Categoria: Vanuatu – Nova Caledonia

Erromango és una illa a mig camí de Tanna a Efate, molts velers hi passant per davant però no hi paren. És una badia oberta de fons de còdols, no especialment atractiva pels velers.

• 

• 

• 

Tot hi això a nosaltres ens va semblà bé parar per fer el trajecte menys llarg. El primer dia ens vam passar tot el matí intentar netejar les cendres del Badoc. A la tarda vam desembarcar per fer un passeig. Primer de tot ens vam anar a presentar a “chief” per demanar el permís de fondeig i de passeig . Va resultar ser un entusiasta seguidor de l’equip d’Espanya i també del Barça. Es va oferir per ensenyar-nos els “kaoris” que tenen en el bosc on també tenen l’hort. Ens va explicar que cada família té un hort propi i bona part dels ingressos els fan amb la venta dels arbres de sàndal. Aquest és un poble ric! Aquí moltes de les cases estan fetes de formigó, i vam veure que estan instal•lant un gran generador i sembla ser que aviat tindran internet i TV. Mentrestant les dones fan la bugada al riu…

• 

• 

• 

L’endemà en David amb la seva canoa ens van venir veure amb un munt de fruita i verdura i com qui no vol la cosa ens va dir que se’ls havia espatllat el generador de l’escola i a veure si els hi podíem arreglar. Ens ho vam anar a mirar. Va resultà que simplement s’havia trencat el cap que s’estira per la arrancada i s’havia despassat de la molla de retorn. El problema que ens vam trobar és que cap de les claus que tenien servia per descargolar la tapa! Vam haver de tornar al Badoc a buscar eines, quan va estar arreglat , estaven molt agraïts , especialment la directora de l’escola. Tot el poble estaven molt enfeinats a l ‘escola doncs d’aquí pocs dies celebren el 54é aniversari i tenen una gran celebració amb gent de tota l’illa i també d’altres illes. Amb agraïment ens van convidar a dinar i després a un tradicional “kava”, en aquest cas més aviat cassolà .

• 

• 

• 

Ens fa fer molta gracia veure un nen amb una samarreta del Barça, vam intentar explicar-hi que Barcelona era la nostre ciutat, però era tremendament tímid i just van poder fer-li una foto avergonyit entre els seus companys.

En David va estar molt orgullós d’ensenyar-nos el “yacht club” que està construint, ja fa cinc anys, te la il•lusió que donant un bon servei els velers pararan més a la badia. Encara te feina però li està quedant molt bonic i d’entrada ja té un jardí preciós!

• 

• 

• 

Ahir a la nit vam pujar al Mt Yasur , és un volcà en activitat, encara que no massa violenta, però no para de dia i de nit de fer les seves explosions. La visita es fa a la nit perquè és més espectacular.

Hem estat varius dies esperant que el vent canvies de direcció per pujar, per que no ens llancés les cendres a la cara. Ja prou en teníem de trepitjar tot el dia les cendres i tenir el Badoc ennegrit.

• 

• 

• 

La vista del volcà en erupció és molt espectacular, però també ho és el camí per arribar-hi i les vistes del paisatge des de dalt. De tota manera el que més ens impressionà va ser els poblats de la badia de Port Resolution. No més arribar ja ens van obsequiar amb fruites i verdures, la gent ens sembla un pel tímida però molt amables i sempre et fan les preguntes de rigor, cap on vas ? de on ets és? quans dies et quedaràs? tens fills? Etc… , passat el control, et donen permís per anar a voltar per on vulguis

• 

• 

• 

Els poblats són força primitius , les parets de les cases estan fetes de fulles de palmeres entreteixides i la teulada de fulles de cocoter enllaçades sobre una branca, ens ho van explicar molt bé unes noies que estaven preparant-les per reparar una teulada. Les cuines estan a l’exterior i no més cobertes per el sostre, al voltat moltes cases tenen flors i plantes decoratives. Els horts els tenen endinsats en el bosc i encara que a simple vista semblin un desgavell tenen el seu ordre. També els vedells estan a les afores lligats algun arbre, mentre que per el poble corren els porquets petits i moltes gallines i pollets. Els nens juguen a futbol descalços, naturalment igual que caminen pel bosc tots els habitants, però el que ens fa gracia és que no criden gens, es parlant baixet uns als altres per reclamar la pilota…

• 

• 

• 

En un dels pobles vam veure una casa a dalt d’un arbre, tenia una vista excepcional de la badia! Per tot arreu hi ha uns arbres immensos molt macos, uns són com una mena de ficus enormes amb moltes arrels, altres semblen més algun tipus d’om però la majoria desgraciadament no sabem identificar-los, però podeu mirar los a les fotos…

• 

• 

• 

Algunes canoes s’acosten als vaixells per oferir coses o simplement conversar, un dels canoers, en Patrick va riure una bona estona quan ens va deixar practicar amb la seva canoa i vam remar amb el seu rem “pes pesat”.

YouTube Mont Yasur

Avui és dia de celebració a Vanuatu. És l’aniversari del dia de la declaració de Independencia del poble Vanuatu en el 1980, quan el país s’anomenava “Noves Hèbrides” i estava governat per un condomini franco-anglès . En aquest poble , Anegowat , la celebració no ha estat gaire lluïda. El que ha succeït és que de bon matí ha arribat un creuer dels que porten milers de turistes. Una gran quantitat de la població ha agafat els trastos i han anat cap la feina, fent la travessa de la badia cap a Mistery Island on tenen organitzat el desembarcament dels turistes per vendre tot tipus d’activitat i souvenirs. Mistery Island és una petita illa deshabitada amb cocoters, platges de sorra blanca i aigües turqueses amb molts corals per explorar. Vaja, de les de postal… A més té una pista d’aterratge. Han muntat un mercat d’artesanies (made in Xina ), un lloguer d’equips d’snorquel i excursions de pesca, un cafè i un restaurant típic. Un parell de bots de salvament fan de llançadores entre el creuer i l’illa, portant els turistes amunt i avall en banyador i gorra i ulleres de sol ( impensable en el poblat !!)

• 

• 

• 

Per altre banda també està bé per què no tafanegen ni molesten en el poblat com fem el “yachties” ( així ens com ens anomenen en els que arribem en veler). Per sort el vespre tots eren de tornada al poblat per veure els focs artificials que van fer a la platja. Sembla ser que per molts era la primera vegada que en veien. Les cares de sorpresa eren per veure! De totes maneres el poble està des de fa més d’una setmana en plena activitat esportiva. Enguany els ha tocat ser el poblat que organitza el esdeveniment de la província, que inclou les cinc illes més al sud, Erromango, Tanna, Aniwa, Futuna i la pròpia Anatom. Fan competicions de molts esports, natació, cursa, javelina, voleibol, però lo que més adeptes té és el futbol, com no? Vam presenciar un partit i per bé que s’ho prenen amb seriositat, l’àrbitre, i els jutges de línea estaven ben a l’aguait, al final van guanyar els de casa : . Ara, el camp de mides reglamentaries tenia uns forats considerables i en un costat una pendent amb un arbre enorme i preciós a prop de un corner!

• 

• 

• 

En una primera apreciació ens sembla que els ni-Vanuatu (nascuts a Vanuatu) tot i que són molt amables quan t’hi dirigeixes , no són tan hospitalaris com els polinesis. Pot ser no més és timidesa, ho anirem veien… D’entrada és bastant característic el tema dels idiomes, les escoles a la primària fan l’ensenyament bé en anglès o bé en francès i a la secundaria la fan els dos idiomes. Al país n’hi ha més de 100 llengües diferents, el que feia molt difícil la comunicació entre les diferents tribus. Avui en dia fan servir el “bislama” com llengua comuna, que de fet és com una mena de anglès pidgin. En resum que molts ni-Vanuatu parlen quatre llengües , francès , anglès, bislama i el de la pròpia família! El Sr. Wert hauria de fer una passejada per aquí!

• 

• 

•