riu fins al mateix centre de Brisbane on hi ha la Marina Dockside gaire bé a tocar del emblemàtic Story Bridge, i a on els nostres amics francesos del Objectif Lune ens havien reservat un amarre.

Durant la pujada pel riu ja ens vam assabentar de com de diferents són per aquí las coses, en aquest continent que tot de nou comencem a conèixer.

En una ràpida introducció ens trobem, precioses cases amb jardí i embarcador propi, antics magatzems del port re-dissenyats i convertits en apartaments, l’antiga estació transformadora convertida en teatre i la refineria de sucre en galeria d’art… tot això a la bora del riu Brisbane que serpenteja dins la ciutat . Al arribar al centre, centre, els gratacels de oficines dels bancs i grans companyies i centres comercials rodegen alguna que altre església o edifici oficial de pedra del segle passat, però el conjunt guarda certa harmonia.

• 

• 

• 

Crida l’atenció lo net i conservat que està tot, absolutament tot! També és fàcil adonar-se que tot està molt reglamentat i ningú no gosa no seguir les normes. Ningú no fumà als carrers on està prohibit i cap ciclista va sense casc.

Els parcs tenen BBQ elèctriques i tot que se n’utilitzen sovint, estan netes i no hi ha cap mena de deixalla pels voltants.

Bé, la veritat és que entre visitar una mica la ciutat i veure’ns amb els amics de l’Objectif Lune i el Mowgli tot recordant el v/bells temps de la Patagonia encara no hem fet res per buscar el refugi on deixarem el Badoc mentre anem a casa… Així que ara ens haurem de posar a treballar…

• 

• 

•