Ahir al vespre vam arribar a Caravelas. Dissabte, encara que durant tota la nit havia estat plovent, a l’alba semblava aclarit i tot hi que la previsió donava algunes pluges ens vam decidir a sortir. No va ser sense inconvenients, primer el motor, no arrancava, però ho vam solucionar. A poques milles, va rebentar un manguito de l’aigua calenta, per sort ho vam escoltar a temps i no va ser greu.
A la travessia, hem tingut sort, els grops ens han passat per babord i estribord, però no ens hem mullat! Això si hem cenyit i cenyit i cenyit, eriçant i deseriçant, escorats tot el temps i panteixant com ja no ens recordàvem. 480 milles de corredera, per 300 d’útils.
Caravelas en aquesta època està com adormit, totes les agències que ofereixen les excursions al Arxipèlag de Abrolhos estan tancades i al carrer casi no hi ha activitat fora de les barquetes de pesca que entren i surten.
Demà de bon matí, anirem a Abrolhos, zona protegida, a on les balenes “geperudes” arriben a l’hivern des de l’Antàrtica per acoblar-se i donar a llum. Malauradament no veurem l’espectacle perquè encara no és la temporada, però si ens han assegurat que veurem molts peixos i coralls, ja us ho explicarem!!!!
Va passar que després de dies i dies de pluges, amb tot preparat, esperant que canviés el temps, vam decidir sortir dissabte passat, que semblava que hi havia un forat per arribar a Morro de Sao Paulo, tan sols 35 milles. Divendres havien fet un sopar de comiat dels nostres amics del Champ Fleury. I tot sortint van aparèixer els pescadors als que vam comprar una llagosta per acabar d’omplir les bodegues…i auto regalar-nos a l’arribada, perquè sabíem que no seria “creuer de plaer”.
Sortint de Salvador
Sortint de Salvador
Sortint de Salvador
El dia estava ben núvol i ja sabíem que tindrien vent de sud, és a dir de proa. Ja vam sortir amb un ris per precaució. De seguida va començar a ploure i dins de la badia vam haver de fer varies virades perquè els grops ens anàvem canviant el vent constantment i a mes s’ha d’anar amb compte amb els baixos que hi ha a la sortida. Un cop superats els baixos davant d’Itaparica , vam sortir a mar obert. El vent encara que no molt fort era a 180º i les onades no eren despreciables. A més teníem una forta corrent en contra. Tot plegat amb vela i motor fèiem un nus i mig de velocitat!!! Amb la cua entre les cames vam tornar endarrere. Per canviar d’aires vam fondejar a Itaparica que és més tranquil. I aquí ens hi estem, sense poder sortir gaire del vaixell per la pluja, i mirant els partes cada dia, doncs abans de finals de més hem de estar a Vitória per renovar els visats i ens queden casi 500 milles. La llàstima és que ben segur haurem d’esborrar alguna parada de l’agenda de llocs bonics i interessants per veure. Però com diu en Francesc, així tenim excusa per tornar…
Segons l’últim grips podríem sortir dijous, a veure si hi ha sort…
Estem a Salvador per fer els papers de sortida i omplir les bodegues per anar cap el sud.
La varada del Badoc a Itaparica va ser un èxit. Ens ho vam muntar prou bé amb les marees i el Badoc es va aguanta molt bé sobre les seves tres potes. La neteja va resultar molt pràctica. Mentre la marea anava baixant, nosaltres sucats a l’aigua anàvem netejant quan encara la superfície estava humida i amb tota l’aigua a l’abast per anar netejant l’esponja. Això per que la temperatura de l’aigua és bastant alta, si no suposem seria més incordiant. Quan vam arribar a les potes, les orses, la cosa va ser més complicada, per que teníem una bona collita de petxines. Està clar que hem de fer un repàs de la pintura.
Varada a Itaparica
Varada a Itaparica
Varada a Itaparica
Amb la consciència tranquil·la , ens vam anar a descansar a la “Ilha dos Frares” i la “Ilha de Bom Jesus”. Com que era cap de setmana ens vam trobar molts velers de Salvador fondejats però diumenge al matí ja van marxar tots aprofitant la marea alta. El lloc és paradisíac, tot i que a menys d’una milla hi ha una petroquímica, però queda totalment amagada per la vegetació. És curiós en aquesta “Baía de todos os Santos” en un espai de unes 10 milles de radi, hi ha una enorme ciutat de gratacels, un parell de petroquímiques, i tranquil·les illes i pobles de pescadors. Ho tenen tot!!!
Fondeig a Ilha de Bom Jesus
Fondeig a Ilha de Bom Jesus
Ilha de Bom Jesus
Ilha de Bom Jesus
Ilha de Bom Jesus
Ilha de Bom Jesus
Hores d’ara, ja molts ho sabeu o ho pressentiu, decididament la nostre ruta no passarà pel Carib . El visat màxim de sis mesos que ens dona el govern brasiler, no ens permet fer la remuntada cap el nord de una manera tranquil·la, aprofitant els vents i gaudint de la navegació. Així doncs anem cap el sud! Primer Uruguai, després Argentina. Fins aquí és bastant evident…, després Xile i el Pacífic, també és bastant evident… La decisió està en com arribar a Xile. Per ara hem pensat varies alternatives i no sabem encara quina serà possible. La primera i més improbable seria passar per el Cab de Forns navegant amb el Badoc, és una opció molt seductora, però uff, no sé, fred, vent…, som molt petits…. La segona, ens agradaria però no sabem si és factible, pujar el Badoc en un vaixell de carga, i nosaltres també (n’hi ha de combinats passatgers i mercaderies). La tercera, pujar el Badoc en un camió a Buenos Aires i portar-lo fins a Valdivia (Xile). La quarta, també pujar el Badoc en un camió, però des de Comodoro ( 750 milles a sud de Mar de la Plata) a Chacobuco ( 350 milles al sud de Valdivia), aquesta ens dona opció de fer una part de la Patagònia, i el trajecte acompanyant al camió per les muntanyes també pot ser interessant.
Avui hem tornat a Itaparica per que hi ha un sorral molt planer i les marees ens són favorables per fer el que serà la primera varada del Badoc, dons ja li toca una neteja de baixos… Itaparica és una illa on els salvadorenys (alguns…) van a passar el cap de setmana. Té un centre petit amb una gran església que està en obres, un fort i un carrer ple de cases d’estiueig, algunes molt maques amb uns jardins molt frondosos que arriben fins al carrer del mar.
Arribada de canoes Maragojipe
El primer saveiro del bordejo_Maragojipe
Arribada dels saveiros_Maragojipe
Anant cap el riu Paraguaçu vam veure varis “saveiros”, però de lluny. Vam fondejar per fer una excursió a una suposada cascada que va resultat ser un rajolinet d’aigua tot just per fer una dutxa refrescant, de totes maneres la caminada pel bosc valia la pena. Quan vam arribar a Maragojipe per la tarda, ens vam trobar amb la sorpresa que hi havia “o 47º Bordejo rio Paraguaçu, Maragojipe” d’embarcacions a vela !!! Canoes petites i grans, que són fetes de una sola peça de un tronc d’arbre buidat, els pals són branques amb el seus nusos i corbes, tan pals com veles s’aguanten amb caps que estiren els tripulants, els teixits de les veles són de diversos materials i colors. Quan pensàvem que l’espectacle s’havia acabat, van començar a arribar els “saveiros” a gran velocitat, tenien vent i corrent a favor, devien fer ben be 6 nusos. Els “saveiros” son embarcacions fan servir diàriament per transportar mercaderies per tota la “baia”, són bastant grans, amb una màniga ample i tenen una coberta de taulons de fusta, els pals son troncs d’arbre més o menys rectes i la major penja de una mena de botavara que puja i baixa perpendicular al pal amb caps amb politges. Al davant tenen un petit foc. No porten motor i hi van dos tripulants, un a la canya, i l’altre amb les veles. No ens posaríem pas a prova en una regata contra ells!!!
Supermercat a Cachoeira
Carrer de Cachoeira
Ponte Dom Pedro II
De Maragogipe ens vam anar a Cachoeira en autobús. Cachoeira és la ciutat del municipi i és bastant gran. Te moltes esglésies i moltíssim edificis colonials. És veu que va ser una ciutat pròspera a l’època de la canya de sucre, el cafè i el tabac. És curiós el pont de ferro que travessa el riu. Té l’amplada pel pas d’un sol sentit de cotxes, però a més a mes també hi passa el tren. Per tant quan passa el tren, el cotxes s’esperen i desesperen a les dues bandes…
Convento Santo Antonio
Un carrer de Santiago de Iguape
Entrant al convent
De Maragogipe vam pujar pel riu fins a Santiago de Iguape, amb els WP’s de la guia francesa, per que en aquesta zona no hi ha cartes nàutiques. El primer que veus en arribar és la enorme església barroca i el poble al darrere. Deu tenir tirant llarg uns dos mil habitants, té una escola, un centre de salut, i com a mínim sis esglésies diguem-ne alternatives, adventistes, episcopals, evangèliques, etc…!!! Abans havíem parat a São Francisco d’Iguape, on hi ha el “Convento de Santo Antonio”, que els franciscans van abandonar fa uns cent anys. És una construcció impressionant, que per desgracia està molt deteriorada, el “patrimonio” ha fet algunes restauracions, però molt primàries. És una llàstima, però també s’entén que el govern deu tenir altres prioritats. Per el cas, s’ha de fer la interpretació dels petits cartells que hi havia a cada una de les petites cases del poble : ” Não somos quilom?istas, não”.
Hem decidit que avui deixarem Salvador per fer un recorregut per la badia, (Baía de Todos os Santos), anirem a la Ilha dos Frares, a Itaparica, i remuntarem el riu Paraguaçu fins a Santiago do Iguape. Ara fa uns dies que tenim més pluges. Ara està molt gris i segur que ens mullarem durant les 10 milles que ens separen de Itaparica. Però ja és el que toca per aquesta època, i va bé per que refresca una miqueta l’ambient. Salvador de Baía és una gran ciutat, en la que ens ha sigut una mica difícil de entrar-hi, ens ha depassat! Ens dona l’ impressió d’una ciutat viva, amb molta activitat, molt transit i moltes manifestacions culturals, exposicions, teatre, música, de tot. Barreja de cultures o més aviat fusió de cultures. Hem anat a un “candomblé”, i ens sorprèn, el que ells diuen el sincretisme, com cada “orixá” té el seu homòleg a l’església catòlica. Per exemple “Yemayá” diosa del mar i la fertilitat és l’ homòloga de “Nossa Senhora da Conceição”, i el 8 de desembre els “candomblistes” van una gran celebració, van a l’església i fan una gran processó .Un altre cas ,es l’església del Nosso Senhor do Bonfin i en la qual celebren sis misses cada divendres pel deu “Oxalà”. Hi assisteixen tots vestits de blanc seguint el ritual candombliste.
Cruceiro de SF
Llagosta baiana per sopar
Igreja da ordem Terceira de Sao Francisco
La part del centre, el Pelourinho, està molt cuidat i és molt animat, amb molts restaurants amb música, carrers empedrats, que destrossen els peus, (el turmell d’en Francesc també se’n ha ressentit), museus, exposicions, i una gran part de les esglésies barroques de Salvador. És un lloc aparentment tranquil, però hi ha policia per tot arreu i amb una manca d’eficàcia comprovada. Un matí sortint de la espectacular Igreja São Francisco, (on els angelets van ser capats després de que els artesans que tenien prohibida la seva religió els haguessin dotat d’uns enormes òrgans sexuals), a escassos 100 m de la policia ens van prendre la nostra màquina reflex!!!. El lladre va sortir corrents carrer avall i nosaltres també a l’hora que cridàvem ladrón! ladrón! ( i altres coses!) amb tanta força que en Francesc va quedar afònic tot un dia! Ningú va aparèixer per ajudar i per sort vam estar lluny d’atrapar-lo. No sé que haguéssim fet contra aquell lladregot!! Cert és que estàvem distrets i cert és que a Barcelona també hi ha lladres,però el fet ens va tenir enrabiats un parell de dies.
Igreja Sao Francisco
Igreja Sao Francisco
Mercado Sao Joaquim
Després hem esbrinat que Salvador és una de les ciutats més perilloses de Brasil, junt amb Rio de Janeiro i Fortaleza. No només amb els turistes, si no que els propis habitants de la ciutat també se senten amenaçats, i depèn de on van,a la hora o al dia de la setmana, prenen moltes precaucions. Al voltant del centre hi ha un munt de barris, Campo Grande, Garcia, Graça, Vitoria, etc…El que hem freqüentat més és el barri de Barra, per que és on anàvem a comprar i a fer classes de portuguès. Aquest és un barri ben posat, amb edificis de pisos moderns, amb un gran “shopping center”, cinemes i supermercats i platges envoltant-lo. Cal dir que els edificis de pisos sempre tenen una tanca al voltant i personal de seguretat a l’entrada. Un dia vam anar al “Mercado de São Joaquim” al altre extrem i oposat de Barra en tots els sentits. És un mercat ben autèntic, amb fruites i llegums, gallines i cabres vives, farines, gambes salades, cistells, de tot!! Amb les pluges el terra està ple de bassals…, els dolços aromes de les fruites madures, els no tan dolços de les gallines…Un bon lloc per filmar la pel·lícula del Perfum jajaja!!
I que petit que és el món…, un dia que pujàvem en l’ascensor del shopping, sentim darrera nostre: “mira que es pequeño el mundo!”, era en Marco, l’enginyer que vam conèixer al “Cisne Branco”i que també es navegant!!. A la marina també hem tingut moltes coincidències, el primer dia ja ens vam trobar uns suíssos que vam conèixer a Cabo Verde, i després va arribar un francès amb el que havíem coincidit a Dakar i ahir van arribar els suecs de Jacaré…
Telefono coco a Pelourinho
Largo de Pelourinho
Mercado Sao Joaquim
Aquesta vegada, no tenim gaires fotos per posar, el lladre se les va endur juntament amb la màquina!
