Per evitar tenis els vostres comentaris repartits per totes les pàgines, hem creat aquesta per tenir-los tots juntets!
111 comentaris
Bones Okavangueros!!!
Quina enveja ens feu,veient les vostres fotos ens fa més ganes encare de començar les vacances. Ja es veu que esteu omplint el disc dur de paissatges meravellossos…
A nosaltres aquest any ens ha donat per les illes, al Febrer vam estar a Pascua i al setembre anem a Madagascar a veure lemurs.
acabo de navegar por la web de badoc y es realmente fascinante seguir vuestro viaje. Especialmente me dan muchos recuerdos algunos lugares que habeis visitado. He visto que habeis estado entre otros en Picinguaba y naturalmente Parati. Lugares lindos de recuerdos. Hoy estaba comentando con mi suegro el tren que existe entre Curitiba y Paranaguá, que e sun aobra maestra. Y casualmente lo veo en badoc.
Gracias por estos recuerdos y os deseo muchas mas aventuras y realizaciones de sueños.
Como dice el lema:
Face your life, live your dreams.
La primera parte la teneis hecha, ahora estais en la segunda.
Com va tot? Bueno no ens coneixem fisicament perque quan vam estar junts, jo encara estava a la panxa de la mama. Però vaig sentir tot i els papis m’han explicat la increible aventura que esteu fent.
En quatre dies faré un any i això m’ha recordat que vosaltres porteu practicament el mateix temps viatjant. D’alguna manera ambdues són unes grans aventures.
Algun dia segur que faré alguna de les vostres i espero que ens expliqueu les vostres. Fins llavors, estaré per aquí vigilant als pares i viatgen cada nit però meravellosos e increibles llocs, alguns dels quals, segur que els esteu gaudint i pot ser ens veurem entre les ones dels somnis.
Atents per Península Valdes (Argentina) i records a les amigues les balenes. Ja direu…
Petons i a viure tots els segons que nosaltres estem deixant còrrer per aquí.
Eric i els meus pares (Mar i Alfredo )
Hola de nuevo.
Han vuelto a pasar unos meses desde la última vez que me conecté a Badoc y no dejais de sorprenderme. Lo primero que he pensado, y con perdón, ha sido, “que cabrones, que envidia”, jajaja.
Me encanta ese espíritu aventurero que teneis y sobre todo que el día a día marque el ritmo del viaje, dejando que las circunstancias hagan variar los planes.
Como en otras ocasiones, unos versitos, esta vez en portugués, adecuados a la zona donde estais.
Un abrazo
O mar anterior a nós, teus medos
Tinham coral e praias e arvoredos.
Desvendadas a noite e a cerração,
As tormentas passadas e o mistério,
Abria em flor o Longe, e o Sul sidério
‘Splendia sobre as naus da iniciação.
Linha severa da longínqua costa —
Quando a nau se aproxima ergue-se a encosta
Em árvores onde o Longe nada tinha;
Mais perto, abre-se a terra em sons e cores:
E, no desembarcar, há aves, flores,
Onde era só, de longe a abstrata linha
O sonho é ver as formas invisíveis
Da distância imprecisa, e, com sensíveis
Movimentos da esp’rança e da vontade,
Buscar na linha fria do horizonte
A árvore, a praia, a flor, a ave, a fonte —
Os beijos merecidos da Verdade.
Traducción:
Mar de antes de nosotros, tus temores
coral tenían, playas y arboledas.
Despejadas la noche y la neblina,
pasadas las tormentas y el misterio,
se abría lo Lejano en flor, y el Sur astral
sobre la naves de la iniciación resplandecía.
Línea severa de lejana costa:
cuando la nao se acerca se yergue la ladera
de árboles donde nada lo Lejano tenía;
más cerca, se abre en sones y colores la tierra
y hay, en el desembarco, aves y flores
donde había, de lejos, sólo una línea abstracta.
Soñar es ver las formas invisibles
a distancia imprecisa, y, con sensibles
impulsos de esperanza y voluntad
buscar allá en la fría línea del horizonte
árboles, playas, flores, aves, fuentes:
besos que nos debía la Verdad.
Entre l’alta temperatura provocada pel tribunal constitucional , la ILP que han rebutjat i la meteo de Barcelona, llegir-vos i veure les vostres fotografies relaxa i refresca.
Hola Guapiissims! avui es dissabte, m’he despertat i m’heu vingut al cap, será perquè sentía cantar els ocells des de la finestra?, després he obert la finestra del meu ordenador i os heu vist tant feliços i amb aquests paissatjes tant increïbles i aquestes aigues calmes que no m’he pogut resistir de dir-hos alguna cosa, així que una abraçada i fins aviat.
Montse
El papa i la mama ens han ensenyat fotos d´on esteu i diuen que esteu molt lluny i que encara falta molt perque torneu per aquí. La tieta Raquel ens va portar una roba que vau comprar per aquests llocs de tant lluny on aneu, es agrada molt i ens ho hem posat perque estem molt guapos. La tieta diu que us envia fotos perque ens veieu amb la roba posada.
Els papes volen que us diguem que estem tots 4 molt bé i que tenen ganes de veure a la parella viatjera i que es una llastima el no haver pogut quedar quan vàreu venir. Marianeta diu la mama que et digui que va pasar els exàmens, que més val tard que mai!.
De tant en tant quan vull relaxar-me , em passejo per la vostra web i jo que no sé nadar i em fa una miqueta de por l’aigua(!) fins i tot tinc enveja del vostre viatge.
Es realment ensisador poder estar gràcies a vosaltres una estoneta donant també la volta al mon …
Amor al primer encontre… del Francesc, de la Marian, del veler RM ;-)) “Agradecido” per aproximar-nos el caliu de Barcelona i la cultura de la gent i els llocs viscuts en el vostre viatge. Sou un parell d´encantadors sers… I la vostre caseta fluctuant meravellosament lluminosa. Ens veiem a Paraty. Una abraçada de l´Alain, la Tatiana i en Daniel.
Hola Francesc i Marian (encra que no ens coneixem am la Marian).
L’Agusti i la Carme ens han convidat, facilitant-nos la vostra web, a gaudir de les vostres aventures pels mars del món amb el Badoc.
Per fer una mica de memòria, vaig ser una dels grumets dels capitans Agustí i Carme per aigues turques i caribeyes als 90’s i tonganes al 2000. També haviem coincidit en algua esquiada, també fa anys, a Grèixer. Francesc, potser ara em recordes?.
La veritat és que estem gaudint molt amb els vostres relats i fotografies. Una aventura de primer ordre, si senyor!.
Amb el vostre permís, a través de badoc.cat, us seguirem en el vostre viatge, i esperarem que a la tornada puguem veure’ns i ens expliqueu “viva voce” les vostres aventures.
Trieu el que trieu, desitgem que l’arribada a Xile sigui els mes plàcida possible…
Una abraçada ben forta des de Barcelona,
Guillermo i Àngels.
Hola chicos!!! Ya veo que andais fatal, pasándolo horrible de mal… 🙂 ¿Cuándo venís para aquí? Bueno, a ver si nos vemos pronto!!! Que fotos más preciosas tenéis…
que tal viajeros?
hacía tiempo que no me paseaba por BADOC y me ha sorprendido lo último que he leido. Que pasada!
Hace tiempo leí una frase que me impactó: “El mundo es como un libro abierto, quien no viaja, solo lee una página”.
Vosotros estais leyendo muchas páginas del mundo y de la vida en general.
Os deseo que cada página que paseis siga siendo una aventura y que llame a seguir con la lectura.
Seguid disfrutando y compartiendo vuestra aventura con nosotros. Es un placer dedicar un ratito de vez en cuando a leer en Badoc
Un abrazo,
Bones Okavangueros!!!
Quina enveja ens feu,veient les vostres fotos ens fa més ganes encare de començar les vacances. Ja es veu que esteu omplint el disc dur de paissatges meravellossos…
A nosaltres aquest any ens ha donat per les illes, al Febrer vam estar a Pascua i al setembre anem a Madagascar a veure lemurs.
Us desitjem molt bon viatje i molta sort!
Una abraçada.
Hola pareja,
acabo de navegar por la web de badoc y es realmente fascinante seguir vuestro viaje. Especialmente me dan muchos recuerdos algunos lugares que habeis visitado. He visto que habeis estado entre otros en Picinguaba y naturalmente Parati. Lugares lindos de recuerdos. Hoy estaba comentando con mi suegro el tren que existe entre Curitiba y Paranaguá, que e sun aobra maestra. Y casualmente lo veo en badoc.
Gracias por estos recuerdos y os deseo muchas mas aventuras y realizaciones de sueños.
Como dice el lema:
Face your life, live your dreams.
La primera parte la teneis hecha, ahora estais en la segunda.
A seguir soñando por el mundo.
Harald
Pero bueno chicos, ¿os han llegado los radiadores y los ventiladores o no?
Un fuerte abrazo a todos,
Jorge
Hola amics,
Com va tot? Bueno no ens coneixem fisicament perque quan vam estar junts, jo encara estava a la panxa de la mama. Però vaig sentir tot i els papis m’han explicat la increible aventura que esteu fent.
En quatre dies faré un any i això m’ha recordat que vosaltres porteu practicament el mateix temps viatjant. D’alguna manera ambdues són unes grans aventures.
Algun dia segur que faré alguna de les vostres i espero que ens expliqueu les vostres. Fins llavors, estaré per aquí vigilant als pares i viatgen cada nit però meravellosos e increibles llocs, alguns dels quals, segur que els esteu gaudint i pot ser ens veurem entre les ones dels somnis.
Atents per Península Valdes (Argentina) i records a les amigues les balenes. Ja direu…
Petons i a viure tots els segons que nosaltres estem deixant còrrer per aquí.
Eric i els meus pares (Mar i Alfredo )
Hola de nuevo.
Han vuelto a pasar unos meses desde la última vez que me conecté a Badoc y no dejais de sorprenderme. Lo primero que he pensado, y con perdón, ha sido, “que cabrones, que envidia”, jajaja.
Me encanta ese espíritu aventurero que teneis y sobre todo que el día a día marque el ritmo del viaje, dejando que las circunstancias hagan variar los planes.
Como en otras ocasiones, unos versitos, esta vez en portugués, adecuados a la zona donde estais.
Un abrazo
O mar anterior a nós, teus medos
Tinham coral e praias e arvoredos.
Desvendadas a noite e a cerração,
As tormentas passadas e o mistério,
Abria em flor o Longe, e o Sul sidério
‘Splendia sobre as naus da iniciação.
Linha severa da longínqua costa —
Quando a nau se aproxima ergue-se a encosta
Em árvores onde o Longe nada tinha;
Mais perto, abre-se a terra em sons e cores:
E, no desembarcar, há aves, flores,
Onde era só, de longe a abstrata linha
O sonho é ver as formas invisíveis
Da distância imprecisa, e, com sensíveis
Movimentos da esp’rança e da vontade,
Buscar na linha fria do horizonte
A árvore, a praia, a flor, a ave, a fonte —
Os beijos merecidos da Verdade.
Traducción:
Mar de antes de nosotros, tus temores
coral tenían, playas y arboledas.
Despejadas la noche y la neblina,
pasadas las tormentas y el misterio,
se abría lo Lejano en flor, y el Sur astral
sobre la naves de la iniciación resplandecía.
Línea severa de lejana costa:
cuando la nao se acerca se yergue la ladera
de árboles donde nada lo Lejano tenía;
más cerca, se abre en sones y colores la tierra
y hay, en el desembarco, aves y flores
donde había, de lejos, sólo una línea abstracta.
Soñar es ver las formas invisibles
a distancia imprecisa, y, con sensibles
impulsos de esperanza y voluntad
buscar allá en la fría línea del horizonte
árboles, playas, flores, aves, fuentes:
besos que nos debía la Verdad.
Entre l’alta temperatura provocada pel tribunal constitucional , la ILP que han rebutjat i la meteo de Barcelona, llegir-vos i veure les vostres fotografies relaxa i refresca.
Bones singladures.
Records
Qui ho diria, que en aquestes illes paradisiaques de Brasil trobarieu a faltar un bon calefactor de Frape!
Genial la idea de crear badoc.cat, us heu llançat a una aventura molt xula i es fantàstic poder veure que us en sortiu així de bé.
Molta sort i bon viatge
Joan
Hola Guapiissims! avui es dissabte, m’he despertat i m’heu vingut al cap, será perquè sentía cantar els ocells des de la finestra?, després he obert la finestra del meu ordenador i os heu vist tant feliços i amb aquests paissatjes tant increïbles i aquestes aigues calmes que no m’he pogut resistir de dir-hos alguna cosa, així que una abraçada i fins aviat.
Montse
Montse, quina casualitat, just el dia que feia un any que vam sortir de Barcelona!
Una abraçada ben forta
hola com esteu??
El papa i la mama ens han ensenyat fotos d´on esteu i diuen que esteu molt lluny i que encara falta molt perque torneu per aquí. La tieta Raquel ens va portar una roba que vau comprar per aquests llocs de tant lluny on aneu, es agrada molt i ens ho hem posat perque estem molt guapos. La tieta diu que us envia fotos perque ens veieu amb la roba posada.
Els papes volen que us diguem que estem tots 4 molt bé i que tenen ganes de veure a la parella viatjera i que es una llastima el no haver pogut quedar quan vàreu venir. Marianeta diu la mama que et digui que va pasar els exàmens, que més val tard que mai!.
Molts petons.
Pol i Laia
De tant en tant quan vull relaxar-me , em passejo per la vostra web i jo que no sé nadar i em fa una miqueta de por l’aigua(!) fins i tot tinc enveja del vostre viatge.
Es realment ensisador poder estar gràcies a vosaltres una estoneta donant també la volta al mon …
Seguiu disfrutant per nosaltres
Lluís
Amor al primer encontre… del Francesc, de la Marian, del veler RM ;-)) “Agradecido” per aproximar-nos el caliu de Barcelona i la cultura de la gent i els llocs viscuts en el vostre viatge. Sou un parell d´encantadors sers… I la vostre caseta fluctuant meravellosament lluminosa. Ens veiem a Paraty. Una abraçada de l´Alain, la Tatiana i en Daniel.
Hola Francesc i Marian (encra que no ens coneixem am la Marian).
L’Agusti i la Carme ens han convidat, facilitant-nos la vostra web, a gaudir de les vostres aventures pels mars del món amb el Badoc.
Per fer una mica de memòria, vaig ser una dels grumets dels capitans Agustí i Carme per aigues turques i caribeyes als 90’s i tonganes al 2000. També haviem coincidit en algua esquiada, també fa anys, a Grèixer. Francesc, potser ara em recordes?.
La veritat és que estem gaudint molt amb els vostres relats i fotografies. Una aventura de primer ordre, si senyor!.
Amb el vostre permís, a través de badoc.cat, us seguirem en el vostre viatge, i esperarem que a la tornada puguem veure’ns i ens expliqueu “viva voce” les vostres aventures.
Trieu el que trieu, desitgem que l’arribada a Xile sigui els mes plàcida possible…
Una abraçada ben forta des de Barcelona,
Guillermo i Àngels.
Hola chicos!!! Ya veo que andais fatal, pasándolo horrible de mal… 🙂 ¿Cuándo venís para aquí? Bueno, a ver si nos vemos pronto!!! Que fotos más preciosas tenéis…
Besos,
Kiz
que tal viajeros?
hacía tiempo que no me paseaba por BADOC y me ha sorprendido lo último que he leido. Que pasada!
Hace tiempo leí una frase que me impactó: “El mundo es como un libro abierto, quien no viaja, solo lee una página”.
Vosotros estais leyendo muchas páginas del mundo y de la vida en general.
Os deseo que cada página que paseis siga siendo una aventura y que llame a seguir con la lectura.
Seguid disfrutando y compartiendo vuestra aventura con nosotros. Es un placer dedicar un ratito de vez en cuando a leer en Badoc
Un abrazo,
Manel
Gracias Manel!! Tus comentarios son reconfortantes! Ahora suerte a vosotros con la aventura Frape…
Un abrazo
Salvador de Bahia sembla genial, com tants i tants indrets increíbles a tot el mon, que no pareu de visitar.
Esteu fent una gran aventura, ¿deixareu algún bonic de costa , de mar, de paradís, sense possar-hi el peu o sense foto ?
Que tingueu molta sort i molt bon viatge.
Una forta encaixada a ambdos,
Jordi