Fins ahir no vam recuperar l’última bossa perduda en algun lloc entre Lisboa i Praia. Però ara ja estem preparats: el carro i l’escotero de la major canviats, l’aixeta de l’aigua de mar canviada, hem instal·lat una cadireta a la dutxa, quin luxe!, ja hem comprat els queviures per la travessa i per fi demà ja sortim! Posem rumb a Fernando de Noronha amb una previsió de vent de 15 nusos NE, calculem entre 12 i 15 dies de travessa. Fins aviat!
Després de 11 hores d’aeroports vam arribar ahir a Praia, nosaltres, però les bosses no! Quan vam arribar ja era de nit i avui hem sortit de matinada, així que no més hem vist la ciutat a les fosques. El taxista ens va portar al Hotel Paraíso al centre de la ciutat, els carrers són nets i plens d’acàcies i les cases no tenen més de dos o tres plantes. Passejant vam arribar a una plaça on vam sopar una pizza i un carpaccio de tonyina mentre sonava la Tracy Chapman i corria una brisa de mar més aviat fresca. Tot plegat va ser molt agradable.
Avui, ja som a Mindelo, el Badoc està content de veure’ns, al pobre de tant esperar li ha crescut una estranya barba verda i se li han enganxat uns percebes, no sabem si deixar-los créixer… També estava molt empolsinat i abans que res li hem fet una dutxeta, i ara encara està més content!
A Barcelona hem estat més de vint dies. Han sigut unes festes de Nadal molt allargades, doncs vam començar el dia 20 celebrant el Sant Esteva i hem acabat fent els Reis el dia 10! Entre mig a més de les festes típiques , vingui, dinars i sopars, i dinars i sopars, i moltes trobades i molta alegria de veure a la família i els amics, i veure com els petits han crescut una barbaritat i com als grans se’ls hi cau la baba. Als companys de Frape que no perden les esperances, als navegants del marítim que somien… (alternativa: que ens segueixen), a les amigues del club dels xals màgics…,
Al temps ens ha passat volant, intentant recuperar el temps que hem estat fora, intentant posar nos al dia de tot i tothom, “Misión Imposible” !
I quan arriben els comiats són tristos i algunes llàgrimes afloren…, sort que hi ha els e-mails i el skype!
Aquesta vegada les fotos les deixem per la intimitat.
Per altre banda, tenim la il·lusió de les milles que ens esperen pel davant. Nous paisatges, noves coneixences, noves experiències. Posarem proa a Fernando de Noronha i després el immens Brasil, cap al Sud, cap el Nord?, ja ho decidirem, les possibilitats estan obertes, no hi ha pressa…
Probablement es l’última crònica d’aquest any, doncs demà agafarem l’avió cap a BCN, a on restarem fins a mitjans de gener.
Mindelo comparat amb els pobles que hem vist fins ara és una gran ciutat, hi han rotondes i passos de vianants que cal respectar. Més d’una vegada hem estat a punt de ser atropellats per despistats. No sé que passarà quan estiguem a Barna!
Mindelo, Sao Vicente
Mercat Municipal, Mindelo Sao Vicente
Mercat Municipal, Mindelo Sao Vicente
Hi han molts restaurants, supermercats, un mercat municipal, i el peix ja no es compra directament al moll, si no que hi ha un mercat del peix amb moltes parades amb piques d’inoxidable i mosaic amb boniques pintures a les parets.
A Mindelo també es troba el mític “Clube Nautico” on vam sopar i escoltar música en viu una nit. Estava ple de navegants de tot arreu, encara que sembla que ha perdut ambient des de d’inauguració de la Marina. Allà vam conèixer en Miquel i l’Enric del veler Júlia Bem de Torredembarra.
Mindelo, Sao Vicente
Clube Nautico, Mindelo Sao Vicente
Musica al Clube Nautico, Mindelo Sao Vicente
L’endemà vam agafar el ferry per Santo Antao, la més verda de les illes de Cabo Verde . De Porto Novo fins a Ponta do Sol vam anar amb un transport col·lectiu. Pensàvem anar per la bonica carretera de muntanya recomanada a totes les guies i ens vam trobar circulant per la nova carretera asfaltada inaugurada fa pocs mesos. Aquesta recorre la part àrida, costejant fins a Paul,h i han fet alguns túnels i molt talls a la muntanya per passar de ribera a ribera. Els talls recents ens mostren un seguit de capes de les diferents sedimentacions arrugades pels moviments teutònics on els colors són encara molt vius, grisos,marrons, ocres, granatosos, negres. Fan unes combinacions inigualables per cap pintor. Pensem que en Pere ens hagués pogut donar moltes explicacions dels orígens…
Cova crater, Santo Antao
Ribeira de Paul, Santo Antao
Ribeira de Paul, Santo Antao
Al matí següent vam aconseguir un “aluguer” que ens portés a “Cova Crater”. S’arriba per l’antiga carretera empedrada, estreta i costeruda. No és d’estranyar que els conductors prefereixen la nova carretera, però el recorregut d’aquesta és espectacular. Va serpentejant per sobre de la carena, a uns 1300m i es veuen les valls de un costat i de l’altre. Les valls que porten directament al mar son molt verticals i la sensació es bastant vertiginosa.
Ribeira de Paul, Santo Antao
Ribeira de Paul, Santo Antao
Ribeira de Paul, Santo Antao
Quan vam arribar a Cova Crater, el cràter estava pràcticament tapat per la boira, de mica en mica, mentre baixàvem es van anar destapant els cultius de la base del cràter, és bonic, sembla un patchwork, però lo que de veritat impressiona, és la vista que et trobés al remuntar la paret oposada, és la Ribeira de Paul, plena de cultius, sobre tot canya de sucre (per fer el grogue) i al fons, 1500 m. avall, l’Atlàntic!
Estenent la roba, Ribeira de Paul Santo Antao
Ponta do Sol, Santo Antao
Ponta do Sol, Santo Antao
Fa dies que el vent bufa de on no toca, de l’oest, i els pescadors de Ponta do Sol no poden sortir a feinejar per que les onades de casi 2 m que trenquen violentament en els esculls entren amb força al interior del petit port, de manera que han hagut de pujar les barques casi a l’alçada del carrer. Aquest matí però, uns pocs s’han arriscat. Els pels se’m han posat de punta al veure’ls sortir amb aquella bromera d’aigua, remant i al motor a fons pel mig dels esculls. Per sort tots ho han aconseguit!
Contra viento y marea, Ponta do Sol Santo Antao
Contra viento y marea, Ponta do Sol Santo Antao
Nosaltres de nou al Badoc, preparant ja la maleta, sobre tot pels que no tindrem l’oportunitat de veure a Barcelona, BON NADAL I BONES FESTES!!
Just hem arribat a Sao Vicente, Mindelo, i estem còmodament instal·lats a la marina.
Dels últims dies, vagarejant per Sao Nicolau, lo més destacable són les badocades al moll de pescadors, contemplant l’espectacle de la arribada de les petites barques. Mentre esperem, veiem el moviment mandrós de tots els que també esperen al voltant, sobre tot les dones, que criden, fan bromes i algunes fumen amb pipa! Cap a les dues del migdia comencen a arribar les primeres barquetes, desmunten el fora borda i descarreguen el peix, casi tot tonyines, i ràpidament els pescadors desapareixen i van arribant més barquetes, i es repeteix la mateixa seqüència, però cada vegada si va afegint més gent, més cridòria i més peixos tirats per terra. Arriba un moment, que les barquetes han de fer cua per descarregar en el petit moll. Mentre contemplàvem, van descarregar com a mínim una vintena de barques. Són totes bastant petites, hi van entre 2 i 4 tripulants. A més del motor fora borda porten un pal amb una vela enrotllada, i van amb canyes totalment artesanes. No saben com s’ho fan per pescar algunes tonyines que fan més de 30 kg! Dins d’aquest bullici, tot sembla un tant caòtic, però si vas observant, te n’adones que les feines i el peix estan ben repartits i controlats.
Port de Tarrafal, Sao Nicolau
Port de Tarrafal, Sao Nicolau
Port de Tarrafal, Sao Nicolau
Port de Tarrafal, Sao Nicolau
Port de Tarrafal, Sao Nicolau
Port de Tarrafal, Sao Nicolau
Per variar, a més de les fotos, se’ns va ocórrer gravar un vídeo, dedicat al Manel J, que sabem que hagués gaudit molt de l’espectacle, però que malauradament no va poder o voler venir… El vídeo no sé si arriba a tenir qualitat d’aprenent d’aficionat …, però estem disposats a aprendre, ja hem començat a llegir el manual d’instruccions! Ja-ja-ja!
A Santa Luzia a on no més pensàvem dormir una nit, ens hi vam quedar tres dies. És una illa deshabitada, amb una enorme platja de sorra blanca i aigües turqueses, unes muntanyes pelades, encara que en aquesta època són una mica verdoses. El desembarc és una mica complicat degut a les onades, així que s’ha de practicar la natació! Però és un lloc increïble per fer el BADOC!
Pescadors a vela
Santa Luzia
Santa Luzia
A Mindelo, no hi estarem gaires dies, doncs volem anar a l’illa de Santo Antao abans d’anar a Barna, bé ja us ho explicarem…
Fondejats al exterior del port de Tarrafal estem la mar de satisfets. Des de la nostra terrassa tenim vistes al mar o la muntanya, tot depèn de on bufa el vent. Quan ens ve de gust fem una banyadeta , doncs l’aigua està prou clara lluny del port. Ara mateix no més tenim uns veïns francesos, força discrets i únicament els galls ens fan de despertador.
Arribant a Tarrafal, Sao Nicolau
Cami-de-Cachasso-a-Ribeira-Brava_Sao-Nicolau
Cami-de-Cachasso-a-Ribeira-Brava_Sao-Nicolau
Sao Nicolau és molt rural, aquí hi arriben pocs turistes i menys en aquesta època. És un lloc perfecte per fer excursions i caminades, i té recons molt xulos.
A nosaltres ens recorda molt Madeira, segurament per la disposició de muntanyes i valls molt escarpades i també pel tipus de construccions. Encara que aquí com no hi han “levadas” els camins son molt més costeruts. És molt curiós el contrast entre la façana nord, verda, plena de horts i arbres i la sud, tota àrida i pedregosa.
Henny, Casa Aquario, Sao Nicolau
Musics, Casa Aquario, Sao Nicolau
Sao Nicolau
Just arribar, la primera descoberta va ser en Henny. Un holandes, cuiner de professió, que després de voltar per l’Atlàntic amb el seu vaixell, va decidir afincar se en aquesta illa. A la seva pensió “casa aquario” , hi te uns quans nois capverdians que els hi dona una molt bona formació en cuina i restauració. També dona suport als velers que hi arriben, oferint dutxa, rentadora, organització d’excursions i uns sopars excel·lents amb música en viu. Però lo més captivador és ell mateix, la transmissió de pau i felicitat que dona al rebre’t és inigualable.
Aquesta illa, encara que no gaire gran, te molts recons per visitar i la recomanem força per aquells que els hi agradi gaudir de la natura.
De Praia Branca a Ribeira Prata, Sao Nicolau
De Praia Branca a Ribeira Prata
Fragata, Sao Nicolau
El mitja de transport habitual, a banda de caminar, és el “aluguer”, és raonablement barato i hem constatat que és un bon mitja de comunicació, doncs la gent no para de xerrar! Ara això si, no tinguis presa…, unes quantes voltes pel poble fins aconseguir omplir la furgoneta i fer uns quants encàrrecs, és el tribut a pagar.
Monte Gordo, Sao Nicolau
Tornant a Tarrafal, Sao Nicolau
Ribera Brava
Podríem dir que la hem ben pateixada, i ens resulta difícil d’escollir allò que més ens ha agradat. Hem pujat muntanyes per camins de pedra esgotadors i hem gaudit de la vista de valls profundes, plenes de vegetació i cultius. Ens hem creuat amb dones i joves que baixaven les seves collites en sacs pesants sobre el cap. Al arribar al poble , Ribeira da Prata hem menjat peix sec amb verdures cuites. Curiosament, tan a prop del mar és difícil trobar peix fresc!
Ara hem entès per què a Tarrafal,tot just quan desembarquen el peix, una gran part el netegen i el salen en el mateix moll!
Vista des de Monte Gordo, Sao Nicolau
Vista des de Monte Gordo, Sao Nicolau
Vista des de Monte Gordo, Sao Nicolau
En els pobles de la costa, els pescadors pesquen de una manera ben artesanal, amb canyes de bambú i alguns també fan pesca submarina amb peus d’ànec apedaçats. A Preguiça ,els hi vam comprar una llagosta, boníssima. Un dia mentre tranquil·lament descansàvem a la banyera del Badoc després d’una de les excursions per l’interior, vam descobrir una nova art de pesca, els pescador van proveïts d’un pseudo equip de snorquel, i una canya ( de bambú) amb un fil i un am.
Carberinho, Sao Nicolau
Carberinho, Sao Nicolau
Debaixo de Rocha, Sao Nicolau
I que podem dir de la solitària platja Debaixo da Rocha,l’única de sorra blanca, on l’aigua és transparent i els peixos de tots colors. O els acantilats de Carberinho, on al vent crea recons de curioses formes i sobre les pedres humides hi creixen algues de verd intens que fan un bonic contrast amb les tonalitats de negre del basalt.
Fragata, Sao Nicolau
Fragata, Sao Nicolau
Esperant per sortr, Preguissa Sao Nicolau
I molt més, que seria molt llarg d’explicar, i no us volem cansar…, però com que encara estarem uns dies més pot ser fem una segona part!