Copacabana (Bolívia)

Estem a la platja de Copacabana , vora del Llac Titicaca, la que va donar nom a la més famosa platja brasilera. Aquesta tot i que la platja en si és ben bonica, urbanísticament és una desgracia! En tot cas la seva fama esdevé per ser el lloc de peregrinació, per un costat a la Verge de Copacabana, una petita verge de fusta que el fidels no gosen treure ni en processó de l’església, doncs quan ho han intentat, ha començat a tronar i llampegar, parant immediatament quan la tornen al interior del temple. Aquest és un dels molts misteris que passen a aquí. Per l’altre, la peregrinació a la sagrada Isla del Sol, a on el deu Wiracocha va crear el sol i la lluna per donar mes vida i il•lusió.

• 

• 

• 

A la Isla del Sol, es troben nombrosos restos arqueològics inques i també dels tiwanacos. Hi ha un petit museu on hi ha una minsa col•lecció de ceràmiques. El més curiós és que es van trobar en una ciutat submergida, que la va descobrir en Cousteau amb el Calypso al 68. En la part nord es troba la famosa Roca Sagrada, que té un gran magnetisme, la Taula dels Sacrificis ( a on encara avui es fan ofrenes) i el laberint de Chinkana. Caminant per la carena s’arriba a la part sud on hi ha el temple de Pilkokaina i els mil esglaons del Inca. En la caminada de unes tres hores es veuen a esquerra i a dreta, les terrasses de cultiu dels temps dels inques i les platgetes tranquil•les al fons, doncs el llac és molt tranquil. També es veuen al fons el pics de neu permanent, el Illampu, i el Ancohuma que es confonen amb els núvols blancs.

• 

• 

• 

Vam conèixer una miqueta de la cultura Tiwanaku al visitar el lloc arqueològic que es troba a uns 80 km de La Paz. És una cultura preincaica que va començar al 2000 anys a.c. i es va estendre per part de les actuals Bolívia, Perú, Xile i Argentina. Van dominar l’agricultura, la ramaderia i sobre tot l’hidràulica. Ens sorprèn que ja dominaven la tècnica de la deshidratació de patates, que encara avui s’utilitza, bàsicament en dos classes del mes de un miler de tipus de patates que hi han per aquesta zona. Són el chullo (una de petita i de color negre) i la tonda (de color blanc), i que així es conserven fins a set anys!!! En el lloc arqueològic, es visita la Pirámide de Atakapana, el Templo de Kalasasaya, amb varis monòlits de varies tones a l’interior, el Templete Semisubterráneo i la Portada del Sol. A la Portada del Sol construïda de una sola peça de roca volcànica de unes 10 tones, hi ha fris gravat en relleu que es creu que es un calendari (de 13 mesos de 28 dies) amb els solsticis i els equinoccis, Escoltar tota la historia d’aquesta gran cultura basada en els tres espais Alaxpacha (celestial), Akapacha (terrenal) i Maqhapacha (subterrani) va ser molt interessant. I pel que ens han dit, encara queda molt per recuperar i no, no més en aquest indret si no, que també al nord de la Paz s’han trobat més restes arqueològics. El problema és els pocs recursos que el país hi pot dedicar per aquestes activitats.

• 

• 

• 

La caòtica però vibrant La Paz, ens va ben impressionar. No més sortir de l’aeroport de EL Alto, quan el microbús enfilà la carretera vam quedar bocabadats en veure una gran vall molt tancada i fonda, completament coberta de un aglomerat de petites cases, unes sobre les altres, sense cap mena d’ordre i majoritàriament inacabades i amb els maons a la vista. Després ens han explicat que rep el nom de la “Ciudad Ladrillo”, i certament l’hi escau. Vam estar en un hotel que està a prop del centre, en el barri que per si mateix és el mercat. Un gran mercat!. Al voltant d’una desena de carrers costeruts sense cap mena de paral•lelisme plens de botigues i galeries de pisos, que queden amagades per les paradetes del venedors del carrer, on es pot trobar absolutament de tot. Roba, sabates, menjar, pintures, cargols i articles de bruixeria. No tots els venedors tenen paradeta muntada, molt sovint estenen la seva manta pel terra amb els articles al damunt. Inclús vam veure en una cantonada a varies dones que venien la carn d’aquesta manera!!! A tot això s’ha d’afegir un transit desmesurat i descontrolat, taxis, autobusos, i microbusos cridant desaforadament a la recerca de clients, els quals pugen i baixen contínuament sense tenir en compta parades preestablertes i sovint amb grans farcells o motxilles com nosaltres…

• 

• 

• 

Demà ja deixarem Bolívia, no el Titicaca, el que encara veurem des de el costat peruà.

No podem dir que hem estat gaires dies a Bolívia però certament aquest país ens deixa una profunda empremta. No oblidarem fàcilment algunes imatges, no tan sols els magnífics paisatges del altiplà i els pics nevats i d’altres belleses naturals, si no encara més importants algunes imatges quotidianes i socials. Per exemple les dones omnipresents amb les seves mantes multicolors carregant qualsevol cosa a l’esquena, quasi sempre alguna criatura ben embolicada i emmudida ( els nadons bolivians no ploren!! Hem viatjat sovint amb nadons i no se’ls sent…) , o les dones que treballen a les obres públiques, algunes amb uniforme de treball d’altres amb les seves “polleras” tradicionals!, o bé la manca de consciència de preservar la terra deixant les deixalles escampades per tot arreu, i encara més la mancança de cap mena de seguretat en la circulació, que permet que tota una família es traslladi en una moto, (els dos pares i tres fills), sense dir que no fan ús de cap mena de casc… També es pot comentar la ja coneguda dualitat religiosa, com exemple, a Copacabana cada dia al matí i al mig dia el mossèn beneeix les “movilidades” (qualsevol cosa que serveix per transportar), tan aviat com acaba amb un vehicle i segueix amb els altres, la família del primer ja està fen el ritual d’ofrenes a la Pachamama (Mara Terra). També ho vam veure a La Paz, a la hora de tancar les botigues feien una cremada de les ofrenes davant del portal, (naturalment hi a un mercat del bruixot on es venen tots els productes necessaris per les ofrenes i també un carrer (que vam trobar per casualitat i sort que era de dia…) on hi han tot de “Maestros” que ajuden amb els seus rituals a protegir la família, els negocis, o guarir qualsevol tipus de malaltia, etc… En definitiva no importa si són aimares, quítxues o de qualsevol de les més de trenta ètnies de país, ells per un costat preguen a Deu per l’altre fan ofrenes a la Pachamama… els resultats però no semblen ser gaire excel•lents….

• 

• 

• 

Per acabar ens sorprèn com un president que va arribar al poder i va ser conegut per les seves marxes de protesta quan defensava els interessos dels cultivadors de coca, en aquest moment desprestigia les marxes indígenes que protesten per la construcció de la carretera que dividirà el seu territori en dos. Els acusa de fer política!!!

No ens quedar clar i per tant és difícil d’opinar, el govern diu que la carretera és per afavorir l’exportació de gas, els indígenes que és per facilitar l’exportació de cocaïna. Cal aclarir que aquí la fulla natural coca és legal i es pren habitualment per molta gent, sobre tot els que fan un feina dura. Que a més alguns utilitzen algun catalitzador per augmentar la seva potència, que està molt lluny dels efectes de la cocaïna, de la que majoritàriament estan en contra.

• 

• 

•