Categoria: 2018: Irlanda – Escòcia – Illes Òrcades – Illes Shetland – Noruega – Espanya

En aquesta darrera etapa hem vist uns paisatges excepcionals, a banda de què cada fondeig és una estampa.

La primera parada va ser a Moyhamna, a l’illa Tjøtta, sota la muntanya Torgatten. Abans d’arribar a l’illa ens vam desviar una milla per veure bé el forat que la caracteritza, encara que és un forat enorme, s’ha d’estar ben alineat per veure’l.

Tot i que la llegenda de trolls i princeses, fletxes que fan forats en un barret, és divertida, la ciència apunta que en realitat, en altres temps molt llunyans, va ser una cova submarina que va forjar el mar i els corrents.

Tot i que és espectacular la vista des del mar, el que realment és bonic és la vista des de l’extrem nord cap al sud, com si miressis per una finestra, i veure tot l’escampall d’illes i illetes. Primer van pensar que era una llàstima el dia gris que ens havia tocat, després ho vam agrair, d’altra manera no haguéssim pogut fer fotos!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Uns dies després vam dormir al Holansfjord, tot contemplant uns dels braços de la glacera Svartisen fins a les tantes de la nit, que no és nit… L’endemà amb les bicis vam fer la volta pel llac, fins a arribar al peu de la glacera, la pujada fins al gel, no és gaire difícil, està ben indicat i en els trams més relliscosos hi ha cadenes per agafar-se, va ploure i sortir el sol alternativament tot el matí, així és el temps aquí! Vam arribar fins a una cova, a on el sol es filtrava per un forat i feia que el gel de l’interior es veies molt blau, llàstima que no ens va sortir a les fotos…

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Bodø és un port important d’on surten els ferrys per les illes Lofoten, com a ciutat no té massa gràcia. Vam arribar abans del previst per evitar una depressió amb força, volíem estar protegits.

Com que no ens sobra gens de temps, vam decidir venir a les Lofoten i que la Kizkitza i l’Igor arribessin en el ferry, així també s’estalvien la travessa…

Vam arribar a les Lofoten per una de les illes de més al sud, Røst, ja des de lluny s’aprecien unes estructures de fusta que després te n’adones que són per penjar el bacallà a assecar, la forta olor ho confirma.

• 

• 

• 

Vam amarrar en un pantalà de la companyia Johansen, ells solets fa 100 tunelades l’any de bacallà sec. El fill de l’amo ens va passejar per la instal·lació i ens va donar tot d’explicacions. La tarda que vam arribar no va parar de ploure i a nosaltres ens semblava contradictori amb el fet d’assecar, el noi ens va explicar, que de fet era bo, perquè feia que l’assecat fos més lent i uniforme. De tota manera, el procès hi inclou 3 mesos d’assecatge en magatzems ventilats, després dels 4 a l’exterior. Ells ho fan de la manera tradicional que dóna més qualitat, però a Islàndia i altres llocs fan servir sistemes més moderns, utilitzant càmeres i inclús túnels d’assecatge. Aquí no fan molta quantitat de bacallà salat, únicament els que són massa gran per penjar-los. El que ens fa una mica d’angúnia són els caps, tot un camp de caps de bacallà secs…, uff, aquest els exporten a Nigèria…

• 

• 

• 

Des de Sorvaegen, ahir ens van passejar per anar a veure el poble més al sud de l’illa anomenat A, petit port de pesca que s’ha restaurat com atractiu turístic, ple de petits museus sobre les activitats quotidianes de les famílies que vivien de la pesca.

També vam caminar fins al pic Munkebu, rodejant llacs i salts d’aigua, s’arriba al cim amb una bona vista dels voltants.

• 

• 

• 

Ara ens esperem davant de la terminal del ferry, que arriba amb retard a causa del mal temps…, esperem que els nous tripulants no ens arribin molt atrotinats…

• 

• 

• 

Tal com estava previst el vent, a més de poc va ser de N-NE, vam just arribar a Kristiansund, 2 dies i mig, poc més de 300 milles, 45 h de motor!!, una mica desastre…, i el que és pitjor és que fins ara segueix la mateixa tònica, tan sols un dia vam fer tot el trajecte a vela.

• 

• 

• 

Tot arribant, vam tenir un bon ensurt, mentre controlàvem en l’AIS la distància a la qual ens passava un petrolier i corregíem el rumb, algú ens truca per ràdio per dir que passava per davant, contestem ok, tot sota control, de sobte ens adonem que no era el petrolier qui havia trucat, si no un submarí que venia per babord i que se’ns endú si no arribem a aturar la marxa!!

• 

• 

• 

Kristiansund és la més gran de les poblacions que hem visitat fins ara, està completament rodejada per mar i connectada a les illes del costat per ponts. Té moltes coses per visitar, però malauradament encara és temporada baixa i una bona part estaven tancades!, el museu marítim on reconstrueixen vaixells antics és molt interessant, una església moderna molt peculiar amb tota una façana de vitralls, de l’arquitecte Odd Østbye, el museu del bacallà, millor dit del «bacalao», sorprèn que els anuncis, llaunes, etc., estiguin en castellà, però és que Espanya és el principal consumidor des de fa segles!!

• 

• 

• 

Hem arribat a Rørvik, a l’illa Vikten, passem per sota d’un pont penjant molt maco, que la comunica amb el continent, és un poble petit d’uns 3.000 habitants, molt lligat a la pesca, el museu és un edifici molt modern de taulada metàl·lica i l’interior de fusta I vidre, malauradament només hem arribat a la recepció, doncs també està tancat…

• 

• 

• 

Hem fet tots els recorreguts per entremig de les illes buscant els canals menys enrevessats. Fa por quan estudies les cartes nàutiques, i veus la barbaritat de rocs que hi ha arran de costa. La tendència seria anar per mar obert, però veient que els mercants i petroliers hi passen, un s’anima a intentar-ho, i la veritat és que no és tan difícil, tot està molt ben senyalitzat, i ens estalviem les onades i mar de fons. Però per sobre de tot, ens permet de gaudir del paisatge que sovint és de postal. Al costat de terra hi veiem grans muntanyes que encara tenen neu als cims. Sota els penya-segats algun petit poble en el qual sembla que només es pot arribar per mar. Més que habitatges, veiem petits coberts per embarcacions, de fusta molt ben conservats. També hi ha molts i molts fars, i boies i més boies!!

• 

• 

• 

Hi han minúsculs illots escampats per tot arreu que et desorienten molt, donem gràcies al plòter, i també a l’AIS que ens informa de les dreceres que agafen els locals.

Quan surt el sol és preciós! Però quan hi ha núvols i poc vent és màgic! Els núvols es reflecteixen en l’aigua i si no fos per les illetes, que semblen flotar en l’aire, no s’apreciaria l’horitzó.

• 

• 

• 

Tant a les illes com a les muntanyes hi ha força aerogeneradors, grups grans o per subministrament privat en alguna piscifactoria, no és d’estranyar al preu va el combustible, el gasoil costa 1580 corones/l. (1,75 euros/l), i això que tenen petroli!! S’ha de dir que encara no hem trobat cap cosa bé de preu, tot és caríssim!!

A les marines tot es paga per separat, la llum, l’aigua, la dutxa, la rentadora i l’amarre en funció de l’eslora. El que sobta és com funciona el pagament, li diuen «honesty box», tu mateix calcules la teva despesa i deixes els diners en un sobre a la bústia o bé fas una transferència al compte que t’indiquen.

• 

• 

• 

Una bona avantatja en aquest temps, és la llum, no passem pena per arribar tard als llocs i no veure’ns, per què no es fa de nit, encara que no hem arribat a veure el sol de mitjanit, ja no hi ha hores de foscor. És molt impressionat!! Aviat arribarem al cercle polar àrtic! El gran desavantatge és que en general, fa un fred que pela, però ens hi anem acostumant…

• 

• 

• 

Ara estem a unes 170 milles de Bodø, que és a on preteníem arribar des de Shetland, hem d’arribar abans del dia 20 per recollir a la Kiz i l’Igor que passaran uns dies amb nosaltres.

• 

• 

•