Categoria: Nova Zelanda

Aquí la versió oficial 🙂

Ja tenim data per la presentació de fotos que el Francesc s’està “currant” des de fa dies!!!

Serà al nostre club, el Reial Club Marítim de Barcelona, el dia 3 de gener a les 19,30h, us esperem!!

Ja tenim els bitllets!!! Arribarem a temps de votar!!!

Pràcticament ja hem fet els deures i el Badoc està preparat per la hibernació. Aquesta vegada es quedarà a l’aigua doncs aquí no hi ha massa espai a terra. Estem a la Marina Riverside i esperem que ens el vigilaran bé mentre estem a Barcelona.

El centre de Whangarei està a unes 10 milles riu amunt, el Hatea River, les marines es troben al llarg del riu, la més a prop de la ciutat és la de la Town Basin, que està per davant del “water front”, una zona turística de edificis victorians amb restaurants i botigues de regals tot molt ben cuidat.

• 

• 

• 

Nosaltres estem a la Marina Riverside a uns 10 minuts en bici del centre. No és ni de bon tros tan neta i polida, però te l’avantatge de tenir tot de professionals del sector nàutic en la mateixa marina i un “travellift” per treure el vaixell

Whangarei és una població mitjana, d’uns 40.000 habitants a on es pot trobar gaire bé de tot i si no t’ho fan portar d’Auckland. La gran majoria d’edificis són d’una sola planta. Hi ha un centre on hi ha moltes botigues, cafès i restaurants amb algun carrer exclusiu de vianants, una zona de grans superfícies i zones industrials cap el SE i vivendes unifamiliars per tot arreu,

També hem tingut una mica de temps de fer turisme i ens hem passejat per el “Hatea River Walk” fins arribar al “AH Reed Memorial Kauri Park Walks”. El Kauri és un dels arbres emblemàtics de Nova Zelanda, com el Kiwi, que és un ocell petit amb un pic molt llarg!! És molt agradable que caminant tan sols 10 minuts es trobin aquest passejos pel mig del bosc plens d’arbres i falgueres amb zones de picnic i descans. Nosaltres que anàvem una mica despistats vam preguntar el camí a una senyora gran amb pinta de caminadora, ens va acompanyar ( més aviat arrossegar) part del camí, mentre ens donava explicacions de tota mena sobre els arbres, els parcs, la gent, va ser molt instructiva !!

• 

• 

• 

Durant el mes de desembre el Francesc prepararà un resum de fotos de la darrera etapa que us presentarà en el Marítim com ja es habitual. Publicarem aquí mateix la data amb uns dies d’antelació.

Ara a fer les maletes que ja sortim demà!

Mai no ens havia passat que en un marina ens vinguin a donar la benvinguda i oferir els seus serveis, incloent plànols, informació i un regalet.

Opua és petitet, no més hi ha una petita botiga de queviures i apartaments i cases de estiueig molt ben posades. Per contra la marina ens deixa impressionats, les botigues de productes nàutics tenen de tot i fins i tot coses que no havíem vist mai, per fer la bugada hi ha una sala amb dos fileres de màquines, rentadores per un costat i assecadores per un altre, a més de màquines de planxar!!!

• 

• 

• 

A vegades sembla que just hem sortit de l’ou, la nostre ingenuïtat no té límits…, quan les nostres bicis van passar la inspecció de bio-seguretat (si, mirant que no portis terra als pneumàtics…) vam pensar que era una bona idea agafar-les per anar a fer la compra al poble més a prop, uns 8 km, comptant que tingués moltes corbes, no vam pensar en els desnivells, la carretera puja i baixa pels turons amb una pendent impossible ni en la primera marxa, així que vam pujar empenyent la bici i vam baixar amb els frens a tope per no estavellar-nos contra el marge en cada corba i mentre els cotxes ens passaven a ran , no sé si vam arribar més esgotat per l’esforç o per l’angoixa!!! Sens dubte per la tornada vam buscar un taxi!!!

• 

• 

• 

El segon intent el vam fer caminant pel camí de costa, un parell d’hores caminant , molt més relaxat!! Ens vam quedar a dinar i vam menjar uns musclos de color verd!! Boníssims!!!

En aquest moment els club està molt animat, per un costat els navegant locals, per altre els vaixells que com nosaltres busquen refugi dels ciclons, aquí ens anem trobant molt dels que hem vista per Polinèsia, Tonga, Fiji…. i cada dia arribant de nous, per la setmana que bé tenen organitzades, barbacoes de benvinguda, conferencies d’especialistes, entre altres en Bob, etc… segur que molt interessant, però nosaltres sortirem demà, hem de fer camí cap a Whangarei per tenir temps de preveure els manteniments del Badoc abans de marxar a Barcelona.

Amarrats al Q-moll hem passat la nit, a la espera de passar les revisions de bio seguretat i duanes al matí. Per sopar ens cruspim totes les restes de menjar fresc que sabem que ens confiscaran…

Opua està com 7 o 8 milles endins d’una ria, l’aigua està tan quieta que ens assembla que dormim a terra. El viatge en promig ha sigut bastant bellugat. Hi feia molt de temps que no cenyíem dia darrera dia… , els vents portants no van fer la seva esperada aparició .

La estratègia de el gran guru va ser bastant bona, però la natura ens va recordar la seva insubmissió a la predicció i ens va regalar un parell de fronts imprevistos. Això ens va fer dubtar de fer una parada a l’illa de Norfolk i durant un temps vam fer rumb cap ella, a on en realitat no hi ha gaire bons fondejos. Però quan el Bob ens va dir que pot ser ens hauríem de quedar una setmana i que tampoc hi havia cap problema per arribar a Opua vam tornar a posar rumb a NZ. De fet ell tenia raó 30/35 nusos de vent i onades de 4 metres no són un problema, no més una mica d’incomoditat!!! . No, no va ser tan dur, en quan el Badoc escora uns pocs graus navega molt, molt bé. Va ser pitjor el dia anterior que no havent-hi tan de vent, com que era totalment de morro vam haver de posar motor i les pantocades sobre el fondo pla es feien sentir fortament.

• 

• 

• 

Bé, hem arribat al país dels kiwis i el dels més experts navegants del món. Ara veurem que ens depara!