Categoria: 2017: Trinitat – Martinica – Los Roques – Las Aves – Bonaire – Puerto Rico – Barbados – Açores – Irlanda

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Fa uns dies, que he deixat George Town de les Bermudes per anar cap a Flores de les Azores. Feia dies que hi donàvem voltes. El anticicló de les Azores està de vacances i passen una depressió darrera de l’altre. Baixada de arxius Grib’s i converses amb l’Amigo i altres vaixell per veure quin dia era el bo per marxar. Abans els navegants ho tenien mes fàcil ! (es un dir), miraven el cel i deien: Fa bon temps, i marxaven. Ara tenim tota la informació  però aquesta nomes et cobreix els primers dies de travessa, i et crea dubtes que s’ afegeixen a més al neguit que tens abans de emprendre una llarga travessa.  Quina quimera!!!

El recanvi del pilot va arribar i el vaig poder recollir gracies el suport del Ralf, propietari del restaurant Wahoo i punt de suport de la associació de navegants Trans Ocean. Va avançar els diners del pagament de la duana sense ni consultar-me. Gracies!!  Em va fer recordar en Henny?? també de la Trans Ocean, a Sant Nicolàs de les illes de Cap Verd en la seva pensió i escola de formació de joves. Hi ha bona gent pel mon!!!

El pilot després de cinc dies de navegar funciona perfectament. Gràcies al Marc pel bon diagnòstic fet.

L’illa de Bermuda està relacionada amb naufragis. Els primers habitants cap al 1600 van ser de un buc que va encallar en els esculls. L’illa n’està rodejada, escampats pel voltant amb un radi de unes 8′. La primera ciutat va ser George però des de fa molt de temps la capital és Hamilton. De fet, tota l’illa està uniformement plena de cases, totes elles molt ben pintades amb colors vius, blaus, grocs , vermelloses…. Totes amb el mateix tip de teulada, ben emblanquinada, que serveix per recollir l’aigua de la pluja. No havia vist una illa tan ben cuidada. Hamilton, més gran, conserva el mateix estil.

A part, com centre també hi ha el Dockyard, antigues drassanes i docs de càrrega dels vaixells antics. Actualment és el port dels grans creuers. També és la seu de la Copa d’Amèrica que començarà a finals de juny. Les seus dels equips estan completament tancades i nomes es pot veure algun vaixell entrenant!. Espectaculars!!!  Te n’adones de la velocitat que agafen,  quan veus les llanxes del equip que els segueixen. La baia a on la faran és molt gran i casi tancada, en un extrem està Hamilton i l’altre Dockyard. Es podran veure les regates des de molts punts, com si fos un estadi.

Quan estava a dalt del far de Gibbs Hill al centre de l’illa es podien veure navegant. Com està situat al centre de l’illa, té una vista espectacular de casi tota ella.

El far del 1846, un dels més antics del mon!!! com no… Està construït de xapes de bronze cargolades. L’illa està plena de fortificacions i canons de totes les èpoques. Ha sigut un lloc estratègic de control i logístic..

Actualment viuen del turisme i suposo que de quelcom  més, que no he arribat a descobrir. Els preus de tot són altíssims , o sia , que per algun costat els deuen guanyar. Casi no es veuen pobres.

Ara, després de un dia de llamps, trons i pluja, navegant calmosament cap a les Açores he aprofitat per fer aquesta petita crònica. Les fotos les adjuntarem quan disposi d’internet.

Fa uns dies que he arribat a lea Bermudes i més d’un mes que no hi ha cap actualització de la web. La cronista oficial se’n va anar a Barcelona i la feina queda per fer!!!

Intentaré refer la història.

De retorn a Ponce, Puerto Rico i aprofitant que disposava de cotxe, vaig fer el ple de queviures. Puerto Rico pertany als EEUU des de la guerra de Cuba a finals del SXIX però no és els EEUU, és a dir, no tenen els mateixos drets. Tenen una autonomia que els permet decidir els temes locals, la gent són ciutadans dels EEUU però…, no poden votar pel president. Hi ha tres tendències polítiques, els autonomistes, que són els que manen, els que es voldrien integrar totalment i els independentistes, molt minoritaris. Per reafirmar-se, defensen la llengua espanyola i tota la cultura hispànica enfront de la americana que els intenten imposar. És curiós, que aquesta identitat sigui la dels seus anteriors colonitzadors!! Hi ha algun moviment reivindicant la cultura indígena Taino. Hi ha una forta emigració i la crisi els ha afectat en els últims anys.

• 

• 

• 

Aprofitant que hi havia poc vent, vaig posar rumb cap a Vieques, que junt amb Culebra formen les dites Spanish Virgin Island. Innocent de mi, no vaig fer cap declaració de sortida, cosa que va comportar certes complicacions després. Espanya no té firmat amb els EEUU un acord de reciprocitat dels Cruissing Permit (llibertat de circulació dels vaixells dins d’un mateix país) i això comporta fer les declaracions d’entrada i sortida per cada regió amb el pagament corresponent. Viva Margallos i Co per fer malament la seva feina!!!

• 

• 

• 

Vieques i Culebra són destins turístics dels Porto-riquenys. Hi ha petits ferrys que les uneixen amb la gran illa. Les distancies no són grans. Vaig fondejar a la costa sud en front de Esperanza, el centre mes turístic. No hi ha grans hotels, mes aviat son pensions. Amb un scooter vaig recorre l’illa. Té platges amb sorra blanca amb poca gent i alguna entrada amb manglars, que han de ser un bon refugi per a ciclons. La gent és molt agradable , ningú té pressa. Culebra encara és més petita i està a tir de pedra. Cenyint contra els alisis vaig fer el petit recorregut i ben endins de “Ensenada Honda” vaig fondejar. Tranquil·litat, encara més tranquil·litat que Vequies. La gent hi arriba amb el petit ferri per passar-hi algun dia. Al nord a platja Flamenco, segons ells i les guies, una de les platges més maques del món!!!! No sé perquè tothom te quelcom millor del món!!! Potser que ens ho fem mirar. Haig de dir que és bonica. La gent hi va i acampa. Està ben organitzat. L’illa és tan petita, que en lloc de llogar cotxes et lloguen carros de golf!!! Jo seguin el costum vaig llogar un scooter. Segons les guies hi ha corals magnífics. La veritat és que en tot el Carib no he trobat cap que poguí fer la més petita ombra als del Pacífic. La meva decepció és sempre quan recordo els que hi havia a les Toumotus amb aquella quantitat de peixos inclosos els taurons d’aleta negra. Hi vaig passar uns bons dies però en Michel i en Mael del Obione m’estaven esperant a St Thomas i cap allà hi vaig fer cap.

• 

• 

• 

Cenyint, tot el que sigui fer est, aquí es cenyir, vaig arribar a Charlotte Amalie , capital de St Thomas. Pertany a les illes Virgen USA. La pertinença d’aquestes illes és ben curiosa. Totes les illes del Carib han anat canviant de mans. Anglesos, francesos,holandesos, espanyols, etc… Sempre es barallaven i canviaven de bàndol. Aquestes encara va ser més banal. Els americans les van comprar per 25 milions de dollars als danesos a la època de la primera guerra mundial. Després d’abolir l’esclavitud els danesos van perdre tot l’interès. El cultiu de la canya de sucre ja no els hi era més rentable i els americans les van veure estratègiques com bases militars. Actualment son totalment turístiques. Hi arriben els grans creuers i a els antics carrers, amb les cases antigues d’origen danès, hi ha una joieria al costat de l’altre. Talment com un Roca Village, les millors marques, Rollex, Tissot etc… Red Hook a la costa est, va ser el meu destí. Vaig fer revisar la balsa de salvament per no tindre problemes amb les nostres Autoritats. Les bateries de servei, amb més de 9 anys d’utilització, començaven a carregar-se i descarregar-se massa de pressa, així que aprofitant la meva estada a port les vaig canviar. A la petita illa de St James hi vaig veure, potser, els fons del mar més bonics de la regió. No és que els corals fossin extraordinaris, però amb les roques en forma de valls profundes feien força goig.

• 

• 

• 

Hi ha un bon servei de autobús que cobreix la costa S-SE. Fan un recorregut en forma de vuit i nomes en una sola direcció. Això comporta que et donen tota la volta per acabar a arribar al costat on eres. Són grans Pick up , que a la caixa hi han posat una estructura amb els seients. Tot obert. No sé què deu passar quan plou!!!

L’illa de St John, a unes 5’ de distància és un enorme parc natural. Pertanyia casi tota a Rockefeller i aquest la va donar a condició que fos un parc. En una cala hi ha un complex hoteler de súper luxe. El que sigui parc protegit té els seus inconvenients. Tot està reglamentat i no es pot fondejar. Hi ha boies. Durant el dia , si n’hi ha de lliures, t’hi pots amarrar. A la nit, però has de pagar 26$ !!! La forma de pagament és de self service. Al mig de la cala hi ha una petita plataforma amb dos containers de plàstic petits. Hi ha sobres amb un formulari per omplir, nom del vaixell, propietari….i deixes els diners i el diposites. Mentre hi vaig ser no vaig veure cap control però vaig complir escrupolosament el tràmit. No se sap mai aquest americans!!! En arribar en una cala i intentar tirar l’àncora fora de la zona de boies, vaig ser escridassat per altres vaixells, recordant-me que era parc natural i no podia tirar el ferro…

• 

• 

• 

Feia temps que hi donava voltes. Anar directament a les Açores o fer un petit tomb a Bermudes. Aquesta opció et permet guanyar nord, tallar el camí en dos, encara que sigui a costa de fer unes quantes milles més. Seguia el temps de feia dies, i es va presentar una bona ocasió de fer nord. Vents del est que després giraven a S SE, Es tractava de fer la cullera, primer rumb NW per anar girant cap a N NE fins a la Bermuda. Els 5 primers dies va sortir rodó, però el sisè, amb el vent reforçat va començar a fallar el pilot. Funcionava correctament però de cop i volta es parava. Tornar-lo a engegar i fins a la pròxima parada i aquestes cada vegada eren més freqüents. No vaig poder dormir en tota la nit i vaig acomodar la velocitat per arribar-hi de dia. Bermudes té un immens atol que rodeja tota l’illa i té un canal d’entrada. Hi havia força mar de fons travessat al canal i no sabia com aniria. Fins ara en tots els països passats, no havia vist un control i servei de arribada com aquí. A més de 30’ se sentia radio Bermudes controlant. Et demanen totes les dades i et donen la benvinguda. Amb un angles parlat a poc a poc i dicció molt clara. Quina diferència amb el ianquis. Al arribar al canal et fan establir una altra vegada contacte. Si no surt ningú et donen autorització per entrar. El canal és ample i tot i el mar empipador que feia, no hi va haver problema. Un cop a la badia de Sant George des de la ràdio et condueixen fins a la duana. Allà ja t’esperen per fer els papers. Tot amb una educació i somriure increïble.

• 

• 

• 

Sense pilot, quin problema!!!! He contactat en Marc i després d’explicar el que passava ha diagnosticat que tinc un problema amb el motor. M’ha fet fer uns assajos que ho han confirmat. Sembla que la vida de les escombretes deu estar per les 30.000’. L’altre motor que havíem canviat es va morir amb una vida similar. Ara espero la arribada del recanvi per poder continuar.

Aquí he trobat a l’Amigo amb l’Helga i el Renne. Els havíem conegut a Madagascar. Aprofitarem per fer la travessa cap a les Açores conjuntament.

Ara aprofitaré aquesta espera per visitar l’illa.

• 

• 

•