Categoria: João Pessoa – Olinda – Recife

Després del carnaval, avui estem de relax per la marina, fent petar la xerrada, intercanviant informacions i contemplant la posta de sol…

Aquesta setmana hem estat participes d’un gran retrobament, el Badoc  ha trobat al seu germà petit , el “Champ Fleury” , un és el número de fabricació 49 i l’altre el 50, de fet son quasi bessons.  Van ser posats a l’aigua a Port Camargue un darrera l’altre a l’octubre del 2006. Ha estat una casualitat increïble!! La Marie-France i en Pierre ens han explicat les seves aventures pel Mar Roig, l’Egipte, el Sudan, etc…, després donat els problemes de la zona, han canviat a l’Atlàntic i han fet casi la mateixa ruta que nosaltres i a partir d’ara ja ho veurem…

• 

• 

• 

Ahir vam fer una excursió cap a l’interior, Alagoa Grande , Areia. El paisatge canvia a mida que et vas endinsant , encara que ara estava molt verd, ens van explicar que a l’ hivern és molt sec. En el camí vam esmorzar la típica tapioca i un cafè com fan la gent de la regió amb un lloc ben especial…

A Alagoa vam passar pel mercat on venen una varietat increïble de “feijão”, després vam visitar el “engenho” Volúpia, on destil·len la canya de sucre per fer la “cachaça”. Vam dinar i descansar a les “redes” (hamaques), ja ens calia després de una fer la cata de la cachaça amb diferents fruits!!

• 

• 

• 

A la tarda vam parar a Areia que és un petit poble a la muntanya a on per sort tenen una temperatura molt més baixa, estàvem a 27ºC ! i és patrimoni cultural del Brasil. Les cases són bastant antigues i pintades de colors molt vius. Hi ha un petit teatre, el tercer més antic del Brasil.

• 

• 

• 

Ja fa uns dies, ens vam assabentar que no més podem estar al Brasil 180 dies. Teníem previst estar uns 9 mesos i això ens fa replantejar tota la nostra planificació. Com que ja no estem acostumats a prendre decisions sota pressió, hem decidit que de moment prenem un bus fins a Belém i ens anem uns dies a meditar tot pujant en vaixell pel Amazones! Ja us explicarem com ha anat.

Aquí estem encara immersos en la “folia” del carnaval!

En un grup multinacional de navegants, majoria aplastant de francesos, alguns irlandesos, uns del país de l’Ikea (o el Stieg Larsson), una brasilera, i uns catalanets…, vam anar al carnavals d’Olinda i Recife. Ha estat una gran experiència!

Olinda és una de les ciutats més antigues de Brasil, construïda al voltant d’un turó. El carnaval omple els carrers costeruts de gent cantant i ballant amb les seves divertides disfresses, gaire bé casolanes. La calor no fa decaure als participants, les pistoles d’aigua són unes dels accessoris més recurrents…De tant en tant algú treu la manguera i més d’un no dubte a fer-se una bona dutxa (Una gran part de les disfresses tenen poca roba per assecar!)

Per altre banda Recife és molt més espectacular, els “blocos” ballen coreografies ben treballades i n’hi ha disfresses d’un luxe increïble. Hi ha una programació intensa en vuit escenaris (“polos”) repartits per la part antiga, i altres més descentralitzats. En el “Polo todos os ritmos” hi havia pantalles gegants amb les actuacions de cantants brasilers ben coneguts, la Renata Rosa, la Fabiana Cozza i en Nando Cordel. Amb raó està considerat un dels carnavals més importants del Brasil.

Per contra a més de recollir llaunes del terra com hem vist a tota reu ( per 5 reals/100kg), a Recife també hi ha gent que demana diners.

Decididament ens quedem amb Olinda, menys luxe però amb molta més participació de la gent i menys diferencies socials. Nosaltres mateixos a Olinda vam saltar i ballar fins no poder més, a Recife ens vam queda bocabadats amb les plomes  i les “lentejuelas”.

Veure més fotos de carnaval

Fa una setmana que varem arribar… Encara no tenim una idea totalment feta d’aquest país, però si podem parlar dels primers impactes.

També com d’altres és ple de contrasts. Veiem una visible i desinhibida promiscuïtat en front una religiositat molt patent i variada. Si encara no hem vist “fabelas”, si paupèrrimes cases a dos “cuadras” de grans edificis i xalets davant la platja, així com edificis totalment renovats tocant als que estan a punt de caure.

• 

• 

• 

Si a Cabo Verde sorprèn el mestissatge, aquí és encara més divers, doncs a la barreja d’africans i europeus, s’ha afegeix la dels indígenes. Això és el que hem vist fins ara, ves a saber que més ens trobarem. Hores d’ara la calor no ens convida a fer gaires excursions, a més a Joao estem en plena “Folia da Rua”, que es celebra la setmana abans del gran carnaval. El dia més emblemàtic és el que organitza el “bloco” de Muriçocas al barri de Miramar . És impressionat com s’omplen els carrers de gent, petits i grans, famílies senceres, tots ballant i saltant seguint al “bloco”, inclosos nosaltres és clar, amb la música a tal potencia que et fa tremolar el cos. Ara ja no ens sorprenen les radios dels cotxes a tot volum, ja ens hi hem habituat!

Joao te a la bora de 700.000 habitants i a més és una ciutat molt amplia, per anar d’un lloc a l’altre s’ha d’agafar sempre una combinació de tren i autobusos, això si el preu és molt econòmic, (el tren val 1 real) i si els autobusos son de la mateixa companyia no més s’ha de pagar un cop. És bastant sorprenent com s’ho maneguen, perquè en lloc donen tickets!!

• 

• 

• 

A la part antiga el que més ens ha agradat ha sigut la “Igreja” de Sant Francesc, jajaja per que serà…, és de construcció barroca i està bastant ben conservada. Per la banda del litoral, les platges son impressionants per immenses i llarguíssimes amb palmeres i cocoters. Són tant grans que no és possible omplir-les de gent! En algunes zones es formen piscines naturals pels esculls que hi ha bora el litoral.

• 

• 

• 

Pel moment ens quedarem aquí uns dies més, fins que passi el carnaval, fa calor, però entre el cocos gelats, les caipirinhas, i les sucades al mar i la piscina anem fent. Ah també hem acabat comprant un ventilador, com tots el nostres veïns de pantalà!!