Laggan Lock

Ahir vam entrar per fi al canal Caledònia, vam dubtar força abans de prendre una decisió i deixar de banda les illes del nord-oest. Ens va fer decidir el mal temps, gairebé cada dia plou i fa molt fred. Amb tothom que parlem ens diu que és un any atípic, a hores d’ara hauríem de tenir temperatures més altes i més sol! Així que les illes les farem pot ser a la tornada…

Això no treu, que aquest camí també és molt bonic, les muntanyes que ens envolten encara amb neu, als cims, són molt maques, a estribord tenim el Ben Nevis, el macís més alt de la Gran Bretanya, 1344 m. Ahir vam passar 11 rescloses, al final una mica cansats de tant tirar caps amunt i avall! Demà arribarem al llac Ness i ens delim per veure el monstre!! Jajaja

• 

• 

• 

Sortint de Belfast vam tenir un parell de dies molt bons, amb sol i vents fluixets. Vam parar encara al costat irlandès a Glenarm, on vam fer una bona passejada pel bosc humit a bora del riu, amb moltes falgueres i ple d’esquirols i ocells.

• 

• 

• 

Tal com teníem previst vam creuar a Escòcia directament a Islay, l’illa que té 7 o 8 destil·leries! Vam recórrer la costa oest en bici i vam visitar Laphoraic, la destil·leria del whisky que sovint comprem a Barcelona, on vàrem poder aprendre una mica dels secrets del seu aroma característic.

• 

• 

• 

En la següent parada a Gigha, vam entrar en el cicle de dies plujosos i nuvolosos! Però encara vam trobar una escletxa per pujar al cim de la muntanya sense mullar-nos, des de dalt hi ha una magnífica vista de l’illa al complet, inclosos els petits llacs del centre. Ens va fer gràcia la història recent de l’illa que des del 2002 és propietat dels habitants! Quan la família propietària va decidir que se la venia, els vilatans van fer una oferta, van demanar crèdits i la van comprar! Després de 16 anys, han pagat els credits i se n’han sortit!

• 

• 

• 

A partir de Gigha vam encarar nord, amb el vent sempre de popa, no gaire fort. Ha sigut un no parar d’obrir gènova i enrotllar-lo.

Vam parar a Carsaig, on no hi havia cap vaixell, en contrast a Tayvallich just a 1 km per carretera a l’altre costat de l’istme, on n’està ple! I és clara la raó, és que és una badia molt tancada i protegida al final del Sween.

• 

• 

• 

Per omplir les bodegues vam parar a Oban, al port ben bé al mig de la ciutat, en ple bullici, doncs aquí surten i arriben fèrries constantment. Al port està ple de restaurants de peix i marisc. També vam poder comprar uns crancs enormes i boníssims. En el pub més antic ens vam prendre una cervesa en un ambient molt divertit, clients espontanis tocaven la guitarra i cantaven cançons dels 70 ‘s i 80 ‘s que tots seguíem, no cal dir la mitjana d’edat…

• 

• 

• 

De camí al canal, vam fer nit a la badia de Kentalen en un raconet tranquil on ens vam agafar a una boia d’algun local…

Fins ahir, que vam arribar a Banavie, ben xops i cansats d’estar a coberta per fer les maniobres de les rescloses! Amb una bona dutxa d’aigua calenta ho vam resoldre!

• 

• 

• 

Avui hem passat el llac Lochy, per sort no ha plogut gaire. Ara amarrats a Laggan Lock, no para de ploure, descansem per enfrontar-nos demà al monstre!!

• 

• 

•