Categoria: Noruega

En aquest punt, ja estem amb la mirada posada en la travessa, són unes poques milles les que ens separen de Shetland però el vent no se’ns posa ni una miqueta bé. Mirem el pronòstic, matí, tarda i nit, i només canvia a pitjor!!

De totes maneres, aquí, a Florø, estem la mar de bé, és una població mitjana molt bufoneta, amb bones instal·lacions pels navegants, supermercats, botigues, bosc amb llacs per passejar i fins i tot, una platgeta de sorra!

• 

• 

• 

A més, hem pogut llogar un cotxe, i ens hem arribat a Loen, per pujar amb el telefèric. Les vistes des de dalt la muntanya són espectaculars i el trajecte en cotxe passant per Førde, el llac Jølstravatner fins Skei, Byrkjelo i el coll fins a Utvik per arribar al Nordfjord és molt bonic, valls pintoresques, granges, pics I glaceres i algunes cabres per la carretera!

• 

• 

• 

Des de Tromsø cap al sud vam anar força de pressa, no teníem gaire temps abans que arribes la Laura i volíem a més visitar el Kilico, però vam parar en llocs molt macos, com Kjerringøy, Sorflugøy, Veiholmen, Bud…, la veritat que no hi ha llocs lletjos!!, la sort és que com els dies són llargs, quan arribem encara ens dóna temps de passejar a gust.

• 

• 

• 

Vam arribar a Aalesund amb temps suficient, però ens vam trobar que la marina que està al canal que creua la ciutat, estava a petar, ens vam posar abarloats; en aquesta condició no podíem deixar el Badoc per anar a visitar el Kilico!! Per sort al poc, va marxar un vaixell, i vam córrer a instal·lar-nos!

L’endemà vam agafar un vol a Oslo, i el tren a Sandefjord, allà, ens esperàvem la Lillian i el Kaere, va ser molt emocionant! En cotxe vam anar fins a Brevik i amb el taxiboat a l’illa Sandøya on tenen una casa en mig del bosc, on només s’arriba a peu! Les vistes són espectaculars! En aquella casa ens van trobar molt bé! La casa i els propietaris són molt acollidors! Vam xerrar i xerrar, tot recordant batalletes i companys de viatge, també vam passejar per l’illa que té racons sorprenents, com un arbre que explica a través de la seva vida, l’història de l’illa. Tot plegat se’ns va fer curt! Ja quan marxàvem vam conèixer la petita de la família la Maria, i els seus pares la Signe i en Kim.

• 

• 

• 

Vam tornar a Oslo en bus, on ens van acollir la Kizkitza, l’Igor i també l’Izaskun. Vam passar molt bones estones xerrant amb ells, i vàrem aprofitar per fer una fitada ràpida a Oslo sota un sol abrasador! 30 graus!!! La tornada al Badoc, la vam fer en tren, encara que sigui més llarg volíem gaudir una mica més del paisatge de l’interior, que tot baixant pel Trollveggen és espectacular.

• 

• 

• 

Després dels petits recorreguts que hem fet per l’interior, hem passat de pensar que tan important era la inversió en ponts, a al·lucinar de la que deu ser la dels túnels!! El primer que vam fer va ser per anar del port d’Aalesund a l’aeroport que està en una altra illa, Vigra i per tant és submarí, passant per un fotimer d’Oslo a Sandøya, de Florø a Loen i el del tren que baixa pel Trollveggen, que a més fa una virada de 110 graus!!, després a internet he llegit que no lluny d’aquí hi ha el de Lædal que fa 24,5 km!! El túnel de carretera més llarg del món!

• 

• 

• 

De tornada a Aalesund, una boníssima sorpresa, va ser trobar-nos amb l’Anne I l’Alain de l’Uhambo!!! Vam sopar plegats i ens vam posar al dia de les vides respectives! I tants records compartits!!

L’endemà ja ens va arribar la Laura, la més assídua visitant del Badoc!!! La que més ens aguanta!!

• 

• 

• 

Amb ella vam fer el recorregut pels carrers d’Aalesund, els edificis d’estil Jungstil, construïts arran de l’incendi que va patir la ciutat a principis de segle, contrasten amb les típiques cases de fusta noruegues que veiem arreu.

També és maca la vista de la ciutat i el port des de Fjellstua, havent pujat els 418 esglaons, això ens recorda l’escala del funicular de Santa Helena, que eren més de 600, allà competíem a veure qui la pujava més de pressa!! Em fa pensar en el fàcil que resulta muntar una atracció turística, els humans de vacances som fàcils d’entabanar!!!

El museu de la pesca no és súper, però és interessant, no en va és part important de la vida i història dels noruecs.

• 

• 

• 

El primer trajecte amb la Laura va ser al Hjørundfjord, ni gota de vent! Però el dia clar i solejat va ser perfecte per veure els pics sense gaires núvols! Vam fer nit a Øye, on hi ha el famós hotel Union. Aquest indret ja era turístic fa més de cent anys!!

De tornada vam parar a Haried, que com ciutat no té cap gràcia, però vam caminar fins al monument què recorda la batalla on els Vikings van ser vençuts fa un mil·lenni, el monument està en una platja molt maca, i solitària, només vam trobar un senyor grec que jugava amb el gos. Ell indubtablement tenia ganes de xerrar, i ens explicà que tot i els avantatges socials que té el país, ell planejava tornar-se a Creta com més aviat millor. No entenia molt bé als noruecs i ens va insistir en els absurds problemes d’alcoholisme…

• 

• 

• 

Vam començar a fer el corredor verd, el conjunt d’illes i illots entre Hareidlandet i Gurskøy, però la pluja va esdevenir tan forta que van decidir fondejar per què no ens permetia gaudir gens ni mica del paisatge, vam parar en un raconet que es diu Klunsvaagen, a la tarda, va sortir el sol i vam prendre el sol a la coberta, qui ho anava a dir!

• 

• 

• 

L’endemà vam fer el recorregut previst a ple sol fins Statvaagen, un lloc tranquil·líssim de granges I ramats de cabres. Un noi molt simpàtic i espavilat, en Robin, ens va presentar les seves favorites, que ens va posar en braços i tot…. També ens va indicar el camí de tornada, es devia pensar que també nosaltres érem cabres, per què va anar de poc que no ens despenyem muntanya avall!!

• 

• 

• 

Arribats a Maløy volíem llogar un cotxe per anar al Nordfjord, però va ser impossible, l’oficina només obria de 10 a 17 h, el cotxe s’havia de recollir i tornar de 10-17 h, cap altre possibilitat, no ens volien portar el cotxe a la marina, i hauríem d’anar a l’illa del costat passant pel pont de 41 m d’alçada, un servei, el d’Avis molt deplorable. Aquí a Florø amb la companyia Herz ha estat tot al contrari!

Per passar el dia vam pujar a la muntanya i fer volta pel llac rodejat d’un caminet i màquines de fer gimnàstica, no hi havia gaire cosa més a fer…

• 

• 

• 

Ben d’hora al matí la Laura va agafar el ferry a Bergen i nosaltres el camí de Florø…

Ara tornem a mirar la previsió del temps…, potser demà podem sortir cap a Shetland

• 

• 

• 

I ja estem fent la tornada! Ahir vàrem passar el Cercle Polar Àrtic, aquest cop de nord a sud, sempre fa una mica de pena quan comences la retirada, i tens la sensació que et queden moltes coses per esbrinar…

Tal com varen avançar a la darrera crònica, vam recollir a la Kiz i l’Igor a Moskenes, havien tingut una travessa mogudeta, però no els hi vam donar treva i després dels petons i abraçades vam anar cap a Reine. Teníem previst l’endemà anar al Kirkefjord, i d’aquesta manera estàvem més a prop. Malauradament ens va fer un dia ben dolent, fred i pluja, vam veure la magnificència de les muntanyes amb taques de neu però seguint el moviment dels núvols que ens deixaven un forat aquí i allà, mala sort de temps!!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Després van fer una parada tècnica a Stamsund, per arribar a Svolvear, vam pujar la famosa muntanya de la cabra però no pas a la mítica roca que surt a totes les fotos. Estava massa relliscós i el temps inestable…

I l’endemà tornem a matinar, d’hora, d’hora, i cap al Trollfjord, l’espectacular pas entremig de les moles de pedra verticals, amb tot de regalims d’aigua i neu retinguda. Aquí la caminada va ser més light, vam fer una pujadeta per veure el fiord des de dalt, com que el terra estava molt xop, vam caminar sobre una gran canonada d’aigua fent equilibris. Ens vam quedar a dormir en un pantalà de servei de l’estació transformadora, va ser l’únic lloc en què hem gaudit d’una wifi com cal! També va ser un espectacle veure el «Hurtigrutten» donant la volta en l’estretor del fiord. I per sopar una bona cassola de musclos, recol·lectats per l’incansable tripulant Kizkitza!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Als pobres nous tripulants no els hem deixat parar massa, gaire bé cada dia ens hem mogut de lloc, alguns dies hem fet bones navegades amb orelles de burro, però també bastant motor.

A tots ens feia il·lusió arribar al Cap Nord, per això feien milles sense parar, però finalment vam veure que no tenia sentit, i vam desestimar la idea.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Un cop a Tromsø vam veure que teníem un parell de dies de bon temps i vam decidir fer un esforç i arribar a Isfjord. Primer vam fer nit a Skjervøy, que figurava que eren festes, però no hi havia ningú al carrer! Vam tenir una experiència desagradable quan dos diferents velers no ens van permetre abarloar-nos, va ser la primera vegada en els milers de milles que portem que ens hem trobat amb aquesta falta de camaraderia! Finalment vam anar al lloc dels pescadors, i ens vam abarloar sense demanar permís perquè no hi havia ningú…

• 

• 

• 

• 

• 

• 

L’endemà vam tenir un dia preciós i vam gaudir de la glacera «a tuti ple», amb el dingui vam desembarcar i vam pujar les roques fins a tocar el gel, mentrestant, el Francesc que per seguretat es va quedar al Badoc, va pescar tres bacallans!! L’únic negatiu va ser que jo vaig deixar el mòbil al fons del mar…, més que res per algunes fotos irrecuperables…

• 

• 

• 

• 

• 

• 

De tornada vam parar a Hamneset, un port desèrtic, com quasi tots els de pesca, per què no és temporada. Però pot ser perquè tot estava molt tranquil vam veure una manada de rens, un d’ells tenia una cornamenta de primera, però eren molt espantadissos i al cap de poc van marxar.

Aquella nit vam gaudir d’una vista completament neta del sol de mitjanit des del Badoc, estant! Bé això els que no es van quedar adormits!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Havent tornat a Tromsø la parella va agafar l’avió a Oslo i nosaltres tristos, ràpid-ràpid cap al sud!

Esperem que a pesar del fred i les milles els hi quedi un bon record! Nosaltres vam gaudir de la seva companyia i vam riure molt! A més la Kiz és una excel·lent cuinera a bord! I l’Igor, frega molt bé els plats!

En aquesta darrera etapa hem vist uns paisatges excepcionals, a banda de què cada fondeig és una estampa.

La primera parada va ser a Moyhamna, a l’illa Tjøtta, sota la muntanya Torgatten. Abans d’arribar a l’illa ens vam desviar una milla per veure bé el forat que la caracteritza, encara que és un forat enorme, s’ha d’estar ben alineat per veure’l.

Tot i que la llegenda de trolls i princeses, fletxes que fan forats en un barret, és divertida, la ciència apunta que en realitat, en altres temps molt llunyans, va ser una cova submarina que va forjar el mar i els corrents.

Tot i que és espectacular la vista des del mar, el que realment és bonic és la vista des de l’extrem nord cap al sud, com si miressis per una finestra, i veure tot l’escampall d’illes i illetes. Primer van pensar que era una llàstima el dia gris que ens havia tocat, després ho vam agrair, d’altra manera no haguéssim pogut fer fotos!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Uns dies després vam dormir al Holansfjord, tot contemplant uns dels braços de la glacera Svartisen fins a les tantes de la nit, que no és nit… L’endemà amb les bicis vam fer la volta pel llac, fins a arribar al peu de la glacera, la pujada fins al gel, no és gaire difícil, està ben indicat i en els trams més relliscosos hi ha cadenes per agafar-se, va ploure i sortir el sol alternativament tot el matí, així és el temps aquí! Vam arribar fins a una cova, a on el sol es filtrava per un forat i feia que el gel de l’interior es veies molt blau, llàstima que no ens va sortir a les fotos…

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Bodø és un port important d’on surten els ferrys per les illes Lofoten, com a ciutat no té massa gràcia. Vam arribar abans del previst per evitar una depressió amb força, volíem estar protegits.

Com que no ens sobra gens de temps, vam decidir venir a les Lofoten i que la Kizkitza i l’Igor arribessin en el ferry, així també s’estalvien la travessa…

Vam arribar a les Lofoten per una de les illes de més al sud, Røst, ja des de lluny s’aprecien unes estructures de fusta que després te n’adones que són per penjar el bacallà a assecar, la forta olor ho confirma.

• 

• 

• 

Vam amarrar en un pantalà de la companyia Johansen, ells solets fa 100 tunelades l’any de bacallà sec. El fill de l’amo ens va passejar per la instal·lació i ens va donar tot d’explicacions. La tarda que vam arribar no va parar de ploure i a nosaltres ens semblava contradictori amb el fet d’assecar, el noi ens va explicar, que de fet era bo, perquè feia que l’assecat fos més lent i uniforme. De tota manera, el procès hi inclou 3 mesos d’assecatge en magatzems ventilats, després dels 4 a l’exterior. Ells ho fan de la manera tradicional que dóna més qualitat, però a Islàndia i altres llocs fan servir sistemes més moderns, utilitzant càmeres i inclús túnels d’assecatge. Aquí no fan molta quantitat de bacallà salat, únicament els que són massa gran per penjar-los. El que ens fa una mica d’angúnia són els caps, tot un camp de caps de bacallà secs…, uff, aquest els exporten a Nigèria…

• 

• 

• 

Des de Sorvaegen, ahir ens van passejar per anar a veure el poble més al sud de l’illa anomenat A, petit port de pesca que s’ha restaurat com atractiu turístic, ple de petits museus sobre les activitats quotidianes de les famílies que vivien de la pesca.

També vam caminar fins al pic Munkebu, rodejant llacs i salts d’aigua, s’arriba al cim amb una bona vista dels voltants.

• 

• 

• 

Ara ens esperem davant de la terminal del ferry, que arriba amb retard a causa del mal temps…, esperem que els nous tripulants no ens arribin molt atrotinats…

• 

• 

• 

Tal com estava previst el vent, a més de poc va ser de N-NE, vam just arribar a Kristiansund, 2 dies i mig, poc més de 300 milles, 45 h de motor!!, una mica desastre…, i el que és pitjor és que fins ara segueix la mateixa tònica, tan sols un dia vam fer tot el trajecte a vela.

• 

• 

• 

Tot arribant, vam tenir un bon ensurt, mentre controlàvem en l’AIS la distància a la qual ens passava un petrolier i corregíem el rumb, algú ens truca per ràdio per dir que passava per davant, contestem ok, tot sota control, de sobte ens adonem que no era el petrolier qui havia trucat, si no un submarí que venia per babord i que se’ns endú si no arribem a aturar la marxa!!

• 

• 

• 

Kristiansund és la més gran de les poblacions que hem visitat fins ara, està completament rodejada per mar i connectada a les illes del costat per ponts. Té moltes coses per visitar, però malauradament encara és temporada baixa i una bona part estaven tancades!, el museu marítim on reconstrueixen vaixells antics és molt interessant, una església moderna molt peculiar amb tota una façana de vitralls, de l’arquitecte Odd Østbye, el museu del bacallà, millor dit del «bacalao», sorprèn que els anuncis, llaunes, etc., estiguin en castellà, però és que Espanya és el principal consumidor des de fa segles!!

• 

• 

• 

Hem arribat a Rørvik, a l’illa Vikten, passem per sota d’un pont penjant molt maco, que la comunica amb el continent, és un poble petit d’uns 3.000 habitants, molt lligat a la pesca, el museu és un edifici molt modern de taulada metàl·lica i l’interior de fusta I vidre, malauradament només hem arribat a la recepció, doncs també està tancat…

• 

• 

• 

Hem fet tots els recorreguts per entremig de les illes buscant els canals menys enrevessats. Fa por quan estudies les cartes nàutiques, i veus la barbaritat de rocs que hi ha arran de costa. La tendència seria anar per mar obert, però veient que els mercants i petroliers hi passen, un s’anima a intentar-ho, i la veritat és que no és tan difícil, tot està molt ben senyalitzat, i ens estalviem les onades i mar de fons. Però per sobre de tot, ens permet de gaudir del paisatge que sovint és de postal. Al costat de terra hi veiem grans muntanyes que encara tenen neu als cims. Sota els penya-segats algun petit poble en el qual sembla que només es pot arribar per mar. Més que habitatges, veiem petits coberts per embarcacions, de fusta molt ben conservats. També hi ha molts i molts fars, i boies i més boies!!

• 

• 

• 

Hi han minúsculs illots escampats per tot arreu que et desorienten molt, donem gràcies al plòter, i també a l’AIS que ens informa de les dreceres que agafen els locals.

Quan surt el sol és preciós! Però quan hi ha núvols i poc vent és màgic! Els núvols es reflecteixen en l’aigua i si no fos per les illetes, que semblen flotar en l’aire, no s’apreciaria l’horitzó.

• 

• 

• 

Tant a les illes com a les muntanyes hi ha força aerogeneradors, grups grans o per subministrament privat en alguna piscifactoria, no és d’estranyar al preu va el combustible, el gasoil costa 1580 corones/l. (1,75 euros/l), i això que tenen petroli!! S’ha de dir que encara no hem trobat cap cosa bé de preu, tot és caríssim!!

A les marines tot es paga per separat, la llum, l’aigua, la dutxa, la rentadora i l’amarre en funció de l’eslora. El que sobta és com funciona el pagament, li diuen «honesty box», tu mateix calcules la teva despesa i deixes els diners en un sobre a la bústia o bé fas una transferència al compte que t’indiquen.

• 

• 

• 

Una bona avantatja en aquest temps, és la llum, no passem pena per arribar tard als llocs i no veure’ns, per què no es fa de nit, encara que no hem arribat a veure el sol de mitjanit, ja no hi ha hores de foscor. És molt impressionat!! Aviat arribarem al cercle polar àrtic! El gran desavantatge és que en general, fa un fred que pela, però ens hi anem acostumant…

• 

• 

• 

Ara estem a unes 170 milles de Bodø, que és a on preteníem arribar des de Shetland, hem d’arribar abans del dia 20 per recollir a la Kiz i l’Igor que passaran uns dies amb nosaltres.

• 

• 

•