Categoria: 2015: Malàsia – Tailàndia – Indonèsia – Cocos Keeling – Maurici – La Reunión – Madagascar – Sud-àfrica

Ja portem un mes a Maurici, i probablement demà farem camí cap a La Reunion, i després a Madagascar. Si, finalment ens hem decidit que de Saint Pierre posarem rumb a Diego Suarez, passarem pel nord, Cap de l’Ambre, a la costa oest, per baixar cap a Nonsy Be i fins el cap de Saint Andre on creuarem l’estret cap a la costa de Moçambic per agafar el sentit bo de la corrent fins arribar a Richard Bay a Sud-àfrica i després anar costejant fins a Ciutat del Cap. Bé. Aquesta és la teoria després veurem que passa…

Aquest darreres setmanes, hem estat molt molt ocupats i entretinguts, primer amb la Laura i tot seguit amb la Nerea i l’Uri, el temps ens ha passat molt ràpid !

• 

• 

• 

Amb la Laura vam navegar des de Grand Baie a l’Ile Plate i després per la costa oest fins a Riviere Noire. No ens vam banyar gaire per què l’aigua està més aviat fresqueta i el temps tampoc no ens va acompanyar gaire. Però com a mínim vam veure dofins. Molts, molts dofins, venen cada matí a tocar dels esculls que hi han a l’entrada de Riviere Noire, la llàstima és que també hi van tants o més turistes en llanxes ràpides. Els dofins mig adormits surten aquí i allà i quan són vistos totes les llanxes hi van a tota velocitat i els turistes es llancen a l’aigua per poder nedar amb els dofins, que ràpidament s’escapoleixen i surten uns metres més enllà, a les hores, les llanxes que no han descarregat encare els turistes corren cap allà, i així successivament fins que el mar és un garbuix de turistes equipats amb ulleres i peus d’ànec, llanxes recollint banyistes, llanxes perseguint dofins mentre esquiven els turistes que encare estan a l’aigua, i els pobres dofins que normalment juguen a la proa dels velers, aquí intentant escapar sense remei…. Vista l’experiència amb la Nerea i l’Uri vam defugir d’aquest espectacle i ens vam estar tranquil·lament a la badia de Tamarin molt més tranquil·la que la de Riviere Noire. Des de Tamarin amb l’autobús vam anar al Parc Natural “Black River Gorges”. Un dia vam fer el camí fins a la cascada de Mare aux Joncs i l’altre des de Petrin l’entrada del nord fin a l’entrada de Riviere Noire creuant tot el Parc. Van ser molt maques però també demolidores pels nostres peus per la quantitat de pedres i els camins lliscosos pel fang humit.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Per visitar les costes del nord, est i sud, en les que no ens aventurem a anar amb el Badoc i el centre de l’illa hem anat alternant el cotxe i el bus. Vam trobar molt interessant el Museu “L’Aventure du sucre”, que fa un pas per l’historia del país prenent la canya de sucre com fil conductor.

Com a fet cultural el que ens va copsar més, va ser la celebració de una festa de purificació hindú que vam trobar inesperadament un dissabte sortint de comprar del supermercat a Grand Baie. Ens va estranyar veure un munt de dones hindús molt arreglades vestides amb saris elegantíssims que arribaven en autobús i en cotxe i poc a poc anaven omplint el carrer. Un cop al vaixell vam sentir música i tambors que venia del carrer principal, i vam decidir anar a investigar. Ens van trobar una mena processó que malgrat l’aire festiu, els colors, les flors i la música alegre, ens va fer esgarrifança i ens recordà les processons de Setmana Santa. Els “penitents” portaven sobre el cap icones de fusta de molt pes, a més d’agulles clavades per tot el cos i una mena “d’espasa” travessant la cara de galta a galta. La família els acompanyava donant ànims i beguda. En el recorregut, moltes famílies treien taules al carrer per oferir beguda i menjar a la gent. En una d’elles ens van donar un arros boníssim, com no hem tastat en cap restaurant. Això va ser al carrer que bordeja Gran Baie fins al temple Surya Oudaya Sangan.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

L’endemà vam estar recorrent la costa nord amb els del Galatea, el cap Malheureux amb la seva petita església i les petites badies sovint rocoses amb la vista al fons de les illes de Saint Gabriel, Plate, i el Coin de Mire ens va agradar molt. Quan vam arribar a Grand Gaube, vam trobar la festa hindú continuava, aquesta vegada sense mortificacions! Hi vam assistir a un sermó i ofrenes sobre un foc, amb cants i balls molt divertits. Després de fer-nos ballar no ens deixaven marxar per què ens volien fer participes del “gran bouffe” que estaven preparant, però van declinar per què volíem continuar la nostre ruta pel país. Bé més que declinar van marxar pel darrera en un moment de despiste…

• 

• 

• 

La costa est és molt maca però també molt turística, hi ha unes platges maquíssimes pràcticament inaccessibles per culpa dels resorts que impedeixen l’accés. Però també hi han moltes platges públiques encare més maques per què mantenen els boscos de casuarines sense més edificis que els serveis públiques. Que d’altre banda no falten mai.

• 

• 

• 

A Port Louis hi ha el Champ de Mars, un hipòdrom de l-any 1812, deu n’hi do …, i tots els dissabtes fan carreres. , com que ningú de nosaltres ne havíem vist mai una, ens va fer gracia anar a veure l’ambient. Va ser molt divertit. El primer cop amb la Laura, i els del Tapasya, vam estar en una llotja i el Lalah (de public relations) ens va passejar pel “paddock”, per entremig de la jet-set i fins i tot ens va presentar al president del club. El segon cop amb la Nerea i l’Uri vam tenir una mica de problema per no respectar les normes en la vestimenta , però al final el Lalah ens va aconseguir lloc en una llotja amb uns propietaris de cavalls, que fins i tot ens van convidar a dinar!! També havíem reservat per poder pujar al cotxe que segueix la carrera per l’interior de la pista a l’alçada dels cavalls. Anàvem a 80 km/h !! va ser molt emocionant!

• 

• 

• 

A Gran Baie i a Port Louis ens hem retrobat a molts dels vaixells de Rodrigues i altres amb els que havíem coincidit a Indonèsia, la majoria dels nostres coneguts ja han marxat cap a Madagascar, nosaltres anem una mica endarrerits, però encare alguns venen per darrera, probablement ens acabarem trobant tots de nou a Sud-africa

Se’ns ha passat una setmana volant!!!

Estem en el “waterfront” de la ciutat, una de les atraccions turístiques, un passeig de vianants amb botigues de totes les marques, bars i restaurants, cinema i casino, i centenars de turistes que ens contemplen amb tota mena d’ulls, inclús catalans de Barcelona i de la Catalunya del nord.

• 

• 

• 

Aquí ens retrobem amb alguns dels vaixells de Port Mathurin, els que arribem i els que ja marxen per continuar la travessa índica, no falten les trobades al vespre per posar-nos al dia.

A 5 minuts de passeig tenim el gran mercat amb aires de una altre època, les vedelles en proces de esquarterar sobre el pedrís, llengües i budells bullint preparats per vendre i el porc ben separat dels altres animals. La zona de les fruites i verdures en l’edifici principal és un ventalls de colors molt ordenat i artístic.

A pocs carrers comença el barri xinés a on amb paciència pots trobar tot el necessari per les xapuces varies dels vaixell en una de les múltiples quincalleries.

• 

• 

• 

La barreja de edificis colonials de fusta amb les típiques balconades contrasta amb els gratacels i moderns edificis dels bancs, alguns espectaculars. Igual que els carrers de transit intens i els dels venedors instal·lats amb caixes i cartrons invadint mitja vorera i part de la calçada. Seguint amb els contrastos, cotxes de luxe i gent demanant pel carrer, això no ho hem vist a Rodrígues …

• 

• 

• 

Encara que no massa, per què esperem fer-ho amb les nostres estimades visites, hem fet una mica de turisme per el reste de l’illa. Hem fet una excursió al magnífic Parc Natural “ Black River Gorges”, hi han més de 60 km de senders, no cal repetir…, i un recorregut per la costa de l’est, plena de boniques platges, però moltes d’us privat pels hotels i resorts de luxe. En aquest costat no gosem anar-hi amb el Badoc en l’època dels vents alisis. És veritat que hi han alguns llocs arrecerats però també molts corals i poca profunditat, això doncs vagarejarem no més per l’oest.

• 

• 

• 

Ara estem a l’espera de obtenir el visat per Madagascar, no teníem previst anar-hi però per si canviem d’idea… Segurament demà ja el tindrem , i llavors ens anirem cap a Gran Baie per què quan arribi la Laura pugui anar directament a l’aigua!!!

• 

• 

• 

Avui ja ho tenim tot preparat per marxar, sniff, sniff, trobarem a faltar aquesta illa. D’ara en endavant haurem de vigilar més, no deixar coses a la vista i vigilar la cartera quan anem a passejar.

Ja no anirem d’excursió sense por a perdre’ns, ni haurem de córrer per que no se’ns escapi el bus.

• 

• 

• 

Però ben segur que a cada lloc tindrem diferents al·licients.

• 

• 

• 

Avui que hem vingut al moll per fer més fàcilment la sortida de demà , hem estat sorpresos per un equip de televisió ! Ens han fet una entrevista i sortirem a la tele de Rodrigues !! Jajaja, famosos a l’illa !!!

• 

• 

• 

El temps a Rodrigues ens ha passat molt ràpid i és per que no parem!

Anar al mercat, buscar pops a l’escull que tenim a tocar, excursions amunt i avall, barbacoes a la platja i sopars a un o altre vaixell o a casa d’algú o al restaurant amb “live music” …, estem agafant quilos!! Feia temps que no teníem tanta vida social…, i és que els vaixells que arriben aquí , es queden setmanes, de manera que es socialitza molt!

• 

• 

• 

La pròxima parada a Maurici, tindrem visites. Bravo !!!! Vindrà primer la Laura i a final de mes la Nerea amb l’Oriol, sembla que l’any passat no s’ho van passar malament…

Ens encanta poder compartir la nostre experiència!!

• 

• 

• 

Us posem un enllaç al blog del Pulsion, per què tingueu els seu emotiu relat de primera ma.

Seguim enamorats de l’illa i no es pot dir que tingui res d’excepcional, però té una mica de tot.

Ara ja podem dir que ens l’hem ben patejat. Amb la Catherine i l’Alain ja havíem fet un bon recorregut amb scotter. Vam veure la caverna Patata i el parc de tortugues gegants.

• 

• 

• 

Ara ens hem trobat que els navegants que han vingut a parar aquí (ara som una dotzena) són molt aficionats a caminar i també el capità del port, que organitza sortides alguns diumenges amb guies amics seus. Ja gaire bé ens hem recorregut l’illa a peu. Sempre ens venen amb la cançó de que serà una caminadeta fàcil de un parell d’hores i a l’hora de dinar estarem de tornada…, però a l’hora de la veritat acabem caminant entre quatre i sis hores i morts de gana! Ahir encara va ser pitjor per que vam perdre la pista i vam agafar un camí que no era pas de humans si no de cabres i ens vam trobar pujant a quatre grapes per la muntanya escarpada fins a trobar l’altiplà. Això si amb unes vistes meravelloses… Però no calia fer la cabra per què es podia arribar per una perfecta carretera enquitranada per on passa l’autobús! De totes maneres va estar molt bé ! I ara ja tenim un altre excursió prevista per d’aquí dos dies, aquesta vegada no ens podem perdre per què està inclosa una barbacoa i no crec que ningú vulgui desaprofitar-la!!

• 

• 

• 

És fantàstic que en un espai tan petit, els paisatges siguin molt diferents. A la costa est hi ha caletes de sorra envoltades de grans roques, que fan l’espai acollidor, i l’aigua, com una banyera degut als esculls que envolten tota l’illa. Es pot recórrer gaire bé tota arran d’aigua. Mentre que la banda oest és més escarpada amb penya-segats i es fa més dificultós arribar-hi per què tampoc hi van els autobusos.

Tanc si camines per un bosc d’eucaliptus, com per un penya-segat, una platja o baixant pel torrent d’un riu, pots estar segur que trobaràs un munt de bens, cabres, vedelles i bous. És una de les fonts d’ingressos de l’illa. També hi han forces horts per tot arreu. És poden comprar les verdures directament als propietaris que te les cullen de l’hort en el mateix moment. A les platges del sud-est també vam veure com s’entrenaven els kitesurfistes pel concurs internacional que tindrà lloc aquest cap de setmana.

• 

• 

• 

Constatem l’exportació de bestia en el vaixell d’aprovisionament, que arriba aproximadament cada dos setmanes, hi hem vist com carreguen contenidors i contenidors de vedelles, les pobres deuen arribar ben marejades a Maurici, tal i com són les onades per aquí.

Cada vegada que arriba el vaixell de càrrega és una moguda. El vaixells que estan amarrats al moll han de sortir i gran part dels fondejats també, per què el carguer pugui girar amb ajuda dels remolcadors i amarrar-se. S’hi està dos o tres dies carregant i descarregant i torna la moguda quan marxa. El dia següent de l’arribada cal anar al supermercat per trobar les delicatessen que arriben de Maurici, formatges, iogurts, xocolates, etc… Però tampoc es troba a faltar cap cosa important el restes dels dies. Cada dia hi ha mercat, però el dia especialment bo és el dissabte. Hi ha molta més oferta de tot, i porc i vedelles excel·lents! També melmelades i pastissos, i salses de tots tipus. Curiosament al mercat no venen peix, s’ha de comprar directament als pescadors quan arriben a la platja, o, alguns el venen en un camió, no se sap ben bé a quina hora i on exactament… Un producte típic de l’illa és el cono-cono, un tipus de cargol de mar molt apreciat, també és típic el pop, que el pesquen als esculls i després el venen assecat. Sovint a l’exterior de les cases es veuen els pops penjats sobre una branca assecant-se al sol.

Al voltant del fondeig quan baixa la marea veiem com la gent surt a caminar sobre els esculls per arreplegar musclos, o pescar en els forats pops i peixos dels corals.

• 

• 

• 

Una de les coses que també ens agrada és que és fàcil entendre’s amb la gent. L’idioma oficial és l’anglès, i és el que aprenen els nens a l’escola, però gaire bé tothom parla francès. Al principi sorprèn l’accent que resulta molt divertit. El idioma local és el crioll, una barreja amb moltes paraules del francès.

Si agafes l’autobús a primera hora del matí o de la tarda et trobés rodejats de nens de totes les edats, el transport escolar és el mateix transport públic, és molt eficient, els nens es mouen amb plena llibertat d’una població a un altre segons el nivell escolar en el que estan. Per ells és gratuït i pels adults és molt barat, menys d’un euro per anar d’una punta a l’altre de l’illa.

Els autobusos funcionen amb normalitat tots els dies en diferents recorreguts per l’illa, des de bon matí fins a les quatre o 2/4 de cinc de la tarda. Però amb algunes varietats, per exemple, els diumenges a les vuit, agafis la línia que agafis, l’autobús farà un petit rodeig i s’esperarà a que la gent surti de la Missa de San Gabriel, la catedral de l’illa. O bé si ha un enterrament, es destinaran varis autobusos a portar els familiars i amics al funeral.

• 

• 

• 

No es veu ningú especialment ric, ni cases de gran luxe, però tampoc no es veu ningú demanant, ni que passi gana. L’hospital, metges, rehabilitacions, i medicines són totalment gratuïts, inclús pels turistes. Ho sabem del cert per què un de un dels velers té un problema muscular i hi va cada 2 dies a rehabilitació. No paga res pel servei, ni els medicaments i està molt content pel bon tracte i la qualitat del servei.

• 

• 

• 

Encara no sabem fins quan ens quedarem, tenim visat per dos mesos però probablement marxarem abans, per estar preparats per rebre les nostres visites a Maurici!!!

• 

• 

•