Categoria: 2010 – 2011: Brasil – Uruguai – Argentina – Xile

Poca broma amb el “Rio de la Plata”!!!

Vam sortir el diumenge de Piriápolis rumb a Puerto Sauce,.De seguida ens va entrar vent de popa, que de mica en mica es va anar reforçant. Varem començar amb spy, després el vam baixar i vam deixar només la major i vam acabar amb només el gènova quan el vent real ja estava al voltant dels 30 nusos. Vam fondejar a l’entrada del Rio Santa Lucia per dormir, doncs no ens agrada navegar de nit per aquestes aigües tan poc profundes, amb tants rocs i tants naufragis.

Per arribar a Puerto Sauce ens quedàvem unes 70 milles, així que vam decidir matinar per tal d’arribar a port amb llum de dia. A 2/4 de sis ens vam llevar i després del protocol per radio per obtenir el permís de sortida vam encarar cap el Rio de la Plata. Quines onades! I quin vent! Amb el gènova enrotllat més de ½ metro anàvem a 9 nusos i puntes de 10 !!! S’ha de dir clar, ens vam acollonir, una cosa és tenir el vent de popa però si havíem de recular tot allò de proa…, Per fi vam decidir que quan abans millor i al cap de unes 6 milles vam girar cua i vam tornar cap al fondeig per esperar sortir l’endemà. Ens vam haver de quedar fondejats perquè per arribar al poble proper, Santiago Vázquez, s’han de passar 2 ponts, el primer més nou de formigó, no sabem quin alçada sobre l’aigua té, però sembla que podríem passar…, i el segon, l’antic, té només 7 metros i s’ha de demanar que l’obrin amb antelació. La tarda anterior ja ens havien dit que fins al matí següent, així que ni ho vam intentar…

• 

• 

• 

Doncs, tres nits fondejats ens vam haver de quedar!!! Entremig del pont i l’illa del Tigre. El vent bufava entre 30 i 40 nusos, amb ratxes de 45!! Les onades eren tals que en un moment donat vam haver d’apagar l’estufa per problemes de combustió. Bé una mica més i morim intoxicats!

Ahir, el vent va baixar però també va girar a l’oest, vam fer tot el trajecte a motor i amb un nus i mig de corrent en contra, vam arribar a Puerto Sauce mitja hora després de la posta del sol. Sort que és una entrada fàcil i quan vam arribar ja no hi havia ni gota de vent.

A Puerto Sauce els pantalans són nous i l’entorn és arbrat, llàstima que just el davant hi ha la Fábrica Nacional de Papel. Juan Lacaze és el nom del poble, i no té res a veure amb l’estiuenc Piriápolis amb les seves casetes amb jardí , aquest és bàsicament industrial, a més de la paperera, hi ha una planta recuperadora de soda i una fàbrica tèxtil.

• 

• 

• 

Demà al matí sortirem rumb cap el riu Uruguai fins a Carmelo per després endinsar-nos en el delta del Paraná . A veure…

Nosaltres encara estem a Piriápolis. Avui no anirem a la Diada, però per celebrar ho hem esmorzat pa amb tomàquet i pernil! Fa uns dies, un dia tal com el d’avui , fred i plujós, vam visita l’homenatge al President Companys en la confluència el ” Bv J. Batlle y Ordóñez” i “Av. Presidente Oribe” de Montevideo. És una plaça (Plaza Lluís Companys) amb jardinets sense molta gracia, bé, si més no les pruneres estaven florides. Esperàvem una estàtua o un bust, i casi que no veiem el petit relleu sobre una làpida amb la dedicatòria del Cercle català de Montevideo. Al darrera hi ha una placa que rememora la visita del President Pujol de no sé quin any. (Hem de recuperar les fotos del mòbil de l’Alex…).

L’estufa ja per fi va arribar i ara ja la tenim instal·lada, i funciona!! Té una finestreta per on es veu la flama i nosaltres ens fem la il·lusió de tenir una llar de foc!

Tot el muntatge ens ha costat uns dies, sembla que no, però té la seva complicació, que si la xemeneia i la decisió de forada la coberta…, la instal·lació del conducte de gasoil, filtre, bomba, retorn, tubs de coure, mangueres per gasoil, cables elèctrics, milions de connectors, forats als mamparos i armaris. Per sort vam tenir l’ajuda del Alejandro, que ens va portar amunt i avall per aconseguir material, ens va deixar eines i a més si va posar ell mateix (www.sams-marineservice.com). I a sobre ens convidà a menjar pizza a casa seva!

• 

• 

Si es confirma el temps, demà tenim previst sortir de Piriápolis al matí d’hora cap a Colonia Sacramento i després fer un tros pel riu Uruguay abans de posar rumb a Buenos Aires.

Continuem a Piria, en una espera desesperada de l’estufa canadenca. El cas és , que l’estufa està a Montevideo des de dilluns passat, dimarts van fer el “papeleo” però no es va despatxar, dimecres va ser la festa de d’Independència, normal que no treballin, però resulta que dijous els funcionaris del estat van començar una vaga per reclamar un millor repartiment del diners del estat…, concretant demanen sou mínim de 14.500 pesos i treballar 30 hores setmanals i el govern ofereix els mateixos pesos per 40 hores… A veure com acabarà. Podria ser que avui al migdia aixequessin l’assemblea, que vol dir finalitzar la vaga, veurem…

• 

• 

• 

Mentrestant hem fet algunes altres feinetes, ajustar el pilot de vent, fer alguns vernissos, redistribuir les bombones de gas, no gaire cosa… A la barcassa del costat un lleó marí ens contempla mentre pren el sol! No convida gaire a treballar… 

• 

• 

• 

Amb les bicis vam tornar a anar a Punta Colorada, aquesta vegada no hem trobat en Mario, que tira l’ham encara que no pensa pescar…, però ha sigut un passeig bonic. També en el sentit contrari hem recorregut la costa fins a “Playa Verde”. La costa té trams de dunes de sorra blanca i trams de esculls de pedra a on la gent va a pescar. Està plena de construcció de segones residencies de màxim dues plantes i amb jardí . Són dels més diversos estils, pots trobar una casa amb teulada de bruc al costat d’una totalment blanca estil mediterrani, o una de fusta portada dels Alps suissos, i per que no? El que ens agrada i que tenen en comú, és que gaire bé cap té tanca al jardí o si la té, és més aviat decorativa i no passa de mig metro. Això contrasta molt amb el Brasil a on les tanques eren de dos metros, rematades amb vidres trencants o electrificades, a més de les alarmes i guardes de seguretat.

Per ara tenim prou bon temps, casi tots els dies ens fa sol. La gran diferencia la marca, la direcció de on ve el vent. Si ve del nord tenim bones temperatures, fins a 25ºC al migdia, si ve del sud, canvia radicalment, doncs a més de mes fred acostuma a ser més fort Es nota fins i tot am la cenyida quan vas en bici! 

• 

• 

• 

També ens hem aficionat a les “corvinas”, les comprem directament als pescadors, per 100 pesos ( aprox 4 €) en tenim una, de més o menys 3 quilos, que ens dura varis àpats. És curiós però als supermercats no venen peix. Una de les peixateries del poble té un gran cartell que diu ” Nos vemos en diciembre” i l’altre, té l’aparador vuit i sembla que no més ven esquer pels aficionats a la canya que n’hi ha molts. Un dia vam convidar a sopar al Badoc a l’Empar i en Fernando del vaixell “Santa Maria” i van quedar encantats del peix fet al forn, doncs aquí la tendència és a menjar carn, que tot s’ha de dir està boníssima.

• 

• 

• 

Ens hem quedat una mica tristos, ja tothom ens ha abandonat, primer van ser la Nerea i la Kizkitza, que van marxar des de Punta del Este el dia 10. I fa dos dies van marxar la família Gómez-Codina, la Carme, l’Agustí, en Dima i l’Aliona, ens van deixar al port de Buceo. Per sort tenim una llarga llista de feines a fer en la preparació del Badoc per anar cap al sud, que ens tindran bastant ocupats els dies vinents.

• 

• 

• 

A la travessa de Rio Grande do Sul a Piriápolis vam tenir bastant bon temps amb sol i tot, però molt de fred sobre tot a la nit. Vam anar alternant vela amb motor, i quan anàvem amb aquest vam poder provar la calefacció que havíem muntat a Rio Grande. Aprofitem l’aigua calenta del circuit de refrigeració del motor amb un radiador de moto, que ens van proporcionar el companys de Frape, per escalfar l’aire. El resultat és fantàstic! A l’interior del vaixell es pot anar en màniga curta, essent la temperatura exterior entre 6 i 8 ºC !

Al arribar a Piriápolis la boira era tan intensa que vam haver de fondejar a l’exterior del port, gràcies GPS!

Els primers en donar-nos la benvinguda van ser un parell de lleons marins !!! Que després van ser l’atracció dels petits i no tan petits.

• 

• 

• 

Piriápolis és una ciutat molt tranqui-la, quan surt els sol, la gent surt a passejat amb els seu mate i el termo sota el braç. Cap el vespre grans i joves s’arriben pel passeig marítim fins al port i contemplen els pescadors feinejant. Descarregant una quantitat immensa de “corvinas”. A l’Aliona i el Dima que no paraven de fer preguntes encuriosits els hi van regalar un parell, que fetes al forn van ser boníssimes.

• 

• 

• 

Les darreres setmanes no hem tingut gaire sort amb el temps. Ha fet un fred excepcional que no és habitual, segons diuen els habitants d’aquí, bàsicament ocasionat pels vents del sud.

Així que poc hem navegat, però no hem perdut el temps i hem recorregut el país per terra, alguns dies en autobús, altres hem llogat un cotxe.

A la famosa Punta del Este, lloc de peregrinació estiuenca dels uruguaians, vam arribar en autobús passant per Maldonado. En aquesta època està tranqui-la o més aviat apagada, doncs la majoria dels comerços i restaurants estan tancats. Aquell va ser un dia fred però solejat i va ser agradable passejar per el port i la platja i fins i tot en Dima i l’Aliona es van remullar entre mig dels esculls.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Per anar a La Paloma i Cabo Polonio, vam escollir el dia més fred del any, això ens ho va dir el guia de Cabo Polonio mentre ens acompanyava al lloc on hi havia els llops de mar. Pot ser el dia tan gris, fred i ventós ens va donar una imatge diferent del lloc. Ens va sembla un indret molt particular amb un encant especial. S’hi ha de arribar per un camí entre mig de les dunes fins a la platja. La platja estava plena d’escuma de tant batuda que estava l’aigua. El poble el formen petites cases il·legals sense cap mena d’urbanització, al voltant del far. En aquesta època està casi despoblat però en temporada alta rep més de 2000 turistes al dia. Segur que llavors té una pinta ben diferent!

• 

• 

• 

En la primera oportunitat de vent favorable vam posar rumb a Montevideo, al port de Buceo. Vam arribar a primera hora de la tarda, havent fet una mica de tot, génova, spi, i motor. El Yacht Club de Buceo ens recorda molt al marítim, té un estil similar, i també és centenari. En un recó varat vam trobar el “Charrua”, però l’Eduardo no hi era. Ens van dir que durant l’hivern estaria al Canadà.

• 

• 

• 

Montevideo té un gran passeig marítim que recorre totes les platges des de el port de Buceo fins al port comercial amb un centre històric una mica decadent amb edificis en runes, moltes llibreries i un cert aire bohemi. Un dels dies ens plovia a bots i barrals però al “Mercado del Puerto” ens vam recuperar amb un bon tiberi, una carn exquisida a la parrilla. Més bohemi encara ens va semblar Colonia de Sacramento i també molt més cuidat, pot ser perquè és patrimoni cultural… El cert és que és un lloc molt agradable, carrers empedrats amb cases antigues de pedra, ple de “ateliers”,bars i restaurants posats amb gust. Vam menjar uns “chivitos”, entaulats al sol, molt plàcidament.

• 

• 

• 

De tornada al Badoc, vam celebrar el sant d’en Dima amb vi espumós (methode champenoise) i també va ser el sopar de despedida, doncs a l’endemà ja marxaven!!! Snif, sniff…

Nosaltres també vam marxar, vam tornar a Piriápolis per muntar la calefacció a gasoil, que hem importat del Canadà gràcies a l’Alejandro. L’Alejandro que va estar vivint a Barcelona i acaba d’inaugurar una botiga nàutica a prop del port de Piriápolis. És curios la quantitat de gent que ens trobem que han estat a Espanya en algun moment, i també molts que tenen avis o ancestres espanyols.

• 

• 

• 

•