Bora Bora

Sniff, sniff, avui la Laura ha desembarcat a Vaitape per agafar el taxi-boat a l’aeroport .

Els dies han passat rapidíssims! No hem parat de fer coses però sempre queden racons per explorar…

Mentre ens reparaven el pilot a Raiatea vam aprofitar per tornar a Tahaa i endinsar-nos , submergir-nos en el jardí de coral. No és l’espectacle de les Tuamotu, però deu n’hi do, vam veure molts corals diferents i també molts peixos. Quan ja estàvem marxant de cop va aparèixer un tauró, vam voler avisar a la Laura i no ens sentia… Se’l va trobar just de cara, vaja ensurt !!  La veritat  que com hi ha molt poc espai entre els corals i un mateix trobar-se un bitxo d’aquest de cara fa impressió ! De totes maneres li va sortir una foto molt txula!

• 

• 

• 

També vam tenir temps de visitar una granja de perles. Ens van fer una explicació de tot el procés de creixement de l’ostra, inserció del nucli  i formació de la perla. No va ser una demostració real com ens va fer el Jon a Rikitea,  però va ser prou interessant i clarificadora. A més aquí tenien articles a la venta i ens vam firar! Amb la santa paciència del capità que no tenia ni VollDamm, ni Hinano !

Vam trobar Uturoa, la capital de Raiatea, el dissabte a la tarda, com si estigues  adormida… Tots els negocis, botigues i restaurants, excepte els supermercats estaven tancats!! I l’agencia de viatges també i encara s’ha de comprar el bitllet de tornada Bora Bora , Papeete! I a més cap oportunitat de fer compres, aix… que no podrem comprar els “pareos”…. , bé ens han dit que el mercat obre el diumenge, si però de 5 a 7 del matí!! Els “pareos” hauran d’esperar…. A la nit però trobem una explanada amb algunes roulottes. No és l’ambient de Papeete però mengem un Chao men i unes crevettes molt a gust, mentrestant és un continu de vilatans que passen a buscar el menjar preparat, i és que en aquestes, el omnipresent ròtol “per emporter” es dona per suposat! Pensem que als polinesis en general no els agrada cuinar…

• 

• 

• 

Amb el pilot novament instal·lat i funcionant vam posar rumb a Bora Bora, la mítica, la somniada i desitjada Bora Bora!

Després de una navegada ràpida amb spi, vam fondejar no més traspassar l’únic pas d’entrada a la llacuna. Ens vam trobar al Gerhard del Najade, i el vam convidar a sopar al Badoc. Ell l’endemà ja marxava cap l’oest i ens va donar alguns suggeriments  per gaudir de l’illa. Per exemple, pujar al Pic Anau, per veure la vista completa de la llacuna, illots i motus amb els mil colors de l’aigua, l’únic inconvenient és que són tres hores (d’expert) de pujada amb etapes d’anar a quatre grapes! !  Vam mirar l’opció helicòpter, vaja preus!!! Ens conformarem mirant les fotos!!! La polinèsia francesa és cara i Bora Bora s’endu la palma!

• 

• 

• 

Hem fet la volta a Bora Bora i és cert que la varietat de turqueses de l’aigua ens ha deixat bocabadats, i no trobem paraules per descriure-ho ! però no podem deixar de dir que la continua vista de hotels de cabanes sobre pilons ens ha arribat a afartar.  És clar que és un punt de vista molt egoista, per què no ha de tenir qualsevol dret a gastar-se 500 euros al dia per passar unes vacances en una cabana de luxe a Bora Bora ?!!

Però no hi ha dubte que és un lloc únic i un somni per a molts!!!

Un dia hem coincidit amb uns coneguts de la Laura la Leo i en Toto, celebraven el seu 25 aniversari de casats. Estan encantats amb el viatge i fer una volteta amb el Badoc encara els hi va arrodonir més el dia. Vam anar al extrem sud del motu Pitiaau on hi ha uns tikis soterrats i després  vam dinar plegats al Badoc.

• 

• 

• 

Al vespre, la Laura, que faria l’última nit al Badoc, ens va convidar a un sopar amb espectacle, en un hotel de luxe, quin detallàs!!!

Ara també nosaltres ens acomiadem de Bora Bora i la Polinèsia Francesa, ja hem fet els papers de sortida i omplert les bodegues, au revoir !!

• 

• 

•