Categoria: South Minerva – Regne de Tonga – Fiji

Per aquí diuen que en aquest país comença el temps, doncs són els primers en veure la sortida del sol. Deu ser per que comencen el dia abans que ningú que s’ho prenen tot amb calma. Aquí ningú córre per res i la preocupació no està en el seu vocabulari. Tampoc sembla el país dels més emprenedors, deixen els negocis pels altres ( deu ser per alló de negoci = no oci, que diu el Manel), i viuen de la beneficència de la China, el Japó, Nova Zelanda i Australia i algú altre, sense cap vergonya. També es vanaglorien de no haver estat mai colonitzats, no obstant , si que han estat cristianitzats i en això si que són seguidors fervents. El diumenge és veritablement el dia d’anar a l’església i estar en família. No hi cap mena de servei obert, no es practiquen esports ni tan sols es poden banyar a la platja. Per anar a l’església s’arreglen amb els seus millors vestits, i s’entreguen als cants amb dedicació casi professional, per això des de ben petits tenen la devoció d’assajar periòdicament, i ho fan realment bé, i és un gust escoltar-los.

• 

• 

• 

Aquest dies els passem entre el port de Nuku’alofa i el fondeig de l’illa Paingamotu. El temps no convida a banyar-se i fer snorkel , dons fa bastant vent i el mar està picat. A Nuku’alofa aprofitem per anar a comprar i aprovisionar-nos pels dies que passarem a Tonga, encara que tampoc és cap meravella, al menys hi ha el mercat de Talamahu amb forces verdures i plàtans, per la part proteica ens hem de conformar amb ous i salsitxes, sort que durant la travessa vam pescar força i a més a Minerva ens vam inflar de llagostes.

A pesar de ser la capital del Regne, Nuku’alofa té un aspecte endormiscat, els edificis més grans són gaire bé les esglésies, tret del Palau Reial, el consolat Xinés i algun altre. Els bars i restaurants estan poc freqüentats i majorment per “palangis”, que tampoc no es veuen gaires, doncs la majoria deuen estar en els “resorts”, suposem. Sembla ser que abans dels disturbis del 2006, hi havia un cinema, però no s’ha tornat a reconstruir i tampoc els hi preocupa…

• 

• 

• 

Sembla que avui s’acaben els vents del nord i comencem a bufar vents de l’est fluixets, si es confirma, el Badoc posarà rumb nord cap a Ha’apai. Veurem una altre cara del país…

Tal com teníem previst, hem parat a Minerva, a la del sud en comptes de la del nord per aprofitar a entrar-hi de dia. Ingenus de nosaltres pensàvem que estaríem sols, doncs tothom amb qui parlàvem anava cap a Fiji, i és així, però alguns igualment es desvien per parar uns dies aquí. El tema és que vam trobar 5 vaixells, i una festa muntada a base de llagosta!!! L’Alfredo i l’Alicia del “On verra” n’havien pescat sis i les van sortejar entre els vaixells. El joc consistia en que cada vaixell la cuinés com vulgues i ens retrobàvem per compartir-les al sopar. Nosaltres la vam fer a la badalonina, (al estil de l’avi Ma), ja coneguda especialitat del nostre capità : . Així doncs és en el que es va convertir la nostre tan desitjada migdiada després de 6 dies de travessa!! Però de fet no estàvem molt cansats doncs l’endemà a les set del matí (marea baixa) estàvem anant a pescar llagostes a la plataforma de l’atol !!!! Que és espectacular, però s’ha de dir que les llagostes també es troben fàcilment sota petites pedres de coral, i és menys perillós. Així que dia si dia també pots menjar-ne!!! També recordarem la nostre estada aquí per la nit del lloro. I és que ja casi no ho recordàvem però estem amb la famosa àrea de convergència. Durant la nit hem patit una tempesta elèctrica amb uns llamps que en esclatar omplien l’atol de blau celeste com si fos de dia, vent de més de 40 nusos empenyen cap els esculls i les corresponent onades, tot això sense previ avís, vol dir que no teníem res recollit i el dingui amb el motor a l’aigua… Tot plegat ens ha fet patir, però l’ancorà estava ben agafada i no ens mogut gens, ni hem tingut cap desfeta. Ara ens toca aprofitar el moment i seguir camí cap a Tonga, primera escala Nukualofa…

• 

• 

• 

• 

• 

•