Port Louis

Ja portem un mes a Maurici, i probablement demà farem camí cap a La Reunion, i després a Madagascar. Si, finalment ens hem decidit que de Saint Pierre posarem rumb a Diego Suarez, passarem pel nord, Cap de l’Ambre, a la costa oest, per baixar cap a Nonsy Be i fins el cap de Saint Andre on creuarem l’estret cap a la costa de Moçambic per agafar el sentit bo de la corrent fins arribar a Richard Bay a Sud-àfrica i després anar costejant fins a Ciutat del Cap. Bé. Aquesta és la teoria després veurem que passa…

Aquest darreres setmanes, hem estat molt molt ocupats i entretinguts, primer amb la Laura i tot seguit amb la Nerea i l’Uri, el temps ens ha passat molt ràpid !

• 

• 

• 

Amb la Laura vam navegar des de Grand Baie a l’Ile Plate i després per la costa oest fins a Riviere Noire. No ens vam banyar gaire per què l’aigua està més aviat fresqueta i el temps tampoc no ens va acompanyar gaire. Però com a mínim vam veure dofins. Molts, molts dofins, venen cada matí a tocar dels esculls que hi han a l’entrada de Riviere Noire, la llàstima és que també hi van tants o més turistes en llanxes ràpides. Els dofins mig adormits surten aquí i allà i quan són vistos totes les llanxes hi van a tota velocitat i els turistes es llancen a l’aigua per poder nedar amb els dofins, que ràpidament s’escapoleixen i surten uns metres més enllà, a les hores, les llanxes que no han descarregat encare els turistes corren cap allà, i així successivament fins que el mar és un garbuix de turistes equipats amb ulleres i peus d’ànec, llanxes recollint banyistes, llanxes perseguint dofins mentre esquiven els turistes que encare estan a l’aigua, i els pobres dofins que normalment juguen a la proa dels velers, aquí intentant escapar sense remei…. Vista l’experiència amb la Nerea i l’Uri vam defugir d’aquest espectacle i ens vam estar tranquil·lament a la badia de Tamarin molt més tranquil·la que la de Riviere Noire. Des de Tamarin amb l’autobús vam anar al Parc Natural “Black River Gorges”. Un dia vam fer el camí fins a la cascada de Mare aux Joncs i l’altre des de Petrin l’entrada del nord fin a l’entrada de Riviere Noire creuant tot el Parc. Van ser molt maques però també demolidores pels nostres peus per la quantitat de pedres i els camins lliscosos pel fang humit.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Per visitar les costes del nord, est i sud, en les que no ens aventurem a anar amb el Badoc i el centre de l’illa hem anat alternant el cotxe i el bus. Vam trobar molt interessant el Museu “L’Aventure du sucre”, que fa un pas per l’historia del país prenent la canya de sucre com fil conductor.

Com a fet cultural el que ens va copsar més, va ser la celebració de una festa de purificació hindú que vam trobar inesperadament un dissabte sortint de comprar del supermercat a Grand Baie. Ens va estranyar veure un munt de dones hindús molt arreglades vestides amb saris elegantíssims que arribaven en autobús i en cotxe i poc a poc anaven omplint el carrer. Un cop al vaixell vam sentir música i tambors que venia del carrer principal, i vam decidir anar a investigar. Ens van trobar una mena processó que malgrat l’aire festiu, els colors, les flors i la música alegre, ens va fer esgarrifança i ens recordà les processons de Setmana Santa. Els “penitents” portaven sobre el cap icones de fusta de molt pes, a més d’agulles clavades per tot el cos i una mena “d’espasa” travessant la cara de galta a galta. La família els acompanyava donant ànims i beguda. En el recorregut, moltes famílies treien taules al carrer per oferir beguda i menjar a la gent. En una d’elles ens van donar un arros boníssim, com no hem tastat en cap restaurant. Això va ser al carrer que bordeja Gran Baie fins al temple Surya Oudaya Sangan.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

L’endemà vam estar recorrent la costa nord amb els del Galatea, el cap Malheureux amb la seva petita església i les petites badies sovint rocoses amb la vista al fons de les illes de Saint Gabriel, Plate, i el Coin de Mire ens va agradar molt. Quan vam arribar a Grand Gaube, vam trobar la festa hindú continuava, aquesta vegada sense mortificacions! Hi vam assistir a un sermó i ofrenes sobre un foc, amb cants i balls molt divertits. Després de fer-nos ballar no ens deixaven marxar per què ens volien fer participes del “gran bouffe” que estaven preparant, però van declinar per què volíem continuar la nostre ruta pel país. Bé més que declinar van marxar pel darrera en un moment de despiste…

• 

• 

• 

La costa est és molt maca però també molt turística, hi ha unes platges maquíssimes pràcticament inaccessibles per culpa dels resorts que impedeixen l’accés. Però també hi han moltes platges públiques encare més maques per què mantenen els boscos de casuarines sense més edificis que els serveis públiques. Que d’altre banda no falten mai.

• 

• 

• 

A Port Louis hi ha el Champ de Mars, un hipòdrom de l-any 1812, deu n’hi do …, i tots els dissabtes fan carreres. , com que ningú de nosaltres ne havíem vist mai una, ens va fer gracia anar a veure l’ambient. Va ser molt divertit. El primer cop amb la Laura, i els del Tapasya, vam estar en una llotja i el Lalah (de public relations) ens va passejar pel “paddock”, per entremig de la jet-set i fins i tot ens va presentar al president del club. El segon cop amb la Nerea i l’Uri vam tenir una mica de problema per no respectar les normes en la vestimenta , però al final el Lalah ens va aconseguir lloc en una llotja amb uns propietaris de cavalls, que fins i tot ens van convidar a dinar!! També havíem reservat per poder pujar al cotxe que segueix la carrera per l’interior de la pista a l’alçada dels cavalls. Anàvem a 80 km/h !! va ser molt emocionant!

• 

• 

• 

A Gran Baie i a Port Louis ens hem retrobat a molts dels vaixells de Rodrigues i altres amb els que havíem coincidit a Indonèsia, la majoria dels nostres coneguts ja han marxat cap a Madagascar, nosaltres anem una mica endarrerits, però encare alguns venen per darrera, probablement ens acabarem trobant tots de nou a Sud-africa