Des que vam sortir de Noruega hem fet per avançar al màxim, just parar per dormir i continuar l’endemà, però a Fair Isle vam tenir la sort d’arribar amb temps suficient per veure els buscats frarets, que fins ara se’ns havien esmunyit un cop i un altre!! Aquí els vam veure i fotografiar fins a avorrir-nos!!! Us hem fet un petit recull de fotos!!
L’endemà, un cop vàrem arribar a l’arxipèlag d’Orkney, se’ns va crear un conflicte, que feia dies ja ens temíem… El nostre desig era fer el retorn per la costa nord-oest d’Escòcia. No en va, el nostre amic Sam, ens havia dedicat unes quantes hores a donar-nos detalls dels llocs més bonics i especials per fondejar. També l’Eric ens havia insistit molt i molt.
Però els vents, com sovint en aquest viatge se’ns han posat en contra. La previsió del temps ens donava com a poc una setmana d’espera per iniciar la travessa. Malauradament això posava en perill que l’11 de setembre poguéssim estar a casa. A contra cor però sense cap dubte, vam decidir prendre de nou el camí segur del canal de Caledònia.
Aquest matí, just 3 mesos després d’iniciar aquest camí a la inversa, hem entrat per l’extrem est, tocant a Inverness.
En la parada de la primera resclosa, des de la finestra de casa seva, una dona ens ha preguntat: «Where you come from?», «From Barcelona», hem dit, i tot somrient, ens ha tret una enorme bandera blava/blanca, «YES SCOTLAND» i ens ha cridat: «VISCA CATALUNYA!!!»
