Categoria: Irlanda

Hem passat ben bé vuit mesos a Barcelona i ara reprenem el viatge on t’ho vam deixar…

El Badoc posat a punt les darreres setmanes i avui ens despedim de la ciutat. Passant pel Mercat de St. George per comprar les últimes coses fresques i fem una bicicleta pel centre, bye-bye Belfast, pot ser fins a final de l’estiu, qui ho sap…

Demà, iniciem de nou la ruta, el plan és creuar a l’illa Islay a Escòcia, travessar pel canal Caledonien al costat est, i d’allà passant probablament per les Shetland’s, posar proa al nord de Noruega, a les illes Lofoten, un copa allà decidirem…

• 

• 

• 

Varem passar el mes d’agost entre Dublin i Belfast, havent recollit la Laura a Howth vam costejar fins arribar al Strangford Lough i després a Conly Island a casa d’en Sam que ens va deixar la boia del Suvreta. No vam parar amunt i avall en el seu Nissan Terrano vam recòrrer tots els recons i tots els llocs possibles per deixar el Badoc a l’hivern. No vam tenir temps d’escriure res…, ara al menys deixarem constancia un recull fotos

A Howth és on vam esperar a la Laura i va ser la base per anar de visita a Dublín amb el tren…

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Aquí algunes fotos de Dublín

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

En el camí a casa del Sam

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Conly Island

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Belfast

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Doncs si, a Lawrence Cove vam poder deixar les escombraries però el preu és de 6 euros per una bossa mitjana!!!

Va anar bé per estar a resguard dels vents forts previstos.

L’illa és molt agradable per passejar, sense gaire bosc, però moltes flors. Cada cop que sortia el sol ens animàvem a fer una caminada, invariablement arribàvem ben xops!!

• 

• 

• 

A Castletownbere vam trobar mercat i supermercat, vam poder fer provisions per uns quants dies. També hi ha molts restaurants, cafès i pubs, però cap contenidor d’escombraries! Les poques papereres que es troben, tenen un forat ben petit per introduir les deixalles i un cartell ben clar que diu : prohibit dipositar deixalles domèstiques…

Fondejats com nosaltres davant del port, no més hi havia uns francesos i uns neozelandesos, aquest últims anaven per la segona volta, i també havien estat a la Patagònia, vam estar rememorant…

• 

• 

• 

Aquesta va ser la nostra recalada més al sud, a partir llavors havíem de fer rumb nord, el dia 12 hem d’estar a Dublín per recollir la Laura…

Anem endarrerits, així que comencem a fer via, de Castletownbere sortim d’hora per anar a Castletownshend, ens fem cada embolic amb els noms d’aquí!

Ens trobem fondejats davant un castell amb molt de jardí, reconvertit en hotel i restaurant, aquí també hi ha regata de vela lleugera, és una constant dels caps de setmana, l’afició és molt forta, amb el fred que fa !!!

Teníem intenció que la propera parada fos a Cork, però ens vam quedar a Kinsale, de nou gran festa nàutica, tothom a l’aigua!!

• 

• 

• 

Ens hi estem al Yacht Club, molt bones instal·lacions I a prop del centre, això ja és una població més gran i també més turística. Vam anar a un pub, fish and chips, cervesa vermella i música en viu, al final el mateix propietari va sortir a cantar emocionat alguna cançó tradicional que tothom seguia…, va estar bé.

De Kinsale a Crosshaven unes poques milles, no cal anar més ràpid per què entrarà vent del nord i ens hem d’esperar igualment per passar la punta de Tusker Rock i remuntar la costa est fins a Dublín.

A Crosshaven ens estem al club de vela més antic del mon !, el Royal Cork Yacht Club, fundat al 1720! El pàrquing de bots de vela lleugera deu fer més de 500 m2, impressionant.

• 

• 

• 

Aprofitem l’espera per anar a fer turisme a Cork. Hi anem còmodament en autobús. La sorpresa al arribar és que és “bank holiday” i moltes coses estan tancades, però encara podem visitar el Cork Butter Museum, molt interessant, i la St Fin Barre’s Cathedral construïda sobre el monestir al voltant del qual va créixer la ciutat. A la tornada, fem un “apero” en el RM 12.60, Escondida, casi els convencem per que vagin a la Patagònia .

• 

• 

• 

Ara ens estem al port de pesca Dunmore East, a l’altre banda la gent s’hi està a la platja…, nosaltres amb forro polar passegem fem temps fins que passi el nord. Comptem que demà al mig dia podem fer rumb a Dublín. Haurà de ser de una tirada, fent nit, sinó no arribarem a temps!

• 

• 

• 

Vam arribar a Irlanda a Baltimore, el dia 25. El primer deure després d’una bona dutxa era anar al pub, en vam trobar un de ben típic! Vam acompanyar una Rebel Red, cervesa vermella amb uns sandvitxos de cranc boníssims! Després vam estirar les cames una mica, que ja convenia. Es un poblet molt bufó amb un castell de l’edat mitjana i encare moltes casetes de pedra a on vivien fins fa poc els pescadors. Ara la majoria estan rehabilitades per nous propietaris, però encara guarden l’essència, així com el dret de pas public pels jardins.

• 

• 

• 

La travessa des de Açores no va ser segons el previst. El que havia de ser vent de l’oest va ser nord-nord-oest i vam haver d’estar un dia a la capa per deixar passar una depressió. De fet el vent era perfecte per fer rumb a Galícia, i ens vam estar rumiant aquesta opció seriosament. Però finalment vam decidir seguir amb el projecte d’anar al nord i la veritat es que encara que feia molt de temps que no cenyíem, tampoc va resultar molt dur.

• 

• 

• 

Ara fem una mica de turisme per la part sud-oest de l’illa. De Baltimore vam creuar a Shirken Island per que venien vents forts d’oest i després per el canal “The Sound” fins a Crookhaven. Una entrada profunda molt arrecerada, allà ens vam trobar que feien regata de làsers i l’ambient estava molt animat !

De Crookhaven vam venir a la Bartry Bay, durant la travessa per estribord anàvem gaudint de la vista del litoral, vessants plenes de rocs i moltes flors silvestres, a més d’alguns penya-segats impressionants com el Minced Head. Per babord no perdíem de vista el mític Fasnet Rock.

• 

• 

• 

Tot al fons de la badia hi ha Glengarrif, un poble molt net i ple de flors per tot arreu, a més està rodejat de boscos de roures i boix grèvol. Hem fet una caminada fins a un salt d’aigua, però hem errat el camí fent una volta de cal ample i ara estem baldats!

• 

• 

• 

Demà planegem anar a la Bere Island on hi ha una marina i podrem fer aigua i pot ser deixar les escombraries, tema molt complicat aquí, doncs els contenidors són privats! Després anirem cap a Castletownbere on sembla que hi ha supermercat, un altra tema…

• 

• 

•