Florø

En aquest punt, ja estem amb la mirada posada en la travessa, són unes poques milles les que ens separen de Shetland però el vent no se’ns posa ni una miqueta bé. Mirem el pronòstic, matí, tarda i nit, i només canvia a pitjor!!

De totes maneres, aquí, a Florø, estem la mar de bé, és una població mitjana molt bufoneta, amb bones instal·lacions pels navegants, supermercats, botigues, bosc amb llacs per passejar i fins i tot, una platgeta de sorra!

• 

• 

• 

A més, hem pogut llogar un cotxe, i ens hem arribat a Loen, per pujar amb el telefèric. Les vistes des de dalt la muntanya són espectaculars i el trajecte en cotxe passant per Førde, el llac Jølstravatner fins Skei, Byrkjelo i el coll fins a Utvik per arribar al Nordfjord és molt bonic, valls pintoresques, granges, pics I glaceres i algunes cabres per la carretera!

• 

• 

• 

Des de Tromsø cap al sud vam anar força de pressa, no teníem gaire temps abans que arribes la Laura i volíem a més visitar el Kilico, però vam parar en llocs molt macos, com Kjerringøy, Sorflugøy, Veiholmen, Bud…, la veritat que no hi ha llocs lletjos!!, la sort és que com els dies són llargs, quan arribem encara ens dóna temps de passejar a gust.

• 

• 

• 

Vam arribar a Aalesund amb temps suficient, però ens vam trobar que la marina que està al canal que creua la ciutat, estava a petar, ens vam posar abarloats; en aquesta condició no podíem deixar el Badoc per anar a visitar el Kilico!! Per sort al poc, va marxar un vaixell, i vam córrer a instal·lar-nos!

L’endemà vam agafar un vol a Oslo, i el tren a Sandefjord, allà, ens esperàvem la Lillian i el Kaere, va ser molt emocionant! En cotxe vam anar fins a Brevik i amb el taxiboat a l’illa Sandøya on tenen una casa en mig del bosc, on només s’arriba a peu! Les vistes són espectaculars! En aquella casa ens van trobar molt bé! La casa i els propietaris són molt acollidors! Vam xerrar i xerrar, tot recordant batalletes i companys de viatge, també vam passejar per l’illa que té racons sorprenents, com un arbre que explica a través de la seva vida, l’història de l’illa. Tot plegat se’ns va fer curt! Ja quan marxàvem vam conèixer la petita de la família la Maria, i els seus pares la Signe i en Kim.

• 

• 

• 

Vam tornar a Oslo en bus, on ens van acollir la Kizkitza, l’Igor i també l’Izaskun. Vam passar molt bones estones xerrant amb ells, i vàrem aprofitar per fer una fitada ràpida a Oslo sota un sol abrasador! 30 graus!!! La tornada al Badoc, la vam fer en tren, encara que sigui més llarg volíem gaudir una mica més del paisatge de l’interior, que tot baixant pel Trollveggen és espectacular.

• 

• 

• 

Després dels petits recorreguts que hem fet per l’interior, hem passat de pensar que tan important era la inversió en ponts, a al·lucinar de la que deu ser la dels túnels!! El primer que vam fer va ser per anar del port d’Aalesund a l’aeroport que està en una altra illa, Vigra i per tant és submarí, passant per un fotimer d’Oslo a Sandøya, de Florø a Loen i el del tren que baixa pel Trollveggen, que a més fa una virada de 110 graus!!, després a internet he llegit que no lluny d’aquí hi ha el de Lædal que fa 24,5 km!! El túnel de carretera més llarg del món!

• 

• 

• 

De tornada a Aalesund, una boníssima sorpresa, va ser trobar-nos amb l’Anne I l’Alain de l’Uhambo!!! Vam sopar plegats i ens vam posar al dia de les vides respectives! I tants records compartits!!

L’endemà ja ens va arribar la Laura, la més assídua visitant del Badoc!!! La que més ens aguanta!!

• 

• 

• 

Amb ella vam fer el recorregut pels carrers d’Aalesund, els edificis d’estil Jungstil, construïts arran de l’incendi que va patir la ciutat a principis de segle, contrasten amb les típiques cases de fusta noruegues que veiem arreu.

També és maca la vista de la ciutat i el port des de Fjellstua, havent pujat els 418 esglaons, això ens recorda l’escala del funicular de Santa Helena, que eren més de 600, allà competíem a veure qui la pujava més de pressa!! Em fa pensar en el fàcil que resulta muntar una atracció turística, els humans de vacances som fàcils d’entabanar!!!

El museu de la pesca no és súper, però és interessant, no en va és part important de la vida i història dels noruecs.

• 

• 

• 

El primer trajecte amb la Laura va ser al Hjørundfjord, ni gota de vent! Però el dia clar i solejat va ser perfecte per veure els pics sense gaires núvols! Vam fer nit a Øye, on hi ha el famós hotel Union. Aquest indret ja era turístic fa més de cent anys!!

De tornada vam parar a Haried, que com ciutat no té cap gràcia, però vam caminar fins al monument què recorda la batalla on els Vikings van ser vençuts fa un mil·lenni, el monument està en una platja molt maca, i solitària, només vam trobar un senyor grec que jugava amb el gos. Ell indubtablement tenia ganes de xerrar, i ens explicà que tot i els avantatges socials que té el país, ell planejava tornar-se a Creta com més aviat millor. No entenia molt bé als noruecs i ens va insistir en els absurds problemes d’alcoholisme…

• 

• 

• 

Vam començar a fer el corredor verd, el conjunt d’illes i illots entre Hareidlandet i Gurskøy, però la pluja va esdevenir tan forta que van decidir fondejar per què no ens permetia gaudir gens ni mica del paisatge, vam parar en un raconet que es diu Klunsvaagen, a la tarda, va sortir el sol i vam prendre el sol a la coberta, qui ho anava a dir!

• 

• 

• 

L’endemà vam fer el recorregut previst a ple sol fins Statvaagen, un lloc tranquil·líssim de granges I ramats de cabres. Un noi molt simpàtic i espavilat, en Robin, ens va presentar les seves favorites, que ens va posar en braços i tot…. També ens va indicar el camí de tornada, es devia pensar que també nosaltres érem cabres, per què va anar de poc que no ens despenyem muntanya avall!!

• 

• 

• 

Arribats a Maløy volíem llogar un cotxe per anar al Nordfjord, però va ser impossible, l’oficina només obria de 10 a 17 h, el cotxe s’havia de recollir i tornar de 10-17 h, cap altre possibilitat, no ens volien portar el cotxe a la marina, i hauríem d’anar a l’illa del costat passant pel pont de 41 m d’alçada, un servei, el d’Avis molt deplorable. Aquí a Florø amb la companyia Herz ha estat tot al contrari!

Per passar el dia vam pujar a la muntanya i fer volta pel llac rodejat d’un caminet i màquines de fer gimnàstica, no hi havia gaire cosa més a fer…

• 

• 

• 

Ben d’hora al matí la Laura va agafar el ferry a Bergen i nosaltres el camí de Florø…

Ara tornem a mirar la previsió del temps…, potser demà podem sortir cap a Shetland

• 

• 

•