Categoria: 2012: Xile i Pacífic Sud

Sniff, sniff, avui la Laura ha desembarcat a Vaitape per agafar el taxi-boat a l’aeroport .

Els dies han passat rapidíssims! No hem parat de fer coses però sempre queden racons per explorar…

Mentre ens reparaven el pilot a Raiatea vam aprofitar per tornar a Tahaa i endinsar-nos , submergir-nos en el jardí de coral. No és l’espectacle de les Tuamotu, però deu n’hi do, vam veure molts corals diferents i també molts peixos. Quan ja estàvem marxant de cop va aparèixer un tauró, vam voler avisar a la Laura i no ens sentia… Se’l va trobar just de cara, vaja ensurt !!  La veritat  que com hi ha molt poc espai entre els corals i un mateix trobar-se un bitxo d’aquest de cara fa impressió ! De totes maneres li va sortir una foto molt txula!

També vam tenir temps de visitar una granja de perles. Ens van fer una explicació de tot el procés de creixement de l’ostra, inserció del nucli  i formació de la perla. No va ser una demostració real com ens va fer el Jon a Rikitea,  però va ser prou interessant i clarificadora. A més aquí tenien articles a la venta i ens vam firar! Amb la santa paciència del capità que no tenia ni VollDamm, ni Hinano !

Vam trobar Uturoa, la capital de Raiatea, el dissabte a la tarda, com si estigues  adormida… Tots els negocis, botigues i restaurants, excepte els supermercats estaven tancats!! I l’agencia de viatges també i encara s’ha de comprar el bitllet de tornada Bora Bora , Papeete! I a més cap oportunitat de fer compres, aix… que no podrem comprar els “pareos”…. , bé ens han dit que el mercat obre el diumenge, si però de 5 a 7 del matí!! Els “pareos” hauran d’esperar…. A la nit però trobem una explanada amb algunes roulottes. No és l’ambient de Papeete però mengem un Chao men i unes crevettes molt a gust, mentrestant és un continu de vilatans que passen a buscar el menjar preparat, i és que en aquestes, el omnipresent ròtol “per emporter” es dona per suposat! Pensem que als polinesis en general no els agrada cuinar…

Amb el pilot novament instal·lat i funcionant vam posar rumb a Bora Bora, la mítica, la somniada i desitjada Bora Bora!

Després de una navegada ràpida amb spi, vam fondejar no més traspassar l’únic pas d’entrada a la llacuna. Ens vam trobar al Gerhard del Najade, i el vam convidar a sopar al Badoc. Ell l’endemà ja marxava cap l’oest i ens va donar alguns suggeriments  per gaudir de l’illa. Per exemple, pujar al Pic Anau, per veure la vista completa de la llacuna, illots i motus amb els mil colors de l’aigua, l’únic inconvenient és que són tres hores (d’expert) de pujada amb etapes d’anar a quatre grapes! !  Vam mirar l’opció helicòpter, vaja preus!!! Ens conformarem mirant les fotos!!! La polinèsia francesa és cara i Bora Bora s’endu la palma!

Hem fet la volta a Bora Bora i és cert que la varietat de turqueses de l’aigua ens ha deixat bocabadats, i no trobem paraules per descriure-ho ! però no podem deixar de dir que la continua vista de hotels de cabanes sobre pilons ens ha arribat a afartar.  És clar que és un punt de vista molt egoista, per què no ha de tenir qualsevol dret a gastar-se 500 euros al dia per passar unes vacances en una cabana de luxe a Bora Bora ?!!

Però no hi ha dubte que és un lloc únic i un somni per a molts!!!

Un dia hem coincidit amb uns coneguts de la Laura la Leo i en Toto, celebraven el seu 25 aniversari de casats. Estan encantats amb el viatge i fer una volteta amb el Badoc encara els hi va arrodonir més el dia. Vam anar al extrem sud del motu Pitiaau on hi ha uns tikis soterrats i després  vam dinar plegats al Badoc.

Al vespre, la Laura, que faria l’última nit al Badoc, ens va convidar a un sopar amb espectacle, en un hotel de luxe, quin detallàs!!!

Ara també nosaltres ens acomiadem de Bora Bora i la Polinèsia Francesa, ja hem fet els papers de sortida i omplert les bodegues, au revoir !!

Els dies passen tant ràpid que no tenim temps ni de fer resums…

Per acabar-ho d’adobar el Badoc té alguns “encostipats”! Deu ser en protesta per estar tants dies fora de l’aigua. Primer ens ha fallat l’AIS , que ni tan sols amb l’ajuda del Marc via Skipe s’ha pogut arreglar. Uff, ara a les guàrdies haurem de vigilar més! Pitjor encara ha estat el pilot automàtic, va començar a fer uns sorolls gens agradables! Per això vam decidir venir a Raiatea on hi ha més serveis per vaixells, ara estem a l’espera de la reparació.

No vam estar gaire temps a Huahine, la primera nit la vam fer a Fare i després vam fer la costa oest fins a Teapaa,  vam fer una petita excursió a la platja a on ens van regalar plàtans i un coco per la Laura! A dia següent vam continuar fins la badia d’Avea on preteníem veure corals i peixos però no més vam veure una raïa. Això doncs vam tornar a Fare on si vam veure alguns peixets abans de sortir cap a Tahaa.

De Huahine vam sortir a mig matí i en una estupenda navegada amb l’spi i ens vam plantà a Tahaa en un plis plas. Llàstima que entrant a la badia Haamene el pilot va començar a queixar-se…

Allà van trobar al vaixell Jomandy que havíem conegut a Gambiers. En Joel ens va donar instruccions precises de com arribar a “La maison de la vanille”. I això vam fer a l’endemà, prenent la carretera cap a l’interior que va Poutoru , un camí molt agradable entre plataners, arbres del fruit del pa i hibiscus. Allà en Gustave ens va explicar tot el procés, tal com ho feia el seu avi que va aprendre dels xinesos, que van ser els primer recol·lectors. El més curiós és que fan la pol·linització de les flors manualment d’una en una!!! Naturalment vam comprar uns pocs grams, uns pocs perquè el preu…. , però també ens va regalar “une pamplemousse”!. A la tornada al poble per la nostre sorpresa vam trobar un senyor que venia avocats!

Ens hagués agradat quedar-nos algun dia més per pujar a la muntanya a veure la vista de la badia i Raiatea, però vam considera més prudent venir a buscar ajuda pel pilot. Hem trobat en Ciprien que intentarà arreglar-ho, esperem que funcioni!!

La passada nit hem fet una bona navegadeta, tot perfecte, el Badoc, el vent, el mar, i la nostre invitada no s’ha marejat! Invitada és un dir, perquè és una manaire i no ens deixa ni rentar els plats!

La veritat que no li donem treva…, després de 36 hores de viatge, la vam empènyer sense descans a fer un tour per l’illa en 4×4. Tot el dia Tahiti, a munt i avall amb el mapa turístic a la ma, no fos que perdéssim el rumb. Primera parada al “belvedere”, per arribar vam passar quatre cops davant del desvio sense adonar-nos! La vista des de dalt de Papeete i el port no està mal, però encara és més interessant el camí de pujada per dins del bosc. Després vam arribar fins “Les trois cascades”, el dia una mica ennuvolat no convidava a banyar-se, però el passeig pel bosc és maco. Segurament el més interessant que vam fer va ser l’ intent de arribar a llac Vaihiria, del que vam desistir per culpa de la pluja i el estat pèssim  del camí. La carretera està prou bé fins al “Relais  Maroto”, per manteniment  de les instal·lacions hidroelèctriques, però en quan passa a ser propietat privada està en ple abandó, i de fet ens van dir que de l’altre costat del llac els propietaris havien barrat el pas i s’ha de tornar pel mateix camí, tot i que la carretera principal està molt més a prop. De totes maneres no ens va importar gaire per que el trajecte te unes vistes impressionants, valls i rius i salts d’aigua, i els angles de vista d’anada i de tornada són sempre diferents… Per reposar una mica vam anar a dinar a Chez Loula et Remy, si, vam repetir J , ens havia agradat molt i vam quedar igual de contents, el mahi-mahi a la vanille està insuperable i les crevettes au gingembre també!  Per acabar el tour vam pujar al Plateau de Taravao, on vam quedar sorpresos per la quantitat de camps cultivats i els prats amb vaques! Després de contemplar la vista des de Tahiti Iti, vam tornar a Papeete i vam deixar a la Laura dormir tranquil·lament mentre nosaltres fèiem l’últim poisson cru a les roulottes de Vairie.

Al dia següent, vista ràpida de Papeete en bici, comprar queviures passant pels jardins de Paofai i el mercat municipal i sortida cap a Taina per fer gasoil. Tarda i nit de descans abans de sortir cap a Moorea  on vam fer “snorkel” i la Laura va menjar “ sept doigts”per primera vegada. Bé, excepte un que es guarda de record per porta a Barna! i tot seguit navegada de nit a Huahine!!!  De moment tot superat!!