Categoria: Sud-Àfrica

Tot està llest, el Badoc a punt, les bodegues a vessar, la paperassa enllestida…, i una finestra molt bona, així que demà sortim rumb cap a Santa Helena.

Ciutat del Cap ens agrada molt i ens hi haguéssim quedat alguns dies més amb gust. És una ciutat molt viva culturalment, amb festivals de tot tipus, concerts i exposicions. També hi ha mercats de menjats orgànics i dissenys ecològics. Inclús el ventall de records per turistes no té res a veure amb la típica artesania que es veu a tot arreu, si no que es troben dissenys molt diferents i originals, sovint amb materials de reciclatge.

• 

• 

• 

A part de la ciutat també hem gaudit vastament dels voltants. Sortint de la ciutat, carreteres de quatre carrils, tot net i cuidat, contrasta amb la visió dels “Townships”. Enormes extensions d’assentaments on el material bàsic de construcció són els restes de xapes, molts de ells sense aigua corrent; les fileres de wc químics en alguns extrem donen idea de la precarietat. També és veritat que veiem varies urbanitzacions de cases subvencionades en construcció. El nostre xofer ens explica que a pesar de que es construeix molt, no s’arriba a cobrir la necessitat i la gent sovint a d’esperar molt temps per accedir a una caseta amb uns mínims de higiene i servei. En algun d’aquest “Township” arriben a viure més de 600.000 persones. Hem vist que s’organitzen tours turístics per visitar-los…

• 

• 

• 

A Cape Winelands, és trobem la major part de les vinyes i plantacions d’arbres fruites, sobre tot pomers. Després de fer una passejada per la històrica i acomodada Stellenbosch, vam decidir visitar la bodega Delaire Graff, per què està en un petit turó amb molt bona vista de la vall. Ens vam quedar estorats quan en el camí d’entrada ens vam creuar amb dos Rolls Royce, vam pensar que el tast de vins ens anava a sortir molt car!!! Les instal·lacions, hotel, restaurant i jardins són espectaculars, i la col·lecció d’obres d’art i diamants innombrable. Per això la Rolls Royce va escollir el lloc per fer la presentació del seu nou model Dawn, https://www.rolls-roycemotorcars.com/en-GB/dawn.html, fins a les hores havia sigut a porta tancada, no teníem ni idea, sense saber-ho la vam encertar. Els vins estaven molt bons i el preu del tast era raonable, però no en vam comprar cap, per què les ampolles no eres gens barates!

• 

• 

• 

Més espectacular que el Delaire Graff State ens va resultar la vista del Cap de Bona Esperança i els penya-segats des del far de Cape Point. El dia era ben clar i vam poder veure també el Cap d’Agulles, no com el dia emboirat en que vam passa amb el Badoc!!

Tota la costa de la península del Cap és molt bonica, la part oest, amb la carretera de corbes sobre el penya-segat i l’aigua espumant sobre les roques, el petit port de Hout Bay protegit per la muntanya. A la part de l’est que dona a Simons Bay, es troben colònies de pingüins al voltant de Boulders Beach. Més abundants que els pingüins són els surfistes a Muizenberg, increïble!!! Pitjor que la platja de Comarruga a l’estiu! La platja en realitat es més coneguda per els seus vestuaris multicolors.

• 

• 

• 

Ahir al vespre per acomiadar-nos de la ciutat, del país i del continent, vam anar amb els nostres amics i companys de viatge (Galatea i Obione), a la cripta de la catedral de “Sant Jordi”, (la del Desmon Tutu). Vam gaudir del polifacètic i eclèctic Ian Smith’s i la banda Virtual Jazz Reality. No és el jazz del township però…

• 

• 

• 

Avui, hem fet l’última cervesa en el bar del club amb el Galatea el Mala i el Uhambo. Estava molt animat, com és habitual el cap de setmana, però a més avui han fet una regata per majors de 60 anys…, categories de 60 a 70, de 70 a 80, i més de 80… , ànims !!!

• 

• 

• 

Vam arribar a Mossel Bay juntament amb el Galatea a mig matí, per una vegada que arribem de dia, resulta que la marina estava plena i ens van dir de fondejar fora del port. En realitat no està gens malament, és a prop de una platja neta amb un fons de sorra ben segur. Allà mateix fan cursos de vela per nens. I a l’altra banda del carrer es veuen magnifiques cases amb jardí. Però haver d’inflar el dingui per un parell de dies fa moooolta mandra… Així que vam mirar el part meteorològic i vam decidir sortir la mateixa nit, si no arribàvem a Cape Town teníem varies alternatives de refugi. No va ser necessari, no vam tenir gaire vent!!

• 

• 

• 

De fet mai havíem fet tant motor com en aquestes últimes dos setmanes !!! Hem calculat des de Richards Bay fins a Cape Town hem fet al voltant de 100 hores de motor !! Per fer unes 850 milles!!! Un desastre!!!

• 

• 

• 

Vam passa el Cap de Agulles sense veure un borrall, amb la botzina a la ma per si de cas. En el de Bona Esperança es començava a esbandir una mica, però no vam veure la costa.

Però arribant al atlàntic la boira va escampar i vam veure la bonica costa de la península de Cape, amb moltes bandades d’ocells i lleons marins nedant endormiscats, i encara més inesperat per què no és pas l’època vam veure mitja dotzena de balenes!!!

• 

• 

• 

Cape Town és una gran ciutat, molt bonica, cuidada i moderna. S’estén entre el mar i la Table Mountain, el centre és una amalgama de moderns gratacels i edificis antics ben cuidats i restaurats.

Vam agafar el bus turístic, el mateix de Barcelona i vam fer tots el recorreguts, ( vermell, blau i groc), impossible fer-los tots a peu! Ara tenim una idea bastant general de la citat i rodalies. A la costa vam quedar bocabadats del luxe de les cases i l’animació dels bars i restaurants. Inclús en el petit port de pescadors de Haut Bay arrecerat darrera de la muntanya vam veure algun Ferrari!

• 

• 

• 

També vam pujar al Table Mountain amb el telefèric, una vista increïble i un vent i un fred insuportable, 8ºC, per la nostre vestimenta d’estiu !!!

El jardí botànic a la falda de la muntanya és preciós, és com un parc al que la gent ve a passar el dia i fer pícnic sobre la herba, ens va falta temps per veure’l bé així que hem decidit tornar hi, ho farem en diumenge que és el dia que fan concert a la tarda. Serà dia complert!

• 

• 

• 

Estem en el Royal Cape Yacht Club en mig del port comercial, està a mig camí del centre i la zona més industrial. És un club gran, de mes de 300 velers, amb escola de vela, i vaixells molt macos, alguns bastant canyeros! La majoria ben nets i cuidats. Hi ha un altre club més petit al bell mig del Waterfront, un desori de turistes! Pero més a prop de botigues i restaurants.

• 

• 

• 

A més de fer el turista també anem preparant el Badoc per la travessa, hem comprat alguns recanvis i uns quants caps tirats de preu. A la Southern Ropes, venen els restos de caps a pes, preus increïbles!! Alguns dels nostres amics han canviat totes les drisses i escotes!! I l’altre cosa per aprofitar es fer les veles, una major com la nostre ve a costar al voltant de 1000 euros!! Llàstima, no hi som a temps, per què un nou gènova no ens vindria malament!!

• 

• 

• 

Pas a pas, anem guanyant terreny a la costa de Sud-àfrica, fem bastant motor però hi anem segurs, no ens arrisquem innecessàriament. Demà tenim intenció de fer un altre passet fins a Mossel Bay, només 180 milles. Ja tindrem temps de tirar milles i veles per passar l’atlàntic fins a Brasil, unes 3.700 milles passant per Sta. Helena i Ascensió. De totes maneres, en gaudim de fer parades i conèixer una mica més aquest complexe país que és Sud-àfrica.

• 

• 

• 

Port Elizabeth ens ha sorprès molt gratament, aquí retrobem el concepte de ciutat europea, amb un centre històric important, amb un cert ambient urbanita, bars, cafès, restaurants, galeries i botigues.

Seguim l’itinerari del llibret que ens donen a la oficina de turisme “The Donkin Heritage Trail”i quedem molt contents de les explicacions i informació. El recorregut passa per bona part del grans edificis administratius de l’era colonial, ara perfectament nets i restaurats, i barris més carismàtics, reconvertits en zones d’esbarjo. La mateixa oficina de turisme està enclavada en el antic far, al costat de la piràmide Donkin, (hi ha una trista i bonica historia d’amor amagada aquí, que fa referència al nom de la ciutat, segur que ho trobeu al wiki…), en una gran zona de jardins, amb un enorme mosaic i escultures retallades de gent anant a votar encapçalades per la del Nelson Mandela. Conegudes frases d’ell retallades en xapes metàl·liques es poden llegir per tot el recorregut.

• 

• 

• 

No obstant, la vida aquí circula més al voltant dels grans “malls”, és on a la gent li agrada anar a passejar!!

A més del recorregut urbà, que ens queda molt a prop de l’amarre (Algoa Bay Yacht Club), també vam recórrer un tros de costa des de Cap Recife cap al sud. Vam visitar l’hospital de pingüins i caminar per la platja pedregosa a la banda de l’aigua i amb una varietat increïble d’arbust i plantes per la banda de les dunes.

• 

• 

• 

De tornada ens passegem amb el cotxe pels barris de les afores, per les construccions que veiem ens assembla que el nivell des habitatges és realment bo. No més quan ens allunyem cap el nord, tornem a trobar les pobres construccions dels més desafavorits que en quantitat vam veure al voltant de East London i que ens fa pensar que una part de l’apartheid encara no està superada…

• 

• 

• 

Vam arribar divendres nit a East London, després de moltes hores de motor i poca vela, encara sort de la corrent de les Agulles, que ens va regalar algunes milles. En la foscor ens va costar trobar el pantalà del Buffalo River Yacht Club. Vam haver de tirar l’àncora i anar a investigar amb el dinghi!

• 

• 

• 

East London no té gaire cosa a visitar, vam fer un volt per la platja i vam dinar molt bé al restaurant Grazia.

Vam llogar un Polo, (aire condicionat PQ24 CD, les trampelles no fan gens de soroll!!!) i vam anar a les Amathole Mountains, concretament al poble anomenat Hogsback.

• 

• 

• 

És un lloc per passar uns dies de vacances, amb petits hotels i restaurants campestres, galeries d’art i moltes activitats per fer. Sobre tot moltes caminades. El bosc és un reducte d’immensos arbres i falgueres, salts d’aigua i moltes flors. Hi han diversos camins per transitar encara que no sempre són fàcils de trobar.

Aquest bosc espès i humit i contraste amb els paisatges del trajecte d’anada i tornada a East London. Enormes extensions de pastures, i poblacions de casetes minis de format únic gaire bé sense arbres ni flors, just alguns arbust baixos al llindar de la carretera.

• 

• 

• 

Ara se’ns obre una petita finestra per arribar just fins a Port Elizabeth, sortirem de matinada. Esperem tenir una miqueta més de vent i no arribar de nit!!!

Abans d’ahir varem sortir de Richards Bay, per fi! Ens fèiem il·lusions d’arribar fins a East London, però la previsió ens donava poc marge i no ens vam voler aventurar a que el vent del sud entrés abans d’arribar a destí. Ja vam tenir prou mal començament al sortir a mar obert des de el Zululand Yacht Club, no recordàvem una marejada tal!!!

Com cada any el Badoc ha tingut el seu regal de Reis, aquest li han portat unes noves plaques solars i la pintura del casc amb un adhesiu molt més gran que l’identifica molt millor. “New look”!!

• 

• 

• 

Durban és una gran ciutat, la marina està ben bé al mig del centre, com si a casa nostra estiguéssim al Port Vell. Encare que no hem sortit del país, incomprensiblement hem de passar els tràmits d’immigració. Després d’esperar tot el matí i part de la tarda els funcionaris no van venir, (perquè no tenien cotxe) i els de la marina no ens van deixar anar perquè aquella hora (quan es fa fosc), ja ho consideraven perillós!

Quan aquest matí ens hem personat a les oficines d’immigració, ells no entenien per que hi anàvem…, i ens han dit que no calia fer res…, no hem insistit i ens hem anat a fer un tour per la ciutat.

A la oficina de turisme hem contractat un guia que ens ha fet anar a la carrera per tota la part colonial, començant per l’antiga estació de tren d’estil victorià, convertida en oficina de turisme.

A l’entrada predomina el bust de Gandhi, en aquesta estació va agafà el tren del qual va ser expulsat de males maneres a Pietermaritzburg. Les naus de manteniment dels trens d’estructures reblonades, han sigut reconvertides en un gran centre comercial i en fira de mostres.

Els edificis colonials d’estils flamencs i victorià que alberguen administracions i museus es barregen amb grans gratacels de bancs, hotels i grans companyies. El carrers són amples i hi han bastants zones verdes amb gespa, flors i grans arbres. Una gran font de mosaics multicolors és l’homenatge al la lluita contra el SIDA.

• 

• 

• 

Ens ha semblat interessant el Kwa Muhle Museum, conegut com el Museu del Apartheid, no és tan espectacular com el de Johannesburg, però també és molt aclaridor, el mateix edifici (Old Pass Office) ja és per si sol un trist testimoni. En ell els negres havien d’aconseguir el permís per treballar a Durban fent cues interminables, si no els consideraven vàlids per la feina, eren obligats a tornar al seus respectius pobles en el plaç màxim de tres dies, sense importar quan lluny hi fos, si no eren arrestats immediatament. Si obtenien el permís, no tenien dret a portar les seves famílies!

Al cap de poca estona de tornar al Badoc ha aparegut la policia per fer els papers!! No entenem res!! Però som obedients per si de cas!!!

• 

• 

• 

Demà volem anar a la zona oriental, passejar pels mercats d’espècies, i medicines tradicionals i després anar a dinar a la platja.

Demà passat, si es manté la finestra de vent del nord sortirem cap East London. Segurament no es prou llarga per arribar a Port Elisabeth. Veurem…