Bé, aquí hem estat des de fa ja més una setmana, juntament amb l’Objectif Lune, mentre esperàvem un bon pronòstic per tirar avall…
Això és un port pesquer bastant gran, dins de la Ria Deseado i ara que no és temporada de pesca, el port està ple de vaixells en reparació o manteniment.
El vaixells de pesca són dels grans, bucs frigorífics que van fins l’Antàrtida i s’hi estan un parell de mesos.
El moll no està, evidentment pensat pels nostres velerets…, i tenint en compte que la marea te aquí te una variació de uns 5 m., doncs ja es veu que amarrar aquí no és gens fàcil.
Pto Deseado 
Pto Deseado 
Pto Deseado
No més arribar ens vam abarloar al remolcador Yamana, primer l’Objectif Lune que és un Sun Magic 44 peus i després nosaltres. Els del Yamana són molt amables ens van carregar aigua, ens van oferir la seva dutxa i tota mena de facilitats. Però malauradament ells han de fer alguns serveis i a llavors cal que els deixem lliures, algunes vegades a les 5 de la matinada!
En una d’aquestes vam anar a fondejar a una boia que hi ha a la vora, amb tanta mala sort que no sabem exactament com, però l’Objectif es va quedar embarrancat i el Badoc amb tota la força del seu petit Volvo no va poder lo treure. Per sort el Yamana va arribar en poc temps i en una maniobra molt hàbil el va treure ràpidament. Lògicament ja no hem volgut tornar a la boia!!!
Pto Deseado 
Pto Deseado 
Isla de los pinguinos – Pto Deseado
En el següent servei del Yamana ens van suggerir abarloar-nos a un pesquer que està en reparació llarga i no havia de sortir en setmanes. Aquí hem estat bastant còmodes, els del pesquer fins i tot ens han ofert la seva rentadora! Per pujar al seu vaixell que té un francbord de uns 3 o 4 m. ens van posar una escala de corda, un cop a dalt hem de pujar a la segona coberta per una escaleta de tub, però el millor de tot és que per arribar al moll, que depenent si la marea està alta o baixa, la passarel·la corba de fustes mig desclavades fa baixada o pujada adaptant-se admirablement a la situació. És una experiència…
Malauradament el port no està protegit del vents del sud i sud-oest, així que quan aquests bufen cal anar a ancorar a l’altre costat de la ria. Això ens va passar divendres que vam tenir un vent del sud-oest de fins a 40 nusos i quan la corrent era de sentit contrari al vent, es formava un mar que ens fa dubtar de estar 4 milles dins d’una ria.
Isla de los pinguinos – Pto Deseado 
Isla de los pinguinos – Pto Deseado 
Isla de los pinguinos – Pto Deseado
Passat el port, tot el interior de la ria és reserva natural, hi han Pingüins de Magallanes, Gavines “Cocinera”i “Austral”, el “Gaviotín Sudamericano” que és més petit i té la cua com les orenetes, varis tipus de cormorans ( Gris, Cuello Negro, i Biguá), i d’ànecs ( Crestón, Vapor), flamencs “Austral”, “Ostreros Negros”, Garses “Bruja” i Petrells Gegants, i Llops Marins. El paisatge és una mica més suau que a “Cabo Dos Bahías”, a les canyades hi ha construccions amb bastants arbres i vegetació.
Isla de los pinguinos – Pto Deseado 
Isla de los pinguinos – Pto Deseado 
Isla de los pinguinos – Pto Deseado
A unes 11 milles es troba la “Isla de los Pingüinos”, també part de la reserva natural, allà és un dels pocs llocs on es troben el pingüins de “penacho amarillo”, són molt divertits, nosaltres els hi diem el “pingüins punkies”.
El poble és bastant gran, 12.000 habitants, s’hi troba pràcticament de tot, però molt més car, i és que estem ja a més de 2000 km de Buenos Aires, dit d’una altre manera, hem passat del paral·lel 35º al 48º.
Isla de los pinguinos – Pto Deseado 
Isla de los pinguinos – Pto Deseado 
Isla de los pinguinos – Pto Deseado
Per fi el “ugrib” ens dona un pronòstic de uns 4 o 5 dies tranquils, i ja hem pres una decisió: demà sortim cap l’Estret de Le Maire i després a Ushuaia.