Categoria: Mar del Plata – Ushuaia

Finalment dilluns vam tenir un petit forat meteorològic, que ens va permetre arribar a San Blas. Un cop a l’entrada de la badia, vam haver d’esperar fins la matinada de dimecres a que la corrent ens fos favorable per poder entrar, doncs les corrents de marees són fortes a més que hi ha molts bancs de sorra i és perillós entrar de nit.

• 

• 

• 

Com que al davant del petit poble no vam poder fondejar perquè no hi havia boies lliures i la profunditat és molta per tirar l’àncora, vam anar cap una petita llacuna que es forma entre mig dels bancs de sorra. El lloc és magnífic! Envoltats d’ocells tot el dia i quan baixa la marea deixa al descobert unes petites illes verdes a on una mena de flamencs venen a menjar. El flamencs són de un rosa ataronjat i una mica fluorescent amb les puntes de les ales negres i quan volen són realment espectaculars.

• 

• 

• 

A més de maco hem pogut comprovar que aquest fondeig és molt segur. Dimecres a la tarda vam tenir vents del sud de més de 50 nusos i vam aguantar molt bé.

Aprofitant la marea vam posar el Badoc en sec, doncs l’hèlice fa molt soroll, no vam trobar res a l’hèlice i vam aprofitar per netejar-lo

• 

• 

• 

Baixar a terra ha estat difícil, quan hi ha vent i amb combinació amb les corrents es formen moltes onades i amb la nostre petita auxiliar es fa difícil desembarcar a la platja. Quasi que ens hem quedat sense provisions de menjar fresc i hem hagut de fer pa. Tampoc hem pogut comunicar-nos com habitualment per skype i e-mails. Ens hem d’acostumar perquè això és el que ens esperar d’ara en endavant.

• 

• 

• 

La navegada des de Mar del Plata fins aquí va ser fantàstica, un dia assolellat però no molt calorós i el vent de través i de popa. Vam arribar al “Rio Quequen” a la tarda, havent trigat poc més de 12 hores. Al club “Vito Dumas” vam ser molt ben rebuts, ja d’entrada ens van convidar a prendre una cervesa i participar de la conversa sota un magnífic desmai.

• 

• 

• 

Ara cal esperar. El pronòstic del temps no ens és gens favorable, fins dilluns amb sort no podrem sortir, que hi farem…,

• 

• 

• 

Recorre les platges de Necochea? Fa molt de vent i no hi convida. Són 70 km de platges amb dunes ben boniques, però plenes del que aquí anomenen “balnearios”. Són les típiques barraques de lones que proporcionen un espai garantit i certa intimitat. Les platges són tan amples que per més que hi ha bastanta gent no es veuen gens atapeïdes.

Anar a l’escullera? Hi ha una colònia de lleons marins d’un i de dos pels…, després de banyar-se s’estiren a la sorra, uns sobre els altres “juntos pero no revueltos”, cada mascle controla bé el seu territori i les femelles que li pertoquen… . S’acosta un gos bordador i tota la colònia s’alça amenaçant, el llops més grossos quan estan alçats fan verdadera impressió!!!

• 

• 

• 

Un caminada per el ” Parque Miguel Tillo”? Més de 5 km de bosc de pins i eucaliptus a la bora del mar, és el pulmó verd d’aquesta ciutat.

Sopar a la Euzko Etxea? Una bona opció …, pot ser demà

Una excursió a una “hacienda” de l’interior a prop de Tandil? S’haurà d’estudiar, perquè també venen pluges.

• 

• 

• 

Bé, anirem improvisant…, i ens armarem de paciència, que d’ara endavant ens farà bona falta!!!

Ja tornem a ser aquí. Ahir 28h després de sortir de casa vam arribar al Badoc. A Eceiza, tal com estava previst ens esperava en Pierre que ha deixat el “Champ Fleury” a Paraty, i compartirà amb nosaltres la travessa fins al Beagle i la Patagònia xilena.

Estem preparats i tenim bona predicció meteorològica, així que no perdem temps i aquesta matinada sortirem cap a Necochea. No és gaire tros, són unes 80 milles, però serviran per la primera provatura de tots plegats. Quan arribem celebrarem el Cap d’Any. Tenim el Juve i Camps a la nevera, pernil i “confit de canard”, tot previst, esperem arribar hi a temps!