Categoria: 2015: Malàsia – Tailàndia – Indonèsia – Cocos Keeling – Maurici – La Reunión – Madagascar – Sud-àfrica

Naveguem en algun punt entre Cocos Keeling i Rodrígues i aprofitant els moments menys bellugats per escriure mails i aquesta crònica ja força retrassada…

De Peucang a Cocos va ser una travessa ràpida però molt incòmode, les onades de tots costats ens portàvem com una baldufa o més aviat a l’interior del Badoc semblava una coctelera, però la arribada al grupet d’illes de Cocos valia la pena. De les cinc illes només dues estan habitades, la Home Island amb 500 habitants majoria d’origen malai i la West amb 100 de diversos origens, bàsicament australians, la Direction Island és on fondejem el velers, l’últim dia erem 8. Està constituïda com parc natural, i no hi viu ningú, Hi ha un ferry dos dies per setmana a Home Island i a vegades arriben alguns  turistes al matí i marxen a la tarda en el mateix ferry. Les illes Nord i Sud es dediquen a activitats aquàtiques i de lleure, però el turisme és mínim… i bàsicament s’allotja a la West.

Arriben dos vols a la setmana i els supermercats estan ben sortits, però tot caríssim!!!

Tot està net i polit, i molt reglamentat, no ens deixen desembarcar escombraries orgàniques i la resta ha d’estar ben separat, plàstics, vidres i aluminis. Tampoc podem fer neteja de casco ni pescar, no ens oblidem que és part d’Austràlia.

Hem de reconèixer que és un petit paradís!!! Aigües cristal·lines, amb immensos camps de corals amb quantitat de peixos multicolors i molt grans, com no havíem vist abans. El colors canviants de l’aigua de turqueses a verds i blaus segons la incidència dels sol sobre els corals, les onades trencadores per la banda exterior, les platges blanques amb palmeres ens fan badocar fascinats… Tot magnífic si no fos per…., és una llarga història…

No fa gaire presumíem de la nostra previsió, doncs ara amb tota humilitat haurem de reconèixer que hem fallat amb lo més bàsic, però encara sort que la comunitat navegant és solidaria…

Tot va començar sortint de Jakarta, sospitàrem que teníem un polissó indesitjable o m’agrada més com diuen el francesos un “navegant clandestin”. Dic sospitar per què no el veiem, però si, els seus rastres, cada matí un de nou, el primer un plàtan rossegat, no hi vam caure…, pensàvem pot ser algun cuc que vingués amb la verdura, segon dia un plàtan d’un altre manat, uff amaguem la fruita! Tercer dia, una patata ubicada en lloc diferent!!! Alarma!!! Tanquem tot el menjar ! Però difícil per què no sabem on s’amaga, sembla que pels subterranis… , Vam començar a tapar forats per aïllar compartiments (local tècnic, bany,  dinnette, camarot ), posem menjar en cada un, així que acotem el lloc, creiem que està sota la taula de cartes. Anem reduint-li l’espai a base de tapa els forats que comuniquen capa sota la cuina, sota els seients etc… estem casi contents… sabem on para, (cada dia li posem menjar…). Però al quart dia, no funciona la música? , ja fa temps que l’endoll de l’altaveu no fa bon contacte, el canviem. Segueix sense funcionar… ay ay ay !! Amagar el menjar no ha sigut bona estratègia ara se’ns menja els cables!!! A més del cable dels altaveus hi ha un altre de rossegat, que serà? Deduïm pot ser la sonda de profunditat o la corredera… per sort és el de la corredera (instrument per mesurar la velocitat), de tota manera i per sort el Francesc es coneix bé la instal·lació i està avesat a soldar cables i portem un petit soldador!!!  Però estem molt preocupats!! A aquestes alçades ja us ha quedat clar que en la nostra previsió no entrava porta trampes per rosegadors. Vaja cagada!!! El Francesc em recordava el gat dels dibuixos tot cridant ” MALDITOS ROEDORES!!!”

Encarreguem al vaixell amic SAS3 que encara no ha sortit de Jakarta que ens compri armes letals i els esperem a l’estret de Sunda. Mentrestant intentem protegir el circuits elèctrics més importants, motor, instruments, pilot, etc…, amb cinta americana, fustes i tot lo que trobem, tanquem forats de comunicació de tambutxos per tal de limitar-li l’espai. A més cada dia li deixem algo de menjar per que no busqui…. Però és intrèpid i li agrada sortir i passejar-se mentre dormim. La cinta americana li agrada i fa uns forats perfectament rodons que ens donen idea del seva mida, Ayyy deu meu!!! Tornar a mossegar un altre cable, l’altaveu de la radio. L’arreglem…. Cada matí busquem que s’ha pogut menjar i si tot funciona, cada matí amb l’ay al cor, a veure que haurà sigut avui… Un matí al cap d’una estona de funcionar la potabilitzadora, quan vaig a buscar alguna cosa en un tambutxo inferior, trobo tot d’aigua; el que faltava! La potabilitzadora perd aigua per alguna junta, però no…, el “clandestin”, volia passar pel forat i s’ha menjat el tub !!! Més preocupats encara, d’aquest tub no tenim recanvi! Comencem a estar desesperats!!! Esperem sobreviure fins que arribi el SAS3…

Però…., males noticies, el SAS3 té un problema i trigarà al menys una setmana en sortir! A tot això pensem que el tenim aïllat de les parts més perilloses i decidim sortir cap a Cocos. Són casi 4 dies de botar, nosaltres esgotats i en ell no li fan el més mínim efecte perniciós…

Un cop arribem a destí, i en quan acabem els tràmits d’entrada ( per sort no ens fan cap inspecció) anem a visitar els vaixells fondejats. Per sort uns tenen un artilugi, encara que una mica desmanegat, el muntem posem formatge i el posem en el seu lloc, que trobarem al matí…? …se’l ha menjat sense que es dispari! És molt llest !!! Al principi no volíem posar verí per què no es moris en un lloc inaccessible però  ara ja anem per totes, Anem al poble a veure que trobem, trobem una ratera i verí, ufff estem salvats! Posem les dues rateres aquesta vegada el formatge més tou per què no el pugui agafar i sortir corrents, i bosses de verí allà on abans li posàvem el menjar,  El verí ni el toca i una trampa s’ha disparat però no l’ha agafat ! Estem desesperats!! Durant un dia no hi ha senyals de vida, pot ser el cop li ha fet efecte… A l’endemà tornar a sortir. Decidim que ens hem de fer el dormits i esperar que sorti per agafar-lo, fem un invent amb un sac posant-lo en el forat on creiem que surt. Mentre estem estirats fent els dormit és dispara una de les trampes! Anem a mirar…, està estirat potes amunt mig estabornit, el Francesc li dona cops sense parar, quan s’està posant un guant per agafar-lo, ell s’aixeca i surt corrent per darrera del frigorífic, ens quedem tan decepcionats i enrabiats que comencen a serrar el moble, però no hi manera d’arribar al amagatall… Ara encara estem més desesperats pensant que no tornarà a caure 3 cops en la mateixa trampa…  Encara queden un parell de dies per que arribi els SAS 3, ens ha dit que porta de tot, amb tot això ja han passat més de 15 dies de convivència !! Entretant arriba un  vaixell anglès i també ens deixa les seves trampes ens assegura que aquestes funcionen , ja tenim quatre repartides pel Badoc, hem d’anar amb cura per no trepitjar-les nosaltres, Aquesta vegada funciona, la rata queda ben atrapada i passa a ser “pasto” dels taurons, punt final !!! Dos dies de neteja i desinfecció massiva i ara si, a gaudir dels corals i els peixos!!! La barbacoa a la platja i la tertúlia amb els altres navegants… Hi ha una mica de tot, americans, neozelandesos, australians, anglesos, francesos i també uns polonesos que parlen perfectament el castellà!

També arriba el SAS amb el seu armament letal, però no ens ho vol vendre, ara ells també s’han fet conscients del problema, que en el seu vaixell de 64 peus i superautomatitzat, encara seria més important. Així doncs haurem de proveir-nos en el següent port!

Per al cap de setmana hi ha un bon pronòstic de temps, 3 o 4 dies previsió de 10 a 15 nusos, el volem aprofitar, per què 2.000 milles botant com la primera part és massa dur!

Dijous surten els francesos, divendres nosaltres i dissabte els polonesos, ens donem els mails per està en contacte. A part de saber d’aquest dos velers, en el que portem de camí només ens hem creuat amb un vaixell de càrrega que ni l’hem vist, hem vist a la pantalla el AIS però passava bastant lluny de nosaltres. És realment solitari…. Resulta una travessa bastant avorrida, casi no pesquem res, ( a part d’una dotzena de peixos voladors que ens apareixen al matí a la coberta), el vent varia molt poc d’angle  i no més fem i desfem rissos segons la intensitat, però lo pitjor sens dubte són les onades travessades, les corredisses dels plats i gots amunt i avall i tot el demés ens fa la vida molt molt incòmoda !!

Avui estem pràcticament a mig camí, hem fet una mitja de 7 nusos  des que vam sortir, increïble ! i una surfejada de 12,1 !!!

En 6 o 7 dies més esperem arribar a Rodrígues! Allà penjarem alguna foto…  ”Fet”

Fa gaire bé una setmana que varem deixar Panjang el dia 28, i vam arribar a Sukamaju, sota el port de Merek, d’on surten els fèrries cap a Sumatra. Ens vam col·locar darrera d’un illot on vam veure un munt de vaixells de pesca amarrats a boies, casi no quedava espai, però no hi vam veure alternativa… Vam passar la nit del lloro, per què entrava tot el mar del oest… , l’endemà després de varis intents a les illes del voltant vam tornar al mateix lloc!!! Una altre nit del lloro…

Al dia següent vam tenir més sort, vam sortir ben d’hora i passat el primer cap vam obrir veles i amb cenyida oberta vam arribar al fondeig. Vam estar contents de guanyar un bon tros de l’estret de Sunda, ja portàvem dies esperant després de varis intents infructuosos.

No és pot dir que sigui un recorregut idíl·lic, la costa està plena de centrals tèrmiques, i petroquímiques, la pol·lució és altíssima. Però a la badia de Miskam a on estem ara fondejats és prou tranquil i l’aigua bastant neta. Estem rodejats per més d’un centenar, del que nosaltres anomenem “casetes de pesca”. Algunes són com les de Panjang, construïdes sobre el fons ( a més de 15 m.) però moltes són flotants. Tot el cap de setmana, han estat molt ocupats arrosseguen-les per canviar-les de lloc. Però encara no hem vist que en treguin cap peix, pot ser ho fan quan dormim…

Algunes barquetes ens passen molt a prop per xafardejar, i els hi preguntem si tenen peix, però res de res…

Segons el grips dimecres és un bon dia per sortir cap a Cocos, així que demà farem el trajecte fins a Pulau Peucang en comptes d’anar a Panaitan, i l’endemà per fi sortirem, s’ha fet llarga llarga l’espera!!!

En aquesta illa ja fa quatre dies que ens esperem, el vent bufa d’oest i no vol canviar…

Ja quan vam sortir de Jakarta ens la va jugar, les primeres hores amb una cenyida oberta anàvem la mar de bé, però desprès el temps es va enrabiar, pujà fins a 25 nusos i completament de morro. A mig camí vam esparracar el gènova i amb la major, vent i mar en contra amb prou feines arribàvem a fer 2 nusos i per acabar-ho d’adobar també el pilot va deixar de funcionar!!

Afortunadament o més aviat gràcies a ser previsors i ben assessorats, vam arreglar el pilot canviant el seu compàs i van posar el gènova més vell, però en millor estat, que portem de recanvi.

A Jakarta ens vam estar gaire bé una setmana, no vam fer paperassa d’entrada/sortida i ens hi vam estar com uns sense papers qualsevol, una mica encongits per si les flies …,Vam fe ple de gasoil, comprar fruites i verdures, i alguna passejada per Kota, la part mes antiga, amb artistes al carrers de vianants. S’han recuperat antics edificis de quan el domini holandes, molts reconvertits en museus, d’altres en restaurants de disseny, però encara queda molt per fer.

En el centre de la ciutat hi ha un carrer de doble circulació per cotxes, curiosament no es veu ni un sol tricicle. Hi han els edificis de oficines de grans companyes, bancs, i enormes centres comercials amb botigues de marques pijes com Armani, Vuiton i demés, suposo que seran autentiques… després de llegir el llibre de Roberto Saviano , Gomorra, sempre que veig coses de marques dubto de la seva autenticitat!

Contrastant amb aixo hi han els carrerons foscos sense llum i anegats d’aigua i empudegats de la banda del port on hi ha el mercat del peix. Hi ha per tots els gustos. Tampoc podem opinar massa de una ciutat de 10 milions d’habitants en la que hem estat uns pocs dies.

De Pekacang vam sortir amb l’ànim exaltat després de gaudir de un dia magnific de sol i banys.

Al poc de sortir van començar els grops. Casi cada dia en tenim un o altre, no tenen horari, pot ser al mati, a la tarda o a la nit, a vegades els veus venir i d’altres es presenten sense avisar i corre a tancar escotilles i recollir coixins i tovalloles, el pitjor és quan apareixen a mig fer el dinar o quan estem a taula i llavors comencen a rodolar ampolles i gots, i tot per terra! Per que aquí un grop es sinònim de onades creuades. Es formen a un plis-plas, sense temps de reacció. La part bona es que igual que es forma ràpidament també calma ràpidament i normalment et deixa dormir tranquil!

M’he enrotllat…, de Pekacang vam baixar per l’estret de Bangka, sempre amb la corrent a favor, se’ns va fer molt còmode. Vam fondejar a l illot Dapur, preparats per fer el salt a Java. Vam sortir al mati amb un vent fluixet i corrent a favor, vam portar el spi fins negra nit, el vam baixar per que hi havien molts vaixells de pesca i entre aquest, els petrolers, els remolcador i les torres de extracció de petroli, massa feina….

Volien fondejar en una de les “Thousend Islands” però a les 7 del mati just quan arribàvem va caure una xàfec d’aigua que no veiem ni un borrall, impossible aproximar-se! Vam tirar avall cap a Jakarta…

En aquesta illa en la que pacientment ens esperem, hi ha molta activitat, tot hi que estem al costat contrari de la població, se’ns apropen constantment barquetes que venen per aquí a tirar la xarxa, vaixells mitjans que passen la nit, i a la marea baixa surt un munt de gent a l’escull per pescar a peu.

Des del fondeig veiem un munt d’estructures de bambú amb xarxes, com ja havíem vist en altres llocs, quan vam arribar no ens hi acostarem perquè vam deduir que devien estar a poca profunditat. Deducció totalment errònia!!

Vam fer la volta a l’illa per provar el pilot i ens hi vam trobar moltes més, a la carta estaven en zona de 10 metres… i dubtant, ens hi vam apropar lentament, doncs si, estan entre 10 i 11 metres i també vam veure com en feien de noves ! Costa d’imaginar com s’aguanten agafades al fons de llot, tal i com ens belluguem nosaltres cada vegada que arriba un grop!

Tan bon punt com el vent ens ho permeti, anirem baixant per l’estret de Sunda fins a l’illa de Panaitan, allà ens esperarem la bona finestra meteorològica per arribar a Cocos… Tot apunta a que ens hem d’armar de paciència…

Vam arribar ahir a aquest fondeig, un grupet d’illetes al mig del no res, vam trobar-ho tan maco que vam decidir quedar-nos un dia a descansar o a gaudir del lloc. Estem rodejats de corals, a punt vam estar de xocar amb uns de ben macos! L’aigua és clara i transparent. I l’illa molt verda. Hi veiem un parell de barraques i una barqueta, suposem que són pescadors, però no entenem on deuen anar a vendre el peix…, pot ser l’assequen… Ahir va ser un dia dur, per la calor intensa, tot el dia un sol espatarrant i ni gota de vent. Vam sortir , encara fosc per què havíem de fer unes 70 milles i ens agrada arribar amb llum de dia. Al poc de sortir ens vam enganxar en una xarxa, per sort vam parar motor a temps. Després amb l’ajuda del pescador, un noi jove, la vam desenredar de les orses sense haver-la de tallar, el noi al final va marxar content amb les ulleres de busseig de regal i una llauna de “corned beef” i nosaltres també per què vam salvar l’hèlix. Després de tot vam tenir molta sort per què incomprensiblement vam tenir corrent a favor tot el dia i vam arribar abans del previst! El dia abans vam passar l’equador, ara estem a l’hemisferi sud ” de cap per avall “, ens vam recordar com la primera vegada, a l’atlàntic vam obrí una ampolla de cava i li vam oferí a Neptú!! Ara som uns descreguts!!! Bé també és difícil proveir-se de cava per aquest indrets… Després de Pangkor vam fondejar a l’entrada de Port Klang, entremig dels manglars, fins hi tot tenint les enormes instal·lacions del port al davant, és un lloc agradable i curiosament se’ns van apropar uns dofins que no havíem vist mai, en comptes del morro fi en forma de bec, tenien un cap quadrat com de catxalot… , quan tinguem internet, ho haurem d’esbrinar… Seguit vam parar a Port Dickson per fer els papers de sortida i comprar unes fruites i verdures. Vam tenir sort de arribar 15 minuts abans de que tanquessin les oficines el divendres, si no ens hauríem d’haver esperat fins dilluns. Però va anar molt bé poder refer el stock de fruita i verdura fresca en el enorme “wet market” que no vam descobrir l’any passat. Un cop vam deixar el canal de Malaca, naveguem pels canals secundaris d’Indonèsia, més nets tranquils i agradables. Hem tinguts uns fondejos realment macos, en illes deshabitades o petits pobles de cases sobre pilones. L’únic problema és que fa molt poc vent, no més un parell de dies hem fet el recorregut a vela, un d’ells el que vam travessar el canal amb els enormes vaixells de càrrega i petroliers circulant a banda i banda, va ser divertit!! Ara estem a unes 450 milles de Jakarta, però encara no estem segur de si parar a la marina i fer els papers de 48 h, o fer alguna altra parada alternativa a la costa oest de Java on també és possible comprar gasoil sense gaire bé ni anar a terra. Encara tenim dies per decidir… De moment aquí gaudint de uns corals fantàstic!

PD: Les fotos les posarem quan tinguem internet…

Fet