Categoria: Indonèsia – Singapur

Aquest dies vivim entorn al Equador, penso que mai a la vida havíem passat tanta calor, havíem begut tanta aigua, i havíem suat tant! Esperem que ens enllesteixin ràpidament els papers per continuar cap al nord. Aquesta serà la nostre última parada a Indonèsia i el següent fondeig ja serà Malàisia. Tampoc no ens podem queixar gaire, doncs la marina és un resort molt ben muntat, amb una piscina magnifica, de fet això no sembla Indonèsia !!

• 

• 

• 

Vam arribar a Kumai en mig de la bromera, ens va semblà una ciutat molt contaminada i bruta, la corrent d’aigua marronosa del riu portava branques i fulles però també ampolles i bosses de plàstic, i tot tipus de deixalles, fins i tot nosaltres vam ensopegar amb una gran tros de cap d’amarra que ens va bloqueja l’hèlix. A primera vista vam veure uns horribles edificis grisos de varies plantes, primer vam al·lucinar pensant que eren habitatges, quan vam veure, qué, el que semblaven finestres eren realment minúscules van presuposar que eren algun tipus de sitja o magatzem, res d’això, més aviat quelcom que no ens imaginàvem ni de bon tros. Es tracta de estructures per atraure a les orenetes a fer el niu. El negoci és vendre “nius d’oreneta” als japonesos!!! Ja sabeu: la famosa sopa…

• 

• 

• 

Anàrem al Parc Nacional Tanjung Puting en una embarcació típica del riu, el “klotoc”, instal·lats en la terrassa del pis superior gaudint de la vista panoràmica com uns senyors. Vam sortir de bon matí quan la visibilitat era molt baixa, per poc que el capità no és passa de llarg del trencall del riu que porta al parc, però a mida que ens endinsem en la jungla i la bruma es va aixecant, les llums i les ombres de la vegetació, i els sons diversos de la jungla ens absorbeixen i ens delecten màgicament.

Aparquem a la primera estació, hem de caminar una estona per arribar al punt de trobada amb orangutans. El truco és anar a l’hora de menjar. Sobre una tarima de fusta hi han posat una pila de plàtans però encara no ha aparegut cap comensal, haurien de venir…, doncs ara és estació seca i a la jungla no hi ha abundància de menjar…, fa molta calor i la gent s’impacienta… ,de cop se senten sorolls de moviments de branques… i al lluny veiem com algú s’acosta, és una mare i un petit, van a poc a poc perquè la mare ensenya i ajuda al seu petit a saltar de branca a branca, d’arbre en arbre. Per fi arriben als arbres propers a la tarima plena de plàtans. La mare porta el petit a coll i s’acosta a poc a poc, observa i escolta detingudament l’entorn, mentre van menjant els plàtans. Algú més arriba però es manté per les alçades, no baixarà fins que els primers marxin, sembla ser que els orangutans són molt individualistes. Ens expliquen que les femelles tenen fills cada quatre anys i aquest s’hi estan amb la mare gaire bé fins als vuit anys. Curiós!!

En el segon punt de trobada, apareix una altre femella amb criatura, però aquesta sembla molt més habituada als humans, amb la criatura a coll s’hi acosta a tocar dels espectadors i sembla que faci poses per les fotos…, però és l’únic cas… N’ha d’altres que agafen tots el plàtans que poden en una ma i pugen corrents dalt de l’arbre per menjar-los, quan acaben tornen a baixar. N’hi un de molt desconfiat que no es deixa anar, agafat amb un peu i una ma al troc de l’arbre agafa els plàtans i se’ls menja en aquesta postura…, també hi ha un que va voltant pels arbres per sobre dels nostres caps, deixant anar branques de dimensions considerables, si no ens apartem haguéssim pogut sortir ferits!! Pel voltant també es passegen molts esquirols i en un moment donat apareix un mono beduí amb els seus ràpids i àgils moviments ens deixa a tots parats, en un tres i no res agafa un bon manat de plàtans i desapareix.

Gràcies a la Dra. Biruté Galdikas i amb l’ajuda de la Fundació Leakey, en el parc es van establir quatre centres de recerca per l’estudi i rehabilitació del orangutans. Part de la seva funció es recuperar orangutans orfes o malferits (per les tales d’arbres i cultius clandestins), que reeduquen per tornar a viure en estat semi-salvatge, això permet que podem gaudir d’aquestes visites guiades.

En el camí de tornada còmodament instal·lats en el “klotok”, encare veiem algun orangutan més a la vora del riu, també molts ocells, tucans i blauets, i al cap vespre no ens podem creure com els arbres queden invadits de monos, n’hi han de molts tipus diferents, grans, petits, marrons, grisos, uns amb una cua llarguíssima….. És increïble com tota la marge del riu està ocupada !!!

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Sortim de Kalimatan apressadament per aprofitar la bona previsió de vent per fer la travessa de unes 450 milles. No volem posar el motor doncs hem vist que ens ha entrat una mica d’aigua a la caixa de transmissió de l’hèlix.

Les primeres 12 hores anem que volem, amb puntes de 9 nusos fem més de 80 milles, però aviat el vent decau i ens acabem arrossegant-nos penosament a 2 nusos i encara sort que l’spi s’aguanta inflat, a 50 milles de l’arribada veiem que no hi ha manera i acabem posant el motor però a poquetes voltes…

Així arribàrem al sud de Lingga, el fondeig va ser molt incomode i l’endemà mateix vam fer unes milles més fins a Kentar. Aquí ens vam quedar dos nits per descansar i canviar l’oli de la transmissió per anar més tranquils doncs les previsions són de poc vent. Vam estar molt còmodes a la gran badia que està plena com de casetes de pesca, es tracta d’una una petita cabana sobre pilons i una estructura d’on pengen les xarxes. Del poble ens van venir a visitar unes canoes, nosaltres els volíem comprar peix que suposàvem abundant per la quantitat de xarxes, però ens van dir que no tenien…, els vam veure realment pobres i vam acabar donant-lis alguna roba que ens van agrair molt. Finalment la dona ens va dir que si volíem peix que anirien a pescar…, ho vam dubtar…. però … al cap de unes hores van aparèixer els nanos amb uns peixets petits que havien pescat per nosaltres !!!! i després la dona encara amb més !! A més, tampoc volien aceptar diners!!! Això ens va sorprendre gratament, doncs en les altres illes sovint els nens venien a demanar “money, money” . Però és que cada illa és un món.

• 

• 

• 

A tocar de la Marina Nongsa Point surt el ferry per anar Singapur, que no triga ni 3/4 d’hora.

Vam decidir que era més còmode que no anar hi amb el Badoc, i hi vam anar un parell de dies.

Vam agafar el ferry de les 8 del matí i a les 9 ja estàvem al centre de la ciutat, completament desconcertats!!! Sortint de la parada del metro i ens trobem rodejats de gratacels! Pel la calçada casi no hi han motoretes i a la primera de canvi ja veiem passar un Ferrari !!

En menys de 100 milles el canvi és tan brutal que és difícil d’assimilar!!! De la gent que t’acepten una samarreta vella als que conduexen Ferraris, Maseratis i Porches …

Tot està net i cuidat, hi han molt edificis singulars com la Cort Suprema, que és un vaixell sobre tres gratacels, el pont helicoïdal, tot d’inoxidable,el antic Hotel Raffles, i per entre mig els antics barris xinesos i hindús que mantenen la seva idiosincràsia de cases de dos plantes i els seus respectius temples. O la antiga zona portuaria reconvertida en zona de restaurants i bistros.

Però no hi ha dubte que és un país per rics. Prendre una cervesa costa 12 dolar i llogar un apartament 5 cops més que a Barcelona, tot, tot és molt car!

• 

• 

• 

Ens estem en un hotel al centre, en una habitació diminuta, però amb totes les comoditats i naturalment amb wifi. Quina sorpresa quan al obrir el correu veig que la Sandy ha escrit en el seu facebook, Singapore , ens preguntem divertits : serà que el Shambala està a Singapur? Portem mesos maileant-nos per veure on ens trobem i no hi ha manera de coincidir… i ara ens trobem a Singapur!!!! Quina casualitat!!! Ens alegrem moltíssim d’abraçar-los, dinem plegats a Chinatown i quedem de retrobar-nos per la travessa de l’Índic, però encara falta molt!

Fa dies que neguitegem, constantment mirant les últimes noticies en la edició digital de l’Ara…

Per fi hem pres una decisió, anirem a votar! tan se val que sigui o no el veritable referèndum, volem estar allà. Així que demà posem la directa per anar a deixar al Badoc segur a Malàisia i fer les maletes

Fins aviat!!!

• 

• 

• 

Aprofito el bon temps de la travessa per rememorar els darrers dies. A banda, que cada dia quan ens llevem, el primer que fem és mirar els titulars del “Ara”. Uff quin neguit!!, hem estat bastant ocupats voltant per aquí i per allà.

• 

• 

• 

A Bali vam fer un recorregut circular amb l’objectiu d’arribar a Ubud . Des de Lovina, vam agafar la carretera de l’oest passant per Gilgit, Candikung , Bedugul i vam tornar per la de l’est que passa Tampaksiring i Kitimani. Sens dubte, aquesta illa té un munt de bones raons per ser un dels destins turístics més famosos del món. No manca aigua, està ple de rius i rierols, llacs, salts d’aigua i es per això que hi han camps d’arròs per tot arreu. Els més pintorescs són els que es fan en terrasses per compensar la pendent muntanyosa. Les tonalitats de verds i groguencs segons el estat de creixença i maduració creen un path-work natural molt fotogènic. Però també hi han grans plantacions de cafè, cacau, mandarines i maduixes, si maduixes!! De cafè tenen un de molt particular, reconegut arreu i molt car. És el cafè “luwak”, té un tractament , diguem-ne curiós, els grans de cafè són ingerits per les mosteles, però el seu estómac no és capaç de digerir-les, així que surten barrejades amb els excrements, però intactes, a partir d’aquí són curosament netejats, torrats manualment, i mols finament, doncs aquí el cafè no el fan en cafetera si no remenat directament en aigua calenta. El vam tastar i no ens va agradar gens. Van estar millor les varietats de cafè amb vainilla, coco, xocolata, gingebre, llimona …

• 

• 

• 

El que més destacat en comparació a les altres illes, és la quantitat de temples hinduistes, ni han més de 1.000 en l’illa de Bali. Cada població en té com a mínim tres!! N’hem vist molts!, segurament els més coneguts, alguns són molt espectaculars, però el que més ens agrada és veure com la gent fan els rituals, preparen les safates amb les ofrenes, i cremen l’encens, tot té un aire molt colorit i màgic. No és no més en els temples, en cada entrada d’una casa, ja sigui particular o pública, cada matí es deposita l’ofrena del dia per tenir protecció i bona sort. Si més no els carrers estan sempre perfumats. Al voltant d’això, hi ha muntat un bon tinglado, des de la preparació de les fulles de palma per fer les safates i caixes, passant per multitud de flors i adorns, i confeccions especials de mini xuxes, i fins els carros que recullen les deixalles del dia anterior. Deu n’hi do la gent que hi ha involucrada!!

• 

• 

• 

A Ubud vam gaudir de les danses balineses en el Water Palace i l’Ubud Palace. Amb la músic del gamelan i els vistosos vestits de les ballarines. En aquest entorn, les danses ja tindrien prou màgia, però és molt més que això, l’expressió corporal centrada en mans i ulls és molt especial i vam quedar molt impressionats. Vam fer mooooltes fotos, tot i sabem que les condicions de llum no eren les més indicades, però alguna ha valgut la pena…

• 

• 

• 

Passejant pel Monkey’s Street en Ubud podries pensar que estàs en el centre comercial de qualsevol poble occidental, s’hi troben boutiques de marques cares, joieries amb dissenys molt moderns, restaurants i hotels cars, tot d’una agafes un carreró transversal, pel que just passa una persona i en pocs minuts surts a la vora d’un riu o un camp inundat d’arròs!! Del bullici i el mercantilisme més feroç, a la pacífica natura en un no res! Magnífic contrast!! Així va ser que entre mig de camps d’arròs vam trobar un petit restaurant, i escola de cuina on vam prendre un deliciós menjar balinès.

• 

• 

• 

I com altres cops hem constatat, que petit és el món! Mentre fèiem equilibris passejant per les terrasses dels arrossals de Pujung, sento que el Francesc davant de la cara perplexa de l’altre diu: home Aguilera!! Que no em coneixes? L’Aguilera i la seva dona, vell coneguts d’en Francesc, més de 25 anys sense veure’s, difícil posar-se al dia en pocs minuts!

• 

• 

• 

Vam tenir algunes dificultats per tenir l’allargament del visat però finalment tot va sortir bé, i després dels festejos de Lovina vam prendre rumb cap a Kalimatan (Borneo).

La primera parada vam fer a Pulau Rass, una badia arrecerada per descansar. El que no ens esperàvem, donada l’experiència, és que ens vindrien a vendre peix. Vam comprar a diferents pescadors, calamars, un mero i una mena de galeres amb ratlles, tots vius fins que els vam posar a la cassola! Quina festa !!!

• 

• 

• 

Segona parada, a Pulau Bawean, li diuen l’illa de les dones (77% de la població), la raó és que la majoria dels homes emigren a les illes grans, a Singapur i Malàisia per treballar. Amb els calers que envien a la família, les dones els inverteixen en les cases, el resultat és una profusió de façanes enrajolades, portes de fusta treballades amb vidres gravats, baranes de inoxidable, columnes dòriques, etc…que formen un estil “batiburrillo” força peculiar per dir-ho finament.

A Kalimatan, Borneo, l’objectiu és anar al Parc Nacional Tanjung Puting per veure els orangutans. Després continuarem ruta cap a Malàisia.

• 

• 

• 

Fa dos dies vam arribar a l’illa de Bali . El primer dia vam parar a la platja d’Amed, cap més vaixell, però molts turistes fent snorquel. La costa és plena d’edificis, que sens dubte, són allotjaments per turistes. Molt diferent als poblets que ens hem trobat fins ara. Ahir vam arribar a Lovina Beach, aquí ja som 30 vaixells i encara n’arribaran més. És el lloc on l’organització del rally té previst recollir la documentació per estendre els visats. Això si, és molt, molt turístic, hotels i restaurants un al costat de l’altre i un nivell molt diferent de botigues i supermercats. I si, diuen que això no és tant turístic com el sud, no em puc imaginar com deu ser allà!!

• 

• 

• 

Després de deixar la Nerea i els seus amics a Bima, vam seguir la costa de Sumbawa, molt més verda que Komodo i Flores i plena de volcans. Vam parar a Kilo, en el nostre passeig vam passar pel camp de futbol, on un grup de nois estaven a punt de començar l’entrenament. Van estar molts excitats al saber que veníem de Barcelona, “ Visca Barça”, som l’atracció del poble i tothom ens saluda. L’endemà vam tenir la millor navegada en setmanes, tot el trajecte a vela amb spi, orelles de burro i passant els 9 nusos, casi que no ens ho creiem desprès de tantes milles a motor! Així vam arribar eufòrics a Kananga, fondejats davant del volcà Satonda que segons diuen té un gran llac salat. La sorra negra de la platja contrasta amb les canoes de colors dels pescadors. Ens estranyem dels campaments improvisats darrera de les barques i ens expliquen que són pescadors que venen des de Wera a fer la temporada!!! Els del poble és dediquen més al cultiu d’arròs. Tot això ens ho explica un guia voluntari que ens acompanya fins a la font del riu. Ens sorprèn la presa i canalització de l’aigua que tenen muntada per els regadius. El nostre guia també ens explica alguns por-menors sobre l’economia de les illes, perquè serà que ja no ens escandalitzem de res…

• 

• 

• 

La pròxima parada va ser a Pulau Lewang una illa que pertany a Sumbawa amb una platja de sorra blanca molt llarga però d’accés complicat en marea baixa per la quantitat de corals. Després de passar els manglars, i els camps de cocos s’arriba al únic carrer de poble, perfectament asfaltat, amb cases a banda i banda sorprenentment en molt bon estat. A la banda contraria del fondeig, els locals tenen les seves barques, però sospitem que la seva economia es basa en alguna cosa més, doncs la pesca en aquest indrets no és gens fàcil.

• 

• 

• 

Seguírem fent oest, primer paràrem simplement a dormir a Gili Lewang, petit illot deshabitat al nord est de Lombok. La costa nord de Lombok pràcticament no té fondetjos, les platges són molt obertes i el fons passa ràpidament de 30 metres a res, a més de haver molts fondos de coral. La nostra intenció era arribar a Medana Bay on hi ha una petita marina amb boies. Però no va ser així.

Que ens va passar? Doncs que estàvem BADANT mirant les fotos de la DIADA, ( ESPECTACULARS!!! envejosos de no estar allà…) i no vam veure la xarxa de un pescador, la que vam passar per l’hèlix i la vam bé enganxar!! Vam poder retirar part de la xarxa, però es va quedar un manyoc enganxat entre l’hèlix i l’ànode, així doncs millor no utilitzar el motor… Primer amb poc vent i totalment en contra vam estar varies hores fent bordos, per avançar gaire bé res, i quan es va acabar el vent encara vam tenir sort que la corrent ens va portar endarrere fins a Anyar a on un cop fondejats vam aconseguir treure l’ànode i el manyoc de fils! L’endemà sense problema vam arribar a Medana Bay Marina i ens vam agafar a l’última boia disponible.

• 

• 

• 

Amb el Badoc segur amarrat a la boia vam llogar una moto ( feia segles que no ho fèiem) i vam recórrer una mica l’interior. Un dia vam anar cap el nord fins a Senaru, per arribar vam passar per molt pobles petits i camps d’arròs, en un lloc ens van convidar a una festa on estaven fent danses tradicionals i en acabar feien una peregrinació a la muntanya, vam estar una estona i vam continuar fins als salts d’aigua que són realment espectaculars, encara que bastant concurreguts. Després vam dinar en un restaurant amb unes vistes espectaculars al volcà Rinjani i al mar. Un altre dia vam arribar-nos fins la capital Mataram, vam veure alguns temples, però el més interessant va ser al camí…, a l’anada per la muntanya, travessant el Monkey Forest i a la tornada serpentejant per la carretera muntanyosa de la costa, gaudint de la vista, des de dalt, de les cales de sorra blanca i plenes de coralls.

• 

• 

• 

També a Medana vam tenir molt bones estones amb els sopars organitzats per la marina. Un dia amb danses tradicionals i l’altre amb música en viu, un dels grups va tocar la fibra interpretant èxits del Rollins Stone!! No cal dir la mitjana d’edat dels participants…

De Medana vam anar a Gili Air, un dels llocs més turístics de Lombok, absolutament ple de turistes!!! És el lloc perfecte per fer submarinisme, hi ha quantitat d’agències per triar. També hi ha gran varietat de restaurants i geladeries!! Es nota que ens acostem a la famosa Bali.

Ara des de Lovina, mentre ens gestionen els visats estem planejant fer un tour per l’interior de l’illa. Ja us explicarem…

• 

• 

• 

Avui, la Nerea, l’Uri i en David han deixat el Badoc, ens hem quedat una mica tristos…, els 9 dies que han estat al Badoc se’ns han passat volant! Esperem que les seves expectatives s’hauran complert, a pesar de que els vents no ens han sigut propicis i hem fet molt i molt de motor, però com mínim ahir vam entrar a Bima fent bordos en cenyida amb vent de casi 20 nusos, petit detall d’acomiadament que els hi feia el vent…

També ells, com nosaltres van tenir sort i van veure els llacs del volcà Kelimutu amb el cel despejat, en acabat van creuar mitja illa de Flores per carretera fins arribar a Riung al vespre poc abans de la posta del sol, a on ja els esperàvem impacients. Varem tenir sort al mati quan vam anar al port de pescadors i vam poder un comprar un bon peix, així que teníem un bon sopar preparat.

• 

• 

• 

No els vam deixar descansar gaire i a l’endemà ben d’hora vam sortir cap a Inca, un munt d’hores a ple sol, i sense vent, però encara vam arribar prou d’hora per què el trio tinguessin temps de remar fins a la platja i fer una passejada pel poble on van fer amistança amb un estudiant, que els va convidar a conèixer a la família i els va regalar un munt de plàtans i cocos.

Segon dia, un altre cop a matinar per arribar a Labuan Bajo, on havíem de fer provisions per la resta dels dies. Vam tenir temps de parar a dinar a Gili Salat i refrescar-nos una estoneta mentre els nens feien un primer tast de snorquel mirant corals i peixets.

A Labuan Bajo vam prendre un “bemo” atrotinat per anar al mercat tradicional on vam trobar fruites i verdures i també pollastre sense mosques!!! Al supermercat del centre també vam poder comprar cerveses i galletes. Feta aquesta important tasca ens vam dedicar a fer pantxing el resto del dia a la piscina del hotel…

• 

• 

• 

L’endemà fèiem rumb al Parc Nacional de Komodo, primer a l’illa de Rinca. A l’oficina dels rangers ens van omplir de rebuts per diferents conceptes, (dret a navegar, a portar màquina de fotos, a fer snorquel, etc…, ) i vam reservar per fer l’excursió guiada, doncs no està permès anar per lliure, cosa que s’entén quan veus els dracs de aprop, aquests dracs que no resten més que a les illes de Rinca i Komodo fan fins a 3 m de llarg i tenen un aspecte antediluvià i gens amigable quan ensenyen la seva llarga llengua bífida. També vam veure alguns cérvols i búfals, porcs salvatges i petits monos lladres per tot arreu.

La següent parada la vam fer a l’illa de Punja, gaire bé enfront de la famosa Pink Beach, a la que no vam saber trobar res de particular , però els corals de Punja van està molt bé. I quina casualitat ens van trobar un vaixell català, un parell de nois que van sortir de Barcelona fa un any i mig, també tenien visita de la família…, llàstima que nosaltres no ens podíem entretenir…

• 

• 

• 

A part de la falta de vent a les illes de Rinca i Komodo hem trobat corrents molt fortes, més de 4 nusos en contra, i també molts remolins que es formen en els canvis de marea. Un dia vam tirar l’àncora en el que ens semblava un lloc arrecerat a prop d’un estret i de cop veiem que comencem a girar mentre el reste dels vaixells es mantenien en la mateixa posició, vam estar donant voltes al voltant de l’àncora més d’una hora!

A tots els fondejos de Komodo hem vist corals prou macos i bastants peixets, el més impressionant va ser a Toro Batu, quan la Nerea i l’Uri es van banyar amb una manta raia enorme!!

Sembla que el Badoc tenia enveja dels corals i tot sortint al matí amb la major ben inflada vam aterrar sobre una patata de coral que hi era al mig de la sortida i no havíem vist… Per sort els del Sas 3 encara no havien marxat i amb la seva auxiliar en van ajudar a sortir. Una experiència inesperada més .

• 

• 

• 

L’última parada abans de Bima va ser a Wera, on estan construint un vaixell molt gran tot en fusta de manera totalment artesanal, recorda l’arca de Noé, com estructura de sustentació, en comptes de troncs fan servir arbres sencers, així també tenen ombra, suposem …

Ens va cridar l’atenció els nanos corrents dins de l’aigua amb unes canoes amb balancins i vela llatina de paper amb l’escota de filferro, tota una artesania feta probablement pel pare…

El poble és molt endreçat, amb carrers asfaltats, baranes de bambú que delimiten les propietats, i moltes cases de fusta sobre pilons, pintades de diferents colors. Fa gracia que en moltes cases han substituït les escales de fusta per unes de formigó realment desproporcionades, ben segur que no cauran !!!

• 

• 

• 

Havent jugat una mica a fer vela, vam arribar al port de Bima, no teníem molt clar on ficar-nos, al exterior hi havien uns quants carguers i el moll també estava ple. Finalment vam ancorar entre mig i no va ser problema. Per desembarcar va ser més complicat per que hi havia forces onades, per sort ens van deixar abarloar-nos en un carguer, i vam poder aterrar més còmodament. El port és tot bullici, en plena activitat de vaixells de carrega o passatgers (la majoria de fusta), camions, i motos per tot arreu. La ciutat també és atabalant, amb aquesta arrelada costum que tenen de tocar el clàxon per tot i que ens espanta constantment. No és una ciutat turística però hi ha força hotels i restaurants, un parell de supermercats ben proveïts, i botigues de tot tipus. En lloc està permesa la venda de alcohol ni tan sols cerveses, així que vam haver de comprar gasoses per allargar les poques cerveses que ens queden fent clares. A la tornada de les compres vam prendre un “dokar”, és un carretó petit, tot colorejat amb toldo per protegir del sol i tirat per un cavallet no gaire gran sovint tot guarnit.

• 

• 

• 

Ara el nostre destí, igual que el de la Nerea, l’Uri i el David és Lombok, no més que ells hauran trigat una horeta en avió i nosaltres estarem 4 o 5 dies, anirem perla costa fent travesses diürnes i visitant el petits pobles del litoral…, després ja veurem…

• 

• 

• 

Avui hem deixat el fondeig de Sea World Resort a Maumere i cap el migdia hem fondejat en una cala tranquil·la i pràcticament deshabitada. No més hi havien un parell de barquetes de pescadors que estaven descansant. Al poc d’arribar, s’acosta una canoa amb dos nenes i un nen, no més ens entenem per mímica, ens demanen samarretes, llibres, bolis, ulleres de busseig … i ens diuen que anem a visitar el poble… Però el nostre interès era un altre, volíem comprar peix…, hem tirat el bot a l’aigua i remant ens hem acostat a als pescadors que estaven dinant, per demanar si ens venien algun “ikan”, però no tenien res, els pobres ens han oferit arròs amb bledes… Una mica defraudats ens hem dirigit a la platja, allà estaven els nens i la seva família. Després de les salutacions hem intentat fer una excursioneta però el camí era molt empinat i les nenes es petaven de riure cada vegada que relliscàvem, així que hem fet mitja volta i hem tornat al mini poblat. Ens esperaven. El cap de família assegut a la balconada, ha ofert tabac al Francesc, qui ràpidament ha refusat, si que hem acceptat l’aigua de coco, que estava molt bona tot hi que els recipients ens feien recança, cap d’ells n’ha begut, i això ens fa sentir incomodes encara que sigui la seva cultura… Però encara més incomodes ens fa sentir la dificultat per comunicar-nos, nosaltres intentem dir alguna cosa en indonesi però no entenem ni papa del que ens diuen, és desesperant! Al final acabem tots rient per incompetència!

• 

• 

• 

Cap el vespre com era d’esperar els pescadors han marxat. Quan ens pensàvem que tindríem una nit tranquil·la i solitària, han començat a aparèixer barques i més barques, fins a vuit ! Són petites barques de transport, suposem, tornen d’algun encarreg i fan nit aquí, perquè cap d’ells desembarca a terra. Sentim la seva xerrameca, i esperem que aniran a dormir d’hora…

• 

• 

• 

Ahir des de Maumere vam llogar un cotxe per anar a veure els tres llacs de colors del volcà Kalimutu, vam tenir molta sort!! Vam sortir encara fosc, a les 5 del matí per arribar allà a 2/4 de 9. El conductor rialler ens va explicar que les carreteres de Flores són anomenades “spagueti roads”, no ens calen masses explicacions, corbes amunt, corbes avall anem passant per pobles atapeïts de cases, camps d’arròs, de bananers i també selva. En els marges de la carretera, just davant de les cases, estenen a sobre d’estores. grans de cacau i llavors de clau per assecar, com si la carretera no fos ja prou estreta!. El paisatge és fantàstic però tantes hores seguides arriba a fer-se pesat.

En quan a la vista dels llacs no les teníem totes amb nosaltres…, quan vam arribar a l’entrada del parc per comprar les entrades. estava tot emboirat, però en els 20 minuts que van passar per arribar al començament del camí el cel es va aclarir completament i vam poder veure els tres llacs amb els seus diferents colors perfectament. No tothom té la mateixa sort, alguns dels nostres amics que havien anat fa tan sols dos dies, a més de mullar-se com pollets, no van poder veure res!!

• 

• 

• 

Abans d’això també a nosaltres ens van passar algunes petites calamitats, des de no saber trobar el forat de sorra per tirar l’àncora en un fondeig que prometia entre els illots Batang, a una embarrancada en plena barra de sorra a la sortida del riu a Tk Blangmerang…, passant per una terrible acollonida per que la sonda marcava entre 4 i 7 metres, quan en realitat hauria de marcat casi 200, i com que era casi de nit no ens hi veiem prou per no dubtar…!!! Això va ser a la badia de Lewaling, allà ens vam trobar amb el grup de vaixells que coneixíem de la marina Tipperary, que ens van explicar que tots havien passat pel mateix tràngol, però ells hi vam passar amb ple dia i tots junts, i això els hi va permetre comentar la jugada entre ells… Encara ningú no ens ha sabut explicar la raó, pot ser cendra del volcà, plàncton, no ho sabem però alguna cosa hi ha a l’aigua que fa reflectir la sonda.

• 

• 

• 

Amb el grup de Tipperary vam fer una barbacoa a la platja, tal com durant tot el dia els nens estaven al voltant, jugant i rient amb nosaltres o de nosaltres, no sabem…, però a l’escola els hi ensenyen quatre paraules d’anglès i els hi agrada practicar i per suposat també esperen a veure si els hi cau alguna cosa… Va ser una mica trist que quan ens disposàvem a tirar els restos de peix als gossos que voltaven per allà els nens es van llançar com desesperats!! Llavors sentint-nos culpables els hi vam donar els restos d’amanides que ja havíem guardat a les fiambreres, però per la nostre sorpresa quan les van tastar van fer cara de fastig!!

• 

• 

• 

Al dia següent tots vam fer rumb a cap a Kroko Island, allà vam gaudir dels banys i els coralls i contempla la posta de sol fent una cerveseta a l’illa de sorra blanca que casi desapareix en marea alta. Uns va tenir la sort de poder comprar llagostes, nosaltres, només pops, però els vam fer segons la recepta de l’avia Núria, que en Pau va tenir la gran idea de recollir en el seu llibre i van estar boníssims!

• 

• 

• 

Aquí ens vam separar de aquest grup, ells anaven cap a Lembata a on hi havien festes i nosaltres havien de fer camí al oest. Vam parar a Gedong, on inesperadament vam trobar uns coralls tan o més bonics que els de Kroko que tothom anomena, i en el poble que està a dalt del turó vam trobar una dona que teixia “ikats”. El “ikat” és un teixit molt valorat a Indonèsia, no és només un reclam turístic, o pertanyent només a la tradició, si no que en l’actualitat és àmpliament utilitzat per homes i dones, ja sigui com a faldilla, sarong o per tapar-se per dormir. El curiós de la tècnica que fan servir és que els dissenys és pinten sobre cada fil abans de fer el teixit, i es requereix certa habilitat per que després quedin ben quadrats. Alguns dissenys són realment complicats.

A Maumere, en el mercat hi vam veure moltíssims, i també les fibres en cru que fan servir per teixir.

Vam tenir sort hi vam trobar cebes i patates, que no havíem trobat a Kalabahi, després no gaire varietat de verdures i menys de fruites, doncs és hivern, i a banda de plàtans, el reste fruites es troben molt escassament, un parell de pinyes per un racó, unes papaies per un altre. No parlem de les carns i pollastres, tenen tantes mosques que pel moment no hem gosat comprar-ne…

Ara continuarem fent oest, doncs hem d’arribar a temps a Riung per embarcar a la Nerea i els seus amics que passaran uns dies amb nosaltres. De Riung anirem a Labuan Bajo i al Parc Natural de Komodo a on esperem veure el famós drac.

• 

• 

•