Et voilà! Per fi a l’aigua !! Després de sis setmanes, cal si més no una bona celebració! Sobre tot per què el capità fent us de una voluntat ferma, no s’ha tirat de cap als esculls que hi ha vora la drassana!! Per això ja tenim posada una ampolla de vi a la nevera! Per això, i també, per que estem contents que la Laura, per fi s’ha decidit i vindrà a passar uns dies amb nosaltres!!! Que bé!!! Ens fa molta il•lusió. Tenim pensat fer primer rumb a Moorea ,que està a poques milles, per habituar-nos una mica tots plegats, i després cap a Huiane, Taha, Raiatea i punt final a l’espectacular Bora Bora on desembarcarà per tornar a Barcelona i nosaltres deixarem la Polinèsia Francesa.
12.07.21 Papeete 005
12.07.26 Presentant quilla 011
12.07.28 Regate davantTechnomarine 008
Els últims dies no hem tingut masses coses a fer, ens hem entretingut fent un estudi detallat de les perles del mercat i hem constatat que a les Gambiers vam fer una bona compra! Les perles de les Gambiers són les de més qualitat de la Polinèsia. També hem fet cada dia, cada dia el recorregut al supermercat , doncs estant fora de l’aigua, la nevera no ens funciona i anàvem a comprar el menjar diàriament. Als caps de setmana contemplem des de la nostre terrassa les regates de piragües que surten del port…, I per sort, gràcies a l’Alain, el propietari de la drassana, que ens ha deixat el seu cotxe, hem fet varis recorreguts per l’illa, pensem que pot ser, estava fart de veure’ns pul•lular per allà…
12.07.30 Chez Loula et Remy 015
12.07.30 Les Trois Cascades 001
12.07.30 Les trois cascades 008
Estem a la marina de la ciutat, ben bé al rovell de l’ou, entre mig de uns iots que quan els mirem ens fan sentir molta llàstima…, pels seus propietaris…, el que hauran hagut de treballar per pagar-los i mantenir-los!!! I tot plegat per fer-los servir 10 dies a l’any! El que tenim a estribord deu fer “mil” vegades el Badoc. Porta un helicòpter a la coberta, deu ser per si de cas el propietari ha de tornar corrents a la feina…
Ara que ja estem a l’aigua podem tornar a endreçar i netejar a fons el Badoc, doncs amb tants dies en sec i amb l’ambient de la drassana, el pobre Badoc està fet un porquet! Tenim de temps fins el dia 8 que arriba la Laura! Anem per feina!!!
La Marian ja va tornar de Barcelona, contenta de veure que la família estava bé, i saludar a uns pocs amics amb el poc temps que va tenir. Mentrestant el Francesc armat de una paciència desconeguda, va retrobar la bicicleta i pedalejant va fer un estudi detallat de tots el magatzems de material nàutic , supermercats, racons de venda de menjar “per emporter” i el vell mercat de Papeete. Papeete comparat amb els darrers indrets on hem parat ens resulta un mica angoixant, hi ha molts cotxes i molts turistes! (nosaltres no ho som, . A la marina hi ha alguns vaixells impressionants, no sé ni quans peus deuen tenir , però un d’ells porta un hidroavió a la coberta! Hi pel carrer es veuen Mercedes de luxe i fins i tot en vist un Hummer . És una mica una aberració tenint en compte que l’illa deu tenir 200 km de carreteres com molt! A Technimarine també han treballat força en el Badoc, però la maleïda resina epoxi encara no ha arribat!!!! Les últimes noticies van ser que ja va sortí de Paris i te previst arribar a Papeete el dia 25 !!!! El capità estava punt de tirar-se de cap al mar !! En comptes d’això hem fet cas del proverbi “ al mal tiempo buena cara” i vam agafar el ferry cap a Moorea on vam llogar un bungalow a la platja i un scooter per 3 dies i ens hem dedicat a recórrer l’illa.
12.06.21 Papeete 006
12.06.21 Papeete 014
12.06.21 Papeete 018
A Moorea per començar no hi cap gran població. Anant per la carretera es reconeixen per una major densitat d’edificacions, o es troba una escola o un hospital. Per contra tampoc hi ha masses kilòmetres que no hi hagi una casa u altre.
Cap a l’interior hi ha unes muntanyes altíssimes i molta vegetació, molts rierols i també grans salts d’aigua.
12.07.17 Anem a Moorea 007
12.07.18 Moorea 003
12.07.18 Moorea 006
Com a Tahiti hi ha una barrera de corall que envolta l’illa, de manera que les platges estan obertes a la llacuna i no al mar, així que els nens i famílies gaudeixen de l’aigua sense risc i nosaltres hem fet rem en piragües!! És el que hi ha…
Vam passar per la badia de Cook i la de Opunohu. Hi havia vaixells , alguns de molt grans però ni de bon tros les aglomeracions del voltant de Papeete. Aquestes dues són molt arrecerades i una bona opció per passar uns dies, però nosaltres ja no tindrem temps .
Vam aterrar a Tahiti per Tautira, un petit poble molt tranquil i agradable on érem l’únic vaixell. En el magatzem vam trobar ensiams! Els últims els havíem comprat a Valdivia, feia quasi 4 mesos!! Sembla mentida com una cosa tan simple et pot dona força alegria en un moment donat.
Teníem la intenció de seguir per la costa est fins a Papeete per fer una entrada suau a la civilització …, així doncs vam continuar a l’endemà fins a Taravao que està al istme de la “presqu’ile de Tairapu”. Tampoc no vam veure cap més veler durant el trajecte i ens vam amarrar en solitari a la part exterior del petit port d’embarcacions a motor, suposadament pescadors. Al cap de poca estona ens va venir a saludar un senyor que des de la muntanya ens havia vist arribar i havia reconegut el Badoc com a disseny d’en Lombard , es veu que el seu germà treballa amb ell , també ens va comentar que la part sud de l’illa és la més bonica i Port Phaeton un lloc molt protegit i tranquil, a més que un amic seu tenia el seu vaixell allà.
12.06.15 Tautira 011
12.06.16 De Tautira a Taravao 002
12.06.16 Taravao 005
Després de dinar vam anar al enorme supermercat que hi ha el poble, impressionant…, ens vam deixar els estalvis en formatge i xocolata, n’hi havia de tot tipus, ara el preu …, d’importació… En el camí un cotxe s’havia parat per portar-nos al poble, i tal és l’amabilitat dels polinesis que es va esperar al super mentre compràvem i encara més ens va portar fins a Port Phaeton i de tornada!
Poc després va aparèixer l’amic i ens va dir que tenia el vaixell fora de l’aigua i que podíem fer servir la seva boia!!!
El que ens semblava un lloc solitari i tranquil, pensàvem… va esdevenir en una discoteca improvisada. Cap el vespre es van anar reunint joves que van arribar alguns en cotxe, d’altres caminant o en bicicleta, tots ells entorn a un potentíssim equip de música es vam passar tota la nit i fins al mig dia del diumenge! Encara gràcies que la música no estava mal del tot…
12.06.17 Tautira 004
12.06.17 Tautira 007
12.06.18 De Tautira a Pto Phaeton 062
No ens vam arriscar a estar ni un sol dia més amb aquest xivarri i com que sembla que s’ha està fent un costum canviar els plans contínuament, i aprofitant els consells que vam rebre, vam desfer els darrers passos per fer la volta pel sud fins a Port Phaeton.
Vam tornar a fondejar a Tautira on vam trobar tota la gent gaudint del diumenge fent picnic a la platja de sorra negra i competint amb les seves característiques piragües polinèsies, vam constatar que són realment ràpids amb un que remava en paral•lel al Badoc!!
El paisatge de la banda sud amb alguns pobles petits i en gran part deshabitada amb manca de carreteres és molt maco. Part del trajecte es pot fer per l’interior de la llacuna, entre l’illa i l’escull però en alguns trossos no hi ha canal i s’ha de sortir a l’exterior. En el pas de Vaiao, es passa molt a prop de la trencada de les onades contra l’escull, veure-ho a pocs metros és espectacular i l’hora esfereïdor …
Port Phaeton es un recer molt tranquil i agradable, però… malauradament no ens vam estar més que dos dies, la causa va ser una petita entrada d’aigua que es va produir quan vam topar amb un escull mal identificat:-(, i que ens va imposar anar a Papeete per fer la reparació. Un altre cop canvi de plans, aquesta sense voler-ho!
A pesar de que l’entrada d’aigua no és important, la reparació és bastant laboriosa. La nostre companyia d’ assegurances ha respost molt bé i ràpidament, i Tecnomarine, l’empresa que s’encarrega de la reparació és molt competent i disposa de molt bons mitjans, però el problema el tenim per aconseguir la resina epoxi adient, que ha de venir de França amb problemes de transport i duanes, això provocarà un retard important en la execució. Haurem de tenir força paciència.
12.06.18 De Tautira a Pto Phaeton 090
12.06.20 Arribant a Papeete 026
12.06.21 Papeete_Technimarine
Des de Papeete la Marian aprofita per anar uns dies a veure la família mentre en Francesc fa els manteniments i supervisa la reparació ?, ser tripulant també te algunes avantatges!
(En aquesta actualització de la web hem aprofitat per posar les fotos que des de que vam sortir de Rikitea mancaven per inserir).
Tahanea és la nostra última parada a les Tuamotu, és una illa deshabitada i Parc Natural des del any 2001. En aquest la major part del contorn està submergit, amb alguns illots de cocoters escampats que donen més recer del vent.
12.06.09 Tahanea_merou sous Badoc 003
12.06.11 Tahanea_recif (59)
12.06.11 Tahanea_recif (5)
Tal com vam arribar i en Francesc va anar a comprovar l’àncora va aparèixer amb un mero! El pobre estava en un corall que va quedar sota el vaixell. N’hi ha per tot arreu i estan boníssims. El problema és que com a l’atol no hi viu ningú, no sabíem a qui preguntar-li pel tema de la “ciguatera”, finalment vam averiguar que un vaixell amic de uns amics portaven quatre setmanes i ja n’havien menjat uns quans, sense cap símptoma, així que vam fer el mateix!
12.06.11 Tahanea_recif (28)
12.06.11 Tahanea_recif (12)
12.06.11 Tahanea_recif (1)
12.06.12 Tahanea_pesca on board 003
Al cap de uns dies, va aparèixer el Shambalà, encara tenien entrecot i “pamplemousses » de Gambiers, que bé! Nosaltres els vam convidar a sopar, com no, mero amb patates! Ja ha esdevingut una especialitat!
L’aigua és tan transparent que pescant des de la coberta es veu perfectament com els peixos piquen l’ham, els hi encanta la carn de cranc! Llàstima que en un moment de badar un tauró es va endur el invent !
Continuem fascinats per la varietat dels coralls i la quantitat de peixos, em repeteixo, ho sé, però és cada dia descobreixo algun peix diferent ! L’hora més divertida és cap el tard, hi ha una activitat frenètica, els peixos estan tan entretinguts menjant que ni se n’adonen de la nostre presencia.
12.06.11 Tahanea_posta sol 004 (3)
12.06.10 Tahanea 009
12.06.10 Tahanea 004
Demà sortim rumb Tahiti, la civilització, segons diuen, hi ha de tot, com a Europa, on verra…
Makemo és un atol encara més gran que Amanu. El pas d’entrada també és més ample i menys complicat. En el petit poble hi ha un moll per embarcacions grans i en bones condicions. Allà vam trobar el “Lady of the Lowlands”, el Hans, la Maria i una parella d’amics seus que ja portaven aquí unes quantes setmanes i ràpidament ens van informar de tot. Nosaltres els vam posar al dia de les últimes noticies dels coneguts comuns.
Ens sorprenem que aquest poble tan petit té un supermercat ” de veritat”, des de Xile continental, les botigues de queviures que hem trobat són com les de fa 40 anys a casa nostre, amb un taulell on et despatxen les coses tal com les vas demanant. En aquest a més de ser tot nou amb vitrines refrigerades i congeladors amb porta tancada transparent, fan uns croissants de xocolata tan bons com els autèntics francesos!! També vam trobar tomàquets, melons, i mangos!
12.06.01 Makemo_patata corall 021
12.06.01 Makemo_village 016
12.06.02 Makemo
Les dimensions de l’atol són tan grans que per anar d’un fondeig a un altre tu has de pensar dues vegades per que les distancies són importants i el temps és limitat. El problema és que dins de la llacuna, has de navegar amb el sol per darrera per veure els coralls. Es navega sobre un fons de 20 – 25 metres de profunditat i de cop et trobes amb una “patata” que surt a ran de superfície, això obliga a que sempre a d’anar algú a la proa controlant.
Vam estar uns dies a l’extrem més del est, a una banda hi ha illes amb cocoters, a l’altre no més l’escull que fa de barrera i frena les onades. A la banda dels cocoters ens vam trobar gent que treballa amb la copra, alguns van i venen segons la temporada, però l’Hubert està instal·lat definitivament, te el seu territori cuidat com un jardí, tot decorat amb petxines i fins i tot llaços a les palmeres , és singular…
Vam tenir amb ells una experiència única…, l’Hubert i en Cocó ens van convidar i també als del Lady of the Lowlands a anar a pescar a l’escull per la banda de l’oceà quan hi havia lluna plena i a la marea baixa. Pesquen amb unes simples canyes fetes amb una branca més ho menys recte i fan servir d’esquer una pota de cranc. La tàctica es anar caminant sobre els esculls que queden més o menys al descobert a la marea baixa, amb molt de compta de no caure per una esquerda, i es va tirant la canya en els forats grossos que són com cavernes que han format els coralls. No se sap la profunditat d’aquestes cavernes però alguns peixos són grossos! Les onades petant allà mateix es colen per entremig dels coralls de manera que el nivell de l’aigua puja i baixa mullant més o menys les cames però on fa mes impressió és en els forats perquè es veu baixar molt més. Tot això vist amb la llum de la lluna, el rugir de les onades i el gargotegi de l’aigua fem camí pels coralls, afegit i el fresar de la pesca, als del Badoc ens crea una atmosfera un tant inquietant, lluny de la contemplació de les platges de palmeres i les banyades tranquil·les a ple sol.
12.06.04 Pesca als esculls_Makemo 047
12.06.04 Pesca als esculls_Makemo 050
12.06.03 Chez Hubert_Copra_Makemo 012
Després camí del oest vam fer nit al poble amb la intenció de sortir d’hora cap el nou fondeig, no va ser així doncs l’àncora es va enrocar i la vam tenir que separar de la cadena. Sort que portem un equip petit d’immersió i finalment la vam poder recuperar. De totes maneres vam tenir temps d’arribar al fondeig de l’oest, on la protecció la dona una barrera de coralls que està plena de peixos. En Francesc està agafant força experiència amb el fusell i cada dia mengem peix, per dinar i per sopar! Quan a Barcelona haguem d’anar al mercat de l’Estel a comprar, ens esgarrifarem !!