Ara fa unes dos setmanes que comptem kilòmetres i no milles. En portem ja més de 3.000!!! Us podeu fer la idea de que hem vist, molts, molts paisatges, molt variats i bonics. Nova Zelanda és el segon país del món amb més Parc Naturals. Queda altament justificat que en Peter Jackson rodés aquí la Trilogia del Senyor dels Anells. Però de fet aquesta exuberància de paisatges és força coneguda i si bé ens ha meravellat, no ens ha sorprès.
2013.03.04 Bany termal a Taupo 
2013.03.04 Ruapehu 010 
2013.03.05 Tongarino
Hi ha algunes coses que si ens han cridat l’atenció, com la xarxa de carreteres. És dona el cas de que en molts trams de les carreteres estatals el ponts tenen únicament un carril i ho gestionen donant preferència a un dels dos sentits de marxa. Al principi ens va semblar una mica tercermundista i ara que sabem que la quantitat de pont és força important, entenem que el pressupost seria desorbitat, i a la pràctica innecessari, doncs de fet mai hem hagut de fer cua!!!
L’altre és la quantitat enorme de gent que viatja en Motorhome. N’hi ha de les construïdes per un mateix a partir d’un autobús o una furgoneta i n’ha de les construïdes per empreses especialitzades, d’aquestes n’hi ha un gran quantitat de lloguer i encara que no és una opció gaire econòmica entenem que pel tipus de turista que ve a Nova Zelanda, molt motivat per la natura i el paisatge, es molt adequat.
També hem trobat molt viatgers en bicicleta i això costa d’entendre. L’esforç que requereix és enorme degut a que és un país molt muntanyós, a més alguns trams de carretera són bastant estrets i plens de corbes i encara que el transit és baix no deixa de ser bastant perillós!
2013.03.06 Queen Charlotte Track 002 
2013.03.07 De Picton A Westport, uno de tantos… 
2013.03.07 Pont sobre el Buller
Com que ja estem a finals de l’estiu vam voler anar cap el sud, fred, lo abans possible amb l’idea de deixar la part nord pel final. Hores d’ara hem vist molt camp i poca ciutat, així que pel moment l’ imatge que tenim del kiwi és el típic granger amb els seus “gumboots” i de maoris en l’illa del sud pràcticament no n’hem vist cap. Però s’ha de dir que molts dels panels informatius, donen molta informació sobre les llegendes maoris i també en maori que és llengua oficial junt amb l’anglès. Pot ser que la població maori, que de fet és no més un 15% estigui més establerta a la costa est que encara no hem recorregut o a l’illa nord.
Per baixar de Whangarei fins A Wellington vam passar per enormes extensions de prats on pasturen bens i vaques. No havíem vist mai res igual!!! Els prats estàvem molt groguencs doncs ha sigut un estiu molt sec i sembla que els grangers estan força preocupats. Pensem que no deu passar sovint perquè tenint tants llacs, bé podrien tenir algun sistema de regadiu.
2013.03.09 Ross 001 
2013.03.09 Ross_al EmpireHotel 
2013.03.10 Franz Josef
Vam passar bordejant el Llac “Taupo” tan gran com Singapur, amb una oferta d’activitats aclaparadora, des de tranquils creuers de passeig o pesca pel llac, excursions en kayacs, als més emocionants raftings i jetboats, o paracaidisme i bungy jumping pels necessitats de descarregues de adrenalina!!!! Nosaltres ens vam limitar a pujar en telecadira al volcà Ruapehu, del parc natural de Tongarino, caminant fins a la part més alta permesa a on el vent ja no ens deixava avançar i baixar corrents pel costat de la tartera com a criatures , i després banyar-nos en les aigües termals per deixar la pols del camí.
Vam passar per Wellington, ràpidament per agafar el ferry que ens portaria a l’illa sud. El poc que vam veure ens va agradar i vam pensar que de tornada ens agradaria passar uns quants dies. Ens va semblar que podia ser interessant culturalment.
2013.03.10 Whagaroa_Okarito 057 
2013.03.10 Whagaroa_Okarito 081 
2013.03.11 Fox 027
L’arribada al nord de l’illa sud ens va sorprendre amb una temperatura ideal, curiosament més càlida que Wellington. Vam recórrer un tros dels fiords Queen Charlotte i Keweparu, i vam pensar que ens hagués agradat fer-ho amb el Badoc… Vam dormir a Waikawa, amb vistes a la petita badia a on fondejen alguns vaixells.
La nostre ruta va seguir per la costa oest, per la carretera 6, la del Mar de Tasmània, a on si que tenim clar que no hi anirem a navegar amb el Badoc! El nostre objectiu era arribar a les glaceres Franz Josef i Fox, mentre coneixíem l’agrest i deshabitada costa dels buscadors d’or.
Primer vam passar per les immenses extensions de vinyes de Blenheim, on les bodegues s’han especialitzat en el savignon blanc, pel nostre gust un pel massa dolç. Per arribar a la costa est vam agafar la carretera de la gorja del Buller, vam parar a dinar a on hi ha el pont penjant més llarg de Nova Zelanda, incloent-hi una “tirolina”, (està clar que els hi agrada el risc). Per nosaltres el risc va ser conèixer les “sandflies”, ho vam estar patint més d’una setmana i els primers dies ens va costar dormir!
2013.03.11 Fox 047 
2013.03.13 Manapouri 003 
2013.03.13 Ramat de ovelles cami de Te Anau 005
Una de les nits vam dormir en el poble de Ross, on al 1907 es va trobar la pepita d’or més gran del país, de 2,7 kg!!! Ara no més hi viuen unes 200 persones però encara hi ha una mina d’or. Ens vam allotjar en el històric Empire Hotel i si ens haguessin dit que estàvem en el rodatge d’una pel•lícula de l’oest dels bons temps, ens ho haguéssim cregut !! Al vespre el pub de l’hotel amb el seu elegant estil rústic, va estar animadíssim i les cerveses corrien en gerres de litre pels taulells.
Una mica abans de Franz Josef es troba Whataroa on una colònia de garses reials fa cada any el seu anidament, malauradament ja estàvem fora d’època però varem fer un passeig pel riu i el bosc tropical molt maco. No gaire lluny, des de Okarito vam poder contemplar la serralada del Alps amb els pics nevats, el Cook, el Tasman…
2013.03.14 Milford Sound 056 
2013.03.15 Doubt Sound 053 
2013.03.15 Doubt Sound 072
I per fi vam arribar a les glaceres, primer a la Franz Josef i al dia següent la Fox, inclòs vam fer una excursió pel gel amb grampons i tot. Vam tenir uns dies espectaculars de sol i bon temps. Hem de dir amb tots els respectes que la sensació va ser ben diferent a la experimentada a la Patagònia, segurament influeix la quantitat de gent i els helicòpters sobrevolant la zona, però el record dels colors, la proximitat i la grandiositat de les glaceres caient al mar ens va colpir bastant més. S’havia de dir…
Sortint de Fox, la carretera de corbes segueix la costa de penya-segats i formacions rocoses, amb enormes pins blancs, Kahikatea, modelats pel vent en formes molt artístiques. Després de passar pels llacs Wanaka i Hawea, i del espectacular pas de Crown s’arriba al llac Wakatipu on s’alberga la mítica Queenstown, envoltada pel llac i les muntanyes però també inundada de turistes de tot el món!
2013.03.15 Doubt Sound 127 
2013.03.15 Tocant al salt d aigua_Doubt Sound 062 
2013.03.16 De Manapouri a Cromwel (1)
Ara tocava anar pel nostre següent objectiu, Fiorland National Park! Enfilem carretera cap a Te Anau, primera part bordejant el llac Wakatipu, després immensos prats on pasturen ovelles i vaques, aquí comencem a veure les típiques màquines de regar tipus dutxa però molt més llargues que les que es veuen pel nostre país. Passem de Te Anau i ens allotgem a Manapouri doncs tenim intenció de fer l’excursió al Doubtful Sound que surt d’allà. No més arribar fem la reserva pel cap de dos dies. Dediquem tot un dia a fer el recorregut al Milford Sound, hi ha mil possibilitats de caminades pel bosc, per veure salts d’aigua, llacs, etc…, Per arribar a Milford en segona collada es passa un túnel estret i llarg, a la sortida tens la magnifica vista del fiord Milford encastat en els pics més alts del Parc, s’han de fer encara uns 20km de baixada en corbes per arribar a l’alçada del mar, llavors la vista cap al mar de Tasmania és impressionat. El fiord és tan gran i les muntanyes tan altes que es perd la dimensió de tot plegat, és quan passes arran de la roca i mires amunt en vertical cap el Pic Mitre (1683m) quan te n’adones. De totes maneres era un dia ennuvolat i es els pics es veien no més estones.
2013.03.16 Milford Sound 013 
2013.03.16 Milford Sound 090 
2013.03.18 Hooker Valley Track_Aoraki National Park (1)
Pitjor sort vam tenir a l’excursió al Doubt Sound, era un dia núvol quan vam travessar el llac Manapouri, vam visitar la central elèctrica, soterrada a 176 m per sota del nivell del llac !! Vam reprendre el camí i no més passar la collada va començar a ploure i no va parar fins que van tornar a passar en sentit contrari. A Manapouri poble, vam saber, no va caure una gota. El resultat va ser que vam recórrer el fiord envoltats de pluja i boira i no vam veure ni un sol pic de les muntanyes però en contrapartida vam conèixer el fiord en el seu estat més habitual, amb uns salts d’aigua realment espectaculars, de fins a 700 m, al passar pel bosc la imatge dels arbres retallada en la boira feia un joc de llums i ombres preciós i tot plegat una sensació una mica fantasmagòrica i mística ho envaïa tot!
Ara comencem el camí de tornada, volem passar pel Aoraki National Park , però la previsió del temps no és bona, veurem si podem veure el cim del Mont Cook…