Amarrats al Q-moll hem passat la nit, a la espera de passar les revisions de bio seguretat i duanes al matí. Per sopar ens cruspim totes les restes de menjar fresc que sabem que ens confiscaran…
Opua està com 7 o 8 milles endins d’una ria, l’aigua està tan quieta que ens assembla que dormim a terra. El viatge en promig ha sigut bastant bellugat. Hi feia molt de temps que no cenyíem dia darrera dia… , els vents portants no van fer la seva esperada aparició .
La estratègia de el gran guru va ser bastant bona, però la natura ens va recordar la seva insubmissió a la predicció i ens va regalar un parell de fronts imprevistos. Això ens va fer dubtar de fer una parada a l’illa de Norfolk i durant un temps vam fer rumb cap ella, a on en realitat no hi ha gaire bons fondejos. Però quan el Bob ens va dir que pot ser ens hauríem de quedar una setmana i que tampoc hi havia cap problema per arribar a Opua vam tornar a posar rumb a NZ. De fet ell tenia raó 30/35 nusos de vent i onades de 4 metres no són un problema, no més una mica d’incomoditat!!! . No, no va ser tan dur, en quan el Badoc escora uns pocs graus navega molt, molt bé. Va ser pitjor el dia anterior que no havent-hi tan de vent, com que era totalment de morro vam haver de posar motor i les pantocades sobre el fondo pla es feien sentir fortament.
12.11.06 Rumb New Zealand 002
12.11.06 Rumb New Zealand 006
12.11.07 Terra a la vista New Zealand 001
Bé, hem arribat al país dels kiwis i el dels més experts navegants del món. Ara veurem que ens depara!
Una vegada fets els papers de sortida hem estat fondejats a la badia de Kuto, esperan les indicacions del gran ” guru ” de les prediccions meteorològiques, en Bob McDavitt, per sortir cap a Nova Zelanda.
No ens fa res esperar, doncs la badia és molt maca, les platges són de una finíssima sorra blanca, casi impalpable, i l’aigua turquesa, encara que fresqueta ens ha convidat a banyar-nos.
Ja era hora de que els deus en regalessin uns dies de sol, la nostre excursió al sud va ser ennuvolada i freda, sort que a la badia del “Carenage” hi ha una font d’aigua termal, que els francesos amb el seu “savoir faire” han convertit en una piscineta molt agradable. Més desagradable va ser haver de tornar a Noumea per fer els papers amb vent de morro, que ja no ens en recordem de fer bordo darrera bordo!!!
L’Île des Pins, antiga presó dels francesos, és ara un lloc turístic amb alguns hotels i “gites”, hi ha moltes platges de paradís amb jardins ombrívols per fer passejos entre flors i arbres recargolats.
Hem pujat al N’ga un turó de uns 260 m. des de on les vistes són fantàstiques, es pot admirar la vista del “lagon” d’un blau turquesa dels de foto, tatxonat de petites illes i atols i també perillosos esculls que haurem d’esquivar quan sortim!
Avui, en Bob ja ens ha donat la seva benedicció per sortir demà, així que demà tot havent esmorzat, posem rumb cap a Opua.
Aquesta nit tenim celebració, la Nerea, ha tret un 9 del projecte final de carrera que va presentar ahir, ja és enginyera!!!! Ne estem orgullosos!!!
(Les meravelloses fotos del “lagon”, les posarem quan arribem a NZ.
Tal com entràvem a port anàvem quedant estabornits, algun centenar de vaixells fondejats, edificis moderns, la il•luminaria esclatant del multi cinema de 12 sales i el parc de petites atraccions, una marina impecable, els ulls cada vegada més oberts, no vam badar boca. Estem a França!
La paperassa van ser ràpidament gestionada per la marina, no més ens van visitar els de Bio control. Ens van requisar les verdures i el ous, però com que ja estàvem previnguts ja no teníem gaire cosa. No vam trigar gaire a trobar el mercat del peix moderníssim i el supermercat amb tot els luxes del vell continent, no més un problema, els preus!!
12.10.13 Noumea 009
12.10.14 Noumea 012
12.10.14 Noumea 025
Al segon dia , quina sorpresa, uns catalans!!! Amb l’estelada ben alta dalt del pal!! Són la Lourdes i l’Enric, viuen al seu vaixell, el Mali Mali amb les seves dues filles, ja fa cinc anys que estan equí. Durant anys s’han recorregut el Pacífic i ara estan acomodats a Nova Caledònia a on no els falta feina, estan ben integrats i la marina està molt protegida pels ciclons.
Encara que Nova Caledònia és coneguda per tenir el “lagoon” més gran del món, inclús reconegut per l’Unesco, nosaltres vam optar per aprofitar els pocs dies que ens quedàvem per recórrer l’illa en cotxe. També ha sigut una grata sorpresa, l’illa és majoritàriament molt verda, bastant muntanyosa i amb molts rius.
12.10.16 Noumea 003
12.10.17 Costa oest pas de riu
12.10.17 La Cuve_Sarramea 008
Vam començar la ruta pel costat oest direcció nord, els primers kilòmetres són d’autopista de peatge, després continua en un carretera ample en molt bon estat. La costa té moltes penínsules, plenes de badies i la carretera principal corre més a l’interior, així que rarament veus el mar mentre circules. El primers paisatges són grans prats de pastura de vaques amb les muntanyes al fons. Vam fer via per arribar a al poble de La Foa, del que parteixen varies carreteres cap l’interior als pobles de Farino i Sarraméa on les excursions dins del Parc provincial des Grandes Fougères són esplèndides. Després de mesos al mar, quan tornem a la muntanya ens assembla encara més meravellosa. Les falgueres com arbres són impressionats i Hi ha una gran varietat d’arbres, molts d’ells desconeguts per nosaltres, la terra és molt vermella i els ocells se senten per tot arreu.
12.10.17 La Cuve_Sarramea 024
12.10.17 La Foa 001
12.10.18 Bourail_Poe 005
Vam passar de la costa oest a la est per la transversal “Kone-Tiwaka”. Moltes, moltes corbes i uns paisatges de valls i muntanyes impressionants. A la costa est, la carretera passa molt més a costat de mar seguint les entrades i sortides de les badies i pujant i baixant els turons. Travessem les zones mineres, la carretera queda casi tapada per la terra escampada pels camions , les muntanyes gratades han perdut el verd de la vegetació i ens mostren tota la variació d’ocres quan el sol comença a baixar, i de tant en tant una veta verda per la reacció del níquel. Aquest mineral és la causa de que tot a l’illa sigui tan car, i de que França no donés la independència al país , tot i els grans disturbis dels anys 80, que van costar moltes vides.
12.10.18 Farino 002
12.10.18 Les Grands Fougeres 052
12.10.18 Les Grands Fougeres 064
Vam passar la nit a Kouaoua, en una habitació de miner! Estava força neta, amb TV i AC, i ens van preparar un sopar prou bo. Kouaoua, està en una badia molt protegida, allà carreguen el mineral en els vaixells, fan servir una enorme cinta transportadora que travessa les valls fins al port, la anomenen “la serpetine”.
Seguint la nostre ruta cap al sud vam passar pel tram muntanyós de carretera de terra de Petchécara on s’ha de circula intermitentment, hores parells direcció sud, hores senars direcció nord. Vam tenir sort i no més vam esperar 20 minuts, però la sorpresa va ser que de l’altre costat no havien respectat l’horari i ens vam creuà amb tres cotxes, per sort en llocs no compromesos!
12.10.19 Costa est 023
12.10.19 Costa est 024
12.10.19 Del oest al est 031
Finalment vam arribar a Thio, on vam trobar que era el festival de Contes, una caravana de “conteurs” de Nova Caledònia, del Pacífic, d’Àfrica i d’Europa anaven passant per llocs predeterminats de la comarca. Nosaltres vam arribar tard a la tribu de Gran Borendy però els vam trobar a la platja de Mwara. Va ser divertit!
De tornada a casa la travessa de est a oest novament impressionant, virades i més virades, amunt i avall fins a Boulouparis.
12.10.20 De Thio a Borindi 010
12.10.20 De Thio a Borindi 026
12.10.20 De Thio a Borindi 034
Com sovint ens passa, ens queda la consciència de lo poc que hem vist i lo molt que ens queda per aprendre. I una vegada més els contrastos. Una Noumea que podria ser qualsevol ciutat de la França sud, i tota una Nova Caledònia amb petites “tribus” agrícoles disseminades per valls i muntanyes on els carrers són de herba i la primera obligació al entrar és anar a saludar a “chef” de la tribu!
Ah! Pel final he deixat la sorpresa…, tornem a canviar de rumb, no ens resignem a no arribar a la Meca dels navegants amb el Badoc! Així doncs ara esperem una finestra per sortir cap a Nova Zelanda!!! Mentre ens esperem anirem a pasturar per alguna illeta del sud, a veure si fem alguna banyadeta que ja trobem a faltar.
Després de cinc dies i mig de navegació hem arribat a Nova Caledònia i fondejat a la badia Ire de l’illa Ouen per descansar abans de enfrontar-nos a fer la paperassa oficial. Ens sorprenen els colors del paisatge, els contrastos de verds i terrosos són molt macos en la tarda assolellada en la que hem arribat, però l’aigua està gelada!!!
Hem fet la travessa amb el “Lady of The Lowlands”, sempre és agradable tenir algú a prop per anar comentant la jugada. I més aquesta travessa que les prediccions del grips no s’assemblen gaire a la realitat. Un altre vegada a causa de la SPCZ, i de fet ells ja t’ho avisen quan et baixes els arxius.
D’ entrada havíem de sortir amb vent del est de uns 20 nusos, i vam haver d’anar a motor quasi fins al vespre que va entrar un ventet d’uns 12-15 nusos. Tot això sense parar de ploure que tampoc estava previst.
El nou grips que vam baixar, ens va esgarrifar perquè el vent pràcticament havia desaparegut dels mapes, vam començar el càlculs, tantes milles, tant litres gasoil, i no sortien el números! però de fet el vent fluixet però s’anava mantenint. Amb la Maria i el Henk, anàvem comentant, que si spi, que si orelles de burro, que si una estoneta de motor per sortir del forat i anar fent…
En una d’aquestes, anàvem bastant bé amb l’spi i un solet agradable, va començar un xirimiri finet i vam recollir l’spi abans de que es mullés, perquè guardar-lo humit és un conyàs. Però res no ens feia sospitar que en menys de 10 minuts ens queien una pluja a sobre de bots i barrals acompanyats de vents de 30 i 35 nusos! cap vela a la proa i la major amb 3 rissos, van ser no més un parell d’hores i les onades vam disminuir ràpidament. Per sort no vam trencar res i el “Lady” no més el “lazy jack” d’un costat.
La pesca tampoc va ser l’estàndard, el primer dia casi al vespre vam pescar un wahoo , ens va costar reconèixer-lo perquè venia enganxat per la cua!! Al cap de un parell de dies va ser una tonyineta petita blava, i al dia següent un altre tonyina blava, i mentre la posàvem al cubell i netejàvem, el vaixell navegant a menys de 2 nusos i l’ham penjat just arran d’aigua, s’enganxa una tonyina d’aleta groga !!! I totes les teories de velocitat mínima per pescar al curri…. .
Aprofitant un moment de poca distancia amb els holandesos, ens vam fer fotos mútuament, fa gracia per que no es dona molt sovint, així que us fem un tast …
12.10.11 Lady of The Lowlans arribant a Nova Caledonia 029
Hem passat del “malo e lelei” al “bula”! Ens pensàvem que degut a la proximitat i les relacions entre Tonga i Fiji, el llenguatge seria més proper, però no s’assembla en res! De fet hem passat de la Polinèsia a la Melanèsia.
De Tonga a Suva vam gaudir d’unes navegades ràpides però no gaire incòmodes, just en el punt d’equilibri, . A més vam pescar un Mahi mahi enorme, casi 10kg i vam passar el meridià 180º, que vol dir que ja hem fet més de mitja volta al món!
12.09.18 pesca de mahimahi
12.09.21Suva 011
12.09.22 Suva 018
El nostre itinerari per Fiji fins ara ha estat més aviat dominat pels núvols i les pluges, fins hi tot fa una mica de fresca i no convida gens a les banyades. S’ha acabat l’snorkel als corals per veure peixets!:-(. La causa és que la SPCZ ( la zona de convergència del Pacífic sud), s’ha instal•lat sobre el nostre cap, i es fa notar amb pluges i trons. Pel que sabem a casa nostre la “convergència”, també s’està fent notar, esperem que a més tinguem bons resultats!
12.09.23 Suva 003
12.09.25 De Suva a Vunanui Bay 01
12.09.25 Vunanui Bay 7
Al port de Suva, ni que fes calor no ens hi banyaríem ni per tot el or del món, (és un dir), hi ha un munt de vaixells de càrrega fondejats en estat deplorable i també uns quants de enfonsats! L’aigua està bruta de deixalles i restos de combustible. Com alternativa ens hem submergit als mercats i els carrers de la ciutat. Hem gaudit de tota mena de flaires i olors, bullici de cotxes i milions d’autobusos atrotinats, molta gent al carrers, barreja de races, polinesis i hindús, alguns xinesos, moltes dones amb sari i molts homes amb sulu. El mercat de verdures enorme, el més gran que hem vist al Pacífic, el del peix tant pudent que se sent una hora lluny!! També el més gran fins ara. També hi ha multi- cinemes, n’hi ha com a mínim 6 sales! Res no fa pensar que no fa ni 200 anys en el senyor guerrer Udre Udre es vanagloriava de haver-ne menjat més de 872 cossos dels seus adversaris, afegint una pedra sobre una pila per cada un d’ells !!
12.09.28 Malolo Lailai (34)
12.09.28 Malolo Lailai 18
12.09.28 Malolo Lailai 31
De Suva vam prendre rumb a l’oest, vam fer un parell de fondejos de nit fins arribar a Malolo Lailai Island on es troba el Resort Musket Cove entre d’altres. Aquest té una marina i és conegut entre els navegants per les regates que organitzen a Vanuatu. Ens ha copsat que l’illa està totalment urbanitzada amb conduccions soterrades d’aigua i electricitat, a més dels resorts hi ha algunes cases de rics estiuencs i encara moltes parcel•les lliures.
12.09.28 Malolo Lailai 6
12.09.30 Mana 012
12.09.30 Mana 016
La següent parada va ser a l’illa de Mana, en aquesta a més del resort hi ha un petit poble, el contrast és bastant fort! No per això deixen de fer el seu comerç amb els turistes i a part de dubtoses artesanies, ofereixen massatges i pentinats de trenetes.
Abans d’arribar a Lautoka hem parat a Sewani Bay, una badia molt tranquil•la amb un paisatge verd de manglars i molts arbres , el mont Koroyanitu un costat i una platja de sorra daurada al front, les palmeres són minoria.
12.09.30 Mana 034
12.10.01 saweni bay 007
12.10.02 Lautoka 005
Com que estem a l’època de recollida de la canya de sucre, tota la comarca està en plena activitat els camions i el tren vam plens de canyes cap la factoria de sucre que està en el mateix port de Lautoka, l’aire està saturat de la flaire.
La marina que buscàvem a Lautoka per esperar una finestra de 6 dies que ens permeti arribar a Nova Caledonia amb comoditat, ja no existeix! Estàvem consultat una guia massa antiga . A final ens van informar que un dels socis havia escampat la boira amb els diners, i finalment va quedar abandonada.
12.10.02 Lautoka 006
12.10.02 saweni bay posta de sol
12.10.03 vuda marina 002
A Vuda Point hem trobat una petita marina, molt bufoneta, amb una bassa rodona amb els vaixells amarrats al perímetre. Aquí alguns vaixells passen l’època de ciclons amb les quilles enterrades a terra, nosaltres no ho veiem gens clar, continuarem la nostre ruta a Australia fora de la zona de ciclons!
