Panjang

Publicat el

En aquesta illa ja fa quatre dies que ens esperem, el vent bufa d’oest i no vol canviar…

Ja quan vam sortir de Jakarta ens la va jugar, les primeres hores amb una cenyida oberta anàvem la mar de bé, però desprès el temps es va enrabiar, pujà fins a 25 nusos i completament de morro. A mig camí vam esparracar el gènova i amb la major, vent i mar en contra amb prou feines arribàvem a fer 2 nusos i per acabar-ho d’adobar també el pilot va deixar de funcionar!!

Afortunadament o més aviat gràcies a ser previsors i ben assessorats, vam arreglar el pilot canviant el seu compàs i van posar el gènova més vell, però en millor estat, que portem de recanvi.

A Jakarta ens vam estar gaire bé una setmana, no vam fer paperassa d’entrada/sortida i ens hi vam estar com uns sense papers qualsevol, una mica encongits per si les flies …,Vam fe ple de gasoil, comprar fruites i verdures, i alguna passejada per Kota, la part mes antiga, amb artistes al carrers de vianants. S’han recuperat antics edificis de quan el domini holandes, molts reconvertits en museus, d’altres en restaurants de disseny, però encara queda molt per fer.

En el centre de la ciutat hi ha un carrer de doble circulació per cotxes, curiosament no es veu ni un sol tricicle. Hi han els edificis de oficines de grans companyes, bancs, i enormes centres comercials amb botigues de marques pijes com Armani, Vuiton i demés, suposo que seran autentiques… després de llegir el llibre de Roberto Saviano , Gomorra, sempre que veig coses de marques dubto de la seva autenticitat!

Contrastant amb aixo hi han els carrerons foscos sense llum i anegats d’aigua i empudegats de la banda del port on hi ha el mercat del peix. Hi ha per tots els gustos. Tampoc podem opinar massa de una ciutat de 10 milions d’habitants en la que hem estat uns pocs dies.

De Pekacang vam sortir amb l’ànim exaltat després de gaudir de un dia magnific de sol i banys.

Al poc de sortir van començar els grops. Casi cada dia en tenim un o altre, no tenen horari, pot ser al mati, a la tarda o a la nit, a vegades els veus venir i d’altres es presenten sense avisar i corre a tancar escotilles i recollir coixins i tovalloles, el pitjor és quan apareixen a mig fer el dinar o quan estem a taula i llavors comencen a rodolar ampolles i gots, i tot per terra! Per que aquí un grop es sinònim de onades creuades. Es formen a un plis-plas, sense temps de reacció. La part bona es que igual que es forma ràpidament també calma ràpidament i normalment et deixa dormir tranquil!

M’he enrotllat…, de Pekacang vam baixar per l’estret de Bangka, sempre amb la corrent a favor, se’ns va fer molt còmode. Vam fondejar a l illot Dapur, preparats per fer el salt a Java. Vam sortir al mati amb un vent fluixet i corrent a favor, vam portar el spi fins negra nit, el vam baixar per que hi havien molts vaixells de pesca i entre aquest, els petrolers, els remolcador i les torres de extracció de petroli, massa feina….

Volien fondejar en una de les “Thousend Islands” però a les 7 del mati just quan arribàvem va caure una xàfec d’aigua que no veiem ni un borrall, impossible aproximar-se! Vam tirar avall cap a Jakarta…

En aquesta illa en la que pacientment ens esperem, hi ha molta activitat, tot hi que estem al costat contrari de la població, se’ns apropen constantment barquetes que venen per aquí a tirar la xarxa, vaixells mitjans que passen la nit, i a la marea baixa surt un munt de gent a l’escull per pescar a peu.

Des del fondeig veiem un munt d’estructures de bambú amb xarxes, com ja havíem vist en altres llocs, quan vam arribar no ens hi acostarem perquè vam deduir que devien estar a poca profunditat. Deducció totalment errònia!!

Vam fer la volta a l’illa per provar el pilot i ens hi vam trobar moltes més, a la carta estaven en zona de 10 metres… i dubtant, ens hi vam apropar lentament, doncs si, estan entre 10 i 11 metres i també vam veure com en feien de noves ! Costa d’imaginar com s’aguanten agafades al fons de llot, tal i com ens belluguem nosaltres cada vegada que arriba un grop!

Tan bon punt com el vent ens ho permeti, anirem baixant per l’estret de Sunda fins a l’illa de Panaitan, allà ens esperarem la bona finestra meteorològica per arribar a Cocos… Tot apunta a que ens hem d’armar de paciència…