Categoria: 2015: Malàsia – Tailàndia – Indonèsia – Cocos Keeling – Maurici – La Reunión – Madagascar – Sud-àfrica

Aquests últims dies han estat de retrobaments inesperats. El primer a la illa Rawi . Va ser en Jessi amb el seu vaixell Obelisk. El vam conèixer a l’illa de Pasqua quan anava amb el seu pare i un cosí, ens va explicar que ha estat un any i mig treballant a Nova Zelanda (és geòleg) i ara segueix fent la volta. Aquest any també travessarà l’Índic. L’August, el seu pare, es possible que s’embarqui a Sud-àfrica.

Després a Telaga ens esperaven l’Alícia i l’Alfredo del vaixell On Verrà, amb ells ens vam afartà de llagostes a l’atol de Minerva i vam patir una bona tempesta! Ells després de 20 anys de navegades es plantegen canviar de vida. Han posat l’On Verrà en venta, i han volat a Itàlia. A Europa projecten llargs recorreguts en bicicleta o a peu. Ja tenen força experiència, l’estiu passat van travessar Estats Units, des de la frontera de Mèxic a la de Canada, poca broma!!!

• 

• 

• 

A Telaga també ens hem trobat uns espanyols, que tampoc és fàcil…, el vaixell Ilusión, la Soledad i el Julio, bé de fet ell és argentí. Es van construí ells mateixos el vaixell, un d’aquells dissenys del Soler, ja fa 20 anys, i des de llavors vam alternant feina i circumnavegació. Encara no estan segurs si travessaran aquest any o no..

Nosaltres ja estem en ruta, fa uns dies ens acomiadàvem de la Sandy i el Karl, que definitivament restaren una temporada més per aquí, i vam posar rumb a Penang.

• 

• 

• 

Volíem fer última parada turística a Penang per visitar Georgetown, capital cultural del país, reconeguda per la Unesco, i gran confluència de migracions en l’historia del sud d’Àsia. Com que era diumenge va ser una passejada molt tranquil·la, doncs molts comerços estan tancats i hi havia molta menys gent al carrer.

També ens va servir de punt de trobada amb l’Obione, ens vam acomiadar del Michel i el Mael que tampoc faran la travessa aquest any! Ens hem quedat sols!!!

• 

• 

• 

Avui estem fondejats a la costa oest de l’illa de Pangkor, la nostre intenció ara, és anar fent unes quantes milles cada dia, primer per la costa de Malàisia fins a Port Dickson, on farem els papers de sortida i omplirem gasoil, i després per la costa de Sumatra fins a l’estret de Sunda. A la costa d’Indonèsia, com que no hem tret els permisos, podem fondejar però no desembarcar, vol dir que no podrem comprar internet, i estarem una mica més incomunicats. A Yakarta teòricament podem parar 48 hores per comprar menjar i combustible, haurem fet unes 800 milles i llavors directes a Cocos Keeling …, 600 milles més i ja estem en ple Índic!

Fa molts dies que per circumstàncies diverses no donem senyals de vida, però ara ja ens hem posat les piles i tornem a ser aquí!

Jo inesperadament vaig haver d’anar uns dies a Barcelona i en Francesc segons el planejat va anar fins a Phuket per comprar el nou dingui, i trobar-se amb la Sandy i el Karl. Després tots tres baixarien en el Shambala xino-xano fins a Langkawi, a la marina de Telaga, i allà mentre m’esperaven anaven fent i desfent plans per la travessa del Indic..

• 

• 

• 

En Francesc a Phuket també va comprar unes peces per arreglar la potabilitzadora segons les indicacions, que el tècnic li va donar, però no hi va haver sort i continuava sense funcionar. Primer no aconseguíem la qualitat d’aigua adequada i al final ni tan sols sortia aigua filtrada i la pressió no pujava. Llavors vam decidir que el millor era tornar a Phuket per que se la mires el tècnic especialista de la casa Spectra.

Així que després de fer una varada ràpida a la platja de Telaga, per subjectar la goma del self-drive que no havia quedat ben enganxada, vam posar rumb a Tailàndia, cosa que no teníem en absolut planificada…

• 

• 

• 

A la pujada per les illes mes orientals Koh Rok i Butang vam gaudir de les aigües clares que feia molt temps que no veiem, de platges de sorra silicat molt fina i blanca, corals i molts peixos. A les illes Phi Phi les enormes roques com penya-segats formen uns passos de difícil accés que donen a petits llacs amb platgetes minúscules. Tot de postal, molt bonic, la llàstima és que la majoria estan atiborrades de turistes.

Durant la travessa de les Phi Phi a la badia de Chalong , navegàvem eufòrics amb el spinaker fins que en una sortida d’orsada es va esparracar… Una altre feina per Phuket!

• 

• 

• 

A Phuket després de fer els paper d’entrada a Chalong vam anar cap a la Boat Lagoon Marina que és on està el representant de Spectra. Només es pot entrar amb marea alta i vam haver d’esperar una estona per recórrer el canal en ziga-zaga dragat al fang. Aquí tornàvem a estar en aigües fangoses, és la costa oriental de Phuket. Peró a la costa occidental les aigües són turqueses i les platges són molt boniques. Vam recórrer en scotter la costa des de Surin fins a Layan, que no és tan urbanitzat com la costa més al sud i la vam trobar molt bonica. Al banyar-nos ens va semblar que l’aigua estava molt calenta i és perquè hi ha poca profunditat. De totes maneres s’estava molt millor dins de l’aigua que a fora!!! i és que el inconvenient que li trobem en aquest país, és que fa una calor insuportable!!!

L’interior de la illa es molt bulliciosa, motos i cotxes per tot arreu, molta gent, molta calor, i molt luxe, els centres comercials són espectaculars i moltes de les coses que venen son realment luxoses i cares…, ens preguntem qui pot comprar això…, sembla que a més de turistes i han molt expatriats, ja sigui per negocis o per gust.

• 

• 

• 

Una cosa a destacar, és que es menja molt bé. La cuina tailandesa és molt bona i es pot menjar gaire bé de tot, i relativament barat segons el lloc que escullis.

També de cara al mercat nàutic hi ha molta oferta de tot, no ens va ser difícil trobar un lloc per reparar l’spi. De fet vam estar a la veleria més gran que no havíem estat mai, més de 1000 m2 dedicats a fer veles, certificats ISO 9001 i tota la pesca, però ens volien cobrar casi com un spi nou, i ells mateixos ens van indicar altres opcions..

Ja amb spi reparat i potabilitzadora funcionant retornem a Langkawi per preparar-nos per la travessa del Índic.Encara estem força indecisos sobre que fer en la nostre propera ruta, si est o oest de Sumatra, si demanar o no el Cait (permís de navegació) per Indonèsia, si fer turisme a l’interior de Java. Després sembla que ho tenim més clar, que serà Cocos Keeling, Rodrigues, Maurici i Reunion, i pot ser si o no Madagascar, encara haurem de passar algunes velades de discussió amb el Shambala que és el nostre companys de travessa, encara que això també pot ser que pot canviar…

• 

• 

• 

De moment avui descansem un dia a Koh Rok, on el fons es veu perfectament des de 10 m., nedar, mirar peixos i corals, llegir tranquil·lament, i alguna petita feineta al Badoc, i la resta a meditar….

Ahir vam arribar al Royal Langkawi Yacht Club, a Kuah, l’ambient no se sembla gens al de Pangkor, allà ens sentíem casi com a casa…, però aquí hi ha una piscina a ran de mar amb precioses vistes de les illes …., amb la calor que fa, s’agraeix…, millor seria una banyadeta al mar però haurem d’esperar…

El trajecte podríem dir que ha estat meitat i meitat, el primer dia un vent suau de popa i amb l’spi anàvem com uns senyors, vam passar molta calor però en fondejar ens vam poder remullar, jo amb samarreta per què en un no res estàvem rodejats de vaixells de pesca. La nit va ser molt bellugada, i l’endemà ja vam sortir amb vent de morro 20 nusos amb onada curta, el Badoc era una coctelera i amb les escotilles totes tancades i un sol de justícia no hi havia refugi possible, un rotllo! Però en arribar a les illes del sud de Langkawi vam trobar un fondeig tranquil i agradable.

• 

• 

• 

La primera cosa que ens va sobtar tot sortir de Pangkor al canal va ser la quantitat de deixalles que suren a l’aigua, ja casi ens en havíem oblidat. Tal com anàvem fent nord i acostant-nos a Langkawi va millorar molt i aquí el paisatge de illes amb molt racons i platges de sorra blanca és molt bonic. El Yacht Club tot i que l’entorn és molt arborat l’aigua està força bruta per què la terminal de ferries està a tocar.

Pensàvem que ja havíem acabat amb tots els canvis i feinetes, i estàvem pendent no més de comprar el dingui, però ara haurem de canviar la bateria d’arrancada de motor i la potabilitzadora no funciona correcta ment!!! No s-acaba mai!!! Per sort, just en aquesta marina hi és el representant de les potabilitzadores Spectra!

• 

• 

• 

Demà ens anirem cap a Tailàndia. Agafem primer el ferry de Langkawi a Satung que triga una hora i mitja i després en bus 6 hores més fins arribar a Phuket, allà ens esperen la Sandy i el Karl. Anirem de compres…, el dingui!!! I després tornarem xino-xano en el seu vaixell, el Shambala, per la costa tailandesa.

Pobre Badoc el deixarem un altre cop solet uns dies!!!

Demà, si tot va bé, dormirem a l’aigua!!!Aquestes darreres dues setmanes hem pencat de valent. El primer i més dur va ser rascar l’antifooling vell, vam estar 3 dies i mig amb rascleta i polidora, però la negror de la nostre pell va durar molt més, es veu que amb la calor la pols penetre molt més als pors i a pesar de refregar un vegada i un altre, després de la vermellor inicial sortia de nou l’ombra… El cas és que com aquest color ens ha donat molt bon resultat l’última temporada a pesar de les aigües càlides, hem tornat a pintar de negre!! No vull ni pensar en la propera rascada!

• 

• 

• 

Acostumem a dir que és més fàcil desmuntar artilugis que no pas tornar-los a muntar, però no ha estat aquesta la nostre experiència amb el canvi de la xàrcia! Treure els passadors de les creuetes ja va ser una historia abans de marxar al novembre, ara els cargols d’inox del perfil d’alumini del enrotllador del gènova ens va donar molta guerra!! Vam passar estona i estona escalfant-los i al final tots van sortir excepte un, que ens el vam haver de carregar!! Com que tenim el pal a terra hem aprofitat per fer una bona repassada de politges i enclavatges. Les hem desmuntat i netejat, i tornat a muntar amb força pasta per prevenir la corrosió electrolítica . El mateix amb les politges de coberta. Amb tanta pasteta groga que hem posat per tot arreu esperem que la propera vegada sigui més fàcil !!!

També hem instal·lat un ànode per protegir l’eix del timó, no volem repetir l’experiència de Nova Zelanda, que vam haver d’obrir el timó, mecanitzar un nou eix i tornar a laminar-lo!!

• 

• 

• 

Havíem encarregat que mentre estàvem a Barcelona repassessin els vernissos de taula de cartes i la cuina, vol dir que havíem buidat tots els armaris, segellat tots els tambutxos, treure coixins, etc… Quan vam arribar entre la pols del vernís i el desordre era molt difícil habitar al Badoc!

Per fer les coses una mica més fàcils hem estat visquen en un hotel bastant nou, però solitari, proper a la marina, que ens surt molt bé de preu i té aire condicionat, a més vam aconseguir que ens posessin una nevera petita, el que ens a permès fer la majoria dels àpats al hotel, doncs per aquí al voltant no hi ha gaire cosa. També hem llogat un scotter per anar a fer les compres, doncs tot està una mica lluny. Al llogater no li importava si el dipòsit estava ple o buit…,quan vam anar a posar benzina ho vam entendre…, en el dipòsit no més hi caven 3 litres i el preu per litre són 2 ringas és a dir 0,5 euros!!!!

Un cop a l’aigua haurem d’acabar de muntar la maniobra i trimar el pal, muntar l’hidrogenerador, i algunes cosetes més, i ràpidament posarem rumb cap a Langkawi. En principi sense parada, doncs com no tenim dingui no podem desembarcar. Esperem que a Tailàndia trobarem algun de més bona qualitat, el darrer que vam comprar a Illa de Pasqua no ens ha durat ni tres temporades!

Ja hem vist el badoc, tot perfecte, sembla que ha plogut força per que la coberta està prou neta i fins i tot els inoxidables s’han conservat brillants!

Ahir ens vam quedar a dormir Kuala Lumpur, dons són casi 5 hores de carretera per arribar a la marina, i després de 18 hores d’aeroports i una maleta extraviada, ens convenia un descans.

Vam optar pel mateix hotel en el que vam estar al novembre, quan fèiem el camí invers i havíem aprofitat per patejar la ciutat a consciencia. L’hotel està al bell mig del barri xinés, molt cèntric i animat, la habitació estava força bé pel preu i l’esmorzar abundant i variat, no es pot demanar més . Ahir quan vam arribar a mitja tarda, just començaven a muntar les parades de menjar al carrer Sultan, el carrer principal de Chinatown. El xivarri, els colors, els fanalets i les olors, ràpidament ens vam ubicar en el destí, tornem a Àsia!!! Al vespre el barri es transforma, les aceres plenes de taules, les olles i les graelles fumejant, la foscor que amaga la precarietat, es dona una nova vida als carrers.

• 

• 

• 

Vam deixar les bosses al hotel i seguidament vam anar a comprar el bitllets de bus per Lumut (el poble proper a la marina) i una nova targeta SIM, amb això ja no teníem temps ni ànims per vagarejar, així que vam decidir repetir també de xiringuito per sopar i anar a dormir, cosa que hem fet prou bé per ser la primera nit.

De totes maneres tenim moltes fotos del novembre quan vam fer una bona batuda a la ciutat! Amb l’emoció i enrenou d’arribar a Barcelona, ja no les varem publicar, però ara pensem que és un bon moment!

• 

• 

• 

De fet no havíem publicat res des de que varem sortir d’Indonèsia…, així que faré ara un petit resum :

Sortint de Batan vam anar per feina doncs ens havien proposat arribar a Barcelona a temps per la votació. La sortida de la marina de Nogsa Point aboca directament a l’estret de Malaca, per anar bé s’ha de creuar el canal prioritari del vaixells mercants, s’ha de mirar a esquerra i dreta i calcular per passar entre mig. Es molt estressant!!! No més cal mirar la pantalla amb els senyals dels AIS per fer-se una idea. Per acabar-ho d’adobar tot el trajecte fins deixar endarrere Singapur ens van estar sobrevolant avions militars passant la barrera del só!!!

• 

• 

• 

El camí va ser feixuc per la calor i la falta de vent, no més un grop quan arribàvem al fondeig el segon dia ens va fer obrir veles per cenyir!

En quan ens acostem al litoral de Malàisia ja veiem que aquest país és ben diferent d’Indonèsia, gratacels i industries contaminants per tot arreu.

L’aigua esdevé si hi cap encara més bruta, tota mena de deixalles suren a la superfície, el fons és impossible de veure.

Vam fer l’entrada a Port Dickson, la marina és un resort amb hotel i residencies, la piscina està molt concorreguda i en general hi ha bastant animació. Vam anar a la ciutat a fer els paper, sense cues, sense pagar ni un cèntim. Definitivament és un altre país!

A Port Dickson vam socialitzar i descansar un parell de nits i vam continuar nord fins al lloc on varem deixar el Badoc, Marina Island Pangkor. Ens un bon lloc per deixar el vaixell però bastant estoic a nivell de instal·lacions. Varem tenir dificultats per treure’l de l’aigua i finalment vam haver de desmuntar el pal.

• 

• 

• 

Ara tenim unes setmanes de feina per canviar la xàrcia i tornar a posar el Badoc en condiciones de navegació. Fa una calor horrorosa i no més es pot treballar a primera hora del matí i al vespre, però hem de fer via per tornar a l’aigua lo més aviat possible!!!