Tan desesperats estàvem al Caletón Silva, que quan en el gribs vam veure unes hores de calma, encara que eren de nit, i nosaltres no som gens nocturnes, no ens ho vam pensar gaire i ens vam preparar per sortir a mitja nit. Vam desfer les amarres dels arbres i ens vam quedar esperant al borneig fins l’hora de sortir. Vam fer una bona navegada a estones a motor a estones a vela, però al arribar al canal Brecknock el vent bufava molt fort i directament de proa i vam haver de girar cua, aquesta vegada a la Caleta Yahgan ( 54º38S, 71º49O). Allà ens esperàvem el Freydis i l’Uhambo, amb els que ja havíem coincidit a Caletón Silva. Ens vam abarloar amb ells.
30.03.11 Sortida infructuosa de Caleta Yahgan 
30.03.11 Uhambo enfilant Caleta Brecknock 
31.03.11 Caleta Brecknock
L’endemà ells volíem fer un bon tros de camí, unes 35 milles i segons la previsió calia sortir d’hora per aprofitar els vents. Nosaltres els barràvem el pas i finalment vam decidir sortir juntament amb ells. Vam sortir a les 6 del matí, negra nit, era tan fosc que no es veia absolutament res. L’entrada és estreta i està plena de kelps, que també vol dir baixos de pedra, i com que no les veiem estàvem bastant acollonits. Finalment, anant a poc a poc i amb el radar vam aconseguir sortir sense problemes, però ens vam auto prometre que no ho tornaríem a intentar mai més! Al cap d’una estona que no veiem que cap dels dos altres vaixells ens seguis, i tampoc contestaven per radio, vam tornar endarrere per veure que passava. Tots dos havien embarrancat a les pedres! Tot va acabar bé però van tenir un bon ensurt.
Finalment vam arribar a Caleta Brecknock (54º32’S, 71º54’O), és un dels llocs més especials d’aquesta zona, una petita cala rodejada de parets de pedra quasi verticals. Hi ha un salt d’aigua i s’arriba a un llac caminant tan sols 10 min. A través d’un petit canal, no més accessible amb el dingui es pot arribar a un altre llac. Malauradament era un dia gris, plujós, i amb ràfegues de vent que aixequen l’aigua, i no vam veure res d’això, i l’endemà sortiríem per que hi havia un pronòstic excepcional, vent del sud-oest, ideal per passar el canal Cockburn. No volíem tenir més experiències com la del Caletón Silva.
31.03.11 Badoc al Canal Cockburn 01 
31.03.11 Badoc al Canal Cockburn 02 
31.03.11 Badoc al Canal Cockburn 03
Mentre contemplem la cala ens cau una pedregada que no serà l’última i ens fem una reflexió: Aquest viatge és extraordinari, els paisatges són increïbles, impactants, i les sensacions que es viuen són noves i difícils d’explicar. Ens adonem que aquesta meravellosa natura ens dona molt però també ens obliga. Doncs no fem més el badoc com ens agradaria, i ens angoixem perquè hem de fer camí, ens queden moltes milles fins a Puerto Montt, i els recursos són limitats, queviures, gasoil, gas…, i el temps és dur, fred, pluja i vent en contra… Però, només és una reflexió, no estem desanimats!!!
El pronòstic era encertat, ens ho va confirmar el ferry “Bahia Azul” que fa el trajecte de Punta Arenas a Puerto Williams quan el vam creuar al Canal Ocasión, ens va dir : “ viento del sudoeste de 25 a 35 nudos y olas de 3 a 4 metros”, una mica acollonits però vam continuar i vam fer una bona navegada, tres rissos i trinqueta, vam creuar el canal Cockburn fins recalar a Caleta Cluedo en mig de una pedregada que ens deixaria el Badoc blanc!
De Caleta Cluedo vam sortir a l’hora calculada per passar el canal Acwalisman en la marea alta que és el moment idoni per no tenir tota la corrent en contra que pot ser de més de vuit nusos. Ens va anar bé, i no va ploure gaire, vam recalar a Caleta Murray, tots tres vaixells. En el Freydis vam tornar a seguir la tradició noruega per la bona sort a la que ja fa uns dies que ens té acostumats. Es tracte de que un cop arribats a port, estar ben amarrats i tot endreçat, es fa un brindis, normalment amb “snaps”, per celebrar que el viatge a finalitzat bé. Estàvem contents d’haver arribat quasi a l’Estret de Magallanes.
31.03.11 Canal Cockburn 
31.03.11 Freydis al Canal Cockburn 
31.03.11 Uhambo sortint de Caleta Brecknock
L’endemà començaria la dura etapa de travessar el Magallanes. Els vaixells que ens precedeixen no ens donen gaires bones expectatives. Ens espera vent en contra, corrent en contra, boira, pluja i molt grops. L’última informació que tenim de l’Objectif Lune : han necessitat 14 dies per passar l’estret de Magallanes, des de canal Acwalisman a canal Smyth (106 milles), ens recomanen paciència.
El pronòstic de temps, que teníem per els propers dies, no era dolent i calia aprofitar-ho, així que l’endemà vam sortir els tres vaixells en quan es va fer de dia.
31.03.11 Vaixell pesca al Cockburn al fons Serr. Darwin 
02.04.11 Balenes al Magallanes 
01.04.11 Freydis, Uhambo cap a l Acwalisman
Tal com vam entrar al Magallanes des de l’Acwalisman ens vam trobar una enorme balena, aquesta és una zona propicia però va ser l’única…, pot ser ni hi havia més, però amb la boira i la pluja no és fàcil de fixar-s’hi. Vam fer nit a la Bahía Mussel (53º36’71S, 72º18’12O) a la Isla Carlos III, que és l’únic parc marí xilè, que va ser creat per protegir les balenes Humpback, tampoc no les hem vist…
Avui hem tornat ha sortir d’hora per fer camí, hem arribat a Caleta Notch (53º22’60S, 72º48’30W), estem contents, ja hem fet més de la meitat de l’Estret!