Categoria: 2010 – 2011: Brasil – Uruguai – Argentina – Xile

Ja casi hem acabat amb els preparatius, hem omplert les bodegues, hem comprat els 3 caps d’amarra flotants de cent metres cadascun, i hem patit quan hem tret el Badoc de l’aigua per verificar la nova hèlice que fa un soroll desagradable a les 1800 rpm, però tot està bé i segons els entesos es deu a alguna ressonància. Aixecar al Badoc amb la petita grua del club, quasi manual, ha estat un petit patiment. No està pensada per vaixells tan “maneguts” com el Badoc i hem hagut de passar les eslingues per mig dels obencs, però al final tot ha sortit bé.

Al Mar del Plata ens trobem tots els que volem anar cap a Ushuaia i ara ja som uns quants. Alguns són retrobaments i del altres noves coneixences. N’hi ha de francesos, holandesos, alemanys, turcs i fins i tot un coreà! Tots tenen vaixells grans, menys de dotze metres no n’hi ha cap, i bé són d’acer o d’alumini, la veritat que estem una mica intimidats…

Nosaltres agafem demà l’avió cap a Barna, per estar uns dies amb la família i amics i quan tornem probablement ja no en quedarà cap d’aquests, però esperem trobar d’altres, els noruecs del “Kilico”, els francesos del “Arpatas” i pot ser els espanyols del “Cibeles”, ja ho veurem!

Enrere hem deixat les aigües marronoses del “Rio de la Plata” i tornem ha estar en aigües salades i verdes, sembla mentida però trobàvem a faltar el salnitre i la seva olor característica.També , aquí, hem vist un “encontro das aguas” com a la Amazones , però aquest marró i verd, dolç i salat…

La travessa ha estat molt variada, un dia feia un sol espatarrant i al següent núvol i fred…, a estones gens de vent i d’altres una mica massa, així que hem posat motor, gènova, espinàquer, gènova atangonat, i anar fent. Hem aprofitat per experimentar que el mate és un bon acompanyant per les guàrdies nocturnes … 

La primera impressió de Mar del Plata, és que és molt gran! Hi han molts pesquers grans i també uns enormes lleons marins al mateix port. Veurem com és la resta.

Finalment, el forat va ser petit i com no ens permetia arribar a “Mar del Plata” ens vam decidir per anar no més fins a “La Plata”. D’aquesta manera també ens va poder quedar a la festa del club, que va està molt divertida, amb animadors que cantaven i organitzaven concursos buscant la participació de la gent, que ràpidament es van apuntar. Per les nostres costums un pel americanitzat, sort que no van fer sortir a ballar al capità…. Ens van convidar a la seva taula un grup de navegant de vela lleugera, que participen als mundials en la categoria master de laser i que havien estat a “Rosas”. Va estar molt interessant.

A “La Plata”, ens estem al “Club de Regatas de La Plata”, que està al “Rio Santiago”, en arribar la olor que fan les flors saüc és fortíssima! Llàstima que en Francesc té al·lèrgia, si no hagués fet un bon ram pel Badoc!

El club encara que una mica atrotinat, està força bé, té una extensió de terreny molt gran amb arbres enormes de tot tipus, pistes de tenis “criollo”, piscines, barbacoes, molts vaixells, i també molts bots de rem.

La Plata és la capital de la província de Buenos Aires, però com està bastant a prop de Buenos Aires, capital Federal, té un progrés com a ciutat més aviat moderat. És una llàstima per que va comença molt bé. Planificada per un enginyer fa algo més de cent anys, el disseny és de carrers perpendiculars i formen una quadrícula de uns 5 km quadrats. Les avingudes en diagonal connecten les places principals. Hi ha una plaça amb arbres cada 6 “cuadras”. La varietat d’arbres és increïble, trobem pins, desmais, faigs, jacarandes, eucaliptus, ceibes, plataners, magnòlies, tarongers, acàcies, oms, roures, til·lers, ombúes, i molts d’altres dels que no coneixem el nom.

Demà tenim pensat sortir cap a Mar del Plata, s’ha de dir que és un dia especial, doncs tenim un triple aniversari, el capità i el Pau i la Raquel fan anys! Ho celebrarem en diferit , ja passen aquestes coses quan es depèn dels vents…