Categoria: Santa Helena – Ascensión

Fa dos dies vam deixar endarrere l’illa Ascensió, sort que a Santa Helena, efectivament vam fer la cua per comprar verdura a les botigues, en Francesc en una, el Michel en una altre i jo amb l’Anuska en una tercera, per què a Ascensió si que no hi havia res de res!!

De totes maneres és una illa molt boniqueta, el millor és el contrast brutal dels volcans de terra vermellosa sense cap mena de vegetació, la costa àrida de pedra volcànica i la muntanya verda. Si es diu Green Mountain (National Park ) i així és, tal com vas pujant per l’estreta carretera les figues de moro van donant lloc a les falgueres i plataners, canyes, til·lers, hibiscs, fins trobar-te en una selva exuberant. Llàstima que com és habitual el cim estava envoltant de boira i no vam poder veure la vista de tot el voltant de l’illa fins al mar. O pot ser millor, pot ser ens hagués decebut, per que de fet el lleig que té aquesta pobre i petita illa és que, vagis per on vagis està invadit per antenes de tot tipus. La raó és que hi ha una base americana i una estació repetidora de la BBC. La majoria de la gent que hi viu, unes 800 persones, estan per aquestes dos empreses, després uns quant “Saints” per l’administració i serveis. Fa riure quan sents que és una illa protegida!!! Però si hi ha un departament de conservació que s’ocupa (o intenta) de preservar la flora i fauna autòctona, que no és poca, si no en quantitat, en varietat, entre d’altres, hi ha crancs de terra autòctons, tortugues marines que venen a posar ous a la platja de Clarence Bay i moltes aus marines que fan la nidació a les roques volcàniques del litoral a Mars Bay. De fet, pocs, però hi ha alguns turistes, que s’estan a l’Obsidian, l’únic hotel de l’illa, i on pots llogar un cotxe, connectar-te a internet o sopar sempre i quan facis una reserva per anticipat!

La travessa de moment molt bé, tant de Santa Helena a Ascensió, com des de Ascensió fins ara, anem amb vent de popa, major i gènova atangonat, sense treballar gaire, no hem de canviar ni d’amura! Vaja!! ara s’acaba de trencar l’escota!! ha estat pel fregament amb el tangó…, bé ja està arreglat! Amb la pesca, si que no tenim sort, res de res, des de que vam sortir de Cape Town! Ara estem a unes 800 milles de Cabadelo, que és el nostre destí, i justament on vam fer la primera aterrada al continent americà, ara farà uns sis anys.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Ja hem fet prou el turista i ara hem de tornar a fer milles!

Sortirem demà, després de comprar verdures fresques. Dijous matí és el dia en que les verdures locals arriben al supermercat, la gent fa cua abans que obrin, això es el que ens han explicat… , esperem que arribarem a temps…

• 

• 

• 

De alguna manera, aquesta illa ens recorda a moltes altres, a Rodrigues per la mida i les moltes excursions, a Madeira per les valls, muntanyes i multitud de flors, a les illes de Cap Verd pel contrast de verdor interior i penya-segats desèrtics.

Però té algunes coses realment úniques, sens dubte, l’exili i la mort de Napoleó n’és una! Aviat, les condiciones d’aïllament que el fet requeria, ja no es donaran, doncs el mes que ve s’inaugura l’aeroport. Porten 4 anys de construcció i millor no saber quants milions de lliures hi estan enterrats.

• 

• 

• 

Fins ara, el transport regular és en un vaixell via Cape Town cada 2 setmanes. A pesar de tot hi arriben forces turistes. Es cert que hi ha una bona oficina de turisme, varies empreses que organitzen excursions, i activitats subaquàtiques, però per altre banda no entenem, que els serveis de restauració siguin tan limitats : que després de les quatre no es pugui prendre ni un cafè, i diumenge estigui tot absolutament tancat!!! Segurament no surt a compte, després de tot uns 2000 turistes a l’any per una població de 5000 habitants no es gaire…

Va ser diumenge que vam aprofitat per fer els tres pics més alts de l’illa, Actaeon, Diana i Cuckold fins a 823 m. És una caminada fàcil i molt agradable, per la cresta de la muntanya que et permet una visió de 360 º espectacular . Molt a prop, el famós astrònom Halley ,fa fer les seves observacions del cel de l’hemisferi sud i el transit de Mercuri.

• 

• 

• 

L’altre cosa típica que varem fer, va ser pujar la “Jacob’s Ladder” , 699 esglaons ( de més de 25 cm), 600 peus d’alçada. Es va construir per pujar materials al fort que havia de protegir la ciutat dels invasors. Ara sovint veus pujar o baixar algun turista (es diu que el record està en 5 min i alguns segons), fins que al final et venen ganes de posar-te a prova!! Fins i tot pots demanar que t’expedeixin un certificat en el museu !!

Avui en Robert, ens ha fet un recorregut per l’interior, hem visitat la tomba de Napoleó i les diverses cases on va viure, a més de l’església de St. Paul i molts altres indrets. Ja fa una pila d’anys que va muntar el seu tour especial “History on Wheels” , encara que ningú ho diria ell ja té 80! El seu avi va porta el primer cotxe a l’illa al 1929, el seu coneixement i experiència són únics!

• 

• 

• 

Ara cap l’Ascensió, unes 700 milles.

• 

• 

• 

Tal com previst vam sortir del Royal Cape Yacht Club el diumenge 3 d’abril cap a 2/4 de 10 del matí.

Vam passar un parell d’hores dubtosos de si ens havíem equivocat de finestra…, no hi havia ni gota de vent!!

Cap a les 10 milles el vent van començar a bufar primer fluixet i pujant gradualment fins 25 -30 nusos i a estones 35…, fins a portar major amb tres rissos i gènova mig enrotllat i atangonat, així tres dies bastant incòmodes fent i desfent rissos…

Passats el tres dies, tot un plaer, vent entre 15 i 20 nusos i anar fent, pràcticament sense tocar veles. Excepte un dia que amb el vent més fluix, vam voler jugar amb l’espinàquer, però va ser bastant fracàs, se’ns va entortolligar un parell de cops a l’estai de proa i feina que vam tenir per adreçar-ho. ens hem dit : mai més un asimètric!!

• 

• 

• 

Vam arribar a Santa Helena dia 14 cap 2/4 de 8 del vespre, encara de dia! Molt bé, 11 dies i mig ! No més 4 hores de motor, fetes a la sortida i a l’arribada a l’illa. Però just arribant al fondeig el motor va començar a fer puff-puff, no l’arribava gasoil…, varis intents de solució però no hi va haver manera!!! Podíem arribar a vela per suposat, però enganxar una boia entre mig dels vaixell amarrats no era tan evident…, Per la radio, ni Port Control, ni Santa Helena Radio responien…, per sort van contestar el vaixells, el Tapasya i el Ceilydh, que ens van esperar amb els dinguis i ens van ajudar a agafar la boia.

Ahir, just vam acabar amb la paperassa administrativa, ens vam dedicar al circuit del gasoil, filtres, bomba, netejar tub de diposit a bomba, 5 m tub coure 6 mm, amb varis girs de 90 graus, umm…, (vam fer servir l’ampolla d’aire comprimit de submarinisme). Ara funciona perfecte!

Quin descans!!Ara podrem fer una miqueta de turisme per l’illa!!!

• 

• 

•