Ushuaia

Ushuaia, la fi del món, la ciutat més austral de l’Argentina, les pistes d’esquí més australs del món, el camp de golf més austral…, i un carrer turístic ple de botigues, que et fa pensar que ets a Andorra, doncs aquí també estan lliures d’impostos. Al port comercial sempre hi ha algun creuer, i d’aquí surten més del 90% dels viatgers que van a l’Antàrtida. No perden oportunitat de publicitar-se.

• 

• 

• 

Però amb raó, per que és una ciutat única, és el lloc on es troben glaceres, boscos i mar tot a l’hora, és impressionant.

Vam pujar al “Cerro Martial”, aprofitant la instal·lació del telecadira, les vistes sobre el canal i la ciutat són extraordinàries i es pot arribar fins a la glacera Martial.

• 

• 

• 

Al “Parque Nacional Tierra de Fuego” hi vam anar amb un guia de luxe, en Jordi Rabassa, un argenti que el seu avi va immigrà fa 100 anys i que continua parlant català, geòleg investigador superior del Cadic-Conicet i conegut d’en Pere i d’en Carles. Vam gaudir de uns paisatges de boscos i llacs magnífics i hem aprés molt del que és i com es va forma aquesta terra única.

Ens entristeix el fet de que els antics habitants de “Tierra de Fuego” , els “yamanes”, nòmades del mar, capaços de sobreviure a un entorn natural de condicions climatològiques duríssimes, hagin quedat exterminats en menys de 200 anys per la suposada civilització.

• 

• 

• 

En Pierre ja ens va deixar per tornar al seu estimat “Champ Fleury” que l’espera a Paraty per iniciar el retorn a França, esperem que tingui bons vents!

I nosaltres aquí ens acomiadem de l’Argentina. Per fer l’entrada oficial a Xile haurem de desfer camí fins a Puerto Williams, i tornar a passar per aquí davant camí de les glaceres, són els problemes de les fronteres.

• 

• 

• 

• 

• 

•