Deixàvem Bonaire per la costa sud-est per no perdre barlovent, una formació de flamencs roses també anaven al sud, va ser una visió espectacular dels animalots de colors rosa amb les llargues potes ben rectes endarrere!
2017.03.20 Sortida Bonaire amb flamencs
2017.03.23 Ponce 014
2017.04.23 Ponce (7)
Vam tenir una travessa molt tranquil·la i còmode, realment era una bona finestra! A pesar de la complicació de canvi de vols valia la pena aprofitar-la.
Vam arribar a Ponce al sud de Puerto Rico de nit i ens vam quedar fondejats a l’exterior del port.
L’endemà vam aconseguir lloc al Club Nàutic, gens barat però convenient doncs volíem llogar un cotxe per anar a San Juan per veure la famosa ciutat aprofitant que jo agafaria l’avió.
El club està molt bé, però lluny de la ciutat i la connexió elèctrica és de 110V, no ens serveix. Patiríem per si les bateries aguantarien el congelador, doncs el dies eren núvols per fer treballar les plaques solars. Finalment van aguantar bé…
2017.03.24 Old San Juan (92)
2017.04.23 Ponce (3)
2017.03.25 San Juan (93)
Ponce és una ciutat agradable, amb molts edificis colonials i una antiga base de bombers tota de fusta molt curiosa i acolorida, enganxada a la façana posterior de la catedral. No s’adiuen gaire…
En el centre passegem pels carrers, prenem un gelat en el lloc típic, i comprem alguns llibres en la llibreria, tot molt tranquil…, el bullici està en el “mall”, enorme, totes les botigues de moda, i supermercats ben assortits, però fora del centre, s’ha d’anar en cotxe, el transport públic ningú no sap com va…
2017.03.25 San Juan (95)
2017.03.24 Old San Juan (94)
2017.03.24 Old San Juan (77)
L’endemà vam anar cap a San Juan, molt més turístic, i molt car!! Ens passegem per el Vell San Juan envoltat per la muralla, visitem la Casa Blanca primera construcció per Juan Ponce de León cap allà al 1500, quan el Regne d’Espanya va arribar …
Són molt característics el carrer empedrats de color blau i les façanes multicolors. En el extrem nord està el castell de San Felipe, una construcció militar monumental amb increïbles vistes, dominant l’entrada a la badia per mar per impedir les invasions pirates… A l’explanada exterior els porto-riquenys gaudeixen enlairant les “chiringas” (estels), fetes de tot tipus de materials, algunes molt creatives, el vent allà no falta gaire bé mai.
Els hotels de la zona són inaccessibles a les nostres butxaques, vam optar per un acomodament a la platja, a Ocean Park, un lloc agradable ple de restaurants, i cases residencials a vora del mar, llàstima que no feia dia de platja. A les hores vam decidir anar al Mercat, que és petitet i rodejat de restaurants, bastant turístic també.
2017.04.24 San Juan (14)
2017.04.24 San Juan (33)
2017.04.24 San Juan (48)
Després d’aquesta visita llampec, al vespre, jo vaig agafar l’avió a Barcelona, on m’esperen dies de força paperassa, i en Francesc continua l’exploració, ben segur trobarà cares molt diferents de aquest país, però això, espero ell ens ho explicarà!
Si encare estem a Bonaire, canvi dràstic de plans, ja no anem a Panamà, girem cua!
Cal quedar-se aquí fins que els vents afluixin i girin per prendre rumb a Puerto Rico.
Vam pensar que era una mica rotllo quedar-se en aquesta illa, petita, plana i plena de cactus i salines, que ja havíem recorregut en moto. Primera impressió, ja ho hem vist tot! Que farem dues setmanes més aquí?
D’entrada vam anar a explorar altres zones de corals, i vam trobar que hi havien molts més peixos, de pas fem recorregut costaner, veiem esplèndids xalets que no havíem vist, una platja amb molta sorra, i juguem a fer unes quantes bordades…
2017.03.13 centre Kralendijk (2)
2017.03.14 Volta amb bici 013
2017.03.16 Comprem peix frec (1)
Ens vam decidir a desempolsar les bicicletes i baixar-les a terra, les deixem ben lligades a una palmera amb dos cadenots, i confiem que com estan mig rovellades no seran atractives per cap lladregot…
Ohh! anar en bici et canvia la vida! Anar al super o a fer la bogada ja no és una excursió desagradable, carregats i a ple sol. I fins i tot ens podem arribar a la peixateria que està a les afores de la ciutat.
2017.03.16 Passejada fins la marina resort (3)
2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (10)
2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (14)
També fem excursions de veritat! Vam anar fins a la costa est, per fer uns camins rurals, amb la mala sort que vam punxar una roda! No es estrany entre tan cactus i les acàcies espinoses… Per sort una noia que anava a ciutat i ens va portar en el cotxe. Casualitat havia estat de vacances a Barcelona…
També hem circulat per la costa oest cap el nord, hi han uns petits penya-segats molt bonics, els colors de la pedra, els corals, i la sorra donen una gama de verds i turqueses a l’aigua molt especials.
Després vam anar hi amb el Badoc per bussejar i van veure molts corals, peixos i fins i tot una raia-manta. També uns nois que pescaven just amb un fil i un ham, deu n’hi do la feina que van fer en poca estona!
Reflexionem i ens adonem, que anant més a poc a poc, aprenem més coses. Molts detalls que s’ens havien passat desapercebuts, els veiem ara, i ho estem gaudint! L’illa és un lloc relaxat i tranquil, ritme caribeny…, però intuïm un cert malestar entre el nadius, algun comentari sobre el tema de la llengua (papiament) i algunes pancartes relatives a les eleccions, no deixen dubte.
2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (24)
2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (25)
2017.03.17 en bici de Kralendijk a karpata (31)
A partir de que va marxar el Mala, estem una mica sols, aquí no és com al Pacific, els velers no es parlar gaire…, no més vam petar la xarrada amb uns catalans de Perpinyà que ens van passar a veure i ja marxaven l’endemà.
Abans del previst s’ha obert una finestra de bon vent, i ara si, demà sortim, ja hem fet els papers de sortida, posem rumb a Ponce al sud de Puerto Rico, tres dies de navegació, cenyint…
Vaig arribar, diumenge 19 a la tarda, a l’aeroport de Fort de France a Martinica, un viatge incòmode per el poc espai que hi havia entre seients, però pel demés bé. El Francesc encara no hi era, i jo m’esperava amb una senyora sueca que també esperava al seu marit, des de fa quatre anys fan els hiverns al Carib en un catamarà. Cap de les dues teníem idea on estaven amarrats així que no més podíem fer que esperar…, ella em deia, no et preocupis això és el ritme caribeny…, finalment van arribar tots dos a l’hora però per diferents camins…
2017.02.20 De Fort de France a Le Marin (16)
2017.02.20 De Fort de France a Le Marin (3)
2017.02.22 Le Marine (10)
Un cop al Badoc, al desfer la motxilla, ens vam adonar que la peça de recanvi que portava per l’enrotllador no era la correcta, grrrr !! això ens va fer canviar completament els plans, havíem de tornar a Le Marin per mirar d’arreglar la peça espatllada. De totes maneres a mi això em va anar molt bé per que vaig poder estar més estona amb Anna Maria i l’Ernst del Galatea i el Michel i el Maël de l’Obione. A partir d’ara seguim camins diferents i el nostres velers difícilment es tornaran a trobar, però confiem que nosaltres, ja sigui a Munic, a Eivissa, o a Barcelona ens tornarem a veure.
A Le Marin vam tenir una sort increïble, quan vam anar a mirar qui ens podia ajudar a arreglar la peça de l’enrotllador, va resultar que en tenien una de segona mà que ens servia, en perfecte estat i molt bé de preu, en Francesc ja va respirar tranquil…
Vam destinar el dia següent a omplir el congelador, la nevera i alguns tambutxos amb menjar per estar tranquils la resta del viatge i més… A Martinica el menjar és car, però es troba de tot, i no sabíem ben bé on pararíem en el camí a Panamà.
2017.02.27Crasqui (14)
2017.02.27Crasqui (17)
2017.02.27Crasqui (6)
Després d’acomiadar-nos dels nostres amics vam sortir camí de Los Roques, Veneçuela. Vam tenir una travessa còmode i tranquil·la, en tres dies exactes fondejàvem a Crasqui. Era diumenge i no ens podíem creure la quantitat de vaixells que hi havien fondejats, principalment llanxes a motor. El bullici era increïble, la platja plena de carpes i sombrilles, dinguis amunt i avall, nens i criatures en flotadors, música a tope… Després vam saber que per carnaval a Veneçuela fan un pont llarg i ve molta gent de La Guaira. Érem els únics estrangers. Al cap d’un parell de dies ens vam moure a Sarqui, una illa més petita amb sorra igualment blanca i aigües netes i clares, a les pedres vam veure molts peixos però els corals estan tots morts, també hi vam trobar tortugues enormes. Aquí l’ambient era molt més tranquil, únicament hi havia dos velers del país, molt interessats en la nostra experiència doncs un d’ells al menys té intencions de perdre’s, l’Itziar i el Fernando esperem retrobar-los navegant amb el Pochonga per algun racó, el món és petit…
2017.02.28 Sarqui (14)
2017.02.28 Sarqui (7)
2017.03.06 Kralendijk (2)
En el següent fondeig, un raconet entre manglars vam quedar al·lucinats pels colors de l’aigua, la gama de turqueses és espectacular!
Després de dos parades més a a Los Roques i Las Aves d’aigües igualment extraordinàries, però que no vam gaudir gaire per què el vent era molt fort, vam enfilar cap a Bonaire.
Bonaire, municipi dels Països Baixos té tot els seu espai marítim protegit, no es pot tirar l’àncora i cal llogar les boies que el parc posa a disposició i pagar la taxa anual per fer submarinisme o busseig.
Ens estem davant de la capital Kralendijk, que és tota bufoneta, molt neta i acolorida, amb molt restaurants i botigues de regals.
2017.03.06 Kralendijk (21)
2017.03.06 Kralendijk (7)
2017.03.07 Kralendijk (7)
Just darrera nostre van arribar 2 megacreuers, estàvem espantats, però entre els papers, la bugada, i la compra, casi no els havíem vist i ja havien marxat!! uff quina sort! vam pensar…, Jja, això pensàvem…, però no! cada dia n’arriben un parell, al matí ben d’hora i marxen al vespre! Cada setmana 4 o 5 dies de 7 al menys…, Sembla que el divendres no n’ha cap de previst…, ens han dit…
Per fer una volta per l’illa, vam llogar un scotter, vam recórrer d’est a oest i de nord a sud. Com que és força plana, excepte al nord, els alisis passen de banda. La vegetació d’arbres baixets tipus acàcies, amb grans extensions on no més hi han cactus, que per cert els fan servir per fer les tanques dels terrenys. En els llacs salats tan del nord com del sud vam veure els flamencs roses. La part del sud està dedicada a les salines. El que més ens va impressionar va ser com petaven les onades a les platges de la costa est.
A la tornada ens vam refrescar a la platja, en un intent de veure corals vam sortir amb ulleres i peus d’ànec, però va ser un fracas de busseig! no vam veure gran cosa i vam sortir mig ferits!
Un dia al tornar de passeig, vam tenir una sorpresa, el Mala, a la boia del costat! La Vesna i l’Anton han vingut de Guadalupe, passant per Martinica. L’últim cop que els vam veure va ser a Cape Town. No teníem ni idea de que anaven cap l’oest, però de fet estan com nosaltres, no tenen gaire clar el plans pel futur…, ens parlen de les possibilitats de Amèrica Central, haurem d’estudiar-ho…
2017.03.08 Bonaire (2)
2017.03.08 Bonaire 009
2017.03.08 Bonaire 042
Ahir vam tenir una visita especial, un noi dels que controla les boies. Al veure’l que s’acostava ja anàvem a buscar el rebut del pagament, però no venia per això…, va començar parlant del barça, que si havia guanyat i tal, i d’aquí, a com ell havia esbrinat que el català és una llengua diferent del castellà, i d’aquí a que coneixia l’estelada, el referèndum i molt més, i per fi va acabar desfogant-se…, ens va explicar amb pena que el idioma de les illes, el papiament s’estava perdent, com havien perdut la bandera i el himne, i com els “immigrants” holandesos s’estan quedant amb tot, comprant grans terrenys i fent gran xalets mentre que els locals no poden aconseguir ni un petit tros, i com cada vegada són més minoritaris per que són invadits pels de fora…, trist i difícil…
Avui, hem anat a bussejar a Petit Bonaire, certament allà els corals valen la pena, la llàstima és que no queda protegit del vent i és força incòmode, demà tenim intenció de provar un altre lloc, davant de les salines, és una mica lluny però ens han dit que allà també són bonics i estarem més protegits.
Demà passat, si no canvia la previsió ens traslladarem a Curaçao…, un passet més cap a Panamà, de moment aquest el pla.
