Categoria: Palmerston – Tonga – Fiji

Hem passat del “malo e lelei” al “bula”! Ens pensàvem que degut a la proximitat i les relacions entre Tonga i Fiji, el llenguatge seria més proper, però no s’assembla en res! De fet hem passat de la Polinèsia a la Melanèsia.

De Tonga a Suva vam gaudir d’unes navegades ràpides però no gaire incòmodes, just en el punt d’equilibri, . A més vam pescar un Mahi mahi enorme, casi 10kg i vam passar el meridià 180º, que vol dir que ja hem fet més de mitja volta al món!

• 

• 

• 

El nostre itinerari per Fiji fins ara ha estat més aviat dominat pels núvols i les pluges, fins hi tot fa una mica de fresca i no convida gens a les banyades. S’ha acabat l’snorkel als corals per veure peixets!:-(. La causa és que la SPCZ ( la zona de convergència del Pacífic sud), s’ha instal•lat sobre el nostre cap, i es fa notar amb pluges i trons. Pel que sabem a casa nostre la “convergència”, també s’està fent notar, esperem que a més tinguem bons resultats!

• 

• 

• 

Al port de Suva, ni que fes calor no ens hi banyaríem ni per tot el or del món, (és un dir), hi ha un munt de vaixells de càrrega fondejats en estat deplorable i també uns quants de enfonsats! L’aigua està bruta de deixalles i restos de combustible. Com alternativa ens hem submergit als mercats i els carrers de la ciutat. Hem gaudit de tota mena de flaires i olors, bullici de cotxes i milions d’autobusos atrotinats, molta gent al carrers, barreja de races, polinesis i hindús, alguns xinesos, moltes dones amb sari i molts homes amb sulu. El mercat de verdures enorme, el més gran que hem vist al Pacífic, el del peix tant pudent que se sent una hora lluny!! També el més gran fins ara. També hi ha multi- cinemes, n’hi ha com a mínim 6 sales! Res no fa pensar que no fa ni 200 anys en el senyor guerrer Udre Udre es vanagloriava de haver-ne menjat més de 872 cossos dels seus adversaris, afegint una pedra sobre una pila per cada un d’ells !!

• 

• 

• 

De Suva vam prendre rumb a l’oest, vam fer un parell de fondejos de nit fins arribar a Malolo Lailai Island on es troba el Resort Musket Cove entre d’altres. Aquest té una marina i és conegut entre els navegants per les regates que organitzen a Vanuatu. Ens ha copsat que l’illa està totalment urbanitzada amb conduccions soterrades d’aigua i electricitat, a més dels resorts hi ha algunes cases de rics estiuencs i encara moltes parcel•les lliures.

• 

• 

• 

La següent parada va ser a l’illa de Mana, en aquesta a més del resort hi ha un petit poble, el contrast és bastant fort! No per això deixen de fer el seu comerç amb els turistes i a part de dubtoses artesanies, ofereixen massatges i pentinats de trenetes.

Abans d’arribar a Lautoka hem parat a Sewani Bay, una badia molt tranquil•la amb un paisatge verd de manglars i molts arbres , el mont Koroyanitu un costat i una platja de sorra daurada al front, les palmeres són minoria.

• 

• 

• 

Com que estem a l’època de recollida de la canya de sucre, tota la comarca està en plena activitat els camions i el tren vam plens de canyes cap la factoria de sucre que està en el mateix port de Lautoka, l’aire està saturat de la flaire.

La marina que buscàvem a Lautoka per esperar una finestra de 6 dies que ens permeti arribar a Nova Caledonia amb comoditat, ja no existeix! Estàvem consultat una guia massa antiga .  A final ens van informar que un dels socis havia escampat la boira amb els diners, i finalment va quedar abandonada.

• 

• 

• 

A Vuda Point hem trobat una petita marina, molt bufoneta, amb una bassa rodona amb els vaixells amarrats al perímetre. Aquí alguns vaixells passen l’època de ciclons amb les quilles enterrades a terra, nosaltres no ho veiem gens clar, continuarem la nostre ruta a Australia fora de la zona de ciclons!

Avui serà l’última nit a Tonga. Ahir vam fer els papers i avui després de les últimes compres hem decidit venir a la platja de Port Maorelle a fer el comiat. Ha estat una casualitat que en Mourelle fons el primer europeu, i espanyol en visitar l’illa, però va parar per aprovisionar-se, sense cap intenció de conquesta… Els últims dies han sigut bastant moguts, de un fondeig a un altre a cada qual més maco, intentant  veure el màxim, hem vist corals, amb molt menys peixos que a les Touamotu, però hem vist moltísimes estels de mar i també balenes, impressionants!

• 

• 

• 

Hem anat a visitar als espanyols de La Paella, la Pilar i l’Eduardo. La primera noticia de la Diada ens la va donar la Pilar: “vaya la que se ha montado en Catalunya, y es que Mas tiene razón si no le resuelven los problemas pues que le dejen resolverlos a él…”

Després al restaurant ens van servir unes “tapas” i una paella excel·lents  i l’Eduardo ens va fer un repertori de guitarra que ens va deixar flipats!

• 

• 

• 

A la platja de Utulei vam anar amb altres navegants a una nova proposta turística, que és una iniciativa una Tongana que després de haver treballat durant anys a EUA ha tornat a casa seva per ajudar a les famílies de l’illa amb la intenció de que arribin a ser econòmicament independents. La seva proposta és un sopar acompanyat amb activitats varies abans i després de l’àpat . Així comencen per preparar un “kava”i explicar alguns dels seus rituals. Després l’elaboració d’artesanies, amb  l’origen i la utilitat o aplicació d’aquestes i després del sopar que consisteix una varietat d’especialitats tonganes , fan una demostració de cants i danses que inclouen les més petites de la família de 2.3.i 4 anys! Moníssimes !!! La nostre era la tercera convocatòria , esperem que tinguin sort i aconsegueixin els seus objectius.

• 

• 

• 

Avui, com fem sovint hem desembarcat a la platja per fer una passejada, caminant, caminant hem arribat al poble de Otea. Ens hem trobat al mig del camí amb una tanca que intimidava un pel,  però de fet és només  per evitar que s’escapin els porcs i entrin les vaques. És pot entrar r pujant i baixant una escala que supera la tanca. Els tongans són molt “recatats” i no ensenyen mai les cames. Com que el Francesc anava en banyador ha decidit no passar la tanca però la Marian ha entrat ha fer un volt per el poble. Ja a la primera casa un senyor que preparava el dinar l’ha fet un interrogatori :,i  la Marian sense més l’ha dit que el marit no anava vestit adequadament…,  a lo  que ell ha respost amb una rialla com dient : aquest “palangis”… Després de una estona més de conversa la Marian ha seguit per acabar de veure el poblet. Quan ja tornava de veure el petit port i l’església es troba al Francesc de cara, vestit amb una faldilla de tongà !!! jajaja!!! El senyor del interrogatori se n’havia apiadat i havia enviat a la seva jove a portar-li un “tupenu” a la porta !!!! El “tupenu” és una mena de faldilla creuada que porten els tongans. Vestit així amb lo moreno que és, ja no semblava pas un “palangi”!!!

Avui diumenge, a Neiafu els carrers estant deserts, no més si passegen els porcs, que aquí corren lliures com els gossos!. El diumenge en el Regne de Tonga és un dia sagrat i no es treballa, ni està permès banyar-se a la platja, ni tan sols hi ha vols! Tot està paralitzat excepte les esglésies, que n’hi ha un munt ! Nosaltres vagaregem escoltant de lluny els cants de unes i d’altres.

• 

• 

• 

Al matí hem anat a la Catedral, que és la més gran i estava a tan plena que casi ens hem quedat fora, però de seguida ens han portat unes cadires i ens hem assegut a la porta. No és que de cop ens haguem tornat religiosos, no, de fet anem a fer de “voyeurs”,però ens ho prenem amb molt de respecte. Ens agrada veure la gent endiumenjada amb els seus millor vestits i el tradicional “taovala” ( una mena de davantal, teixit amb fibres vegetals que denota respecte, veure fotos), i sobre tot escoltar-los cantar, sovint a tres veus amb tota dedicació i saviesa, amb la participació gaire bé de tothom, petits i grans. També ens envaïes cert sentiment místic i a l’hora alegre en l’ambient carregat de devoció i entrega d’aquesta gent que se’ns acosten per desitjar-nos la pau…

• 

• 

• 

Vam tenir sort, quan vam arribar, que era una nit de lluna plena, i sense dificultat vam poder fondejar en un costat de l’illa Lotuma. A l’endemà vam fondejar a Neiafu , després de fer els tràmit administratius pertinents que ens van entretenir més de quatre hores!

Ràpidament vam començar a trobar coneguts, primer el Sam, l’irlandès del Suvreta al mercat, després els holandesos del Lady of the Lowland en el fondeig i després la parella d’australians del Lady que vam conèixer a Tahiti . Aquests els vam trobar en un sopar benèfic al que mig enredats vam anar la primera nit. La veritat és que va ser una bona experiència. L’objectiu és recaptar diners per la biblioteca pública, que de fet és una iniciativa totalment privada, i a part de donar el servei de biblioteca, reparteixen algunes beques entre els estudiants de diferents escoles que tenen bons resultats però tenen dificultats econòmiques per continuar. Abans del sopar, organitzen sortejos i subhastes i alguns del becats fan un petit discurs en anglès i en tonga. Una de les formes divertides de recollir diners, va ser la dansa sensual de unes jovenetes empastifades amb oli, espatlles i braços, on la gent anava enganxant els bitllets! I un imprevist va ser la casualitat de que el Primer Ministre reservés una taula al mateix restaurant!!! Es a dir vam sopar amb el Primer Ministre de Tonga!!

• 

• 

• 

Ara voldríem anar a visitar tots els fondejos que l’Agustí i la Carme ens van aconsellar però estem esperant que ens arribi el motoret de recanvi que el Manel ens va enviar per DHL, esperem que en un parell de dies el tindrem aquí.

Mentrestant, tan de temps per pensar…, estem reconsiderant la nostre ruta…, pot ser ja no anirem a Nova Zelanda, en vaixell…

• 

• 

• 

Tal com previst vam sortir de Bora Bora el dijous 23 d’agost, la nostre ruta preveia algunes parades de descans a Palmerston, a Beveridge Reef i a Niue abans d’arribar al Regne de Tonga on pensem passar al voltant d’un mes i mig.

Vam fer una travessa ràpida i bastant bellugada fins a Palmerston, sort del carregament de biodramines que la Laura ens havia deixat. A pesar de tot i no sense esforç vam pescar una enorme tonyina de més de 12kg i un mahi-mahi ( un dorado) de uns 8 kg!

• 

• 

• 

Al arribar al fondeig ja era de nit i pensàvem esperar-nos a la sortida del sol per fer la maniobra, però els vaixells que hi eren amb les seves lots ens van ajudar a veure les boies. Amb vent de 25-30 nusos ens va costar una mica, però valia la pena intentar-ho i no haver de fer torns de guàrdia tota la nit!

El fondeig a Palmerston és possible gràcies a unes boies a col•locades l’exterior de la barrera en el costat oest en un fons de uns 50 metres i molt a prop dels esculls. Si el vent gira als 3er i 4rt quadrant el fondeig esdevé incòmode i fins i tot perillós i amb els components d’ oest i s’ha de sortir cames ajudeu-me!

Pel matí ens van trucar per radio per demanar-nos si a les 11h era bona hora per fer els papers, al que vam respondre afirmativament. A la hora convinguda van aparèixer, el propietari de la boia, en Simon, i els encarregats de salut, duanes i immigració. Vam fer els paper i pagar les taxes, i vam acceptar la seva invitació per anar a terra. També vam recollir els navegats dels altres vaixells.

• 

• 

• 

Al sortejar el pas d’entrada de la barrera vam entendre el perquè de que ens vinguessin a buscar ! L’entrada és una ziga-zaga entre mig de corals amb poc més de mig metre d’aigua, impossible amb aquell vent pels foranies com nosaltres. D’altre banda ens permetia gaudir dels increïbles colors de la llacuna, que ens van fascinar, i això que veníem de Bora Bora!

Durant el trajecte ens vam assabentar pels altres velers que érem els hostes de en Simon i que ell ens aconsellaria o ajudaria en lo que necessitéssim i que naturalment dinaríem a casa seva i a més això era la pràctica durant tot el temps que estiguéssim a l’atol!!! Alguns d’elles ja portaven una setmana.

• 

• 

• 

I és que aquesta és la costum dels habitants de Palmerston. El propietari de la boia es pren el vaixell com a convidat i s’encarrega de vetllar per la seva comoditat durant l’estança, de facilitar-li els tràmits administratius, i qualsevol cosa que necessiti o desitgi, com portar-los a fer snorquel o a pescar. Si ell no pot fer-ho personalment, delega en una altre família. Per contra , no està ben vist fer determinades activitats amb les altres famílies sense avís previ…

A la casa del Simon vam trobar el seu germà en Edward, la mare i molta més gent de la qual no ens quedà clar el parentesc. En tot cas era el lloc de reunió per fer peta la xerrada, jugar a daus i sobre tot al migdia, el dinar tots plegats, família i viatgers! Després passejar per la platja, llegir sota un cocoter, recórrer el poble, escoltar les batalletes de la “grandmother” o fer la migdia en una hamaca, cadascú el que li vingui més de gust!

• 

• 

• 

En David, un dels nets, ens va portar a fer una volta pel poblat i ens va explicar una mica l’historia, que és ben curiosa. En el 1862 l’anglès William Marsters , es va establir a l’atol amb les seves tres dones originaries de Penrhyn Island ( Cooks del nord), on va tenir 26 fills. Va dividir els illot i esculls entre les tres famílies i va establir regles estrictes per el matrimoni entre ells. Part dels seus descendents són els actual propietaris de l’atol , mentre que la resta viuen a Nova Zelanda i les Cook. Un dels veïns que vam saludar ens va ensenyar els papers de cessió del territori a la família Marsters per “La Corona anglesa” !!

• 

• 

• 

Actualment viuen 75 persones en total, tenen una bonica església, servei de telèfon i internet, un grup generador , un dispensari, i una escola molt gran i agradable amb dos joves mestres, una nativa de l’illa i l’altre anglesa, que donen classe a 28 nens de 5 a 16 anys.

Encara és conserva en peu la primera casa construïda pel William amb les fustes arribades a la platja dels vaixells naufragats, queda però, constància en ella del pas dels huracans!!!

Ens haguéssim quedat més dies per conèixer més sobre aquesta gent i la seva manera de viure, entendre el seu comportament i gaudir de la calma i la pau de l’atol, però els vents no ens van ser favorables i vam haver de marxar.

Abans de marxar encara vam tenir un regal, unes balenes tan grans com el Badoc vam venir a passejar se per entremig dels vaixells!!! Impressionant !!!

Ara a mig camí del nostre primer destí, analitzant el pronòstic de temps, ens adonem que no podem parar ni a Beveridge reef ni a Niue per culpa de una depressió que s’acosta per l’oest i tenim els dies justos per trobar refugi a Tonga!!!

• 

• 

•