Una vegada fets els papers de sortida hem estat fondejats a la badia de Kuto, esperan les indicacions del gran ” guru ” de les prediccions meteorològiques, en Bob McDavitt, per sortir cap a Nova Zelanda.
No ens fa res esperar, doncs la badia és molt maca, les platges són de una finíssima sorra blanca, casi impalpable, i l’aigua turquesa, encara que fresqueta ens ha convidat a banyar-nos.
Ja era hora de que els deus en regalessin uns dies de sol, la nostre excursió al sud va ser ennuvolada i freda, sort que a la badia del “Carenage” hi ha una font d’aigua termal, que els francesos amb el seu “savoir faire” han convertit en una piscineta molt agradable. Més desagradable va ser haver de tornar a Noumea per fer els papers amb vent de morro, que ja no ens en recordem de fer bordo darrera bordo!!!
L’Île des Pins, antiga presó dels francesos, és ara un lloc turístic amb alguns hotels i “gites”, hi ha moltes platges de paradís amb jardins ombrívols per fer passejos entre flors i arbres recargolats.
Hem pujat al N’ga un turó de uns 260 m. des de on les vistes són fantàstiques, es pot admirar la vista del “lagon” d’un blau turquesa dels de foto, tatxonat de petites illes i atols i també perillosos esculls que haurem d’esquivar quan sortim!
Avui, en Bob ja ens ha donat la seva benedicció per sortir demà, així que demà tot havent esmorzat, posem rumb cap a Opua.
Aquesta nit tenim celebració, la Nerea, ha tret un 9 del projecte final de carrera que va presentar ahir, ja és enginyera!!!! Ne estem orgullosos!!!
(Les meravelloses fotos del “lagon”, les posarem quan arribem a NZ.
Tal com entràvem a port anàvem quedant estabornits, algun centenar de vaixells fondejats, edificis moderns, la il•luminaria esclatant del multi cinema de 12 sales i el parc de petites atraccions, una marina impecable, els ulls cada vegada més oberts, no vam badar boca. Estem a França!
La paperassa van ser ràpidament gestionada per la marina, no més ens van visitar els de Bio control. Ens van requisar les verdures i el ous, però com que ja estàvem previnguts ja no teníem gaire cosa. No vam trigar gaire a trobar el mercat del peix moderníssim i el supermercat amb tot els luxes del vell continent, no més un problema, els preus!!
12.10.13 Noumea 009
12.10.14 Noumea 012
12.10.14 Noumea 025
Al segon dia , quina sorpresa, uns catalans!!! Amb l’estelada ben alta dalt del pal!! Són la Lourdes i l’Enric, viuen al seu vaixell, el Mali Mali amb les seves dues filles, ja fa cinc anys que estan equí. Durant anys s’han recorregut el Pacífic i ara estan acomodats a Nova Caledònia a on no els falta feina, estan ben integrats i la marina està molt protegida pels ciclons.
Encara que Nova Caledònia és coneguda per tenir el “lagoon” més gran del món, inclús reconegut per l’Unesco, nosaltres vam optar per aprofitar els pocs dies que ens quedàvem per recórrer l’illa en cotxe. També ha sigut una grata sorpresa, l’illa és majoritàriament molt verda, bastant muntanyosa i amb molts rius.
12.10.16 Noumea 003
12.10.17 Costa oest pas de riu
12.10.17 La Cuve_Sarramea 008
Vam començar la ruta pel costat oest direcció nord, els primers kilòmetres són d’autopista de peatge, després continua en un carretera ample en molt bon estat. La costa té moltes penínsules, plenes de badies i la carretera principal corre més a l’interior, així que rarament veus el mar mentre circules. El primers paisatges són grans prats de pastura de vaques amb les muntanyes al fons. Vam fer via per arribar a al poble de La Foa, del que parteixen varies carreteres cap l’interior als pobles de Farino i Sarraméa on les excursions dins del Parc provincial des Grandes Fougères són esplèndides. Després de mesos al mar, quan tornem a la muntanya ens assembla encara més meravellosa. Les falgueres com arbres són impressionats i Hi ha una gran varietat d’arbres, molts d’ells desconeguts per nosaltres, la terra és molt vermella i els ocells se senten per tot arreu.
12.10.17 La Cuve_Sarramea 024
12.10.17 La Foa 001
12.10.18 Bourail_Poe 005
Vam passar de la costa oest a la est per la transversal “Kone-Tiwaka”. Moltes, moltes corbes i uns paisatges de valls i muntanyes impressionants. A la costa est, la carretera passa molt més a costat de mar seguint les entrades i sortides de les badies i pujant i baixant els turons. Travessem les zones mineres, la carretera queda casi tapada per la terra escampada pels camions , les muntanyes gratades han perdut el verd de la vegetació i ens mostren tota la variació d’ocres quan el sol comença a baixar, i de tant en tant una veta verda per la reacció del níquel. Aquest mineral és la causa de que tot a l’illa sigui tan car, i de que França no donés la independència al país , tot i els grans disturbis dels anys 80, que van costar moltes vides.
12.10.18 Farino 002
12.10.18 Les Grands Fougeres 052
12.10.18 Les Grands Fougeres 064
Vam passar la nit a Kouaoua, en una habitació de miner! Estava força neta, amb TV i AC, i ens van preparar un sopar prou bo. Kouaoua, està en una badia molt protegida, allà carreguen el mineral en els vaixells, fan servir una enorme cinta transportadora que travessa les valls fins al port, la anomenen “la serpetine”.
Seguint la nostre ruta cap al sud vam passar pel tram muntanyós de carretera de terra de Petchécara on s’ha de circula intermitentment, hores parells direcció sud, hores senars direcció nord. Vam tenir sort i no més vam esperar 20 minuts, però la sorpresa va ser que de l’altre costat no havien respectat l’horari i ens vam creuà amb tres cotxes, per sort en llocs no compromesos!
12.10.19 Costa est 023
12.10.19 Costa est 024
12.10.19 Del oest al est 031
Finalment vam arribar a Thio, on vam trobar que era el festival de Contes, una caravana de “conteurs” de Nova Caledònia, del Pacífic, d’Àfrica i d’Europa anaven passant per llocs predeterminats de la comarca. Nosaltres vam arribar tard a la tribu de Gran Borendy però els vam trobar a la platja de Mwara. Va ser divertit!
De tornada a casa la travessa de est a oest novament impressionant, virades i més virades, amunt i avall fins a Boulouparis.
12.10.20 De Thio a Borindi 010
12.10.20 De Thio a Borindi 026
12.10.20 De Thio a Borindi 034
Com sovint ens passa, ens queda la consciència de lo poc que hem vist i lo molt que ens queda per aprendre. I una vegada més els contrastos. Una Noumea que podria ser qualsevol ciutat de la França sud, i tota una Nova Caledònia amb petites “tribus” agrícoles disseminades per valls i muntanyes on els carrers són de herba i la primera obligació al entrar és anar a saludar a “chef” de la tribu!
Ah! Pel final he deixat la sorpresa…, tornem a canviar de rumb, no ens resignem a no arribar a la Meca dels navegants amb el Badoc! Així doncs ara esperem una finestra per sortir cap a Nova Zelanda!!! Mentre ens esperem anirem a pasturar per alguna illeta del sud, a veure si fem alguna banyadeta que ja trobem a faltar.
Després de cinc dies i mig de navegació hem arribat a Nova Caledònia i fondejat a la badia Ire de l’illa Ouen per descansar abans de enfrontar-nos a fer la paperassa oficial. Ens sorprenen els colors del paisatge, els contrastos de verds i terrosos són molt macos en la tarda assolellada en la que hem arribat, però l’aigua està gelada!!!
Hem fet la travessa amb el “Lady of The Lowlands”, sempre és agradable tenir algú a prop per anar comentant la jugada. I més aquesta travessa que les prediccions del grips no s’assemblen gaire a la realitat. Un altre vegada a causa de la SPCZ, i de fet ells ja t’ho avisen quan et baixes els arxius.
D’ entrada havíem de sortir amb vent del est de uns 20 nusos, i vam haver d’anar a motor quasi fins al vespre que va entrar un ventet d’uns 12-15 nusos. Tot això sense parar de ploure que tampoc estava previst.
El nou grips que vam baixar, ens va esgarrifar perquè el vent pràcticament havia desaparegut dels mapes, vam començar el càlculs, tantes milles, tant litres gasoil, i no sortien el números! però de fet el vent fluixet però s’anava mantenint. Amb la Maria i el Henk, anàvem comentant, que si spi, que si orelles de burro, que si una estoneta de motor per sortir del forat i anar fent…
En una d’aquestes, anàvem bastant bé amb l’spi i un solet agradable, va començar un xirimiri finet i vam recollir l’spi abans de que es mullés, perquè guardar-lo humit és un conyàs. Però res no ens feia sospitar que en menys de 10 minuts ens queien una pluja a sobre de bots i barrals acompanyats de vents de 30 i 35 nusos! cap vela a la proa i la major amb 3 rissos, van ser no més un parell d’hores i les onades vam disminuir ràpidament. Per sort no vam trencar res i el “Lady” no més el “lazy jack” d’un costat.
La pesca tampoc va ser l’estàndard, el primer dia casi al vespre vam pescar un wahoo , ens va costar reconèixer-lo perquè venia enganxat per la cua!! Al cap de un parell de dies va ser una tonyineta petita blava, i al dia següent un altre tonyina blava, i mentre la posàvem al cubell i netejàvem, el vaixell navegant a menys de 2 nusos i l’ham penjat just arran d’aigua, s’enganxa una tonyina d’aleta groga !!! I totes les teories de velocitat mínima per pescar al curri…. .
Aprofitant un moment de poca distancia amb els holandesos, ens vam fer fotos mútuament, fa gracia per que no es dona molt sovint, així que us fem un tast …
12.10.11 Lady of The Lowlans arribant a Nova Caledonia 029
