Categoria: Chiloé – Valdívia – Juan Fernández – Illa de Pasqua

Valdivia serà el nostre port de sortida per creuar el Pacífic.

Semblarà estrany però estem neguitosos. Nerviosos com quan surts de viatge i no vols oblidar-te res, il•lusionats com quan te’n vas de vacances a trobar nous paisatges, noves cultures, i dubtosos com quan comences una nova feina, i penses si estaràs prou preparat. Però més que res estem impacients per sortir i afrontar aquestes noves experiències!

Com a novetat a la web hem inserit un mapa amb les nostres posiciones, l’enllaç es troba en el menú de l’esquerra amb el nom “mapa”. Durant la navegació anirem donant la nostra posició periòdicament mitjancen la BLU, així ens podreu tenir controlats d’a prop. També introduirem algun text però les fotos hauran d’esperar fins arribar a port.

• 

• 

• 

Tenim tota l’energia posada en la nostra sortida però no ens oblidem dels darrers dies passats a Chiloé.

Vam sortir de Marina Quimched un dia plujós i amb vent de nord, un poc més fort del previst. Vam arribar a Dalcahue, bordo darrera bordo sense defallir. Ens havíem jugat amb el Shambala que, el que arribava últim convidava a les cerveses. Els austríacs encara no sabien lo garrepes que som els catalans… . Amb la Sandy i en Karl hem anat fent via fins a Valdivia. De Dalcahue a Añihue, on vam celebrar l’aniversari d’en Karl, després a Quemchi on ens vam acomiadar de Chiloé menjant l’últim “curanto” al típic restaurant del poble.

• 

• 

• 

D’allà just a passar la nit a Puerto Huiehue per sortir a trenc d’alba cap al canal de Chacao. El canal de Chacao, per el que es surt al oceà, s’ha de passar en marea baixant per tenir la corrent a favor. El que no sabíem és que 1 hora i mitja abans de marea baixa la corrent ja comença a girar, així que cap a mig camí la corrent se’ns posà en contra i arribant cap al final va pujar fins a més de 7 nusos i vam començar anar endarrere!!!! Encara no sabem com ens vam sortir, però vam ser capaços d’enfilar rumb nord cap a Valdivia!

• 

• 

• 

Després de tant de temps de navegació per canals, sortir a mar obert va ser una experiència que ens recordà la nostra sortida a l’Atlàntic direcció Madeira, però va ser bastant més lleu i en una mica més d’un dia ja estàvem sota la protecció de la Bahia Corral, en el canal d’entrada del Rio Valdivia.

Valdivia deu ser la ciutat que té més universitats per habitant del món, aquí hi ha la seu de la Universidad Austral i a cada passa que fas et trobes un edifici universitari. Llàstima que com ara són les vacances no es veu massa ambient de jovent. També es fa evident la colonització alemanya , en els cognoms, i en la tradició cervesera, aquí fan una excel•lent cervesa “ Cuello Negro”i moltes marques més, la més estesa és la “Kunstmann”. Bé per no perdre la paciència, mentre esperem per sortir, pot ser fem un tast comparatiu per valorar quina ens agrada més …

• 

• 

• 

En el club ja començava l’ambientillo de regata. Cada dia anaven arribant nous vaixells, alguns de ells extrems i espectaculars. La regata que es fa cada dos anys, cap a finals de gener, és un esdeveniment molt important pel club Relóncavi i tothom està concentrat. Són uns 90 vaixells amb tripulacions i acompanyants, s’acaben reunint més de 1000 persones!!! Però això no ho vam veure perquè per fi ja ens vam treure la mandra i ens vam decidir a sortir el dia 12!!! Com que la regata és entre Puerto Montt i Chiloé, vam suposar que en algun moment coincidiríem, però no ha estat així. Abans d’ahir que vam anar en bus a Pto Montt a recollir un recanvi, vam veure el gran envelat que havien preparat per la festa d’entrega de premis, i gran festa final, segur que va haver una gran gresca!!…

• 

• 

• 

Nosaltres vam sortir amb una previsió de vent de SO es a dir de morro, de 20-25 nusos i pensàvem que potser hauríem de tirar de motor, en canvi, vam fer una navegada fantàstica fent bordos pels canals d’entremig de les illes com ja ni recordàvem. Vam fondejar en un braç de l’Illa Puluqui, a un costat d’una antiga església de fusta pintada de groc, a l’altre les vaques pasturant, i al vespre amb la marea baixa apareixen el cignes per menjar mol•luscos. Quin lloc més idíl•lic! És clar que ara és l’estiu i segurament a l’hivern tindríem una percepció ben diferent.

• 

• 

• 

Vam veure al vespre que arribaven carros de bous amb patates, que carregaven en barques pel mercat de Calbuco de l’endemà, vam suposar. Així que dissabte ens vam arribar a Calbuco i vam comprar entre altres coses, pèsols i gerds frescos i també un salmó, umm quin dinar més bó! Aquest mercats de poble al carrer a on es barregen mariscos amb pastissos, formatges amb cachiyuyos, verdures del hort i fruites del bosc, encara ens fascinen…

• 

• 

• 

No tot són flors i violes, els rems nous que havíem comprat a Puerto Montt es van començar a torçar a la primera desembarcada. No es pot viure en aquest país sense uns bons rems, i vam haver de fer servir l’enginy per fer una bona reparació amb els escassos materials de que disposàvem. Ens vam passar una tarda sencera i vam muntar un merdé considerable, però sembla que han quedat ben forts.

• 

• 

• 

En la banda continental hem visitat varis dels fiords del parc Pumalin, (propietat del milionari americà, propietari també de la North Face), estan pràcticament deshabitats, amb vegetació salvatge i espessa i salts d’aigua. Ens recorden molt als del sud, però ara els gaudim a ple sol i fins i tot ens banyem, o si més no ho intentem…, vam caminar fins al riu amb l’intenció de banyar-nos en aigua dolça però uns borinots enormes com no havíem vist abans ens van rodejar i ens van amargar la banyada! Un vaixell xilè ens va recomanar la caleta Pillán, i ens va explicar com entrar doncs no està explicat en cap guia. Vam arribar hi en marea baixa, quan el canal d’entrada és molt estret, en principi no havíem de tenir problema perquè calem bastant poc, però com que era marea creixent ens vam trobar amb una corrent de 5 nusos, de manera que havíem de posar la marxa endarrere per poder controlar el pas pel canal profund!

• 

• 

• 

Quan vam desembarcar, ho vam trobar tot tan net, cuidat, endreçat que vam pensar que era un “resort” per turistes americans que venien a pescar al llac. Anàvem ben equivocats! Les cases que pensàvem eren allotjaments de luxe, són les cases dels treballadors d’aquesta part del parc dedicada a explotació agrícola “sostenible” mentre es regenera el bosc… Hi tenen bens, una granja apícola amb una petita factoria d’envasar, horts, una mini escola, i fins i tot una pista d’aterratge de gespa. A la banda oposada del llac en Dougles Tompkins hi té una de les seves dos cases del parc. Per entrar a les oficines t’has de treure les sabates, està ple de llibres sobre parcs naturals, boscos, plantes i animals, i unes fotos magnifiques de l’entorn. Allà ens vam poder connectar a internet, i la Rosita ens va fer cinc cèntims de com funcionava l’administració i el conglomerat d’empreses i fundacions del parc.

• 

• 

• 

Tot això és d’un contrast brutal quan es compara amb altres cales que són refugis de pescadors, com Puerto Bonito o Pta Chumilden on les cases són de una pobresa extrema fetes amb xapa.

En general en les illes més habitades les cases són modestes, però ben cuidades, normalment de fusta, algunes granges més grans i alguns xalets de gent de Santiago que venen a passar l’estiu. En algunes illes es dediquen també al turisme rural, com a Mechuque que quan hi vam ser, estaven tots atabalats pintant les cases i el pintoresc pont de fusta que uneix el poble a banda i banda del riu, i era perquè la regata feia una parada allà. Ens fem creus de com acolliran una flota de 90 vaixells i les seves tripulacions en les dues petites cales que el rodegen.

Ara ens estem a Quimched mentre no canviï els temps que s’ha tornat plujós i fred, però no ens falta entreteniment, xerrem amb en William i la gent del país, ens conviden als “asados” i fem conserves per la travessa,  ja portem fets uns quaranta pots!!

• 

• 

• 

Avui dia de Reis, per la nostre sorpresa aquí no és ni festiu, ni es celebra res, ni els nens reben joguines! Que trist!! Deu ser que estem molt lluny de l’Orient i els Mags no hi arriben…

Amb una mica de retard volem desitjar a tothom molt Bon Any 2012, ple de Salut, Pau, i Felicitat!!

Nosaltres hem estat a Barcelona gaire bé 2 mesos, hem passat el Nadal i hem constatat que la família i els amics estan bé. Que la Maria i la Helena han crescut una barbaritat i estan molt simpàtiques, cosa que emprenya molt a en Pau, que voldria ser un pirata de debò, “c’est la vie”…, Ens fa cosa pensar que la propera vegada que les veurem probablement ja caminaran!!! En Gerard està molt xerraire i és un crac amb el patinet! En Pol està fet un ballarí de primera i la Laia tan afectuosa i tan bonica com sempre amb els seus rinxols pèl-rojos.

• 

• 

• 

Els primers dies pensàvem que havíem portat les pluges de Pto. Montt, però de seguida el temps va millorar i vam tenir uns dies molt assolellats i agradables, com el dia que vam tenir la sort que en Robert ens acceptés com tripulants en el seu vaixell a la regata de la Marató de TV3. Va ser una “disfrutada” després de tan de temps a terra u un dia esplèndid de sol i amb bon vent !

I quina casualitat , el germanet petit del Badoc, el Champ-Fleury va passar uns dies al nostre club, el Marítim de Barcelona, la Marie-France i en Pierre han quedat encantats del club i la ciutat.

• 

• 

• 

A la tornada vam poder gestionar que el Badoc anés ràpidament a l’aigua, així que vam començar bé l’any dormint amb el suau balanceig del vaixell després de celebrar l’entrada del 2012 amb una colla de navegants de diversos continents. No va falta el bon humor i l’alegria, però no vam tenim ni raïm, ni campanades. Cal conformar-se amb els costums del país…

He dit que per aquí no passen el Reis Mags, però amb el Badoc van fer una excepció i li van portar un magnífic toldo per protegir-se del sol, quina sort!

• 

• 

• 

Ara gaire bé ja estem preparats per començar les nostres vacances pel Chiloé continental, no més ens falta un bon parte meteorològic, però sembla que els propers dies venen pluges…, de totes maneres no ens podem queixar, des de que vam arribar no ha plogut ni un sol dia!!