Neiafu – Regne de Tonga

Avui diumenge, a Neiafu els carrers estant deserts, no més si passegen els porcs, que aquí corren lliures com els gossos!. El diumenge en el Regne de Tonga és un dia sagrat i no es treballa, ni està permès banyar-se a la platja, ni tan sols hi ha vols! Tot està paralitzat excepte les esglésies, que n’hi ha un munt ! Nosaltres vagaregem escoltant de lluny els cants de unes i d’altres.

• 

• 

• 

Al matí hem anat a la Catedral, que és la més gran i estava a tan plena que casi ens hem quedat fora, però de seguida ens han portat unes cadires i ens hem assegut a la porta. No és que de cop ens haguem tornat religiosos, no, de fet anem a fer de “voyeurs”,però ens ho prenem amb molt de respecte. Ens agrada veure la gent endiumenjada amb els seus millor vestits i el tradicional “taovala” ( una mena de davantal, teixit amb fibres vegetals que denota respecte, veure fotos), i sobre tot escoltar-los cantar, sovint a tres veus amb tota dedicació i saviesa, amb la participació gaire bé de tothom, petits i grans. També ens envaïes cert sentiment místic i a l’hora alegre en l’ambient carregat de devoció i entrega d’aquesta gent que se’ns acosten per desitjar-nos la pau…

• 

• 

• 

Vam tenir sort, quan vam arribar, que era una nit de lluna plena, i sense dificultat vam poder fondejar en un costat de l’illa Lotuma. A l’endemà vam fondejar a Neiafu , després de fer els tràmit administratius pertinents que ens van entretenir més de quatre hores!

Ràpidament vam començar a trobar coneguts, primer el Sam, l’irlandès del Suvreta al mercat, després els holandesos del Lady of the Lowland en el fondeig i després la parella d’australians del Lady que vam conèixer a Tahiti . Aquests els vam trobar en un sopar benèfic al que mig enredats vam anar la primera nit. La veritat és que va ser una bona experiència. L’objectiu és recaptar diners per la biblioteca pública, que de fet és una iniciativa totalment privada, i a part de donar el servei de biblioteca, reparteixen algunes beques entre els estudiants de diferents escoles que tenen bons resultats però tenen dificultats econòmiques per continuar. Abans del sopar, organitzen sortejos i subhastes i alguns del becats fan un petit discurs en anglès i en tonga. Una de les formes divertides de recollir diners, va ser la dansa sensual de unes jovenetes empastifades amb oli, espatlles i braços, on la gent anava enganxant els bitllets! I un imprevist va ser la casualitat de que el Primer Ministre reservés una taula al mateix restaurant!!! Es a dir vam sopar amb el Primer Ministre de Tonga!!

• 

• 

• 

Ara voldríem anar a visitar tots els fondejos que l’Agustí i la Carme ens van aconsellar però estem esperant que ens arribi el motoret de recanvi que el Manel ens va enviar per DHL, esperem que en un parell de dies el tindrem aquí.

Mentrestant, tan de temps per pensar…, estem reconsiderant la nostre ruta…, pot ser ja no anirem a Nova Zelanda, en vaixell…

• 

• 

•