Categoria: 2010 – 2011: Brasil – Uruguai – Argentina – Xile

Per fi va entrar l’anticicló i vam poder passar el Golf de Penes, vam començar bé, al passar el control del far San Pedro, els de la Armada ens vam informar que el Barça havia guanyat 2 a 0 al Madrid !! Això és la globalització i lo de més son punyetes! Després la cosa no va anar també, perquè el vent del sud-oest que havia d’entrar no arribava mai i amb el vent de morro i el mar de fons no va ser massa agradable.

Per fi el vent del sud arribà i sobre tot el sol i el cel blau, que aquí també existeix!!!

• 

• 

• 

Al travessar la badia Anna Pink una manada de balenes ens va passar pel davant i ens va tenir entretinguts una bona estona, va ser un dia esplèndid!!

Les cales que hem fet nit han resultat molt agradables, en una d’elles hi havia centenars de garotes i estels de mar de varis colors, les pedres de la riba són de color rosat i això fa un conjunt molt especial. A pesar del sol, al matí tenim 6º de temperatura a l’interior i la coberta gebrada!

Els canals Pulluche i Errázúriz són molt bonics a pesar de que hem vist moltes granges de peixos, concretament salmons. Sembla estrany però a Puerto Aguirre no és possible comprar-ne, però si que ens van regalar un!

• 

• 

• 

Puerto Aguirre sota els sol i el cel blau és un poblet molt pintoresc amb les casetes de fusta de colors i les xemeneies treien fum. L’olor de llenya quasi oblidada ens porta records d’infantesa.

El nens petits que juguen al parc, i tenen dos rodones vermelles a les galtes per culpa del fred, el cabell molt negre i llis, ens miren encuriosits.

En una petita illa a la vora hi ha el cementiri, és ben curiós, ple de capelletes de fusta pintades de colors i moltes flors (de plàstic). Amb el pics nevats al fons fan una bonica imatge.

• 

• 

• 

Demà aprofitant la bonança i havent recuperat l’stock de fruites, sortirem per arribar a Chiloé amb comoditat.

Quan vam sortir de Puerto Edén cap la Angostura Inglesa feia un dia cobert i boirós. La famosa Angostura no sembla pas terrible per un petit veler com nosaltres nomes per la corrent en contra, però vam coincidir amb un vaixell de càrrega que anava en sentit contrari i va tenir la gentilesa de alentir la marxa per no coincidir, i quan el vam veure passar per entremig dels illots vam comprendre la dificultat de la maniobra, doncs no es fàcil per aquests monstres fer una virada de uns 90 graus de cop…

• 

• 

• 

Unes milles al nord de Puerto Edén s’acaba “Los Campos de Hielo del Sur”. Una vegada més vam voler intentar apropar-nos a una glacera, vam decidir-nos a entrar en el Seno Iceberg, encara que el dia era gris. A mig camí va començar la pluja i una boira espessa que casi ens fa defallir en el propòsit, però com que no baixaven trossos de gel vam continuar… Vam tenir una gran sort, tot arribant al front de la glacera, els núvols van obrir una clariana i va sortir el sol!! Vam gaudir de la vista de la glacera en tot el seu esplendor, els colors, els brogits, els esclats del gel a l’aigua, impressionant, immens !!! 70 metres d’alçada de paret de gel, pràcticament davant del nas!!!

• 

• 

• 

Després d’aquesta emocionant excursió, cada dia de miqueta en miqueta hem anat fent el canal Messier, fins arribar a la “Caleta Lamento del Indio” al “Puerto Inti Illimani”. Aquí esperem els bons vents per travessar el “Golfo de Penas”, l’últim entrebanc que ens queda pel camí fins a Pto. Montt.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Hem estat tres dies en aquest poble acollidor, a més dels seus 140 habitants, s’ha donat el cas extraordinari de trobar-nos onze velers a l’hora, que hem aprofitat per fer una gran dinar tots plegats. La gent d’aquí estan encantats, som un divertiment que els treu de la rutina. Ens expliquen que el màxim de velers junts que recorden són cinc i normalment no passen de dos.

• 

• 

• 

Avui tenim pensat sortir al migdia, per estar a la marea alta a la Angostura Inglesa, i posar rumb al Golfo de Penas, esperant que la meteorologia ens sigui favorable per creuar-lo i no ens calgui esperar molt.

Finalment nosaltres marxarem sense comprar fruites i verdures fresques perquè no sé sap quan arribarà el ferry, però aquí la gent no s’amoïna gaire, ja hi estan acostumats i s’espavilen amb el que tenen, sense anar més lluny ,el Hector , encarregat del CONAF, ens va fer unes “cholgas”, musclos enormes de 15 cm, farcides amb xoriço i formatge que estaven boníssims. Nosaltres teníem una certa recança pel tema de la marea vermella, però ens van explicar com ho fan els pescadors per assegurar-se de que no estan contaminats i bé amb la contundència del mètode no vam dubtar…

Avui hem fet el darrer intent per pujar les fotos a la web, malauradament no ha estat possible, així que haureu d’esperar fins que arribem a Puerto Montt. Mentrestant com fins ara anirem enviant de tan en tan textos a la Nerea per que els introdueixi.

Puerto Eden : gasoil, gas, menjar, internet…, durant un parell de dies estem a la civilització!

Aprofitem per intercalar algunes fotos als darrers textos que alguns ja ens havíeu reclamat, però no teníem el mitjans per fer-ho.

• 

• 

• 

Puerto Eden és un petit poble de pescadors vingut a menys per culpa de la marea vermella, tranquil i agradable, on els nouvinguts són rebuts molt acollidorament.

És parada quasi obligatòria pels vaixells que venen del sud per reomplir els dipòsits de gasoil, doncs gran part de les 800 milles que hi han fins a Puerto Williams s’han de fer a motor ja què els vents predominants són de proa.

El carrers són passarel·les de fusta que enllacen les cases entre si. No hi ha cotxes i els subministres els hi arriben en el ferry que va de Puerto Montt a Puerto Natales que fa el trajecte un cop per setmana. No se sap per quina raó aquesta setmana ha passat de llarg i fins a principis de maig no passarà el següent. Les nostres expectatives de comprar fruita i verdura fresca s’han anat en orris …

• 

• 

• 

L’última setmana hem avançat molt, hem tingut bon temps, a més de bons vents. Aprofitant el bon temps, vam abandonar els nostres companys de viatge, en aquell moment L’Objectif Lune i el Ocean Respect i ens vam desviar per anar al Estero Peel on hi ha varies glaceres. Vam arribar a la tarda al Estero Amalia que fa unes 9 milles fins arribar a una glacera impressionant, vam passar la nit a la Caleta Amalia contemplant la vista de la glacera que ens quedava a unes 4 milles, amb la idea de veure la de ben a prop a dia següent. A l’endemà matí, quan vam sortir del nostre refugi nocturn, havent descansat plàcidament després de varis dies de fondejos moguts, ens vam trobat que el canal estava completament cobert de trossos de gel de totes les mides, no només no ens vam poder apropar al glaciar com ens hagués agradat si no que amb prous feines vam sortejar el gel per arribar al canal principal. Vam estar més de 3 hores per fer escassament 3 milles!!

• 

• 

• 

Com últim comentari però no menys important volem dir que estem al corrent de les mogudes per les properes eleccions del Marítim. Ens alegra moltíssim que L’Agustí Gómez sigui uns dels candidats a president. Té per suposat tot el nostre recolzament. L’hi donem no per què sigui el nostre amic, si no per la seva racionalitat i professionalitat, a més de ser una de les persones més honestes que coneixem. També sabem que serà capaç d’engrescar i il·lusionar al seu equip, i per les noticies que tenim, pel moment ja ha aconseguit la col·laboració d’un grapat de persones d’allò més vàlides. No podem opinar sobre tots, però si sobre uns quants que coneixem prou bé. En Jaume, que te la visió dels que hi viuen, s’han fet un vaixell i que te prou il·lusió per continuar navegant, pot molt bé representar aquest sector. En Manel, que va demostrar en anteriors juntes, la seva manya per sortejar situacions difícils i buscar solucions en moments de economia precària. La Virginia que aportarà alegria i jovialitat i esperem que doni un bon impuls als creuers i demes seccions esportives. En Ferran vist des de la llunyania dels creuers, ha fet una bona tasca al rem i creiem que és bona la continuïtat. Ànims i que continueu amb la il·lusió que fins i tot en aquestes terres llunyanes ens arriba.

Ja hem passat el Magallanes, és un dels ossos de l’excursió.

Estem contents, hem tingut sort amb els vents i ho hem fet en 5 dies, al final del recorregut ens hem trobat amb l’Objectif i ells ja portàvem 18 dies! Des de llavors que naveguem plegats i també amb el Freydis.

• 

• 

• 

• 

La primera recalada passat el Magallanes va ser la caleta Teokita, ens van trobar uns pescadors i van aconseguir fer un bon trocar “trueque”, una quantitat enorme de peix pels tres vaixells, a canvi de una ampolla de vi i la càrrega de un mòbil. Festa grossa passar el Magallanes i peix fresc per sopar!

Ara ja hem entrat en la zona de canals i la navegació resulta més fàcil, fins que arribem al Golfo de Penas…